Ahir vaig assistir a un dinar del conseller de Cultura amb periodistes i al vespre vaig poder tornar-lo a sentir en un acte electoral a Palafrugell. Ara no tinc temps de comentar les seves extenses i profundes reflexions entorn al futur i la independència, però respecte a la realitat immediata va donar unes xifres prou eloqüents:

El Departament de Cultura de la Generalitat, per assumir totes les seves competències de la protecció del patrimoni al foment de la creativitat, disposa de 40 euros per persona i per any, mentre el dèficit fiscal (el que paguem a l'Estat i no retorna en forma d'inversions o serveis) és de 2600 euros per persona i any. Mentrestant, el govern de l'Estat va presumint de superàvit i repartint xecs per aconseguir vots i el ministre de Cultura es passeja per les nostres comarques menystenint la Generalitat prometent inversions al marge de qualsevol planificació concertada amb les nostres institucions. Un escàndol!

Per transmetre, amb tot el nostre convenciment aquest missatge clar i simple, i per donar suport als candidats d'Esquerra a les comarques gironines, ahir van ser a Girona el senador d'Esquerra Carles Bonet, i els candidats d'Esquerra al Senat dins l'Entesa Catalana de Progrés de Tarragona (Pere Muñoz, home de les Terres de l'Ebre i alcalde de Flix) i Lleida (Josep M. Esquerda, que la passada legislatura va ser president de la Comissió d'Entitats Locals del Senat).

Al Diari de Girona podeu llegir una informació força completa del que es va dir en la roda de premsa que vàrem fer al pont de Pedra de Girona. El Punt també se'n fa ressò, malauradament, però, molt parcialment, ja que hi dedica poc espai i ho fon amb la informació de la roda de premsa que havien contraprogramat una hora abans els candidats de CiU, buscant la confrontació, preocupats per les seves nul·les possibilitats davant l'Entesa i per les seves pròpies disputes per veure qui dels tres ocuparà l'únic escó al Senat a què tenen opció.

A banda d'aquesta roda de premsa al pont de Pedra, vam assistir a la clausura del Congrés de l'UGT de les comarques gironines i vam tenir l'oportunitat de felicitar la nova secretària general, Dolors Bassa, militant d'ERC i regidora de Torroella de Montgrí.

Vam tenir una trobada amb els dirigents regionals d'ERC i amb Francesc Canet i Joan Puig, caps de la llista d'Esquerra al Congrés (foto), i a la tarda vam tenir una trobada amb militants de Sant Antoni i de Calonge (foto a continuació) i vam fer una nova roda de premsa a Sant Antoni, davant dels espigons i de la badia de Palamós, per parlar de la nostra acció en pro del territori gironí i, particularment, per afavorir les inversions per preservar el litoral.

A continuació podeu llegir alguns extractes de les notes en què vaig basar les meves intervencions:

Som aquí Carles Bonet, senador d’ERC designat pel Parlament de Catalunya, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés al Senat, Josep Maria Esquerda, que torna a ser candidat d’ERC al Senat per Lleida, que en aquesta darrera legislatura va ser president de la Comissió d’Entitats Locals, és a dir especialment atent als ajuntaments i les diputacions, Pere Muñoz, alcalde de Flix, home de les Terres de l’Ebre que es presenta per la circumscripció de Tarragona, substituint Lluís Aragonès, que va ser portaveu de Foment de l’Entesa Catalana de Progrés, i jo mateix senador del territori gironí que he estat també portaveu de Justícia i de Cultura de l’Entesa

Som avui aquí a Girona principalment per posar l’accent en la necessitat d’evitar que el PP tingui cap opció a tornar al govern de Madrid i, per tant, per reforçar el vot a favor d’Esquerra a Girona, el vot útil dels catalanistes, de la gent d’esquerres, dels progressistes, de totes les persones que simplement no volen que torni el malson d’un PP contrari a tot allò pel qual s’ha mogut el nostre país durant un segle, un PP contrari a l’Estatut, contrari a la supervivència de la nostra llengua...

