El PP ha perdut 3.301 vots que representen un 20,27% menys dels que tenien el 2003 (2007: 12.983; 2003: 16.284), i de 25 regidors que tenien n'han perdut 6 i es queden amb 19.
CiU ha perdut 9.663 vots, un 8,89% menys dels que tenien el 2003 (2007: 99.003; 2003: 108.666), i de 927 regidors que tenien en perden 138 i en conserven 789.
El PSC (PM) ha perdut 6.681 vots, un 8,05% dels que tenien el 2003 (2007: 76.384; 2003: 83.029), malgrat tot, en presentar-se a més municipis petits, augmenta el nombre de regidors i passa de 378 a 458 (+80).
ICV (i les EPM) ha perdut 307 vots, un 1,46% dels que tenia el 2003 (2007: 20.779; 2003: 21.088), malgrat tot, en presentar-se a més municipis petits, augmenta el nombre de regidors i passa de 66 a 84 regidors (+18).

Esquerra (AM) ha obtingut 2.536 vots més, un 4,85% més que el 2003 (2007: 54.820, 18,38% del total de vots; 2003: 52.284, 16,79% del total de vots) i ha passat de 299 a 398 regidors (+99). Esquerra és el partit que més creix en regidors i l'únic que augmenta en nombre de vots. Esquerra augmenta la representació en tots els consells comarcals (excepte al del Ripollès on es manté amb 5) i passa en el conjunt de la demarcació de 42 a 53 consellers comarcals, i a la Diputació obté un diputat més, pel Baix Empordà, i passa de 5 a 6 (el PSC en conserva 9; CiU, 12; i ICV perd el que tenia que passa a ERC).

Per a satisfacció de la gent d'Esquerra del Baix Empordà cal dir que la pujada d'Esquerra ha estat alimentada pels resultats a la comarca que ara són homologables als de la resta de la demarcació de Girona. Al Baix Empordà hem obtingut 2.864 vots més (2007: 7.750; 2003: 4886), un 58,62% més que el 2003.

2007: 7.750 vots, 14,56%, 58 regidors, 6 consellers comarcals, 1 diputat provincial (del partit judicial de la Bisbal)
2003: 4.886 vots, 9,0%, 25 regidors, 3 consellers comarcals, 0 diputats provincials

Començo comentant els resultats al Baix Empordà perquè contribuir a millorar-los era un dels objectius de la meva legislatura, i la veritat és que podem estar molt satisfets tots plegats per la feina que hem fet al Baix Empordà. Els resultats són eloqüents:
Bellcaire: la candidatura encapçalada per Jaume Gifre aconsegueix el 56,65% dels vots, 5 regidors (en teníem 3), i deixa amb 2 la candidatura socialista fins ara al govern. Jaume Gifre serà el nou alcalde de Bellcaire.
La Bisbal: la candidatura encapçalada per Lluís Sais, aconsegueix 5 regidors (en tenia 3) i empata amb el PSC que fins ara governava amb majoria abosluta amb 8 regidors.
Calonge: no teníem cap regidor i Martí Fonalleras n'aconsegueix 2 amb una candidatura amb molta credibilitat i molt arrelament social.
Castell-Platja d'Aro: no teníem cap regidor i ara entra a l'Ajuntament David Puig, el cap de llista d'ERC, que pot ser decisiu a l'hora de formar govern a la vista de l'empat a 5 regidors de CiU i PSC.
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura: ens mantenim amb 3 regidors, encapçalats per Salvi Casas.
Fontanilles: és un dels dos municipi on ens presentàvem en què no hem obtingut representació (26 vots sobre 107, que sempre sumen i són una base per al futur creixement d'ERC), l'altre és Ultramort.
Garrigoles: obtenim 1 regidor, Josep Gibert (no en teníem cap).
Gualta: obtenim 1 regidor, Lluís Casadellà (no en teníem cap).
Mont-ras: la llista associada Acord Municipal empata amb CiU amb 4 regidors (fins ara no en teníem cap) i té opcions a l'alcaldia (hi ha un regidor del PSC que pot decantar la majoria).
Palafrugell: la llista encapçalada per Martí Sabrià ha fet un resultat extraordinari i ERC, que ha passat d'1 a 4 regidors, s'ha convertit en la força emergent i amb més futur (èxit total de la renovació).
Palamós: mantenim 1 regidor, tot i haver augmentat el percentatge de vots (em diuen que ens han faltat 5 vots per obtenir el segon regidor).
Palau Sator: erem l'única llista, tenim 7 regidors (en teníem 4) i en Joan Sabrià continua sent alcalde. Convé destacar que tot i ser l'única llista, a Palau Stor ha anat a votar el 70,92% del cens i la llista d'ERC ha obtingut el 90,91% dels vots.
Pals: ERC es presentava per primera vegada i ha obtingut 2 regidors, Xavier Coromines i Mari Cuenca.
Parlavà: no hi teníem cap regidor i ara la llista d'ERC ha estat la més votada i ha obtingut 3 regidors i esperem que en els pròxims dies es confirmi que Joaquim Sabrià és el nou alcalde de Parlavà (CiU té 3 regiors i IpP-PM, associada socialista, 1).
Regencós: ens mantenim amb els mateixos vots i amb 2 regidors.
Sant Feliu de Guixols: teníem 1 regidor, Jordi Vilà i ara entra també l'Anna Buxó.
Santa Cristina d'Aro: la candidatura encapçalada per Xevi Sala aconsegueix 2 regidors (en teníem 1) i és decisiva per formar govern (el PSC que tenia 7 regidors s'ha quedat amb 5 i CiU que en tenia 3 passa a 4).
Torrent: ens hi presentàvem per primera vegada i ara tenim 1 regidor, Marc Garcia.
Torroella de Montgrí: passem de 2 a 3 regidors i som la força decisiva per desfer l'empat a 6 regidors de CiU i UPM.
Ultramort: els 44 vots que hem obtingut (30,99%) no han estat suficients per obtenir representació.
Vall-llobrega: Obtenim 2 regidors.
Verges: empatem a 4 regidors amb CiU (en teníem 6) i la llista PM, que en té 1, té la clau de l'alcaldia.
Vilopriu: ERC té 3 dels 5 regidors.

Coses de l'ofici, la nit electoral en què comptava estar celebrant els resultats amb els companys d'ERC (particularment a Pals, on tanco la llista, i a Torroella, on visc, on formo part de la permanent de la secció local i on he participat de tot el procés que ens ha de portar a tenir uns molt bons resultats), resulta que hauré de ser als estudis de la TV Canal Nord, a Figueres, per representar Esquerra en un debat sobre els resultats amb Montse Palma, diputada al Congrés del PSC, Helena Ribera, diputada de CiU al Parlament de Catalunya, i Emili Santos, delegat de Medi Ambient de la Generalitat, que parlarà en nom d'ICV (el PP, que també hi és convidat, ahir encara no havia comunicat qui el representaria). Així doncs, avui, diumenge 27 de maig, a partir de les 21.30 participaré en el debat de la nit electoral al Canal Nord TV.

En primer lloc, són molt importants, particularment per a ERC, perquè en el actual moment històric, caratcteritzat a Catalunya pels reptes que plantegen l'allau immigratòria, les noves tecnologies i la globalització, la integració europea i el conflicte (cultural, lingüístic, polític i econòmic) amb el centralisme espanyol, no resolt pels estatuts, els ajuntaments són una peça clau per afermar com un tot la cohesió social i la catalanitat vertebradores de la identitat nacional, una identitat nacional renovada que ens permeti fer front als reptes que esmentàvem. Els ajuntamnts són una peça clau de la democràcia, i cal assegurar que es gestionin amb transparència i afavorint la participació ciutadana.

Per tot això, cal votar ERC, que garanteix polítiques socials, catalanitat, transparència i participació.

En segon lloc, aquestes són unes eleccions políticament importants perquè els seus resultats determinen la composició dels consells comarcals i les diputacions. És a dir, no n'hi ha prou a pensar quina persona ens agrada més com a alcalde del nostre poble o ciutat, ni quin color polític volem que governi, sigui decisiu al nostre municipi, coses evidentment molt importants, sinó també quins partits volem que governin els consells comarcals i les diputacions, òrgans que tenen un pressupost molt important i, per tant, una capacitat d'influir i d'afavorir unes polítiques socials, culturals... o unes altres. Per això, convé saber que pesaran en una direcció o una altra no solament les lllistes que es presenten directament amb les sigles dels partits sinó també les llistes associades, cosa que sovint els ciutadans desconeixen: les llistes AM van associades a ERC, les llsites PM, com la de UPM a Torroella, són socialistes, és a dir serviran perquè el PSC-PSOE tingui més presència al Consell Comarcal i a la Diputació, així com les d'Entesa són d'ICV, que a les comarques gironines fora de les grans ciutats no es presenta gairebé enlloc obertament, perquè saben que els ciutadans quan han de fer un vot polític majoritàriament no voten ICV.

Per tant, si voleu que ERC sigui determinant al Consell Comarcal i a la Diputació, voteu les llistes d'ERC i d'AM.

Aquests dies he assistit als debats entre els candidats a Palamós, a Palafrugell i a Torroella de Montgrí, i en aquests com en altres municipis una de les preguntes inevitables dels periodistes moderadors és "amb qui pactareu?".

En primer lloc, cal destacar que ERC presentem llistes encapçalades per persones preparades per assumir les alcaldies dels nostres pobles i ciutats, amb voluntat d'assumir el govern local al servei del conjunt de la població.

Si per assolir el govern cal pactar amb altres forces, les seccions locals i les candidatures d'ERC tenen llibertat per pactar amb qui hi hagi prou marge a escala local per desenvolupar el programa municipal d'ERC que posa l'accent en la democràcia i la transparència en la gestió, i en un desenvolupament local que asseguri la cohesió social, la vertebració de la societat com un tot, evitant la creació de guetos, amb polítiques socials actives i amb una visió oberta de la cultura i la llengua catalana com a punt de trobada. És per això que amb el PP són gairebé sempre impossibles els pactes, no solament per la trajectòria anticatalana d'aquest partit, sinó també perquè en aquesta campanya electoral han jugat perillosament amb la població nou vinguda, que no vota, presentant-la com a font d'inseguretat i perquè s'oposen sistemàticament a les polítiques culturals i lingüistiques que volen incorporar plenament els nous vinguts a la societat catalana a través de la nostra llengua i la nostra cultura.

A continuació podeu llegir un article de Marina Llansana que insiteix en aquesta posició de la direcció d'ERC, que va expressar també Joan Puigcercós en l'acte central de campanya a Figueres dimecres:

CAL PRIORITZAR ELS INTERESSOS DE CADA MUNICIPI PER DAMUNT DE LES SIGLES EN ELS PACTES POSTELECTORALS

Davant la pregunta que molta gent ens fa sobre amb quin partit polític formarem majories en els ajuntaments, o sobre si Esquerra donarà llibertat a les seves candidatures per pactar la formació de governs municipals, volem deixar clar el següent:

No només donem plena llibertat a les nostres candidatures a l’hora de pactar, sinó que exigim que totes elles prioritzin els interessos de cada municipi per damunt de les sigles dels partits.

D’aquesta manera, Esquerra vol deixar clar que no té una política de pactes ja definida a priori i que, per tant, no es prioritzen els acords amb una o altra força política. Excepció feta, és clar, del PP, amb el qual es prioritza no pactar.

Actualment, Esquerra governa amb la fórmula tripartita del Govern de la Generalitat en 27 ajuntaments, mentre que en 83 governa amb CiU. És obvi, per tant, que Esquerra ha portat a terme en el passat, i portarà a terme en el futur, una política de pactes allunyada del sectarisme i que vol, amb qui hi estigui disposat, constituir ajuntaments catalanistes i socials i possibilitar la regeneració democràtica i la transparència en la gestió dels recursos públics.

