A continuació trobareu la carta que han adreçat als seus clients i amics les responsables de la llibreria El Cu Cut de Torroella, organitzadora de l'acte:

Llibreria El Cucut
c/ del Roser, 29-31
17257 Torroella de Montgrí
llibreriacucut@terra.es

Benvolguts, benvolgudes,

En una carta de convocatòria no em veig en cor de resumir tot el que he après de la Montserrat Abelló. Tampoc us puc explicar com ha viscut els 91 anys que fins ara la vida li ha donat, ni us faré cap llista de les seves obres, ni dels premis que ha rebut ben merescudament.

El que sí vull és recomanar-vos ben efusivament que no us perdeu l’oportunitat que us regalem d’escoltar i conèixer aquesta poeta.

Us trobareu davant una dona positiva, vital, senzilla i sàvia. No parlo de la saviesa dels catedràtics, sinó de la que poseeixen els que saben què volen de la vida, dels que troben el seu camí i el segueixen ben convençuts, dels que tenen una veu pròpia i l’expressen amb seguretat i naturalitat.

Montserrat Abelló viu de prop la Guerra Civil i és a Londres quan esclata la II Guerra Mundial. Marxa a l’exili a Xile amb el seu pare. Allà hi viu durant 20 anys, s’hi casa i hi neixen els seus tres fills: La Mireia, en Miquel i en Fernando.

Supera els cops de la vida com a experiències doloroses però enriquidores. En una entrevista, ella diu: “Volia viure la Vida en majúscules, tenir home, tenir fills, ser una gran poeta, tenir-ho tot…” “Escric perquè estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades”.

Què us he de dir del presentador de l’acte?. Gairebé tots els coneixeu, i també hi ha un grapat d’informació a internet de la seva feina com a polític. Però el que cal remarcar és la seva condició de filòleg i la seva riquesa cultural. En Miquel entén la literatura com una necessitat vital de l’home, i nosaltres com a llibreters, li hem d’agraïr la sensibilitat que ens ha demostrat sempre. Va proposar de presentar l’obra de la seva mare amb un oferiment que ens va omplir d’alegria i, pel que m’ha dit la Montserrat, a ella també. Com a curiositat us diré que és la primera vegada que mare i fill fan un acte literari junts.

A la celebració d’aquest acte s’hi afegeixen la Mariona Font i la Gemma Garcia. La Mariona amb una proposta musical i la Gemma aprofitarà per presentar un opuscle de l’autora que edita Vitel•la.

La beguda serà una sorpresa, tal com us tenim acostumats.

Us esperem a Can Quintana, a 2/4 de 9 del vespre, del dijous 26 de febrer.
Ma. Teresa i Magda

Aquests dies està aflorant la punta de l’iceberg dels mètodes antidemocràtics de funcionament que formen part de les essències del PP, amb la particularitat que si no fa gaires anys els van servir per organitzar un cop d’estat a la Comunitat de Madrid, ara se’ls giren en contra en les lluites intestines pel poder, i el pastís que en la seva manera de gestionar l’acompanya. Enmig del que tant de bo acabés en una ensulsiada d’aquest partit d’arrel franquista (que ha monopolitzat el discurs de la dreta espanyola, en què conviuen l’extrema dreta-dreta, l’extrema dreta i la dreta espanyola, unides sobretot pel centralisme en la concepció de l’Estat i per l’anticatalanisme, l’altra cara de tons feixistes de la mateixa moneda), l’inefable Fraga se n’ha volgut rentar les mans amb un "Yo no sé absolutamente nada de este asunto, en mi tiempo no pasaban esas cosas [...] Y si alguien lo intentaba, (ha afegit el fatxa incorregible) yo le cascaba". Evidentment, en els seus temps franquistes i en la seva continuïtat, això no passava, era pitjor.

Esperem que aquesta crisi de la dreta espanyola els porti a una nova situació en què es desempalleguin d’en Fraga, del franquisme i de la corrupció. Serà difícil perquè ja s’estan començant a tapar les vergonyes i a tirar terra a sobre a tot l’escàndol, perquè s’hi juguen massa. Fraga en tot això pot semblar una anècdota, però convé no oblidar el que significa que un dels principals partits espanyols amb al voltant dels deu milions de vots tingui com a president d’honor i referent un exministre de Franco (de 1962 a 1969) que no solament no ha respost per les seves responsabilitats en els crims de la dictadura i dels governs del postfranquisme, ni ha fet la més mínima autocrítica o gest cap a les víctimes, sinó que els ha continuat justificant ja que per ell “el franquismo ha sentado las bases para una España con más orden" (com deia no fa gaire, ho podeu llegir aquí).

Alguns somriuen i ho banalitzen, i de vegades no s’adonen que banalitzen el feixisme i els seus crims, i imposen un nou calvari a les víctimes. Sí, en podem parlar amb sarcasme, perquè realment és esperpèntic, però ni ens hi hem d’acostumar, ni ho hem de tolerar. Per això, el 17 de desembre, al Ple del Senat, vaig dir-los a la cara que no és democràticament acceptable que en Fraga sigui senador i vagi fent declaracions com aquestes o com la que va provocar la meva reacció en aquell moment (referint-se als nacionalistes, catalans, bascos i gallecs, s’entén, no als espanyols, havia dit "habría que ponderar colgándolos de algún sitio").