D’això de la necessitat de votar Esquerra per aturar el PP, de la feina d’Entesa la majoria catalana al Senat, i del paper d’Esquerra dins l’Entesa al Senat us parlarà Carles Bonet...

Esquerra garanteix el compromís amb el territori al Senat i al Congrés

Pel que fa al Senat insistim que hauria de ser el reflex de la realitat territorial, nacional, cultural i lingüística de l’Estat espanyo, i per tant l´ús del català, la seva visibilitat, no n’és un tema marginal, sinó al contrari central, fonamental...

Els senadors d’Esquerra hem estat capdavanters, acompanyats pels nostres companys de l’Entesa, en l’ús del català al Senat, no ha estat el cas dels altres senadors de la minoria catalana, als quals nosaltres demanem que usin el català, que no l’amaguin, que no se n’avergonyeixin, que no s’hi val treure pit aquí i a Madrid amagar-se. Nosaltres els reptem a usar el català tant com els senadors d’Esquerra i, com a mínim, en tots els casos que ho permet el reglament o la tolerància de la presidència. Això és fer respectar Catalunya a Madrid, ens perden el respecte quan veuen que alguns de nosaltres s’amaguen, demanen perdó per existir... i abandonen l’ús del català, quan la seva obligació com a representants de les comarques de girona i de la seva gent seria usar-lo, fer-lo visible i fer del Senat una autèntica caixa de ressonància de la realitat plural de l’Estat, un Estat que encara vol ignorar que el 40% de la seva població viu en Comunitats que tenen una llengua pròpia diferent del castellà.

I a Sant Antoni:

Esquerra tant des del Congrés com des del Senat hem estat i estarem molt atents
al territori
al compliment de les obligacions inversores de l’Estat amb el territori
i que aquestes inversions es facin sempre respectant les competències de la Generalitat
i, encara més, d’acord sempre amb la Generalitat i amb els municipis

amb l’objectiu que finalment sigui la Generalitat i els ajuntaments els qui gestionin aquestes inversions

Som aquí Carles Bonet, senador d’ERC designat pel Parlament de Catalunya, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés al Senat, Josep Maria Esquerda, que torna a ser candidat d’ERC al Senat per Lleida, que en aquesta darrera legislatura va ser president de la Comissió d’Entitats Locals, és a dir especialment atent als ajuntaments i les diputacions, Pere Muñoz, alcalde de Flix, home de les Terres de l’Ebre que es presenta per la circumscripció de Tarragona, substituint Lluís Aragonès, que va ser portaveu de Foment de l’Entesa Catalana de Progrés, i jo mateix que he estat portaveu de Justícia i de Cultura, i que m’he esforçat per ser senador del territori particularment atent a l’Empordà i a tota la nostra costa.

Les nostres trajectòries i actuacions han esta clarament arrelades en el territori.

Avui som davant els espigons de Sant Antoni que són paradigmàtics de la nostra actuació perquè la inversió de l’Estat estigui guiada per l’interès del territori (moció aprovada al Senat a proposta del nostre grup parlamentari).

Si aneu al web del Senat i poseu Calonge en el buscador hi trobareu 5 iniciatives nostres d’aquesta legislatura, i resultats similars trobareu en relació als altres pobles de la nostra costa.

En Costes cal desplegar l’Estatut, que la gestió estigui en mans de la Generalitat i cal que s’augmenti el volum d’inversions per tal que la Costa Brava de cap a cap disposi d’uns camins de ronda interconnectats, segurs, ben arranjats i senyalitzats, amb accessos alliberats a tota la riba costanera, amb recuperació i valorització del patrimoni que s’hi troba, des dels fars a algunes antigues barraques de pescadors...