Marina Llansana, portaveu d'Esquerra

M'he adherit al manifest de la Plataforma de Defensa del Territori a favor del traçat alternatiu que proposa el CILMA (Centre d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient, de la Diputació de Girona). El podeu llegir a continuació:

Després que el passat dia 9 de maig la ministra de Foment Magdalena Álvarez va confirmar en el Senat la imminent execució de les obres del traçat del TGV en el tram Vilademuls-Borrassà, sense haver atès en cap moment l’alternativa de traçat proposada pel CILMA i havent prescindit totalment del diàleg amb la població del territori,

MANIFESTEM:

Que el traçat aprovat per Foment deixa la població de Bàscara enclosa entre dos grans corredors d’infraestructures, malmet la plana de Pontós, atempta greument contra la vall de Cassinyola i té un gran impacte negatiu sobre el patrimoni natural, cultural i paisatgístic del país.

Que el traçat proposat pel CILMA i els ajuntaments afectats unifica les grans infraestructures en un sol corredor de comunicacions, és més respectuós amb la població i el territori, i és més funcional (més recte, més curt i amb una cota de nivell més baixa) que l’aprovat per Foment.

Que encara som a temps de rectificar, existeix un informe tecnicojurídic encarregat pel CILMA que demostra que aquest canvi és possible dintre dels terminis establerts, i tothom sap que si finalment no es compleixen aquests terminis serà per les obres faraòniques que s’han d’executar a Barcelona i Girona.

Que cal preservar el nostre paisatge tan ric i variat, que és patrimoni de tots, i vetllar per les condicions de vida dels habitants d’aquesta zona.

DEFENSEM EL TERRITORI

Els sotasignats ens adherim a aquest manifest,

Presentació del programa de la candidatura d'ERC a Pals, diumenge 20 de maig, a les 11.30, al pati de Ca la Pruna, amb vermut i bon rotllo.

El febrer vaig presentar aquesta pregunta al govern: El 15 d'agost de 2005 una noia de 22 anys va perdre la vida al camí de ronda litoral entre Tamariu i Aigua Xelida en caure pel penya-segat per la falta de condicionament del camí i de mesures de seguretat adequades ¿Quines actuacions ha realitzat el Ministeri de Medi Ambient des de la data fins ara i quines preveu realitzar aquest any 2007 perquè aquest tram del camí de ronda estigui condicionat i ben senyalitzat?

La resposta diu que el Ministeri va remetre a l'Ajuntament la declaració d'utilitat pública del camí l'1 d'agost de 2005, perquè l'Ajuntament pogués fer l'expropiació, que un any més tard van reiterar la comunicació tot demanant informació sobre els tràmits realitzats, i que l'Ajuntament no els ha contestat.

Vegeu a continuació tot l'escrit del govern de l'Estat

RESPUESTA DEL GOBIERNO
(684) Pregunta escrita Senado.

684/055532.

AUTOR: Bofill Abelló, Miquel (GECS).

Respuesta:

En relación con la información solicitada por Su Señoría, se señala lo siguiente:

Considerando la falta de continuidad y consolidación de los diversos tramos del camino de ronda existente entre Tamariu y Aigua Xelida, la Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente redactó, en el año 2003, el «Proyecto de camino de ronda entre la cala de Aigua Xelida y la playa de Tamariu, término municipal de Palafrugell».

Tras la aprobación técnica del Proyecto, se procedió a su tramitación administrativa, que incluyó su remisión, en 2004, al Ayuntamiento de Palafrugell, al que se solicitó la realización de los trámites expropiatorios de los terrenos necesarios para ejecutar las obras. Dicha petición fue reiterada en marzo de 2005, tras lo cual, el Ayuntamiento manifestó su disposición a efectuar los citados trámites, solicitando, para ello, la formulación previa por parte de la Dirección General de Costas, de la declaración concreta de utilidad pública prevista en la legislación, lo que se llevó a efecto en julio de 2005, remitiéndose al Ayuntamiento el 1 de agosto de 2005.

Posteriormente, en agosto de 2006, se remitió un nuevo escrito al Ayuntamiento reiterando el anterior y solicitando información sobre los trámites realizados al respecto, sin que hasta la fecha, se haya recibido contestación.

Madrid, 13 de abril de 2007

A continuació podeu llegir les respostes a dues de les preguntes que vaig fer al govern al mes de gener sobre diverses qüestions d'interès per al municipi, per als veïns de Palamós. Pel que fa al passeig Marítim veureu que segons el ministeri de Medi Ambient, del qual depèn Costes i la zona marítima, tot depèn del fet que l'Ajuntament presenti un projecte i respecte al far no dóna la sensació que ningú els hagi pressionat per aconseguir donar a les seves instal·lacions també un ús per al municipi. Pel que fa a la caserna de la Guàrdia Civil, de moment només he rebut la resposta sobre les unitats que hi estan destinades i les actuacions que han fet, però en uns quadres annexos que no puc reproduir en el bloc però que podeu consultar aquí a partir de la pàgina 36 del document en pdf; en qualsevol cas, no s'hi veu una activitat que justifiqui l'ocupàció d'un espai com la caserna de Palamós, ni molt menys!

¿Quina és la situació actual de la tramitació de la reforma del passeig Marítim de Palamós i quina previsió té el Govern perquè es pugui realitzar?
Palacio del Senado, 29 de enero de 2007.-Miquel Bofill i Abelló.

RESPUESTA DEL GOBIERNO

La reforma del paseo marítimo de Palamós y la reordenación del aparcamiento existente sobre la playa se llevarán a cabo en cuanto se materialice el proyecto que define las obras, que debe ser redactado por los servicios técnicos del Ayuntamiento de Palamós siguiendo unas directrices acordes a la Ley de Costas.

Madrid, 14 de marzo de 2007.

¿Quins són els usos actuals dels habitatges i edificis annexos al far de Palamós i quina previsió té el Govern perquè puguin ser destinats a usos socials o culturals de caràcter públic d'acord amb l'Ajuntament de Palamós?
Palacio del Senado, 29 de enero de 2007.-Miquel Bofill Abelló.

RESPUESTA DEL GOBIERNO

En primer lugar, se señala que las instalaciones del faro de Palamós fueron adscritas a la Autoridad de Barcelona en virtud de la Ley 27/1992, de 24 de noviembre, de Puertos

del Estado y de la Marina Mercante, por lo que la responsabilidad de la gestión y mantenimiento de dicho faro y sus instalaciones, recae en la Autoridad Portuaria citada.

Por otro lado, respecto a las cuestiones planteadas y de acuerdo con la información suministrada por la Autoridad Portuaria de Barcelona, se indica lo siguiente:

_ Las dependencias anexas al faro de Palamós corresponden a la vivienda ocupada por el técnico de señales marítimas y responsables del faro, y al local donde se encuentra todo el equipamiento necesario para el funcionamiento del faro.

_ Las instalaciones del faro de Palamós también son utilizadas como base de trabajo de los técnicos responsables de las Ayudas a la Navegación correspondiente al litoral de Girona.

_ En estos momentos no hay ninguna previsión de cesión de las instalaciones del faro para otros usos, ni al Ayuntamiento ni a otros organismos.

Madrid, 12 de abril de 2007.

Dijous vaig entrar tres noves preguntes sobre els espigons de Sant Antoni, a la badia de Palamós perquè la resposta que em va donar al govern, que podreu llegir a continuació, és contradictòria amb les dades que em faciliten els veïns sobre la quantitat de sorra que hi ha al peu dels espigons. Segons el Ministeri de Medi Ambient, els espigons cada cop estan més descalçats per efecte de les onades (és una afirmació en un text), mentre que segons les dades dels veïns el nivell de sorra no ha baixat (m'han mostrat un plànol amb les isòbates tradicionals de la badia i els nivells actuals mesurats al peu dels espigons en diversos punts), el nivell de la sorra es manté estable, uns centimetres per sobre del nivell històric i fins i tot més d'un metre per sobre en l'extrem meridional, per influència de la riera. Això fa pensar que si bé hi ha moviment i hi ha problemes en alguns punts per on entra el temporal de llevant, globalment el sistema actual d'espigons funciona i que el Ministeri potser utilitza dades parcials o poc actualitzades. Com que en qualsevol cas cal saber què passa realment, he formulat aquestes preguntes al govern (també trobareu el text complet de la resposta del govern a la pregunta que li vaig formular al mes de gener):

El gener de l’any en curs aquest senador presentava una sèrie de preguntes al govern sobre l’acord del Senat que l’insta a reconsiderar el projecte de construcció de nous espigons a la platja de Sant Antoni, en el municipi de Calonge (Girona). En la seva resposta el govern diu:

“Els tres espigons exempts construïts en el seu dia en una zona de profunditats limitades han sofert un deteriorament greu per l’erosió i l’arrossegament de sorres cap al port, cosa que provocat un augment important de calat al peu dels espigons i per tant el seu descalçament, agreujat per l’arribada d’onades més grans en augmentar el seu calat.”

¿Aquesta afirmació es basa en un estudi de camp complet o es basa en la projecció d’un model teòric a partir de dades parcials? ¿Quines són les series de dades del calat al peu de cada un dels espigons, de què disposa el govern i sostenen la seva argumentació, amb expressió de les dates i els punts en què s’han fet i qui ha fet els mesuraments?

En relació amb aquesta problemàtica:

¿Disposa el govern de dades comparatives de l’evolució del calat al peu dels espigons en els diversos períodes de cada any en relació amb els vents i l’estat de la mar dominants en cada període?

¿Disposa el govern de sèries de mapes batimètrics de la badia de Palamós que mostrin l’evolució de la profunditat dels seus fons, qui els ha realitzat i en quines dates s’han realitzat?

Aquest és l'escrit del govern que ha motivat aquestes noves preguntes:

RESPUESTA DEL GOBIERNO (684) Pregunta escrita Senado.

684/048719.

AUTOR: Bofill i Abelló, Miquel (GECP).

Respuesta:

El proyecto «Mejoras en el sistema de consolidación de la playa de Sant Antoni de Calonge», surge como respuesta a los problemas de deterioro de la playa y los diques exentos debido al efecto del dique del Puerto de Palamós, que provoca el arrastre de las arenas hacia la zona portuaria.

Los tres espigones exentos construidos en su día en zona de profundidades limitadas han alcanzado un deterioro grave por la erosión y arrastre de arenas hacia el puerto, lo que ha provocado un aumento importante de calado al pie de los espigones y por tanto su descalce, agravado por la llegada de mayores olas al aumentar su calado. En unos pocos años se prevé la destrucción de estos espigones por la acción del mar, sin que sea razonable forzar su mantenimiento cuando no pueden cumplir ya ninguna función de control del fuerte proceso erosivo que sufre la playa.

Ante esta situación de deterioro, la Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente ha desarrollado un proyecto de estabilización de la playa en el que se han estudiado diversas soluciones. El proyecto redactado por especialistas en ingeniería marítima con el apoyo del Departamento de Puertos y Costas de la Universidad de Cantabria, ha estudiado diversas soluciones hasta alcanzar la solución más adecuada que es la desarrollada en el proyecto aprobado.

Esta solución cuenta con el visto bueno del Ayuntamiento de Calonge, tanto de la anterior corporación como de la actual.

La Dirección General de Costas desconoce la existencia de otras alternativas y no cree posible soluciones muy diferentes a la proyectada, por lo que sigue manteniendo como mejor solución la desarrollada en el proyecto, que además cuenta con el visto bueno del Ayuntamiento.

La solución propuesta por algunos grupos de vecinos de mantener los diques exentos actuales no es estable a corto plazo, no sólo como estructura de dique, ya que la playa tampoco resultaría estable, pues la arena se perdería mar adentro y sería arrastrada hacia el puerto.