Aquestes eren les paraules que volia dir en aquell moment:

Gràcies president, bon dia,

Decia, presidente, que empezaba una vez más en catalán reiterando nuestra exigencia de la normalización de su uso en este Pleno, a la vez que le pido, señor presidente, que repruebe las palabras del señor Fraga Iribarne que hizo recientemente una apelación más o menos velada a la violencia contra los que somos i nos sentimos de otras naciones; una vez más el señor Fraga ha puesto de manifiesto su raíz franquista y que no es digno de sentarse en un parlamento democrático. Empieza a ser hora que respetemos la diferencia y el derecho a decidir de los pueblos, y que abandonemos definitivamente el lenguaje de la violencia, que renunciemos a las expresiones violentas en el lenguaje político; yo, al menos, me comprometo a procurar no utilizarlas.
I aquí podeu veure com va ser de difícil dir-les, l’actitud del PP i la del president del Senat tal com figuren en el diari de sessions:

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies, president. Bon día. (El señor senador inicia su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones»): «Una altra vegada començo en català reitarant la nostra exigència de la normalització del seu ús en el Plè d’aquesta cambra dita de representació territorial, alhora que demano al president que reprobi les paraules del senyor Fraga Iribarne (Rumores en los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Senado.) que ha fet una apel.lació més o menys velada a la violència en contra dels qui som i ens sentim d´altres nacions; un cop més...» (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, silencio, por favor.
El señor BOFILL ABELLÓ: «...el senyor Fraga ha posat de manifest la seva arrel franquista (Fuertes rumores) i que no és digne de seure en un parlament democràtic.»
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor.
El señor BOFILL ABELLÓ: «Comença a ser hora que respectem...» (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor.
El señor BOFILL ABELLÓ: «...la diferència i el dret a decidir dels pobles, i que abandonem definitivamente el llenguatge de la violencia.» (Fuertes protestas.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor.
El señor BOFILL ABELLÓ: Decía, presidente, y se lo voy a decir en castellano... (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor, silencio.
(Rumores.)
El señor BOFILL ABELLÓ: Decía que empezaba, una vez más, en catalán reiterando nuestra exigencia de la normalización de su uso en el Pleno, a la vez que le pido, señor presidente, que repruebe las palabras del señor Fraga Iribarne... (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor, silencio.
El señor BOFILL ABELLÓ: ... que hizo recientemente una apelación más o menos velada a la violencia contra los que somos y nos sentimos de otras naciones. Una vez más el señor Fraga ha puesto de manifiesto su raíz franquista...
(Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señoría.
El señor BOFILL ABELLÓ: ... y que no es digno de sentarse (Rumores.) en un parlamento democrático.
El señor PRESIDENTE: Señoría, por favor.
El señor BOFILL ABELLÓ: Empieza a ser hora de que respetemos la diferencia... (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señoría.
El señor BOFILL ABELLÓ: ... y el derecho a decidir de los pueblos. (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Senador Bofill.
El señor BOFILL ABELLÓ: Que renunciemos al lenguaje...
El señor PRESIDENTE: Senador Bofill, por favor.
El señor BOFILL ABELLÓ: ... de la violencia (Rumores.) y a las expresiones....
El señor PRESIDENTE: Senador Bofill.
El señor BOFILL ABELLÓ: ...violentas en el lenguaje político...
El señor PRESIDENTE: Senador Bofill.
El señor BOFILL ABELLÓ: Yo al menos me comprometo a procurar no utilizarlas.
El señor PRESIDENTE: Senador Bofill, le retiro el uso de la palabra. (Rumores.) Señoría, estamos en un turno de un proyecto de ley. Creo que hay otros mecanismos para hacer la protesta que
usted estaba haciendo, pero este no es el sitio donde lo tiene que hacer. (El señor Sanz Pérez pide la palabra.)Cuando termine el señor Bofill en el uso de la palabra se la daré a usted.Tiene la palabra, señoría. (Rumores.) Silencio, por favor, señorías.

Continuo la meva intervenció sobre el projecte de llei que debatíem. I acabo:

Gràcies, senyor president. (Abucheos en los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Senado.—El señor Sanz Pérez pide la palabra.)
El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra el señor Sanz Pérez.
El señor SANZ PÉREZ: Señor presidente, nos hubiera gustado que lo dicho por el senador Bofill no se le hubiera permitido. Por tanto, yo le solicito, señor presidente, que se exija, o al menos este grupo lo exige, que el senador Bofill retire todo lo dicho esta mañana en esta Cámara porque, desde luego, ni el senador Bofill ni su grupo parlamentario nos va a dar lecciones al Partido Popular y a este grupo de democracia y de defensa de los derechos de los ciudadanos (Aplausos en los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Senado.) Porque en la historia de su formación política recordaremos todos lo que supuso la presencia en la política española de Terra Lliure (Aplausos en los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Senado.—Protestas.—El señor Bofill Abelló pronuncia palabras que no se perciben.)
El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría. Senador Bofill, ha dicho lo que ha dicho, pero, en la medida en que estamos discutiendo un proyecto de ley que nada tiene que ver con lo que ha dicho, yo le rogaría que retirase sus palabras.
El señor BOFILL ABELLÓ:Yo, señor presidente, retiraré mis palabras si usted se pronuncia reprobando unas descripciones (en realitat vaig dir “declaraciones” violentas). (Fuertes protestas en los escaños del Grupo Parlamentario Popularen el Senado.) Yo no voy a retirar ni una palabra porque creo que no me han escuchado... (Protestas en los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Senado.). Ustedes no me han escuchado. Porque si una cosa estoy pidiendo... (el president em tanca el micròfon)
El señor PRESIDENTE: Senador Bofill, no está en el uso de la palabra.
El señor BOFILL ABELLÓ: ¡Usted tiene dos varas de medir, señor presidente! (Això ja ho vaig dir amb el micròfon tancat)

Van venir a donar-me suport molts senadors del PSOE, alguns de CiU, algun del PNB, el del BNG… i els companys de l’Entesa que com a grup parlamentari va emetre un comunicat en què em donava suport.