Cal que l’Estat compleixi les seves obligacions respecte a la conservació de la sorra de les platges (com a S’Abanell a Blanes o aquí mateix a sant Antoni) i també respecte a la millora dels passeigs marítims sigui a l’Estartit o a Palamós

Per continuar aquesta feina necessitem un grup d’Esquerra fort també al Congrés de Diputats que contribueixi a impedir al retorn del PP, que s’oposa a cedir les competències de l’Estat a la Generalitat ni en el mínims que preveu l’Estatut, i que digui clarament a aquesta gent que no ens deixem trepitjar

ERC el vot útil del catalanisme
De totes les esquerres
Dels progressistes..... davant el PP

Sempre es parla de Justícia com a poder, i el PP ha utilitzat el Consell General del Poder Judicial com un bunker del centralisme i l'autoritarisme d'arrel franquista. Cal acabar amb això, perquè és una necessitat democràtica i una necessitat quotidiana, per millorar les condicions de vida de la població, perquè cal una justícia propera als ciutadans, ràpida, descentralitzada, que parli la nostra llengua, una justícia que hauria de ser gratuïta en molts casos. També la seguretat pública ha de ser entesa com una pota més de l'estat del benestar i no hem de deixar que la dreta patrimonialitzi els temes de seguretat, perquè qui més pateix la inseguretat són les classes populars, hem de defensar el caràcter públic, sota control democràtic, de la seguretat i augmentar-ne els mitjans. D'aquestes i algunes coses més vam parlar en Francesc canet i jo mateix ahir davant el Jutjats de Girona. Així ho recull el Diari de Girona i El Punt.

Ahir, dilluns, vam fer una Roda de Premsa de l'Entesa a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona el contingut de la qual recullen tant el Diari de Girona com El Punt.

Pel que fa a la meva intervenció el que diu el Diari de Girona és exacte, però el que diu El Punt no tant

perquè si bé és cert que vaig referir-me a altres senadors catalans que no usen prou el català i que vaig reptar els altres grups "que es comprometin a usar el català, tant com fa l'Entesa, o, com a mínim, tant com permet el Reglament", no vaig fer cap referència crítica al vet dels pressupostos de l'Estat, entre altres coses perquè els quatre senadors d'ERC vam donar-li suport perquè consideràvem molt insuficients i electoralistes els pressupostos del PSOE. Tampoc s'hi van referir els altres candidats, del PSC, entre altres motius perquè havíem comentat just abans de la Roda de Premsa que no ens hi referiríem ja que, ERC, d'una banda, i PSC i ICV, d'una altra, havíem votat de manera diferenciada; però, suposo que al periodista, que deu seguir també la campanya del PSC, se li han barrejat els papers... Coses que passen.

Divendres vaig participar en una trobada de càrrecs electes d'ERC amb representants de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers davant el greu problema que planteja en aquesta època de sequera el trasvassament d'aigua del Ter a Barcelona. El Baix Ter està cada cop més indignat amb els missatges unidireccionals de solidaritat amb Barcelona, com si nosaltres no existíssim. Els regants plantegen, amb tota la raó que si no volem que hi hagi una gran crisi a l'agricultura, però també, no ens enganyem, al sector turístic, de la nostra comarca, s'han de respectar els cabals mínims del Ter tal com estableix la llei i tal com preveuen les normatives europees.

L'escrit que els regants han adreçat al conseller de Medi Ambient (alerta companys d'ICV) entre altres coses diu:

"Que les Comunitats de Regants que representen els sotasignats (en primer terme dels quals veig amb alegria que hi ha l'Albert Grassot i Esteba de Pals, nét d'en Miquel de can Berto i de l'Amèlia, persones entranyables de la meva infantesa i joventut), i que són totes les del Baix Ter a partir del Pasteral fins al mar volen expressar la seva indignació i la seva impotència davant ...:

1. L'incompliment absolut ... la Llei 15/1959...
2. L'incompliment absolut del Decret de Sequera...
3. L'incompliment total dels cabals mínims previstos al Pla de Cabals de Mantenimemnt aprovats recentment per la pròpia ACA...
4. L'incompliment total de tota la normativa europea sobre l'aigua mantenint un trasvassament brutal que representa extreure d'un riu aproximadament el 75% del seu cabal natural per portar-lo directament a una altra conca...

"Que considerem totalment injusta la forma de repartiment de l'aigua que fa l'ACA ja que no es treballa sobre previsions sinó sobre situacions a temps real...

"Que la manca d'aigua a què ens ha portat, no solament la sequera, sinó també la manca absoluta de previsió, posa en perill l'economia de tota la conca del Baix Ter...
...