En este escenario no parece posible encontrar una solución viable a medio y largo plazo que fuera aceptada por todos los afectados, pues la alternativa de mantener los diques actuales, no sería útil para controlar los procesos erosivos de la playa y los daños que se producen en el paseo marítimo, por lo que, en principio, no parece una opción razonable.

La reparación de los daños que han sufrido los diques no supondría una mejora sustancial de la situación, pues el paseo y la playa seguirán expuestos a la misma problemática estructural que ahora.

En cualquier caso, se trata de una opción en la que trabaja la Dirección General de Costas, mientras se profundiza en los mecanismos de información y participación necesarios para que la población pueda interiorizar la verdadera magnitud del problema de la playa y del borde litoral de la ciudad y las alternativas más viables para controlar los crecientes daños a los que están expuestos.

Madrid, 28 de febrero de 2007.

Divendres vam presentar la candidatura d'ERC a Pals. Una candidatura jove (en Xavier Coromines, el cap de llista, té 29 anys i la mitjana d'edat de la candidatura, si no m'hi compto jo que tanco la llista, és de 31 anys), sòlida (tots treballen i tenen experiència professional contrastada, en el sector públic i en l'empresa privada), preparada (dos economistes, amb experiència en la gestió pública i en la privada, dues tècniques en turisme, amb experiència i amb formació universitària, un geògraf i llicenciat en administració d'empreses, amb experiència en serveis socials, una biòloga i professora d'institut, una diplomada en magisteri i psicòloga...), arrelada i activa en la vida social del poble (esports, associació de mares i pares, pastorets...), amb molta empenta.

Aquestes són les notes en què vaig basar la meva intervenció en l'acte que vam fer als Masos de Pals:

Bona nit,

Gràcies per haver vingut, gràcies per acompanyar-nos en l’esprint final que portarà en Xavier Coromines i el seu equip a l’Ajuntament, a l’alcaldia i al govern de Pals.

La llista d’Esquerra és una llista perquè Pals i els Masos facin un gran pas endavant, per un bon govern per a tot el municipi i per a tothom.

Tenim un programa pensat per a les persones, en què destaquen les ganes d’endreçar fins l’últim racó del municipi, les propostes per millorar i fer més fàcil la vida quotidiana, per generar feina i habitatge perquè els joves s’arrelin i estiguin a prop de la seva gent, perquè els seus fills creixin en un poble amb futur.

I tenim les persones amb la il•lusió i la preparació per tirar-ho endavant junt amb tots vosaltres

En Xavier, la Sílvia, la Mari, en Martí, la Mireia, en Josep, l’Esther, en Marc, l’altre Josep, l’Àngel, la Mercè... tenen aquesta empenta i aquesta capacitat. Joves del poble amb la riquesa que dóna la diversitat, que han estudiat, que s’han preparat, que treballen, que volen viure aquí, que volen que el poble deixi enrere les inèrcies del passat i les querelles de campanar, que volen un poble que valori el seu patrimoni i miri endavant.

Per això sóc aquí, per això és un honor per a mi tancar aquesta llista d’Esquerra a Pals junt amb la Mercè.

Sóc aquí com a persona vinculada a Pals de tota la vida i també com a senador d’Esquerra, per significar el suport del partit i de tots els seus càrrecs institucionals al Senat, al Congrés, al Parlament i al Govern de Catalunya, el suport a l’equip encapçalat per Xavier Coromines, per significar que tindrà tota la nostra col•laboració per governar bé el municipi de Pals.

Hi sóc també perquè és una satisfacció que a Pals torni a haver-hi una llista d’ERC. Sóc aquí també per fidelitat a la memòria dels republicans de Pals i a la del meu pare, del meu oncle Josep, que va morir a l’exili, del meu avi i del meu besavi, l’avi Rajoler, que fa 100 anys era un jove que també creia en el progrés de Pals i els Masos.

Josep Pla diu en un dels seus llibres que l’avi Rajoler tenia raó quan deia en broma que la gent dels Masos era més trempada que la de Pals, la de Pals millor que la de Palafrugell, la de Palafrugell millor que la de Girona ... i anava continuant així fins arribar a Madrid que deia que eren els pitjors de tots, per molts motius, és clar; amb això posava l’accent en la vàlua, en el tresor que s’amaga en els pobles petits on hi ha les arrels i la saviesa del país.

Esquerra treu la seva força dels pobles petits i confia en la seva gent i en la seva joventut.

A Pals, Esquerra tenim persones obertes que saben escoltar, tenim les persones capaces de liderar l’ajuntament i posar-lo al servei de tots els veïns, tenim el ciment per aplegar totes les forces per al progrés de Pals i els Masos.

Escolteu les seves propostes, hi trobareu un projecte de govern seriós i positiu.

Mireu-los als ulls, observeu el seu somriure... hi llegireu la il•lusió pel seu poble

Sí, escolteu-los i escolteu-les, a elles molt, que tenim unes dones de molta empenta i molt capaces.

Per poc que us fixeu en el seu tarannà sabreu que a Pals tenim l’oportunitat de fer tots plegats un gran pas endavant, tranquil i segur.

Feu-ho saber als vostres veïns, amics i coneguts.

Visca Pals i visquin els Masos!

Avui, divendres 11 de maig, a les 20.15, presentem la llista d'ERC al municipi de Pals, al pavelló d'Els Masos.

Participaré en l'acte com a membre de la llista d'un dels pobles empordanesos (l'altre és Torroella) en què visc des de fa més de vint anys, del poble del meu pare, el meu avi, el meu besavi (l'Avi Rajoler)... Pals per primer cop des de fa molts anys podrà votar una llista d'ERC a les municipals, una llista jove que representa una alternativa de bon govern per al Pals del segle XXI, una alternativa de llarg recorregut, amb molt de futur. Tanco la llista per expressar-los el meu suport, per fidelitat a la memòria republicana de la gent de Pals i de la meva família, i per significar, com a senador d'ERC, el suport de tot el partit i de l'Esquerra institucional, l'Esquerra que té una presència important a les institucions, per significar que en Xavier Coromines té el nostre suport com a candidat i tindrà, arribat el moment, tot el nostre suport des de les institucions com a alcalde de Pals per a la millor gestió del municipi.

CATALUNYA.-Fomento defiende el trazado de AVE entre Vilademuls
y Borrassà (Girona) y dice que obras se harán con "máxima prioridad"

MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
La ministra de Fomento, Magdalena Alvarez, defendió hoy en
el Senado el trazado del AVE entre Vilademuls y Borrassà (Girona),
en el que se "han tenido en cuenta múltiples parámetros funcionales,
técnicos, territoriales, medioambientales, económicos y sociales",
y adelantó que "las previsiones de acometer las obras se harán
con la máxima prioridad, según el trazado aprobado, consensuado
con la Generalitat".

Alvarez respondió así a una pregunta parlamentaria en la
Sesión de Control del senador de la Entesa, Miquel Bofill, sobre
las previsiones del Gobierno para el trazado de la línea férrea
de alta velocidad en el tramo comprendido entre Vilademuls y Borrassà
(Girona), atendiendo a criterios de racionalidad y sostenibilidad.

En este sentido, la ministra recalcó que este trayecto tiene
formuladas las vías, aprobados los estudios informativos tras
sus correspondientes procesos de información pública y consulta,
aprobados los proyectos consultivos, y agregó que las obras están
"adjudicadas o licitadas".

"Esto significa que el proceso de definición de su trazado
ha finalizado y es el resultado de un análisis exhaustivo en el
que se ha dado amplia participación a las instituciones y a los
ciudadanos, cuya tramitación a seguido siempre escrupulosamente
la legislación vigente", expuso.

Sin embargo, el senador Bofill manifestó su oposición a la
postura de la ministra afirmando que en el territorio, "nadie
está de acuerdo" con el trazado. Así, se preguntó si este trazado
"planeado hace diez años es el más racional, de menores costes
ambientales y sociales, y el más eficiente para la propia alta
velocidad, y la respuesta sería negativa".

INFLUENCIA SOBRE EL MUNICIPIO DE BASCARA
Para Bofill, lo "lógico y más sostenible" sería crear un único
corredor de comunicaciones, por lo que planteó que "no es aceptable"
que a un pueblo como Báscara (Girona), que "ya sufre de norte
a sur" el impacto de la autopista AP-7 por el este, se le "haga
sufrir también el impacto" de la línea de alta velocidad por el
oeste, "encorsetándole entre estas dos grandes infraestructuras".

A juicio del senador, desde el punto de vista "paisajístico
y medioambiental" el trazado es "devastador", y aseguró que afecta
a minas de agua de caudal permanente, "destroza" parajes naturales
de alto valor y afecta a patrimonio arqueológico y bienes culturales
de interés nacional.

"Por el este, sin embargo, todos estos impactos o no existen
o se minimizan como se minimiza el impacto sobre la vida de la
población. Además, el trazado este es más funcional, porque genera
menores radios de curvatura, es más recto y más adecuado para
la alta velocidad", argumentó.

Por tanto, indicó que todos los implicados deberían hacer un
esfuerzo para que se realice esta "mejora sustancial". Según dijo,
los plazos son "importantes", pero puntualizó que la "realidad
es que desde septiembre de 2004 el Ministerio de Fomento conoce
el proyecto alternativo y todavía hay tiempo, porque hay proyecto
y voluntad del territorio".

Bofill criticó que se descarte esta modificación diciendo que
el "trámite está demasiado avanzado", ya que, según subrayó, hay
"precedentes inmediatos que lo desmienten". Así, recordó que,
por ejemplo, en Aragón se realizó un cambio de trazado del AVE
en dos municipios cuando las expropiaciones "no sólo estaban aprobadas,
sino pagadas". "Hay un buen trazado alternativo, hay tiempo y
es posible si se le da el preciso impulso político. Entonces contará
con la colaboración entusiasta de la gente de Girona", añadió.

TRAZADO CONSENSUADO
La ministra, por su parte, le dijo al senador que el trazado
lleva 15 años estudiándose, por lo que resaltó que "en pocas ocasiones"
el proceso de definición de un trazado "ha sido tan cuidado, con
tanta participación y propuestas". Recordó, además, que "a finales
de los ochenta la Generalitat de CiU realizó los primeros estudios
sobre este trayecto".

Así, afirmó que el trazado de esta línea ha sido "estudiado
y tramitado, por tanto, al menos dos veces", por dos administraciones
(central y catalana) diferentes y subrayó que "en ambos casos
se eligió como solución el mismo corredor, el mismo trazado en
planta". Para la ministra, la solución finalmente adoptada por
Fomento "ha incluido medidas de conformidad con el actual Gobierno
de la Generalitat, donde están PSC, ICV y ERC".

Se trata, según explicó, de medidas -que han supuesto un incremento
en la inversión de algo más de 325 millones de euros- que "mejoran
de forma muy importante" la integración de la línea con el entorno,
como por ejemplo gracias a una mayor longitud de los túneles o
viaducto.

Alvarez explicó que, por ejemplo, en el tramo entre San Julián
de Ramis y Pontós (Girona) objeto de la pregunta, en la alternativa
aprobada se ha incrementado el número de túneles y viaductos con
respecto a los estudios iniciales. "Ahora lo que toca después
de 15 años es ejecutar las obras, conectar con Francia y respetar
al máximo el entorno medioambiental", finalizó.

