Ja fa un parell de mesos vaig entrar en contacte amb la gent de PAS l'associació que promou EL CAMÍ, el projecte d'una ruta de senderisme cultural que recorri totes les comarques de les terres de parla catalana. Crec que és un projecte interessant tant des del punt de vista estricatment turístic, per a moltes comarques i poblacions, com des del punt de vista de país, com a projecte participatiu i que posa en valor la nostra cultura i la nostra llengua com a part del `patrimoni dels pobles i comarques que vol recórrer. Val la pena donar-los un cop de mà. És interessant de veure com es van obrint pas també als pobles i comarques valencianes. Aquí trobareu un enllaç al seu web, amb propostes per a la participació/col·laboració.

Recordeu aquest nom, Mireia Chalamanch. Dimecres, al CaixaFòrum de BCN, el 22 va ser a Palama, va oferir un recital extraordinari de Sílvia Plath, traduïda per Montserrat Abelló, en un muntatge en què han col·laborat Laia Noguera i xguix. La riquesa i la densitat dels poemes de Sílvia Plath ens han deixat amb les ganes de rellegir-los i de tornar a assistir al recital de Mireia Chalamanch per treure-li tot el suc. Han treballat molt i han aconseguit un muntatge que transmet la intensitat de la poesia de Plath i que incita a llegir-la. Espero que repeteixin.

Mentrestant, us deixo amb un poema de Sílivia Plath, en la traducció de Montserrat Abelló, i el que deia del muntatge la pàgina web del CaixaFòrum:

LES MUSES INQUIETANTS



Mare, mare, quina tieta malnascuda
o quina cosina desfigurada i de mal veure
no vas convidar, forassenyada,
al meu bateig perquè ella
enviés en el seu lloc a aquestes dames
amb caps com ous per a sargir, fent que sí
fent que sí, que sí, al cap i als peus
i al cantó esquerra del meu bressol?

Mare, que vas fer, per encàrrec, històries
sobre «Mixie Blackshort» l’heroic os,
Mare, amb les teves bruixes que sempre, sempre
acabaven fetes pa de gingebre, em pregunto
si les vas veure. si vas dir cap paraula
per deslliurar-me d’aquestes tres dames
dient que sí a la nit al voltant del meu llit
sense boca ni ulls amb el cap calb recosit.

Dins l’huracà, quan les dotze finestres
de l‘estudi del pare es reinflaven endins
com bombolles a punt d’esclatar, tu ens donaves
al meu germà i a mi galetes i Ovaltine
i ens ajudaves ambdós a cantar a cor:
«Thor està enfadat; boom, boom, boom.
Thor està enfadat; tant ens fa!»
Però aquelles dames els vidres trencaren.

Quan de puntetes les alumnes ballaven
brandant les llanternes com lluernes i
cantant la cançó de les cuques de llum, jo no
podia alçar el peu amb el vestit espurnejant,
però amb els peus pesats, m’estava dreta a un costat
sota l’ombra que em feien les meves padrines
amb els seus tristos caps, i tu ploraves i ploraves
l’ombra s’estenia, el llums s’apagaren.

Mare, m’enviaves a classes de piano
i lloaves els meus arabescs i arpegis
encara que els meus professors deien
que desafinava tot i les moltes escales
i les hores que hi passava, i sí, per dura
d’orella; no podien ensenyar-me.
Jo aprenia, aprenia, aprenia en altres indrets
amb muses no llogades per tu, mare estimada.

Vaig despertar-me un dia per veure’t, mare,
flotant per sobre meu en el cel més blau
en un globus verd on brillaven un milió
de flors i ocells blaus mai vistos,
mai , mai , però mai enlloc
però el petit planeta s’eclipsà
com bombolla de sabó, quan cridaves. Vine aquí!
I jo em vaig trobar amb els meus companys de viatge.

Ara de dia ara de nit, a vora del cap o als peus
allí fan vigília dins túniques de pedra
els rostres en blanc, com el dia en què vaig néixer
amb les seves llargues ombres a la posta del sol
que mai no enlluerna ni es pon.
I aquest és el reialme al que em vas dur,
mare, mare. Però cap mal gest meu
desvelarà amb quina companyia visc.

-------------------------------------------------------------

A Sylvia Plath, recital poètic
CaixaForum Palma

22/07/2009

Cicle: Nits d'estiu

Recorregut per una tria dels poemes que Sylvia Plath va escriure els tres últims anys de la seva vida, traduïts per Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i escollits per l'escriptora Laia Noguera i Clofent.