DEMANEN:

"Que es faci la previsió per garantir una dotació mínima de 45 hm3 d'aigua per la campanya de rec d'aquest 2008, quantitat que és un 35% inferior a l'habitual.

"Que es replantegi la distribució anual de les dotacions d'aigua de forma anticipadan entre els diferents usuaris.

"Que l'Administració apliqui realment una nova cultura de l'aigua fent les accions necessàries per eliminar progressivament el trasvassament brutal que es fa de l'aigua del riu Ter cap a les comarques de Barcelona.

"Que es mantingui durant tot l'any el caba ecològic mínim...

"Que es compleixi la llei...

Bordils, 22 de febrer de 2008

Aquí, al You Tube, podeu veure la presentació de diapositives que duu aquest títol, que explica l'aplicació de la llei d'Hondt per al repartiment dels escons d'acord amb les dades electorals de Girona i quines són les previsions més raonables.

Avui El Punt, en un article ben documentat de Salvador García-Arbós, exposa clarament les dades del que hi ha en joc sota un títol ben explícit: ERC i el PP es disputen el sisè diputat. Crec que és una lectura obligada per a tots els qui dubten si abstenir-se, votar en blanc o votar Iniciativa, el PSC o CiU, però que, per sobre de tot, els preocupa que el PP tingui oportunitat de condicionar-nos el furur. Llegiu-lo aquí, sobretot fixeu-vos en les dades, i no feu massa cas a les afirmacions d'uns i altres.

Ha mort el poeta Josep Palau i Fabre, als 90 anys. Personalment, en destacaria els seus Poemes de l'Alquimista i la seva admiració, que comparteixo, per Picasso i per Rimbaud (aquí trobareu poemes i textos de Rimbaud traduíts al català), i el seu treball per acostar-nos aquests artistes imprescindibles. Va versionar en català el poema Sensation, de Rimbaud, segurament, el meu poema preferit, en francès.

El Mundo, 22 d’octubre del 2007
Josep Antoni Duran Lleida: “No votaría a favor en un referèndum de independencia, no soy partidario de un Estado propio para Cataluña”.

Europa Press, 22 de novembre del 2007
Duran dice que “por CiU no está en peligro la unidad de España” y pide que “nadie se preocupe”.

Tiempo, novembre del 2007
Josep Antoni Duran Lleida: “La independència de Cataluña es un escenario conflictivo que no aportaría nada positivo”

Avui, 27 de desembre del 2007
Duran reitera que la independència “només portarà frustració”

Hi ha molta gent a CiU que es declara sobiranista, que vol la independència de
Catalunya. Doncs, ja ho veuen, Duran no pot ser el seu candidat. L'únic candidat independentista és Joan Riado i l'única llista que defensa plenament el dret a decidir és la d'ERC.

Si dijous no vau poder veure l'entrevista en directe d'Emili Manzano a Montserrat Abelló al Canal 33, des d'aquí podeu accedir al vídeo de l'entrevista.

Dijous al vespre vam fer l'acte d'inici de campanya d'ERC a les comarques gironines amb la companyia del conseller Josep Huguet a Figueres. De fet, ha estat més una continuïtat que un inici, amb la diferència que s'intensifica amb l'aparició de cartells i banderoles demanant directament el vot.

El somriure adotzenat de Carme Chacon ocupa de forma massiva els espais de pagament de parades d'autobusos, cabines de telèfons i tanques publicitàries. Mentrestant nosaltres ens esforcem sobretot en el contacte de proximitat, poble a poble, per fer entendre la importància del vot a Esquerra a Girona, el més útil per al catalanisme (nació, llengua, sobirania, independencia), el més útil per a la gent d'esquerres (mesures socials, polítiques públiques de benestar, igualtat), el més úitil per als demòcrates i per a la llibertat (memòria històrica, retorn dels papers de Salamanca, transparència del finançament dels partits, consultes populars, dret a decidir), el més útil per al territori (les mil i una intervencions i gestions per preservar la nostra costa, perquè les infraestructures es facin respectant el país, perquè l'Estat compleixi les seves obligacions inversores respectant la nostra capacitat de decidir sobre les nostres coses) i el més útil de manera general per al país, per aturar els màxims adversaris de l'existència de Catalunya com a nació, de la seva cultura i la seva llengua, per aturar els màxims adversaris del progrés social, de la solidaritat... per aturar el PP.