05/09/12-23/07

A continuació trobareu la transcripció del diari de sessions de les intervencions de la ministra i de la meva:

-DE DON MIQUEL BOFILL ABELLÓ, DEL GRUPO PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, SOBRE LAS PREVISIONES DEL GOBIERNO PARA EL TRAZADO DE LA LÍNEA FÉRREA DE ALTA VELOCIDAD EN EL TRAMO COMPRENDIDO ENTRE VILADEMULS Y BORRASSÀ, EN LA PROVINCIA DE GIRONA, ATENDIENDO A CRITERIOS DE RACIONALIDAD Y SOSTENIBILIDAD. (S. 680/001273)

El señor PRESIDENTE: Pregunta del senador Bofill.
Tiene la palabra su señoría.

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies, president.
Dono la pregunta per formulada. Doy la pregunta por formulada.

El señor PRESIDENTE: Tiene la palabra la ministra de Fomento.

La señora MINISTRA DE FOMENTO (Álvarez Arza): Gracias, señor presidente.
El trayecto de la línea de alta velocidad entre Vilademuls y Borrassà, en la provincia de Girona, tiene formulada la DIA, aprobados los estudios informativos tras el correspondiente proceso de información pública y de consulta, aprobados los proyectos consultivos y adjudicadas o licitadas las obras. Esto significa, señoría, que el proceso de definición de su trazado ha finalizado, como resultado de un análisis exhaustivo en el que se ha dado amplia participación a las instituciones y a los ciudadanos. La tramitación del proceso se ha atenido escrupulosamente a la legislación vigente y ha tenido en cuenta múltiples parámetros funcionales, técnicos, territoriales, medioambientales, económicos y sociales.
Las previsiones de acometer las obras se hacen con la máxima prioridad según el trazado aprobado en la DIA, y ya le digo que, además, este trazado está consensuado con la Generalitat.
Muchas gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra el senador Bofill.

El señor BOFILL ABELLÓ: Gracias, señor presidente.
Le agradezco su respuesta. Se ha referido fundamentalmente a cuestiones de tramitación y de plazos y nos dice que este es el trazado negociado, pero resulta que en el territorio nadie está de acuerdo con él porque quizá lo primero a considerar es si realmente este trazado que se planeó hace diez años es el más racional, el de menores costes ambientales y sociales y el más eficiente para la propia alta velocidad, y la respuesta es negativa. Lo lógico y más sostenible es crear un único corredor de comunicaciones.
No es aceptable que a un pueblo como Báscara, que ya sufre de norte a sur el impacto de la autopista AP-7 por el este, y en el que ya está previsto sacar la carretera A-2 del centro para hacerla pasar al lado de la autopista, se le haga sufrir el impacto de la línea de alta velocidad por el oeste, encorsetándolo entre estas grandes infraestructuras.
Desde el punto de vista paisajístico y medioambiental, el trazado oeste es devastador: afecta a minas de agua de caudal permanente, destroza parajes naturales de alto valor, como la riera de Cassinyola?, multiplica el efecto barrera de estas grandes infraestructuras y afecta al patrimonio arqueológico y bienes culturales de interés nacional. Por el este, en cambio, todos estos impactos o no existen o se minimiza el impacto sobre la vida de la población. Además, el trazado este es más funcional, genera menores radios de curvatura y es más recto y más adecuado a la alta velocidad.
Siendo esta la situación y existiendo estudios técnicos completos del trazado alternativo, todos deberíamos hacer un esfuerzo para que se llevara a cabo esta mejora sustancial. Los plazos son importantes, pero desde septiembre de 2004 el ministerio conoce el proyecto alternativo y la voluntad de los habitantes del territorio. Disponemos de estudios jurídicos que indican que es posible en un plazo asumible y, tal y como pintan los túneles de Barcelona y Girona, el probable retraso seguro que no vendrá de este tramo rural.
Se dice que el trámite está demasiado avanzado, pero hay precedentes inmediatos que lo desmienten. En Aragón se realizó un cambio de trazado del AVE en los municipios de Osera y Fuentes de Ebro cuando las expropiaciones no solo estaban aprobadas sino pagadas, y si fue posible en Aragón también lo debe ser en Cataluña. Hay un buen trazado alternativo, hay tiempo, es posible, y si se le da el necesario impulso político contará con la colaboración entusiasta de los habitantes de Girona.
Moltes gràcies, ministra, i Déu mos en guard d’un ja està fet, expresión que quiere decir: dios nos guarde de un daño que ya no se puede evitar porque está hecho.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra la ministra de Fomento.

La señora MINISTRA DE FOMENTO (Álvarez Arza): Gracias, señoría.
Quince años se lleva estudiando el trazado. Creo que en pocas ocasiones el proceso de definición de un trazado ferroviario ha sido tan cuidado, ha habido tanta participación y tantas propuestas y han sido analizadas tantas alternativas, y sus señorías lo saben porque a finales de los ochenta, la Generalitat de Cataluña, gobernando CIU, realizó los primeros estudios de este trayecto, redactó un anteproyecto, lo sometió a información pública e incluso formuló una declaración de impacto ambiental y realizó una reserva urbanística para construir el trazado. Posteriormente, el Ministerio de Fomento redactó un estudio informativo de la línea, y sometió a información pública y aprobó la declaración de impacto.
Es decir, el trazado de las líneas ha sido paradójicamente estudiado y tramitado al menos dos veces por dos administraciones diferentes, y en ambos casos se elige como solución el mismo corredor, es decir básicamente el mismo trazado en planta. Además, la solución finalmente aprobada por el Ministerio de Fomento ha incorporado medidas de conformidad con el actual Gobierno de la Generalitat, que es donde están representados PSC, IC y ERC, o sea que le estoy hablando de PP, CIU, PSC, IC y ERC, y lo digo porque usted ha dicho que nadie está de acuerdo. Pues bien, yo creo que los ciudadanos están representados por todos estos partidos políticos, y estas medidas mejoran de forma muy importante la integración de la línea con el entorno, como es la mayor longitud de los túneles o viaductos.
Estas medidas adicionales han supuesto un incremento en la inversión de algo más de 325 millones de euros, entre Sant Julià de Ramis y Pontós, tramo por el que su señoría pregunta. En la alternativa aprobada hemos incrementado el número de túneles y viaductos con respecto a los estudios iniciales y esta alternativa que se ha tomado es la variante del Pla de L’Estany, que es la defendida por el Ministerio de Medio Ambiente, por la Generalitat y por el Consejo Comarcal de Pla de l’Estany en 1999 y no fue la que eligió el Ministerio de Fomento. Así que no se preocupe, señoría, lo que toca ahora, después de 15 años, es ejecutar las obras, conectarnos con Francia y respetar al máximo todo el entorno medioambiental porque la provincia de Girona y todos sus recursos naturales así lo exigen.
Muchas gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señora ministra.

Com era de preveure, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha contestat la meva pregunta sobre el traçat del Tren d'Alta Velocitat dient que s'han complert tots els terminis, que s'ha escoltat a tothom (cosa que no és certa, perquè, tot i que tenien la proposta alternativa del CILMA des del 30 de setembre de 2004, el ministeri no va rebre els seus representants per parlar d'aquest tema fins l'11 d'abril d'aquest any, i per dir-los que ja no hi havia temps de tenir en compte la proposta!), que és el millor traçat possible (cosa que és manifestament falsa), que el govern de la Generalitat en temps de CiU va acceptar el traçat (cosa certa i que explica que alguns de CiU gesticulin molt en el territori, però no faci res a altres nivells) i que l'actual també (sabem que el conseller Nadal ha fet manifestacions dient que la demanda estava fora de termini, però no tenim coneixement d'un pronunciament del govern), ha barrejat l'acord del Consell Comarcal del Pla de l'Estany en relació amb les millores introduïdes en aquesta comarca, amb el traçat entre Vilademuls i Borrassà...

Davant les manifestacions de la ministra, només hi ha una resposta possible: que tothom en el territori expressi públicament el seu desacord. Cal una mobilització potent, perquè no és tolerable que una destrossa com aquesta, una actuació tan poc assenyada s'arribi a fer i, a sobre, amb la pretensió que té el consentiment de la gent del país.

Aquestes són les notes de la meva intervenció avui en el Ple (limitada pel temps de 3 minuts que tenim en total per fer la pregunta i la rèplica):

Le agradezco su respuesta. Se ha referido usted fundamentalmente a cuestiones de tramitación y de plazos, pero quizas lo primero a considerar es si realmente el trazado que se planeó es el más racional, el de menores costes ambientales y sociales, y el más eficiente para la propia Alta Velocidad. Y la respuesta es negativa.

Lo lógico y más sostenible es crear un único corredor de comunicaciones.

No es aceptable que a un pueblo como Bàscara que ya sufre de norte a sur el impacto de la autopista AP7 por el este, a un pueblo en que esta previsto sacar la carretera A2 del centro para hacerla pasar al lado de la autopista, se le haga sufrir el impacto de la línea de alta velocidad por el oeste, encorsetándole entre estas grandes infraestructuras.

Desde el punto de vista paisajístico y medioambiental el trazado oeste es devastador. Afecta minas de agua de caudal permanente. Destroza parajes naturales de alto valor como la riera de Cassinyola. Multiplica el efecto barrera de estas grandes infraestructuras. Afecta patrimonio arqueológico y bienes culturales de interés nacional.

Por el este, en cambio, todos estos impactos o no existen o se minimizan, como se minimiza el impacto sobre la vida de la población.

Pero, además, el trazado este, también es más funcional, genera menores radios de curvatura, es más recto y más adecuado a la alta velocidad.

Siendo esta la situación, y existiendo estudios técnicos completos del trazado alternativo, todos deberíamos hacer un esfuerzo para que se realice esta mejora substancial, que tiene un sobrecosto muy inferior al de mejoras ambientales incorporadas en otros tramos.

Los plazos son importantes, pero la realidad es que desde septiembre de 2004 el ministerio conoce el proyecto alternativo. Ahora parece que nos coge el toro pero había y hay tiempo. El terreno está desbrozado para que se pueda modificar el trazado en el mínimo tiempo ya que hay proyecto alternativo y voluntad del territorio.

Tenemos estudios jurídicos que indican que es posible en un plazo asumible, y tal como pintan los túneles de Barcelona y Girona el posible retraso seguro que no vendrá de este tramo rural.

Se dice que el tramite esta demasiado avanzado. Pero, hay precedentes inmediatos que lo desmienten. En Aragón se realizó un cambio de trazado del AVE en los municipios de Osera y Fuentes de Ebro, cuando las expropiaciones no solo estaban aprobadas sino pagadas.

Si fue posible en Aragón, también lo debe ser en Catalunya.

Hay un buen trazado alternativo, hay tiempo, es posible. Si se le da el necesario impulso político, contará con la colaboración entusiasta de la gente de Girona.

Moltes gràcies, ministra, i Déu mos en guard d’un ja està fet,

expresión que quiere decir Dios nos guarde de un daño que ya no se puede evitar porque está hecho.

Suposo que recordeu el cas Rubianes, amb motiu del qual vaig presentar una sèrie de preguntes al govern. Ara, la jutge de Sant Feliu de Llobregat davant la qual una Associació de defensa de la nació espanyola havia presentat una denúncia contra Pepe Rubianes per un pressumpte delicte d'ultratges a Espanya i contra Albert Om, conductor del programa El Club, com a col·laborador necessari, ha decidit denegar l'obertura del judici oral i arxivar el cas, perquè no hi ha delicte i obliga a la part querellant a pagar les costes ja que ha utilitzat la via judicial de forma abusiva i malintencionada. El que ninngú no diu res és dels motius que van portar el fiscal a presentar-se com a acusació pública, és a dir en nom de l'Estat i de l'interès general, amb els arguments de l'extrema dreta. Així doncs, no solament les meves preguntes continuen vigents, encara que el govern se'n vulgui desentendre, sinó que seria bo saber si la conducta del fiscal mereixerà alguna reprobació del seu cap, el Fiscal General de l'Estat.