Mireia Chalamanch recita els textos acompanyada de les imatges i els sons de Xguix, convidant el públic a immergir-se en el paisatge interior de la poeta. L'atreviment de la paraula, la contundència de les imatges, la flexibilitat formal, l'audàcia conceptual són els vehicles amb què la poeta ens interpel·la amb una veu que fluctua en la complexitat de l'enderroc i la reconstrucció dels límits. El llegat de Sylvia Plath és una poesia sàvia, autèntica i viva i la seva veu potent i veritable continua i continuarà ressonant.

Aquesta setmana els nostres companys diputats al Congrés han presentat al president del Congrés de Diputats de l'Estat espanyol la carta que han promogut demanant que com a mínim accepti l'anomenada fórmula Marín per tal que, encara que només sigui simbòlicament, els diputats puguin emprar el català, l'euskera o el gallec, en les seves intervencions, i que han aconseguit que signessin conjuntament tots els grups parlamentaris excepte el PP i el PSOE (un ús simbòlic a l'inici de les intervencions que, tot sigui dit entre parèntesis, ja és habitual al Senat des de la passada legislatura, encara que massa sovint no sigui exercit per alguns senadors catalans).

És una exigència important que alguns menystenen de vegades en nom de la radicalitat, aquella còmoda radicalitat que porta a esquivar la difícil acció quotidiana per fer-nos respectar. És per això que m'he permès fer aquest comentari en el bloc d'en Joan Tardà (també en parla en Joan Ridao avui en el seu bloc) en resposta a una persona que es preguntava "Quin interés tenim a parlar en català a Madrid? Volem la indepèndencia o volem anar a Espanya a parlar en català?":

Els electes catalans, i dels Països Catalans, hem de poder parlar català en totes les instàncies en què actuem com a representants dels ciutadans de Catalunya, i de¨les Illes i del País Valencià. Ens podem preguntar si cal, i per què, anar a Madrid, no si hi hem d'exigir poder parlar català. La llengua viu i guanya prestigi si la parlem, si la fem ben visible, si exigim que els representants dels ciutadans i els mateixos ciutadans la puguin utilitzar en les seves relacions amb totes les instàncies i administracions que adopten decisions que ens afecten (tant si són de l'ONU, la Unió Europea, l'Estat espanyol, la Generalitat o l'Ajuntament), no si l'amaguem. Cal assumir el conflicte i no defugir-lo, ni que sigui en nom dels grans principis. Això també és treballar per la independència.

(Per descomptat, jo considero que hi hem de d'anar a Madrid: hi hem d'anar a reclamar i recuperar el que és nostre, a obrir camí a l'independentisme i a la independència. És el que mirem de fer de la millor manera que sabem els diputats i senadors d'Esquerra a Madrid.)

Un nodrit grup de periodistes va participar en el viatge a Guinea del ministre Moratinos junt amb una delegació parlamentària i un grup d'empresaris, del 9 a l’11 de juliol, i va tenir un paper important en el viatge a l’hora de posar sobre la taula algunes qüestions fonamentals: drets humans, llibertats, corrupció... De mitjans catalans, només hi era present en Joan Rusiñol, de Catalunya Ràdio, que, en la seva crònica de divendres 10 de juliol, es va fer ressò de la meva protesta pel paper que el ministre havia donat a Fraga durant la visita. Els diaris catalans, tot i les extenses notes d’agència disponibles, amb prou feines se’n van fer ressò; només em consta la breu nota de La Vanguardia del diumenge 12 de juliol que deia:

“Moratinos defiende el protagonismo de Fraga en Guinea

“(...) salió así al paso de las críticas que ha efectuado el senador de la Entesa Miquel Bofill (ERC), integrado en la delegación parlamentaria que acompaña al jefe de la diplomacia, sobre el “excesivo” protagonismo de Fraga.”

Altres mitjans n’han dit:

“Tanto elogio al presidente fundador del Partido Popular ha incomodado a parte de la delegación española, que pidió al ministro un poco de contención. Miquel Bofill, senador de la Entesa y militante de ERC, se mostró "indignado e incómodo". Josep Maldonado, senador de CiU, recalcó su "sorpresa". Y otro senador mostró su extrañeza por que se presentara a Fraga como "el Simón Bolívar de Guinea Ecuatorial".