Els qui tinguin el seu vot decidit és lògic que votin per la seva opció primera, però tots aquells que dubten, que fins i tot dubten si anar a votar o votar en blanc, que dubten perquè més enllà d'altres consideracions sobretot no volen que torni el PP, només tenen una opció que no serà llençar el vot: votar Esquerra.

Durant anys, ens hem cansat de sentir a la gent del PSC i de CiU apel·lar al vot útil, doncs ara que s'apliquin la mateixa medicina, perquè, com ells mateixos reconeixen fora dels micros, ara mateix a Girona l'única possibilitat que l'Alícia Sánchez Camacho del PP no sigui diputada és que Esquerra conservi el seu segon diputat. Tots aquells que voten socialista com un mal menor davant el PP, ara haurien de votar Esquerra si volen que a Madrid no hi hagi un govern d'en Rajoy i hi hagi una majoria més democrática, més progressista i més favorable a Catalunya. Els qui dubten si votar Iniciativa ho poden tenir clar, el vot més proper a la seva sensibilitat política i ideològica i a més útil per fer possible una majoria d'esquerres i aturar el PP és el vot a Esquerra. Els catalanistes que dubten si votar CiU, però que tenen clar que no volen el PP, només tenen una opció: votar ERC, perquè, a banda que CiU ja té consolidat el segon diputat, sempre queda el dubte de si aquests diputats de CiU no acabaran donant suport a Rajoy. Els diputats són faves comptades que se sumen d'un amb un i a Girona només hi ha un dubte en aquestes eleccions: el sisè diputat serà per a ERC o per al PP?

Amb aquests, i molts altres arguments, anem recorrent el territori. Ahir divendres, vaig ser al matí a Torroella, amb els regants, escoltant la seva justa reclamació que es respectin els cabals del Ter que perveu la llei, havent dinat a Verges, amb alcaldes i regidors de pobles governats per Esquerra, i al vespre a Port Bou, en un acte electoral, amb Maria Mercè Roca.

Sota aquest titular, com fa un parell de dies el Diari de Girona, avui dissabte, 23 de febrer, El Punt publica una entrevista que em va fer ahir Salvador García-Arbós, un bon periodista que respecto. No sé per quin motiu en la versió digital del diari no apareixen les entrevistes (o jo no he estat capaç de trobar la meva) i, per tant, si voleu llegir-la, haureu de consultar el diari en paper. Com acostuma a passar quan parles massa i el periodista té un espai limitat, el que acaba sortint és un reflex limitat del que dius, més encara quan parlem de qüestions com l'Entesa, amb acords i divergències, comuns denominadors i identitats polítiques pròpies, en què pesen molt els matisos.

En aquest cas, m'hauria agradat que almenys la frase final de l'entrevista, i que li dóna el títol, "no renunciem a ser reconeguts com a nació i lluitarem per la màxima viabilitat d'aquest fet", hagués continuat amb el que sempre dic, "és a dir, com a nació en peu d'igualtat, i això vol dir en definitiva, com afirmem sense complexos des d'Esquerra, reconeixement de la nostra sobirania, de la nostra plena capacitat de decidir, de la nostra independència".

Cal dir-ho clarament perquè penso que en els propers quatre anys es plantejarà un debat molt dur, que començarà amb el tema del finançament, amb els qui amb tots els instruments de l'Estat central, que són molts i potents, intentaran tancar qualsevol nou avenç en la consolidació d'espais catalans de sobirania, és a dir d'espais en què puguem decidir, amb els mitjans necessaris, sense la tutela i l'intervencionisme dels ministeris espanyols.

Finalment, en aquests quatre anys, si una cosa hem comprovat a Madrid és que no hi ha un projecte federal espanyol i que l'única manera per a Catalunya i els seus ciutadans de conviure amb Espanya i de tenir-hi unes relacions d'iguals serà dins d'Europa, com a Estat independent dins la Unió Europea.