Com cada any, la secció local d'ERC de Torroella organitza l'arrossada a Santa Caterina, una trobada distesa i agradable, que aplega gent d'Esquerra i amics, parents i coneguts de tota la rodalia. El fet que aquest any s'esdevingui en l'inici de la campanya de les eleccions municipals li afegeix un atractiu complementari, ja que comptarem amb la companyia de totes les persones que presenta Esquerra a Torroella i l'Estartit, encapçalades per Josep Maria Rufí, persones que portaran aires de renovació, sinceritat, coneixement, realisme, obertura, proximitat, optimisme i distensió, a la vida municipal, i alegria a l'arrossada.

Les 23 llistes d'ERC al Baix Empordà (8 més que el 2003, 13 més que el 1999), formades per 335 persones, indiquen clarament que Esquerra està ben arrelada al territori. Avui hem fet un acte comarcal de llançament de la campanya on hem pogut sentir que ens anem cosolidant al Baix Empordà.

Aquestes són les notes en què he basat la meva intervenció en l'acte (hi han parlat també els caps de llista de les tres poblacions amb més habitants del Baix Empordà, Sergi Sabrià, de Palafrugell, Jordi Vilà, de Sant Feliu de Guixols, Feliu Antúnez, de Palamós, i Lluís Sais, de la capital comarcal, la Bisbal, el diputat del Parlament de Catalunya i fins fa poc alcalde de Banyoles, Pere Bosch, i el secretari nacional de Política Municipal d'ERC, Eduard López):

Bon dia, bon dia i bon inici de la recta final de la campanya d'aquestes eleccions municipals.

Al Baix Empordà, tots plegats portem molts mesos treballant, demostrant que Esquerra és una alternativa perquè els nostres pobles, que volem que creixin i progressin, però sense perdre la seva identitat, tinguin uns governs municipals propers a les persones, capaços de crear i gestionar serveis per als qui hi viuen, amb voluntat d'endreçar els nostres pobles perquè millori la vida dels que hi vivim i així, també, fer-los més atractius i agradables per als qui ens visiten; uns governs municipals que seran capaços de dur endavant aquest projecte de proximitat perquè participen del projecte de país lliure i pròsper d'ERC.

Al Baix Empordà, hem aconseguit passar de 15 a 23 llistes electorals, més del 90% de la població de la comarca tindrà opció de votar una llista d'Esquerra. Unes llistes d'Esquerra renovades que al costat de la tradició, que va del republicanisme federal empordanès a la lluita per la democràcia, ha incorporat molta joventut, joves preparats que ja no es queden a Girona o a Barcelona, sinó que han estudiat i ara volen treballar pels seus pobles. Els nostres caps de llista són persones preparades, amb capacitat de ser alcaldes, amb personalitat, persones afables i assequibles, que saben escoltar i persones que saben decidir amb criteri i responsabilitat; i no ho dic per dir, repasseu-ne la llista, no en diré els noms, per no deixar-me'n cap, però tenim advocat, metge, veterinari, economista, politòleg, professor, gestor d'empresa... del país i amb ganes de treballar pel país.

Els auguris ens són molt favorables: farem un molt bon resultat i estem preparant-nos per fer-lo encara millor en el futur.

Ara, però, hem de reblar el clau, acabar la feina. Els nostres pobles han crescut molt, les nostres candidatures són joves i renovades. Tenim 20 dies per acabar de donar-nos a conèixer, per distingir-nos per sobre de les picabaralles de campanar i aparèixer com una alternativa sòlida.

L'organització d'Esquerra, els parlamentaris i jo personalment com a senador gironí i del Baix Empordà estem a la vostra disposició per ajudar-vos a aconseguir-ho.

Endavant! Visca l'Empordà! Visca Catalunya lliure!

Avui, a partir de les 12.30, a l'arbreda de Palamós, festa de presentació de les candidatures d'ERC; hi serem tots els qui no tinguem compromisos als nostres pobles. ERC al Baix Empordà hem aconseguit passar de 15 llistes, el 2003, a 23, el 2004, més del 90% de la població del Baix Empordà podrà votar una candidatura d'ERC. Els pobles que estrenen llista d'ERC són: Pals, Fontanilles, Gualta, Garrigoles, Mont-ras, Parlavà, Torrent i Ultramort.

Programa d'avui, diumenge 6 de maig, a l'arbreda de Palamós:
- A les 12.30: Jocs per la mainada - 13.00: Foto col·lectiva dels candidats - 13.30: Música en directe - 14.00: Arrossada popular - 15.30: Parlaments

Avui, dissabte 5 de maig, a les 18.00 al Teatre Municipal de Palafrugell

web i principals punts del programa de la candidatura d'ERC a Palafrugell

Ahir vaig entrar al Registre del Senat aquesta pregunta que formularé oralment a la ministra de Foment dimecres vinent al matí en la sessió de control al govern del Ple del Senat :

¿Quina previsió té el govern perquè el traçat del Tren d’Alta Velocitat en el tram Vilademuls-Borrassà, al nord de Girona, acabi realitzant-se atenent criteris de racionalitat i sostenibilitat de manera que permeti unificar les grans infraestructures de comunicació (Tren d’Alta Velocitat, autopista AP-7 i carretera N-II) en un sol corredor de comunicacions i tingui el menor impacte negatiu sobre el teixit social i el medi ambient de les comarques de Girona?

Aquesta és la nota de premsa de l'Entesa:

ENTESA CATALANA DE PROGRÉS

GRUP PARLAMENTARI __________________________________________________

SENAT

www.entesa.cat

L’ENTESA PREGUNTARÀ EN EL PLE PEL TRAÇAT DE L'AVE A GIRONA

Bofill demana criteris de racionalitat i sostenibilitat en el tram Vilademuls-Borrassà

El senador de l’Entesa Catalana de Progrés per Girona, Miquel Bofill, preguntarà en el Ple del pròxim dimecres, 9 de maig, a la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, pel traçat del Tren d'Alta Velocitat en el tram Vilademuls-Borrassà (Girona).

El senador Bofill pregunta quina és la previsió de Foment per al traçat en aquest tram situat al nord de Girona i reclama que s'atengui a criteris de racionalitat i sostenibilitat de manera que permeti unificar les grans infraestructures de comunicació (AVE, AP-7 i N-II) en un sol corredor de comunicacions. També insisteix Bofill que aquesta obra tingui el menor impacte negatiu sobre el teixit social i el medi ambient de les comarques de Girona.

IMMA AGUILAR

Cap de premsa

915381289

609638829

imma.aguilar@entesa.cat

imma.aguilar@senado.es

He rebut aquest missatge de la plataforma Defensem el Territori: Us convidem a participar, diumenge 6 de maig, a la passejada reivindicativa per la zona on ha de passar el TGV a Bàscara. Sortirem a les 9.00 del parc de la Resclosa i esmorzarem a les 11.0 a la font de mas Xibecas, estarà tot perfectament senyalitzat. Si no poguèssiu venir a les 9.00 h a la passejada us podríeu incorporar a les 11.00 h a la font de Mas Xibecas.

La setmana passada vam aprovar al Senat la nova Llei del sòl amb el vot favorable de tots els grups menys el PP. És una llei important que vam aconseguir millorar en el tràmit del Senat, aprofitant que el senador d'ERC per Tarragona, Lluís Aragonès, és el portaveu de Foment i habitatge de l'Entesa. Entre les esmenes d'ERC incorporades al Senat, val la pena destacar per als qui som de comarques amb molt sòl rústic que en vam introduir unes que incorporen el valor paisatgístic i el valor social de l'ús agrícola com a elements a considerar en les valoracions del sòl rural (art. 22 de la Llei). També, i fonamental, vam defensar les competències de la Generalitat i vam aconseguir introduir una esmena que salva aquestes competències (disposició final primera). Són dos exemples de la feina que fem amb repercussions generals en l'àmbit competencial i també de manera molt concreta en la vida i l'economía de la gent del país (aquí podeu accedir al text de la Llei hi apareixen subratllades en el document en pdf les incorporacions d'esmenes del Senat).

A continuació reprodueixo un article de Francesc Sutrias, expert d'ERC en la matèria, que publica avui El Punt, en què dóna precisions sobre la llei, acompanyades d'unes pinzellades de la seva experiència negociant a Madrid:

La llei del sòl del PP ha mort

Negociar lleis a Madrid, encara a hores d'ara, i malgrat el nou Estatut, no és només anar a millorar continguts d'esquerra, sinó que implica la feixuga tasca de barallar-te per coses òbvies. Tal com ha passat amb aquesta reforma

tribuna
Responsable d'Habitatge de la comissió de Política Territorial d'ERC

FRANCESC SUTRIAS GRAU.

He tingut l'oportunitat de participar en nom d'ERC en la negociació política de la reforma de la llei del sòl al Congrés de Diputats, acompanyant el diputat Josep Andreu i els senadors Aragonès i Esquerda. Una experiència sorprenent això d'anar a Madrid i veure com es fa la política al cor de l'estat, i no parlo només en termes polítics sinó personals. Amb la minsa experiència del vist i viscut uns mesos, la dinàmica d'Espanya, les contradiccions de la política catalana, etc., no puc deixar d'imaginar-me el que devia ser el debat estatutari...

Consensuar polítiques progressistes amb el govern central davant la involució dels anteriors governs del PP és quasi un imperatiu, però ens situa en la dificultat de no transigir com a torna en la defensa de l'autogovern. Que cal una nova llei del sòl és quelcom que ningú discuteix; la declaració institucional de 13 de juliol del 2006 signada pels grups d'esquerra ja ho deia. Incrementar la transparència i la participació en els procediments, combatre l'especulació i la corrupció, avançar cap a una major sostenibilitat, fomentar les polítiques d'habitatge, modificar el sistema de valoracions i buscar més seguretat en el tràfec immobiliari era (és) imprescindible.

Ara bé, negociar lleis a Madrid, encara a hores d'ara, i malgrat el nou Estatut, no és només anar a millorar continguts d'esquerra, sinó que implica la feixuga tasca de barallar-te per coses òbvies.

La primera sorpresa (relativa) és la inèrcia de l'estat. Una cosa és llegir diaris i l'altra veure-ho. Aquesta inèrcia tendeix a desconèixer l'existència de l'Estatut i davant els minsos pronunciaments del Tribunal Constitucional que històricament hagin pogut ser favorables a l'autogovern, com és el cas de l'urbanisme, els teòrics al seu servei inventen noves construccions jurídiques que serveixin de fil conductor a nous plantejaments que busquen el mateix de sempre, reforçar l'estat. Un exemple il·lustratiu del que dic és la interpretació que es fa de la competència de l'estat en medi ambient d'acord amb l'article 149.1.23 de la Constitució, que ve referida segons el Tribunal Constitucional a la regulació dels espais naturals, no pas a l'ordenació del sòl no urbanitzable en termes genèrics, que forma part de l'urbanisme. Molt menys del sòl urbà i urbanitzable. Doncs bé, es teoritza que el medi ambient també és el «medi ambient urbà» i que la competència estatal pot definir un concepte «d'urbanisme sostenible» que inclou fins les infraestructures i serveis, que són conceptes clarament urbanístics. Políticament podem estar d'acord amb el concepte de «medi ambient urbà», però jurídicament, com a argument competencial, no. Insòlit però exemplificador d'aquest rearmament conceptual constant.

La segona constatació: la invisibilitat del PSC davant el PSOE és flagrant, agreujada en l'actual conjuntura d'atac sistemàtic del PP contra el govern de Zapatero. La factura, però, la paga Catalunya. En seu parlamentària i pel que jo he vist, el PSC no s'enfronta al PSOE davant lleis que vulnerin competències de la Generalitat. Potser a nivell de despatxos, però mai presentant esmenes que puguin molestar el PSOE. Així les coses, és sorprenent veure't negociar una agenda per compte del govern de la Generalitat davant la indiferència dels diputats del PSC, que només es mouen en casos extrems i encara tímidament. Sorprenentment s'exerceix més pressió sobre ERC per tal que «negociï bé» i defensi els interessos de la Generalitat que sobre el PSOE.