“Las quejas tuvieron cierto efecto. Aunque Manuel Fraga siguió disfrutando de todo tipo de deferencias, Moratinos precisó en su discurso ante Obiang que la España de hoy "es muy distinta a la de la época en que Fraga era ministro", y subrayó su potencial económico y su papel de vanguardia en la defensa de los derechos humanos en el mundo.”

El Público, 11 de juliol de 2009

“El ministro confió en que esta vez su visita permita dar un salto cualitativo en las relaciones y que cuando se produzcan momentos difíciles las dos partes tengan la "valentía política" suficiente para mirar al futuro. Durante la entrevista con Obiang, algunos diputados sacaron a colación el tema de la democracia y de los Derechos Humanos.

“Así, el senador del PNV Iñaki Anasagasti señaló la conveniencia de que haya observadores internacionales en las elecciones, el senador de la Entesa, Miquel Bofill (ERC) abogó por la necesidad de que los ecuatoguineanos puedan expresarse y participar libremente en la vida política y el senador del PSOE José Carracao animó a Obiang a que les ayude a mejorar la imagen en España de su país.”

Europa Press, 10 de juliol de 2009

“Por la mañana, Obiang se reunió con los parlamentarios españoles, ante quienes se quejó de que la antigua metrópoli se inmiscuye en los asuntos internos de su país. Iñaki Anasagasti, del PNV, y Miquel Bofill, de Entesa Per Catalunya, le contestaron que una cosa es la injerencia y otra la preocupación por los derechos humanos. Previamente, la delegación se había entrevistado con el único diputado de la oposición en el Parlamento local, Plácido Mikó, a cuyo juicio la democratización lejos de avanzar retrocede hacia un sistema de partido único de hecho.”

El País, 11 de juliol de 2009

“La figura del senador del PP Manuel Fraga volvió a ser reivindicada por Moratinos, que ha discrepado de aquellos que han considerado exagerado el homenaje veterano político.”

El País, 11 de juliol de 2009

“Como Moratinos trata de ganar espacio comercial en Guinea para el empresariado español, el jueves intentó dejar de lado el debate sobre la falta de respeto hacia los derechos humanos en el Gobierno de Obiang. Una actitud que le ha reportado críticas incluso desde dentro de su propia delegación, por lo que ayer se mostró un poco más firme: «Los comentarios políticos y periodísticos españoles no gustan en Guinea Ecuatorial, pero el Gobierno no debe tomarlas a mal, vienen de un país amigo», dijo el ministro. «No queremos intervenir en los asuntos internos de Guinea Ecuatorial. Queremos acompañar en el proceso de democratización del país».
Más información en página 31
________________________________________
“La diplomacia, sin diplomacia
“El mismo día de su llegada a Guinea, Miguel Ángel Moratinos dio muestras de muchas cosas menos de diplomacia. Es cierto que España se juega mucho dinero en este viaje, en el que acompaña al ministro una nutrida representación de empresarios, pero su actitud del pasado jueves por la noche le ha reportado más de una crítica.
“Llegó al hotel de la delegación, después de una cena oficial, gritando y llamando a una de las periodistas enviadas especiales en el país. Delante de la mayor parte de la delegación, el ministro reprochó a la redactora que hubiera emitido una crónica en la que señalaba que dos informes denuncien la corrupción del Gobierno de Obiang y su falta de respeto hacia los derechos humanos. «Este viaje es muy importante y los empresarios se me han quejado de la crónica que has enviado», lanzó el ministro. Insistió en sus críticas, lo que le llevó a una discusión que parecía no tener salida. Hasta el punto que, gracias a la mediación de otra periodista, terminó pidiendo perdón.
“Después, el diputado de ERC Miquel Bofill reprochó a Moratinos el homenaje que horas antes había rendido a Fraga.
“Ayer por la mañana, los empresarios manifestaron su «sorpresa» por «la falta de diplomacia del jefe de la diplomacia».”

El Mundo, 11 de juliol de 2009

Punto final a un viaje polémico
“(…)
“Así que el viaje se presentaba complicado desde un principio, aunque la actitud del ministro Miguel Ángel Moratinos, que lanzó tímidas críticas al régimen, ha provocado discusiones hasta en la delegación.