Sota aquest titular, el Diari de Girona publica avui el resum d'una entrevista que em van fer la setmana passada. A banda d'alguns lapsus de transcripció, l'entrevista reflecteix bona part del que vaig dir. El meu titular hauria estat potser "Malgrat les limitacions del Senat, hi fem molta feina pel país". Clicant aquí podreu llegir tota l'entrevista al web del Diari de Girona.

L'hora del lector
21/02/2008 - 23:01 - Capitol 33
Convidada: Montserrat Abelló. Emili Manzano entrevista la poetesa Montserrat Abelló, autora dels títols "Dins l'esfera del temps", "Al cor de les paraules", "Foc a les mans", i traductora, entre d'altres, de l'autora Sylvia Plath.
(Tret del web del programa.)

El Senat, que no va existir durant la República, és definit a l'article 69 de la Constitució espanyola com "la Cambra de representació territorial", una bonica declaració d'intencions que no es compleix, perquè per les seves funcions és sobretot una cambra de segona lectura de les lleis que aprova el Congrés de Diputats i perquè la representació territorial no es correspon totalment amb l'actual organització territorial de l'Estat en base a les comunitats autònomes.

El Senat segueix sent essencialment de base provincial, d'acord amb aquest article totalment desfasat de la Constitució que preveu l'elecció per sufragi universal de 4 senadors per província (independentment del seu nombre d'habitants) i la designació pels parlaments de les comunitats autònomes d'un sol senador per comunitat i un més per cada milió d'habitants que tinguin, a banda de la representació especial de les restes del colonialisme espanyol al nord d'Àfrica, Ceuta i Melilla (amb dos senadors cada una), i la representació illenca, particularment canària, que fa que hi hagi 5 senadors de les Balears i 11 canaris, a més dels que els corresponen com a comunitat autònoma.

Resultat de tot plegat, les comunitats menys poblades però amb més províncies, on acostuma a dominar el PP, tenen més senadors. Així, Castilla y León amb menys de 2,5 milions d'habitants (però amb 8 províncies) té 35 senadors, mentre Catalunya amb més de 7 milions d'habitants només en tindrà 24 (en tenia 23 l'anterior legislatura).

El PP, és clar, no vol reformar aquest article de la Constitució perquè ni vol un Senat amb funcions més federals ni amb una representació igualitària de les Comunitats Autònomes amb un correctiu en funció del nombre d'habitants i un altre, potser, en funció de l'extensió territorial.

Res no fa preveure que això canviï en aquesta propera legislatura. És per això que nosaltres insistirem en reformar el Reglament del Senat (per a la qual cosa no seran imprescindibles els vots del PP) en dues direccions: donar més protagonisme a la Comissió General de Comunitats Autònomes i normalitzar l'ús de les llengües en tots els òrgans del Senat, especialment al Ple, i en la seva imatge institucional i la seva relació amb els ciutadans.

La veritat és que al ritme que van les reformes del Senat arribarà el dia que els catalans estarem proclamant la independència i ells encara estaran desfullant la margarida de donar o no més representació a les comunitats autònomes. De moment, d'acord amb l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió només un 34,8% dels catalans volen que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma, mentre una majoria volen un estat propi, "dins d'una Espanya federal" el 36,4% i "independent", el 19,4%. Que en prenguin nota aquesta autèntica crosta immobilista del Senat (PP i bona part del PSOE, que s'escuda en el pes del PP) cada cop més allunyada d'aquesta majoria de l'opinió pública de Catalunya, federal o independentista, que els senadors d'Esquerra ens esforçarem per representar amb la màxima intel·ligència, determinació, serietat i dignitat.

Article que he escrit per a la revista Fem Pals, de la secció local d'Esquerra de Pals:

Hi ha molts motius per votar Esquerra: és l’única opció per la plena capacitat de decidir dels ciutadans de Catalunya, per la plena sobirania, per participar en la Unió Europea amb independència, és l’única opció d’esquerra i de progrés totalment independent, és l’única opció catalanista que no malbaratarà el teu vot a canvi d’un ministeri a Madrid...