La llei és una excel·lent llei si fóssim espanyols d'esquerra. Finalment, com a catalans tampoc és una mala llei, amb alguns aspectes discutibles que s'han corregit al Senat. La trentena d'esmenes acceptades justifiquen de sobres el suport d'ERC. Tot plegat, però, no acaba de deixar de ser una mica aspre i amarg i no s'adiu amb l'actitud inicial que hauria de suposar un nou Estatut recentment aprovat. La llei endureix la motivació de tota transformació de sòl rústec a urbà (article 10) i destaca la necessitat de motivar que no es poden fer desenvolupaments sense la garantia d'aigua suficient. La subjecció del sòl residencial al gaudi d'un habitatge facilita i legitima les mesures d'intervenció administrativa per reforçar el valor d'ús de l'habitatge i la seva ocupació com vol fer el projecte de llei pel dret a l'habitatge. Pel que fa al dret a l'habitatge, es garanteix que com a mínim un 30% de tota la nova edificabilitat residencial es destinarà a habitatge protegit i que els sòls que tinguin aquesta finalitat seran controlats mitjançant el registre de la propietat per validar el compliment d'aquesta finalitat.

Finalment em permetré destacar quatre aspectes de gran importància per ERC que han estat al centre del debat. Primer, la defensa de les competències de la Generalitat sobre patrimonis públics de sòl i habitatge i sobre règim local a la llum del nou Estatut. També la incorporació de criteris de valoració del sòl rústec que contemplin el valor paisatgístic i el valor social del seu ús, no tan sols la capitalització de la renda agrària que pot arribar a ser negativa. En tercer lloc, la vinculació de la potestat de planejament als informes de sostenibilitat ambiental i econòmica de les actuacions; és a dir, al seu impacte. Finalment, el reforç que per a les polítiques d'habitatge suposa el mandat de promoure la construcció d'habitatge protegit sobre sòl públic en règim de dret de superfície, cosa que evita que els ajuntaments perdin la propietat del sòl quan fan habitatge. Actualment, amb el lloguer es pot acabar perdent. Vam pensar que una menció d'aquestes característiques ajudarà que els futurs plans d'habitatge desenvolupin i promoguin aquest règim d'ús, actualment residual.

Palau-sator ja té un alcalde d'ERC per als pròxims quatre anys. La llista encapçalada per Joan Sabrià, l'actual alcalde, és l'única que s'ha presentat en aquest municipi de 280 habitants situat al centre de l'Empordanet, que agrupa els nuclis de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada, el veïnat de Pantaleu i la vila de Palau-sator; és un resultat de la bona feina feta aquests anys, reconeguda pel conjunt del poble, més enllà de les diverses sensibilitats polítiques. Ja podem felicitar, doncs, a la gent de Palau-sator. Aquests són els membres de la llista que formaran el nou Consistori:

1. JOAN SABRIÀ I GIRALT (foto)
2. JOSEP PADRÓS MARTÍ
3. DAVID ROVIRA PIGEM
4. JORDI FRIGOLA REGAS
5. MARIA CARME MOLINAS XICOIRA
6. LLUÍS ROVIRA CABALLÉ
7. JOSEFA DALFO CASADEMONT

Visiteu el web municipal de Palau-sator

Dades estadístiques de Palau-sator (idescat)

Aquí, a la Viquipèdia, trobareu més informació sobre Palau-sator.

Comença la recta final de les eleccions municipals amb molt bones perspectives per a ERC, a tot el territori i, molt especialment, a les comarques de Girona on presentem 165 llistes, 51 més (45% més) que en les anteriors municipals: a l’Alt Empordà, 43 llistes (30 el 2003), al Baix Empordà 23 (15), a la Cerdanya 15 (9), a la Garrotxa 13 (7), al Gironès 21 (16), al Pla de l’Estany 10 (7), al Ripollès 15 (10) i a la Selva 25 (20).

Al Baix Empordà, hem millorat en quantitat i en qualitat i estic convençut que farem un molt bon resultat. Diumenge, 6 de maig, ens trobem tots els militants del Baix Empordà (que no estiguem fent feina en els nostres pobles, participant en alguna activitat col·lectiva)a l'arbreda de Palamós en una festa de presentació de les candidatures, en què hi haurà:

- A les 12.30: Jocs per la mainada - 13.00: Foto col·lectiva dels candidats - 13.30: Música en directe - 14.00: Arrossada popular - 15.30: Parlaments

Preu del dinar: 10 € per persona .
Cal ingressar l’import al c/c:2030 0120 84 3300001389 i fer la reserva a: baixemporda@esquerra.org o al tel 639349525

Continuo la transcripció d'algunes de les notes de contingut polític del meu viatge a Xile, avui centrades en la informació i el debat sobre el sistema polític i electoral xilè i la seva possible reforma perquè no quedin excloses les forces minoritàries (no incloses en les grans coalicions), hi trobareu enllaços als principals partits de Xile. Aquesta reunió amb el Grup Interparlamentari Xilè - Espanyol va ser transmesa en directe per tot el país pel Canal de la Cambra de Diputats de Xile:

Tot el matí de l’11 d’abril el passem en una reunió amb el Grup Interparlamentari Xilè – Espanyol en què es debaten dos temes: els sistema polític electoral i l’organització territorial de Xile, i els contractes de les administracions públiques, tema tècnic, força espès, que ens presenta un alt funcionari del Ministeri d’Obres Públiques, que m’estalviaré de resumir sinó és per posar de relleu que gran part de les infraestructures es construeixen a base de concessions, i de peatges, inclosa la gran autovia urbana que travessa tot Santiago, i que fins i tot les presons, excepte la vigilància externa, funcionen a base de concessions a empreses privades.

Un assessor del Ministeri Secretaria General de la Presidència ens presenta el sistema polític electoral, que ells anomenen binominal, perquè es basa en l’elecció de 2 diputats per districte.

En primer lloc, cal destacar que el sistema polític xilè és presidencialista. El president o presidenta (Michele Bachelet, és la primera de la història) és elegit directament (per un sol període i sense possibilitat de reelecció) i és alhora cap de l’estat i cap de govern, i designa, per tant, el govern segons el seu criteri (i la dels partits que li donen suport, evidentment). El legislatiu, Congrés Nacional, format pel Senat i la Cambra de Diputats, no té influència directa en la formació del govern, ni en la seva activitat. La independència entre executiu i legislatiu arriba fins a l’extrem que els parlamentaris no poden ser ministres ni tenir altres càrrecs polítics institucionals. D’altra banda, el president no pot dissoldre el Congrés i convocar eleccions legislatives anticipades.

El sistema electoral ve de l’època de Pinochet i actualment hi ha un gran debat per reformar-lo. Com que es regeix per una Llei Orgànica Constitucional es necessita una majoria especial de 3/5 del Congrés (72 diputats sobre 120 i 23 senadors sobre 38) per tirar endavant la reforma; és a dir, sense el suport d’almenys una part de la dreta no és possible la reforma). En total el país està dividit en 60 districtes que elegeixen 2 diputats cada un i 19 districtes que elegeixen 2 senadors, sistema binominal. Els districtes no coincideixen ni amb la divisió políticoadmninistrativa, ni amb la població (és a dir, hi ha districtes amb molts habitants i d’altres amb molt pocs). En teoria, el sistema és proporcional, però de fet és majoritari, i deixa sense representació a la tercera força. Afavoreix els dos blocs majoritaris, la Concertació (Democràcia Cristiana, Partit Socialista, Partit Per la Democràcia, Partit Radica Social Demòcrata) i l’Aliança per Xile (Unió Demòcrata Independent, el partit més arrelat en el pinochetisme, i Renovació Nacional, de dretes també amb vincles amb la dictadura, però també amb arrels en la tradició conservadora xilena d’èpoques democràtiques anteriors); benefici especialment la segona força. Deixa fora del sistema la tercera força, com va ser el cas el 2005 de Juntos Podemos (que agrupa al Partit Comunista i altres grups d’esquerres), que havia obtingut el 8% dels vots i en algun districte el 15%. D’altra banda, hi ha una gran desigualtat en la relació de votants per escó, així per exemple el districte 29, per on és electa Isabel Allende, a la regió metropolitana de Santiago, té vuit vegades més població que el 59, a la regió d’Aisén, però tots tenen la mateixa representació: dos diputats. És un sistema que desincentiva la participació perquè sovint ja se sap per endavant qui resultarà elegit i, de fet, transfereix totalment als partits la designació dels representants de la ciutadania.

Des del 1990, tots els govern de la Concertació [Alwin (DC), Frei (DC), Lagos (PPD) i, ara, Bachelet (PS)] han preparat projectes per acabar amb aquest sistema electoral, però per ara no se n’han sortit. La reforma que es vol plantejar ara des del govern és parcial i per etapes. En primer lloc, plantegen una reforma de la Constitució perquè no fixi el nombre de diputats (actualment 120). Després plantegen afegir 20 nous diputats que es repartirien atenent un criteri de proporcionalitat, dels qual 5 es reservarien per a aquells partits o coalicions que haguessin aconseguit almenys un 5% dels vots a tot el país, amb la qual cosa es garantiria l’accés del Partit Comunista al joc polític parlamentari. El govern creu que així es mantindria el criteri (sobretot de la dreta) de mantenir un sistema pensat per garantir l’estabilitat i la governabilitat i, alhora, es començaria a superar la congelació actual. El propi portaveu del govern xilè deia que es tracta d’una “reforma dintre d’un sistema qüestionable”.

Després va haver-hi una ronda d’intervencions amb molt debat en què es van polaritzar les intervencions entre la dreta xilena, amb suport del PP, que essencialment apel•lava a l’estabilitat política i institucional amb prioritat absoluta sobre el criteri democràtic d’acostar-se a l’ideal que el vot de cada ciutadà valgui igual, amb la necessària compensació territorial perquè cap part del país quedi exclosa (cosa particularment important a Xile, un país extensíssim, amb una capital i una zona central que concentra la meitat o més de la població). En la meva intervenció, que considerava important de fer en suport als demòcrates i a l’esquerra xilena, sobretot tenint en compte que el debat es transmetia en directe per televisió, vaig insistir en: 1) expressar la nostra simpatia per la reforma que plantejava el govern ja que era un pas més per acabar amb les lleis que venien del període dictatorial i aprofundir en la democràcia, i anava en el sentit de donar veu a sectors polítics i socials exclosos del sistema actualment i que havien participat en la lluita per la democràcia; 2) que ens havíem d’acostar a la màxima proporcionalitat, dins de l’equilibri territorial que garantia que ningú quedés exclòs; 3) que a l’Estat espanyol també teníem temes pendents, tant en relació amb la reforma del Senat (que havia de ser de base territorial autonòmica, i no provincial, i amb més proporcionalitat en relació a la població) com en relació amb els partits polítics, sobretot pel que fa al finançament; 4) que tant el problema de la participació (l’abstenció) com el del pes dels aparells dels partits en la confecció de les llistes electorals o el debat sobre llistes tancades i llistes obertes, ens era comú; 5) que el tema del vot dels residents estrangers estava pendent, d’una banda amb països com Xile en què hi ha tractats de reciprocitats i s’està pendent que Xile deixi votar els residents de nacionalitat legal espanyola, perquè els xilens puguin votar a l’Estat espanyol, però que segurament el que caldria és superar el criteri de la reciprocitat que encara que es complís, cosa que no passava gairebé mai, deixava fora sempre tots els originaris de països no democràtics. El debat es va animar força a partir que els vaig deixar anar la pregunta sobre si consideraven que la transició democràtica a Xile havia acabat.