“Abrió fuego ERC, cuyo senador, Miquel Bofill, reprochó al ministro la falta de firmeza ante el régimen. Siguieron otros, como Iñaki Anasagasti (PNV), que reclamó que se hablara de derechos humanos. Terminó el ministro por aceptar el envite y pidió más esfuerzos al Gobierno de Obiang. No sin haber reiterado antes que había constatado cambios.
“«Apertura, mayor modernización, más libertad». Así justificaba su visita y la necesidad de que los empresarios inviertan en el país, algo que ya han comenzado a hacer. «Con nuestra inversión será más fácil que llegue la democracia», se excusaba la mayoría.
“Ha habido más incidentes. El homenaje de Exteriores y el Gobierno de Obiang a Manuel Fraga como responsable de la firma de la independencia del país en 1968 ha sido motivo de discusión entre la comitiva. Quien también inauguró reproches fue Bofill, que considera que el pasado franquista del senador le inhabilita. El ministro zanjó la polémica.
“Hubo más. Al rifirrafe que mantuvo Moratinos con la enviada especial de TVE, a la que abroncó por haber dicho en su crónica que varios informes acusaban «al dictador Obiang» de «corrupto», se sumaron después otras anécdotas. (…)”

El Mundo, 12 de juliol de 2009

“«El señor Fraga Iribarne ha tenido el protagonismo que se merecía y que todos le teníamos que brindar», dijo ayer Moratinos en tono firme. «Todo político tiene que reconocer a una personalidad política toda su contribución y no se hubiera entendido que no le hubiésemos prestado atención». Fue el senador Miquel Bofill (ERC) quien alzó la voz contra el homenaje al presidente de honor del Partido Popular.”

El Mundo, 12 de juliol de 2009

La Razón del 12 de juliol dedicava un "sube" al ministre que "quiso salir al paso de las críticas que desde ERC se habían hecho en torno al "excesivo protagonismo" concedido a Fraga. "¿No se reconoce a los padres de la Constitución española? ¿Por qué no vamos a hacerlo con Fraga, con la contribución que ha tenido en la independencia de Guinea Equatorial?". Un elegante gesto de Moratinos que demuestra la importancia de convertir la política exterior en materia de Estado."

Ara fa una setmana era a Guinea, com a representant de l’Entesa Catalana de Progrés en una delegació parlamentària que acompanyava el ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, junt amb un grup d’empresaris i un grup de periodistes. Tenint en compte les característiques de Guinea, excolònia espanyola governada per un dictador, Teodoro Obiang Nguema, qualsevol aspecte de les relacions amb aquest país, i més encara un viatge oficial, que inevitablement intentarà ser utilitzat pel règim en benefici propi, resulta delicat i polèmic.

En els orígens d’aquest viatge hi havia la voluntat del ministre Moratinos d’iniciar una nova etapa en les relacions amb aquesta excolònia espanyola (l’únic país de l’Àfrica que té com a llengua oficial i d’ús públic generalitzat el castellà) i, no és un secret per a ningú, per intentar equilibrar la influència política i econòmica determinant de França i dels Estats Units a Guinea, sense oblidar la xinesa i també la cubana i la russa, sobretot des que s’ha convertit en el tercer major productor de petroli de l’Àfrica Subsahariana (amb més barrils per càpita que l’Aràbia Saudita) i un subministrador de primer ordre de gas natural dels Estats Units (al voltant del 15% del total del gas natural consumit als Estats Units és d’origen guineà).

Qüestionat a la Comissió d’Afers Exteriors (el 23 d’abril de 2009, aquí trobareu el diari de sessions), pel senador basc Iñaki Anasagasti, en relació amb la pobresa i la manca de llibertats a Guinea (vegeu al peu la nota 1), el ministre Moratinos el va convidar a participar junt amb una delegació parlamentària en el viatge que comptava fer a Guinea i a comprovar in situ quina era la situació (vegeu la nota 2).

En aquest context, els grups parlamentaris del Senat van acceptar la invitació, mentre que, en el Congrés de Diputats, Izquierda Unida va declinar explícitament la invitació a visitar el país dominat per la dictadura d’Obiang i algun altre grup, com CiU, sense coordinar-se amb els seus homòlegs del Senat i sense explicitar-ho públicament s’hi van mostrar més o menys reticents (cal dir que fa uns mesos el Congrés havia protagonitzat un incident amb Obiang de visita a l’Estat espanyol quan aquest havia estat convidat a visitar el Congrés i, a l’últim moment, diuen que quan Obiang ja era al cotxe que el duia al Congrés, li van dir que no el rebrien). La postura d’IU crec que era coherent i clara, i una de les possibles des d’una posició de radicalitat democràtica. L’altra postura, acceptar el repte del ministre, era arriscada i difícil, perquè implicava plantejar, durant el viatge i en tots els contactes que es poguessin establir, la qüestió de les llibertats democràtiques i del respecte dels drets humans, cosa que vam fer de manera significativa almenys dos senadors: Anasagasti i jo mateix, com van reflectir en part els mitjans de comunicació (en el pròxim post trobareu algunes cites de l’hemeroteca).