A Girona, a les nostres comarques, però, els qui votem Esquerra ho fem encara amb més motiu i més satisfacció. El 2004 els empordanesos, els gironins, els garrotxins... vam deixar ben clar que el PP és un partit aliè al nostre tarannà, un partit anticatalà que no mereix tenir cap diputat al nostre territori. La mobilització massiva a favor d’Esquerra, particularment de la joventut lliure de pors, de tots els orígens familiars i ben arrelada al país, va deixar el PP sense diputat a Girona i va donar a Esquerra dos diputats decisius per descavalcar el PP del govern de l’Estat i fer avançar sempre que ha estat possible les polítiques més favorables al nostre país, a la nostra llengua, a la nostra cultura, al benestar, a la llibertat i al progrés social de les persones que vivim a Catalunya.

Ara, una altra vegada, Esquerra és l’únic partit que pot aturar el PP a Girona.

Tothom fa volar coloms, però la realitat és que a la circumscripció de Girona li corresponen 6 diputats, que en la legislatura que ara s’acaba el PSC en tenia 2, CiU, 2 i ERC, 2, i que això ha estat així perquè tots tres partits van més que doblar els 40.000 vots del PP (un vot de dreta anticatalanista, de tradició “fatxa”, que percentualment tendeix a disminuir, en créixer el cens i la participació, però que en nombres absoluts es manté més o menys estable). Ara mateix, considerant-ho amb realisme, cap dels tres partits parlamentaris de la circumscripció de Girona, està en condicions de triplicar aquest nombre de vots i, per tant, perquè el PP continuï fora de joc a Girona el que cal és assegurar que Esquerra conservi el segon diputat, que va arrabassar al PP en les eleccions del 2004. Per això fem una crida, no solament als independentistes i a tots els catalanistes d’esquerres, sinó també a tots aquells que volen aturar el mal major que representa el PP, a votar Esquerra.

Quin titular voleu llegir al diari l’endemà de les eleccions? ¿Un que digui que “el PP recupera un diputat per Girona i està més a prop de tenir una majoria a Madrid” o un que afirmi amb rotunditat que “Girona torna a dir no al PP”?

Tots els vots compten. El teu vot per Esquerra pot ser decisiu per mantenir fora de joc el PP i la seva forassenyada política anticatalana. És hora de tenir una satisfacció i tornar-los democràticament tots els insults i els atacs al nostre país, votant ERC.

I, al Senat, el vot a l’Entesa Catalana de Progrés és un vot a l’únic grup parlamentari català al Senat que ni ha pactat ni pactarà amb el PP.

Miquel Bofill i Abelló
Candidat d’ERC al Senat dins l’Entesa Catalana de Progrés

I això perquè a la circumscripció de Girona el 2004, amb uns resultats extraordinaris (vam passar dels 25.534 vots, 8,65%, del 2000 a tenir-ne 83.229, 23,39%) vam aconseguir, no solament atribuir-nos el nou escó que hi havia en joc (es passava de 5 a 6 diputats per l'augment de població), sinó que, com que doblàvem amb escreix els vots del PP (40.618), vam arrabassar al PP l'escó que tenia i vam aconseguir que les comarques de Girona, junt amb Lleida, tinguessin l'honor de ser els únics territoris de l'Estat en què el PP passava a ser extraparlamentari i on el PP treia el percentatge més baix de vots (11,42%) (aquí podeu veure-ho). Ara el nostre esforç és lluitar contra els desànims que ha provocat en alguns sectors el fracàs de l'Estatut i mobilitzar la gent, molt especialment els joves, perquè vagin a votar. Sabem que si hi ha una alta participació Esquerra podrà repetir la jugada i Girona continuarà deixant el PP no solament en minoria sinó fora de joc.