La resposta de la dreta va ser que sí, mentre insistia que no era una qüestió de democràcia sinó d’estabilitat i que els sistema electoral xilè afavoria les grans coalicions amb més del 30% de suport electoral i no la fragmentació en partits amb 5% de vots que condicionen i desestabilitzen el sistema (us podeu imaginar la gent del PP assentint amb un somriure d’orella a orella).

Isabel Allende, entre altres coses, va puntualitzar dient: 1) que l’actual Constitució i el sistema electoral que en depèn va ser imposada en un moment en què no hi havia democràcia a Xile; 2) que la transició estava sent massa llarga i que havia permès que la dreta es quedés amb una clau d’or (referència a la majoria de 3/5 que bloqueja qualsevol reforma); 3) que democràcia no és alternància (en resposta a la intervenció del diputat Nasarre del PP que havia posta com a exemple de democràcia que a l’Estat español hi havia hagut alternància UCD-PSOE-PP-PSOE al govern), que la realitat de Xile és que la dreta des de 1958, amb Jorge Alessandri, no ha guanyat mai unes eleccions democràtiques; 4) que un dels defectes del sistema xilè actual és que l’elecció en molts districtes ja està predeterminada abans que la gent voti (vegeu més amunt la descripció del sistema) i que ella seria partidària que la inscripció en el cens electoral no fos voluntària sinó que, com a l’Estat espanyol, la inscripció dels joves als 18 anys fos automàtica (a Xile la primera inscripció al cens als 18 anys s’ha d’anar a fer expressament i després el vot és obligatori, qui no vota és multat); 5) que a Xile no es debat tant el tema del vot dels estrangers com el de l’emigració xilena a l’estranger, que ella creu que hauria de poder votar en les eleccions xilenes; 6) que és partidària d’una llei de quotes de gènere per augmentar la representació de les dones a les institucions xilenes.

El tema de les declaracions de testimonis menors en judicis en què hi ha hagut violència i abús de menors sempre és polèmic perquè els jutges no sempre hi són prous sensibles i els jutjats no disposen en general de mitjans materials (cabines, mampares, espais separats amb circuits de tancats de televisió...) ni personal (psicòlegs, assistents socials...) per atendre correctament aquests casos. A finals de l'any passat (després d'iniciatives de tots els grups, jo el 2005 ja vaig formular una pregunta oral al ministre de Justícia sobre aquest tema), en el marc de la Llei de responsabilitat penal del menor, vam introduir una modificació de diverosos articles de la Llei d'enjudiciament criminal que obliga a prendre mesures per protegir els testimonis menors. Ara es tracta d'aplicar la llei que fa just quatre mesos que està en vígor, però el PP necessita fer bullir l'olla i en un tema que sap que té ressò mediàtic ha plantejat una moció per crear jutjats especialitzats en aquest tipus de judicis amb menors. Com que no hi estem d'acord, però alhora creiem que el tema és important i ens preocupa a tots, no solament al PP, vaig presentar una esmena a la moció del PP que vam debatre el 24 d'abril.

Aquestes són la moció, l'esmena i les meves intervencions en el debat:

El Grupo Parlamentario Popular en el Senado propone a la aprobación por el Pleno de la Cámara la siguiente
MOCIÓN
El Senado insta al Gobierno a la creación de juzgados especializados para aquellos procesos en los que la víctima sea un menor con el fin de evitar que éstos se vean expuestos a un proceso de revictimización dotándoles de los recursos humanos y materiales suficientes para una efectiva protección de los menores.

Esmena

ENMIENDA DE SUSTITUCIÓN
El Senado insta al Gobierno a:

1) Elaborar un informe sobre la aplicación de los artículos 433, 448, 707 y 731 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, recientemente modificados, en lo que se refiere a la declaración de testigos menores de edad, y sobre el grado de protección efectiva de dichos testigos en los juicios.

2) En base a este informe, perfeccionar los protocolos a seguir en los juicios con testigos menores y reforzar los recursos humanos y materiales a disposición de los juzgados para asegurar dicha protección.

Debat al Ple del 24 d'abril:

El Grupo Parlamentario Entesa Catalana de Progrés ha presentado una enmienda. Para su defensa tiene la palabra el senador Bofill.

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies senyor president. (El señor senador inicia su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones».)
Els testimonis menors, especialment si han estat víctimes, han de ser degudament protegits perquè la seva participació en els judicis no representi per ells reviure situacions dramàtiques que sovint han estat traumàtiques i han deixat traces profundes.

Los testimonios de menores, especialmente si han sido víctimas, han de ser debidamente protegidos para que su participación en los juicios no represente para ellos revivir situaciones dramáticas que sin duda han sido traumáticas y les han dejado trazas profundas. Esto es evidente y todos estamos de acuerdo en ello. Por este motivo queremos que se reforme (error de transcripció, ha de dir: queremos que se aplique la reforma de) la Ley de Enjuiciamiento Criminal en los artículos referidos a las declaraciones de los testigos en los juicios.

Dicho esto, la propuesta de crear juzgados especializados no creemos que conduzca a una solución para la mejor protección de los menores ni a corto ni a medio plazo, además de que plantea problemas de fondo respecto a una compartimentación de la Justicia que no es deseable ni seguramente operativa. La experiencia demuestra que la puesta en marcha de juzgados especializados es muy compleja y costosa; necesita un tiempo dilatado para cubrir todos los casos, plantea problemas en los momentos de designar titulares en los juzgados, etcétera.

Por eso planteamos una enmienda de sustitución que permita encarar el problema con realismo y sin precipitación. Nos parece más razonable, més assenyat, diríamos en catalán, estudiar la problemática de la declaración de los menores en los juicios y ver cómo se está aplicando la reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que tiene apenas cuatro meses de vigencia -esto también habría que tenerlo en cuenta-. En cuatro meses la experiencia que se puede haber adquirido a este respecto también es relativa. Por tanto, el plantear una reforma tan importante como la creación de juzgados especializados, o aún peor, el pasar estos casos a los juzgados de menores, que ya están saturados y que tienen una carga importante y una especialización, nos parece que es hacerle un flaco favor a nuestra Justicia, que ya tiene bastantes problemas en estos momentos.

Nosotros creemos que se debería estudiar la situación a fin de establecer protocolos de actuación más adecuados y de reforzar los medios materiales y personales para que la protección de los menores sea efectiva. Esto es lo que planteamos en la moción de sustitución, pero al mismo tiempo -por eso hemos presentado esta enmienda- no queremos que parezca que no nos importa la cuestión. Por el contrario, somos conscientes de que la simple promulgación de la reforma de algunos artículos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal no produce el efecto deseado si no va acompañada de dotación presupuestaria, de personal especializado y de medios materiales a disposición de los juzgados para cuando se produjeran juicios en que los testigos fuesen menores. Nuestra enmienda propone, pues, reflexión y actuación en los términos que usted ha conocido. Lo voy a leer para que todo el mundo sepa cuáles son. Dice así: El Senado insta al Gobierno a: Primero, elaborar un informe sobre la aplicación de los artículos 433, 448, 707 y 731 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal recientemente modificados en lo que se refiere a la declaración de testigos menores de edad y sobre el grado de protección efectiva de dichos testigos en los juicios. Segundo. En base a este informe, perfeccionar los protocolos a seguir en los juicios con testigos menores y reforzar los recursos humanos y materiales a disposición de los juzgados para asegurar dicha protección.

Me hacen notar -y no me duelen prendas en decir que estoy de acuerdo con la observación que me ha hecho el senador Díaz, del Grupo Parlamentario Socialista- que quizá no sea competencia del Gobierno la elaboración de este informe. No obstante, resulta evidente que es necesario un informe para hacer cualquier reforma, máxime si se trata de crear nuevos juzgados. Seguramente, el Gobierno debería recabar este informe al Consejo General del Poder Judicial, que en realidad es el que tiene la responsabilidad en este caso.

Moltes gràcies, senyor president.

Segona intervenció, en el torn de portaveus:

El señor BOFILL ABELLÓ: (El señor Senador inicia su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones») Gràcies, senyor president.

La Justícia al nostre país té molts problemes i convindria que entre tots aplanéssim el camí per a la seva solució.

Decía que la Justicia en nuestro país tiene muchos problemas y que convendría que entre todos allanásemos el camino para su solución. En el contexto actual de saturación de algunos juzgados y de la puesta en marcha de juzgados especializados mercantiles y de violencia contra las mujeres, a lo que hay que añadir algunos bloqueos institucionales, la propuesta de creación de nuevos juzgados especializados no parece llamado a ofrecer soluciones, sino que es más bien una huida hacia delante.

Cuando apenas hace cuatro meses que se ha aprobado la reforma legislativa no es razonable proponer la creación de nuevos juzgados. Y tampoco creemos que fuese razonable proponer medidas tan importantes sin el estudio previo que proponía mi grupo parlamentario en la moción alternativa.

El problema existe, pero nosotros creemos que si ustedes estuvieran en el Gobierno no aceptarían esta propuesta y eso la hace bastante invalidante. Es evidente que no hay que hacer juicios de intenciones, pero no me lo acabo de creer porque creo que es una propuesta precipitada, que no tiene mucho fundamento y aunque el problema existe, tengo dudas de que realmente ustedes asumieran esta respuesta si estuvieran en el Gobierno.

Los menores y las víctimas, en general, no siempre están suficientemente protegidas en los juicios en que se ven abocados a revivir situaciones que fueron dramáticas y traumáticas, como hemos dicho, por lo que hay que evitar -como usted señala-, una revictimización, máxime cuando el juicio justamente no sólo debería servir para determinar los hechos y condenar a los culpables sino también para resarcir moral y materialmente a las víctimas en la medida en que fuera posible. Demasiado a menudo no se cumple esta premisa y, en este sentido, estamos de acuerdo con la intención de fondo que mueve a presentar esta moción.

Por ello, porque el problema es serio, creemos que hay que buscar soluciones de fondo y, como ya he dicho, la aplicación de medidas concretas. En este sentido, mi grupo parlamentario entiende que un paso anterior al que usted propone es el de estudiar realmente los casos en que se produce esta revictimización, analizar qué medidas hay que tomar, estudiar si es conveniente la creación de equipos de apoyo para que se desplacen a los juzgados -con medios materiales, psicólogos o el personal que sea necesario-, si lo recaba el juez para que realmente se puedan dar las condiciones para que los menores estén protegidos.

Por otro lado, me sorprende que ustedes que hablan siempre tanto de unidad jurisdiccional cuando se trata de descentralizar y aproximar la Justicia a los ciudadanos, parece que no temen algo que a nosotros sí nos preocupa: el troceamiento de las actuaciones judiciales. Nos parece que la creación de juzgados especializados debe estar muy justificada y está más justificada cuando hay unas temáticas específicas, pero bastante menos cuando se trata únicamente de una categoría determinada de personas.

Mi grupo parlamentario considera que los juzgados actualmente pueden estar preparados, que los jueces están preparados para llevar adelante los juicios en que intervienen menores, pero es necesario dotarles de los medios adecuados y ellos han de solicitar a la Administración esos medios para que la protección de los menores esté asegurada.

Por tanto, votaremos en contra de su propuesta e insistimos en que nuestra enmienda planteaba una alternativa razonable; una alternativa razonable para el consenso y para forzar también que el grupo parlamentario que apoya al Gobierno tomara medidas concretas, sobre todo de cara al proceso presupuestario del año próximo, como ha señalado Convergència i Unió.

Creo que es un problema que nos tendremos que tomar muy en serio y que es bueno que lo hayan suscitado, pero también me parece que es necesario ser más realistas y proponer medidas concretas.