L’Entesa ja havia decidit participar en el viatge del ministre a Guinea quan em van proposar de substituir-hi el nostre portaveu a la Comissió d’Afers Exteriors del Senat, Lluís M. de Puig (PSC), que no hi podia anar. Vaig acceptar (cosa que em va permetre a més d’intervenir en la compareixença de la presidenta de l’Institut Cervantes en aquesta comissió, vegeu aquí el diari de sessions), sabent que tenia davant meu el repte d’exigir explicacions en tot moment sobre el respecte de les llibertats democràtiques i els drets humans a Guinea. No vaig deixar de fer-ho.

Per si la cosa no fos prou complicada, a sobre, a l’últim moment, em vaig assabentar que en Fraga, ministre de Franco que havia signat la independència de Guinea el 1968, s’havia afegit al viatge. La veritat és que vaig estar a punt de tirar la tovallola. Tot plegat s’estava convertint en una autèntica espanyolada de tons franquistes. Però, si el que es tractava era d’iniciar una nova etapa de relacions amb Guinea i de fer valdre les llibertats i els drets humans, qui no hi havia de ser era Fraga i així ho vaig anar manifestant al llarg de tot el viatge.

El sol fet d’anar a Guinea aquesta delegació va tenir alguna part positiva perquè va posar en el focus d’interès de l’opinió internacional Guinea i la necessitat que s’hi produeixi un canvi democràtic i s’hi respectin els drets humans. D’entrada, les organitzacions de defensa dels drets humans van aprofitar l’avinentesa per fer públics els seus informes i donar-hi el màxim ressò (vegeu aquí el resum en castellà de l’informe de Human Right Watch o aquí un altre del Center for Economics and Social Rights ). Durant la visita els periodistes de diversos mitjans de l’Estat espanyol no van deixar de posar de relleu el caràcter dictatorial del règim d’Obiang i la situació a Guinea (cal felicitar-los per la seva actitud de fermesa, singularment de l’enviada de TVE, Ana Jiménez), els parlamentaris tampoc no vam deixar de plantejar la qüestió de les llibertats i els drets humans tant en les entrevistes amb membres del govern com amb alguns dels representants de partits a l’oposició que vam poder veure (en un pròxim post n’explicaré una mica el detall) i, finalment, amb més timidesa, el ministre també va plantejar que hi havia d’haver avenços en drets humans.

Resumint, entre les qüestions que vaig anar plantejant hi va haver les següents:

- El ministre Moratinos fa bé de plantejar que calen unes noves relacions entre l’Estat espanyol i Guinea, sempre però tenint en compte les qüestions següents.

- L’Estat espanyol ha de fer una profunda autocrítica de la seva actuació a Guinea, tant durant la colonització com durant els 40 anys d’una independència en què els habitants tant de la part continental de Guinea (abans Rio Muni) com de l’illa de Bioko (abans Fernado Poo) han sofert dictadura i greus privacions econòmiques i polítiques.

- Fraga representa justament aquest passat en què les coses es van fer malament. (La seva presentació com a artífex de la independència de Guinea és una falsificació de la història, perquè va ser el govern de Franco qui la va acordar el 1968 sota la pressió internacional, quan tots els països de l’entorn ja eren independents i a les colònies portugueses es vivia una guerra que, com ja es veia a venir, va acabar enfonsant la dictadura de Salazar a Portugal. Fraga, a l’època ministre d’Informació i Turisme del dictador Franco, va ser qui va acabar anant a Guinea a signar l’acta d’independència simplement perquè altres ministres franquistes a qui hauria correspost, com Carrero Blanco, vicepresident, o Castiella, d’Afers Exteriors, no van voler sortir en aquella foto de pèrdua, per a ells, d’unes fins feia poc “províncies espanyoles”.)

- El creixement econòmic que està experimentat Guinea gràcies al petroli i al gas ha de beneficiar al conjunt de la població (més aliments, més educació i més sanitat).

- “Guinea per als guineans”, com diuen alguns representants del règim, sí, però per a tots, també per als qui avui no participen del poder o estan a l’exili. Tots han de tenir el dret d’expressar-se, organitzar-se i presentar-se a unes eleccions.