Per això, aquests dies no parem de fer actes de proximitat amb els militants i les persones properes a Esquerra, esmorzars i sopars tertúlia, presentacions del llibre El més calent... al front de Madrid en què els diputats i les diputades d'Esquerra expliquen, amb detalls sucosos, alguns dels episodis més significatius de la passada legislatura... Així, he participat en actes a Lloret, Sant Feliu de Guixols (2), Girona (trobada de blocaires), Olot, Banyoles, Sant Antoni (municipi de Calonge), Sant Feliu de Boada (municipi de Palau Sator), Palamós, Cadaqués (roda de premsa sobre els temes de costes)..., a banda de les trobades amb els companys de l'Entesa, amb qui vam presentar la candidatura a Girona dijous passat, 14 de febrer, (vegeu-ne aquí el que en deien El Punt i el Diari de Girona) i de continuar fent feines de senador per Girona, com mantenir el contacte amb responsables del ministeri de Cultura per concretar ajudes per a festivals i infraestructures culturals o acompanyar algun alcalde a Madrid a gestionar la possible compra d'uns terrenys propietat d'aquest Estat tentacular que encara patim.

Amb aquest motiu, el mateix divendres la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Catalalà de les Dones, amb la col·laboració del Comitè de Dones del Pen Club Català, van organitzar una Jornada i un sopar de "reconeixement i homenatge a aquesta poeta i traductora que ha construït una de les obres més coherents i singulars de la literatura catalana contemporània".

Van inaugurar la Jornada: Francesc Farré, director de la Residència d'Investigadors del CSIC, on se celebrava l'acte, Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de les Dones, i Mireia Bofill i Abelló. Durant la Jornada, coordinada per M. Elena Carné, es van tractar alguns dels vessants més significatius de la seva activitat en tres taules rodones: "Abelló, mà de poeta" (moderada per Neus Real i amb la participació d'Antoni Clapés, Vinyet Panyella i Montserrat Rodés), "Abelló, l'activista cultural" (moderada per Carles Torner i amb la participació de Neus Aguado, David Castillo i Lluïsa Julià) i "Abelló, mà de traductora" (moderada per Carme Arenas i amb la participació de M. Elena Carné, Mireia Mur i Francesc Parcerisas). Durant la Jornada, es va poder visitar una petita exposició dels llibres de Montserrat Abelló i la jove poeta Laia Noguera, va presentar en forma de regal digital un número especial de Barcelona Review, molt ric de continguts i de traduccions a altres idiomes de textos de i sobre Montserrat Abelló (hi trobareu per exemple dedicats a la Montserrat Abelló des d'un poema d'Antoni Puigvert al poema Midday Manhattan de Gerald-Patrick Fannon, acompanyat de la recepta del cocktail Manhattan, passant per una Oda de Carles Hac Mor, un acròstic de la Tònia Passola, un text de Maria Barbal, uns poemes de Laia Noguera Variacions sobre Abelló i tants d'altres).

La Jornada es va cloure amb una lectura de poemes, organitzada pel Comitè d'Escriptores del Pen Català i coordinada per M. Teresa Pous, a càrrec de persones de diverses procedències, lectores de la seva obra (de la seva néta Clara a l'escriptor Jaume Subirana).

Durant el sopar, d'un centenar de persones, nombre limitat per l'aforament del local, la seu de l'Institut Català de les Dones, Mariona Segarra va interpretar Suite Abelló, acompanyada per Raül Costafreda (guitarra), i després dels brindis (a càrrec de Miquel Bofill i Abelló, Oriol Izquierdo i Marta Selva), Montserrat Abelló va celebrar estar entre tanta gent amiga i que l'estima i va dir aquests versos:

Tot cau, tot es desfà.
Aferrissadament
lluitem enmig de
tanta fam, de tants desastres.

Tanmateix, encara que sols
en tinguem un respir lleu,
quin goig de viure!

Els actes es van cloure amb una lectura poètica, L'hora després, a càrrec de poetes (Cinta Massip, Mireia Calafell, Amadeu Vidal i Bonafont, Cèlia Sànchez-Mústich, Joan Duran, Esteve Plantada, Laia Noguera i Carles Torner) i la música del Quartet Sax-Sons (Teresa Gómez, saxo soprano; Gemma Torralbo, saxo alt; Pau Sanchis, saxo tenor; i Bru Maymó, saxo baríton).

Trobareu ressons de l'aniversari de Montserrat Abelló en aquests blocs: Flux (el bloc de Jaume Subirana), Aristòcrata i obrer i Anna Simó.