- La llibertat d’expressió ha d’incloure la possibilitat de criticar i qüestionar l’actual Constitució de Guinea, i també de plantejar l’autodeterminació de l’illa de Bioko, com fan alguns representants de l’ètnia bubi a l’exili (vegeu aquí el web del Moviment per a l’Autodeterminació de l’Illa de Bioko ). (Un membre de la delegació parlamentària portava una carta d’aquesta organització demanant diàleg a Obiang.)

- Les eleccions, com les presidencials que compten convocar per a final d’any, per ser democràtiques, no solament s’han de fer en un context de respecte de la llibertat d’expressió, d’associació... , sinó que s’han de fer amb la presència d’observadors internacionals (cosa que va plantejar també clarament el ministre) i amb un cens elaborat amb garanties de neutralitat i transparència (aquesta és una de les qüestions més controvertides: les dades de població oscil•len entre els més d’un milió d’habitants oficials, però sense contrastar, i les estimacions d’organismes internacionals que redueixen la població entre 500.000 i 700.000 habitants; cal tenir en compte, en relació amb aquesta qüestió, el fet que les fronteres de la part continental són arbitràries i que a banda i banda hi viuen poblacions d’ètnia fang, majoritària, que circulen i es relacionen entre elles a cavall de la frontera amb Camerun).

- La cooperació de l’Estat espanyol en educació i en sanitat, que ja és important, ha de créixer, en general i també en forma de construcció d’infraestructures (hi ha la previsió de construcció d’un hospital a Malabo, per exemple), i amb la participació d’empreses catalanes (i de l’Estat espanyol). També han d’augmentar les beques als estudiants guineans a les universitats de l’Estat espanyol, com va reclamar Plácido Micó, l’únic parlamentari guineà (i un dels vicepresidents de la Internacional Socialista ) realment d’oposició del partit Convergencia para la Democracia Social.

- Alguns sectors econòmics, com el turisme, en què seria possible la participació d’empresaris catalans (i de l’Estat espanyol), necessiten per desenvolupar-se una major obertura de les fronteres, millors condicions de vida de la població, respecte dels drets humans i més llibertat.

(Nota 1)
Comissió d’Afers Exteriors del Senat de 23 d'abril
Iñaki Anasagasti:
En cuarto lugar, usted ha hecho alusión a la promoción
de los derechos humanos como prioridad de su Gobierno,
y la verdad es que la música es buena, pero la letra…
Vamos a casos concretos: Guinea Ecuatorial. Guinea
Ecuatorial tiene un desarrollo humano que está en el puesto
121; el 80 por ciento de la población dispone de menos
de 20 euros al mes para poder sobrevivir; la élite de ese
país tiene el 98 por ciento de la renta nacional, es decir,
una situación que también está podrida y a la que tampoco
se ve una solución. Nadie habla de Guinea y, sin embargo,
Guinea existe, pero sobre todo no hay una voz que
hable en defensa de los derechos humanos y en defensa de
la libertad de expresión en aquel país.

(Nota 2)
Comissió d’Afers Exteriors del Senat de 23 d'abril
Ministre:
Recuerdo que cuando el presidente Obiang visitó España
hubo una serie de liberaciones de presos políticos
importantes. Los que ahora mismo todavía están detenidos
fueron, según las autoridades guineanas —no juzgo si será
o no adecuado—, unos ciudadanos que, según sus informaciones,
participaron en posibles golpes de Estado, y por
tanto, están siendo objeto de un proceso judicial.
Se ha aprobado la eliminación de la tortura en las prisiones
guineanas, y le invito, señor Anasagasti, a que me
acompañe con una delegación parlamentaria en mi futura
visita a Guinea para que conozca in situ su nueva realidad;
una realidad diferente, que tendrá sus luces y sombras,
pero de la que España no puede estar ausente. Tenemos
que mostrar capacidad para apoyar y acompañar cualquier
esfuerzo con el fin de llevar a cabo avances democráticos,
institucionales y modernizadores en ese país. Mi intención
es hacer una vista a Guinea Ecuatorial —visita que ya se
debía haber realizado pero que, debido a otras citas internacionales,
tuvimos que aplazar— con una representación
parlamentaria, empresarial y de medios informativos para
que la nueva España del siglo XXI conozca mejor esa
Guinea Ecuatorial también del siglo XXI, de forma que
todos nos podamos hacer una idea más acertada de lo que
ocurre y de cómo está allí la situación en general.