Muchas gracias. (Aplausos.)

Dimarts de la setmana passada, en el debat de la moció sobre les mesures a favor de la indústria cienmatogràfica, un senador del PP va interrompre amb crits l'inici en català de la meva intervenció. Evidentment, era pura intolerància ja que encara que no m'entengués aquells breus segons sabia perfectament que jo acabaria fent tota la meva intervenció en castellà. El problema de fons és que, malgrat els avenços (ús normal del català, amb traducció simultània, a la Comissió de les Comunitats Autònomes, publicació en català del que diem en català i dels textos que presentem en català i castellà als butlletins oficials del Senat...), el català, i les altres llengües encara més, és usat de manera purament simbòlica i és, en els millor dels casos, simplement tolerat.

La solució és ben fàcil, encara que sembli gairebé impossible políticament en aquest Estat en què malgrat els estatuts domina la mentalitat hipercentralista: traducció simultània al Ple del Senat.

Aquest va ser l'incident segons el diari de sessions:

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies, president.

(El señor Senador inicia su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones»). El sector cinematogràfic necessita una nova legislació estatal i autonòmica que li doni instruments per adaptar-se als canvis tecnològics i als canvis socials que hi van associats, que afavoreixi l´eclosió de la creativitat, diversa i plural, amb tot el que pot comportar de valor afegit per a la projecció i la competència en un món globalitzat.

Decía que el sector cinematográfico necesita una nueva legislación estatal y autonómica que le dé instrumentos para adaptarse a los cambios tecnológicos y a los cambios sociales que van asociados a ellos, que favorezca la eclosión de la creatividad, diversa y plural, con todo lo que puede comportar de valor añadido por la proyección y la competencia en un mundo globalizado. (El señor Aja Mariño pronuncia palabras que no se perciben.)
No sé si alguien de las filas del Partido Popular no me entendía o protestaba. Le veo muy intolerante. No le conozco por el nombre, pero ya hablaremos luego.

De ahí que consideremos que debemos ir más lejos de lo que planteábamos hace dos años. (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor.

El señor BOFILL ABELLÓ: En otro momento podemos hablar de en qué situación y en qué estado está la reforma del Reglamento del Senado y en qué medida puedo o no puedo expresarme en mi lengua en esta Cámara. Pero esto es objeto de otro debate y creo que ustedes me están interrumpiendo e impidiendo que me exprese en los pocos minutos que tengo en un tema que es fundamental para la cultura de nuestro país. Y si no les interesa, pues no me escuchen.

Una de les lleis estrella de la legislatura del Ministeri de Cultura havia de ser la Llei del cine, però, malgrat que ja hi ha un esborrany molt avançat, encara està bloquejada a causa del xoc d'interessos entre els diversos i potents sectors implicats: productors, propietaris de sales, televisions... Aprofitant aquestes circumstàncies, i amb la intenció de posar en evidència el govern, el PP va fer una interpel·lació a la ministra i va presentar una moció al Ple que era la reproducció exacta d'una altra que havíem aprovat per unanimitat el febrer de 2005, després que el PP va acceptar unes esmenes nostres de suport al cine en altres llengües que el castellà. Com que no ens agradava l'estratègia del PP i pensem que cal aprofitar el màxim consens possible ara en el 2007, i no reproduir simplement el que deiem el 2005, en uns termes que tampoc no ens agradaven gaire, vaig aprofitar per presentar una esmena de substitució de la moció del PP en què recollia els punts encara vigents del que vam aprovar el 2005 i tots els punts que a finals de 2006 s'havien acordat al Congrés a partir d'una iniciativa d'ERC:

El Senado insta al Gobierno a presentar a las Cortes Generales el Proyecto de Ley del Cine para dinamizar el sector cinematográfico respetando el marco competencial de las Comunidades Autónomas y, en cualquier caso, a adoptar como medidas básicas, en colaboración con los gobiernos de las Comunidades Autónomas, en las materias de su competencia:

1. Ayudas a jóvenes cineastas, en todas las áreas de la producción cinematográfica, con especial atención a la producción independiente para desarrollar una actividad creativa propia en base a la diversidad cultural y lingüística del Estado.

2. Apoyo a la distribución de nuestras obras cinematográficas en las diferentes lenguas oficiales del Estado con especial incidencia en la distribución independiente.

3. Apoyo a la exhibición de nuestras obras cinematográficas en las diferentes lenguas oficiales del Estado, en colaboración con las Comunidades Autónomas.

4. Apoyo a programas de difusión y promoción publicitaria de nuestras obras cinematográficas.

5. Apoyo a las producciones cinematográficas que reflejen nuestra realidad pluricultural y las producciones en las diferentes lenguas oficiales del Estado.

6. Promoción de los mecanismos de cooperación de la futura Agencia Estatal de la Cinematografía con las entidades correspondientes de las Comunidades Autónomas.

7. Revisión de los aspectos fiscales que afectan al sector cinematográfico.

8. Provisión suficiente de un fondo específico destinado al fomento de la cinematografía a través de los Presupuestos Generales del Estado.

9. Facilidades para el acceso al crédito oficial y al crédito privado a las productoras independientes.

10. Apoyo el doblaje de obras cinematográficas extranjeras en las diferentes lenguas oficiales del Estado.

11. Apoyo a la exhibición de obras cinematográficas en versión original que sean subtituladas en las distintas lenguas oficiales en el Estado.

12. Impulso a la adaptación de la actividad cinematográfica a las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) para desarrollar el cine en nuevos formatos.

13. En colaboración con las Comunidades Autónomas, apoyo a la digitalización de las salas de exhibición.

14. Promoción de los proyectos de coproducción internacional.

15. Intensificación de la participación en festivales y certámenes cinematográficos internacionales con películas que reflejen la realidad pluricultural y plurilingüística del Estado.

16. Conservación, salvaguardia y divulgación del patrimonio cinematográfico.

17. Impulso a la actualización de los sistemas de información para un mejor conocimiento del mercado cinematográfico.

18. En el marco del futuro Proyecto de Ley del Cine que presentará el Gobierno se procurará una mayor presencia del cine europeo, y con mayor énfasis el cine producido en las diferentes lenguas oficiales del Estado español, en las televisiones públicas y privadas.

Com que el PP no es va avenir a acceptar cap punt de la nostra esmena, perquè el seu únic objectiu era posar en evidència que el govern no havia complert el que li demanàvem el 2005 (cosa certa en part), en la votació final ens vam abstenir, mentre tots els altres grups hi votaven a favor, uns per fer la gara-gara al PP i el PSOE per evitar que l'endemà hi hagués un titular que digués que s'oposaven a mesures positives a favor del cine. Tot plegat un joc en què no es prioritzava l'interès per fer avançar les coses, fins al punt que el portaveu de Cultura del PP em va venir a trobar després del Ple per dir-me que jo tenia tota la raó, que estava d'acord amb mi i que la nostra esmena era més completa, però que el seu objectiu era posar en dificultats el govern.

Aquesta va ser la meva intervenció de defensa de l'esmena, treta del Diari de Sessions, amb un incident inicial a causa dels crits d'un senador del PP perquè vaig començar en català:

Para la defensa de la enmienda del Grupo de la Entesa, tiene la palabra el senador Bofill.

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies, president.

(El señor Senador inicia su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones»). El sector cinematogràfic necessita una nova legislació estatal i autonòmica que li doni instruments per adaptar-se als canvis tecnològics i als canvis socials que hi van associats, que afavoreixi l´eclosió de la creativitat, diversa i plural, amb tot el que pot comportar de valor afegit per a la projecció i la competència en un món globalitzat.

Decía que el sector cinematográfico necesita una nueva legislación estatal y autonómica que le dé instrumentos para adaptarse a los cambios tecnológicos y a los cambios sociales que van asociados a ellos, que favorezca la eclosión de la creatividad, diversa y plural, con todo lo que puede comportar de valor añadido por la proyección y la competencia en un mundo globalizado. (El señor Aja Mariño pronuncia palabras que no se perciben.)
No sé si alguien de las filas del Partido Popular no me entendía o protestaba. Le veo muy intolerante. No le conozco por el nombre, pero ya hablaremos luego.

De ahí que consideremos que debemos ir más lejos de lo que planteábamos hace dos años. (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor.

El señor BOFILL ABELLÓ: En otro momento podemos hablar de en qué situación y en qué estado está la reforma del Reglamento del Senado y en qué medida puedo o no puedo expresarme en mi lengua en esta Cámara. Pero esto es objeto de otro debate y creo que ustedes me están interrumpiendo e impidiendo que me exprese en los pocos minutos que tengo en un tema que es fundamental para la cultura de nuestro país. Y si no les interesa, pues no me escuchen.

Consideramos que debemos ir más lejos de lo que planteábamos hace dos años porque nos parece que el Partido Popular en este tema, igual que en mi intervención, lo que tiene es el propósito de obstaculizar el trabajo del Gobierno y no tiene una actitud absolutamente constructiva.

En estos dos años ha pasado mucha agua bajo los puentes. Se han hecho cosas y, por tanto, nos parece que simplemente reproducir la moción que aprobamos hace dos años no es suficiente. Hay que ir más lejos y así lo entendió el Congreso de los Diputados que en el mes de noviembre aprobó por unanimidad una moción con 14 puntos que completa la moción que aprobamos nosotros en el Senado.

Por ese motivo nosotros no nos hemos limitado a enmendarle la plana al señor Van-Halen, sino que hemos cogido sus puntos, los hemos completado en aquello que el Congreso de los Diputados añadió a su contenido y, además, colocar literalmente todos los puntos que se aprobaron en el Congreso de los Diputados. De tal manera que si en el Congreso de los Diputados se aprobó una moción por unanimidad y en esta Cámara también se aprobó una, ahora estamos en condiciones de aprobar una moción muy completa que nos puede ayudar, además, a hacer avanzar la tramitación de la ley cuando llegue a esta Cámara, porque lo que también está claro es que, vistos los consensos conseguidos en el Congreso de los Diputados y en el Senado, en la cuestión del cine es posible que nos pongamos de acuerdo todos los grupos con relativa facilidad. Por eso a mí me gustaría que el Partido Popular asumiera los nuevos puntos que hemos puesto en la moción porque en realidad son puntos que el Partido Popular ya ha asumido en el Congreso de los Diputados; entre ellos hay algunos tan importantes como la difusión y la publicidad; la creación de una agencia estatal del cine que colabore con las comunidades autónomas; nuevas medidas de tipo económico que no se limitan al tema fiscal, sino que además proponen la creación de un fondo específico para el fomento de la cinematografía; la posibilidad de dar facilidades de acceso al crédito oficial a las productoras independientes; el apoyo al doblaje en las diferentes lenguas oficiales del Estado; el apoyo a la exhibición de obras cinematográficas en versión original subtituladas en las diversas lenguas; el impulso a la adaptación a las nuevas tecnologías para desarrollar el cine en nuevos formatos; la colaboración con las comunidades autónomas para la digitalización de las salas de exhibición; promover la proyección internacional de nuestro cine y, en último lugar, apoyar un aumento de la presencia del cine europeo y, concretamente, del cine de nuestro país en las televisiones públicas y privadas. Nosotros creemos que esto era sumar el máximo consenso al mayor contenido, y en este sentido es el mejor servicio que hoy podemos hacer al sector cinematográfico, al avance de la tramitación de la ley y a favorecer que se apliquen medidas positivas para el sector.

Yo creo que la tramitación de esta ley, cuando llegue, que esperemos que no sea tarde, no debe convertirse en un rifirrafe partidista, porque el sector cinematográfico se merece alguna cosa más y se merece mayor generosidad de todos los grupos.

Moltes gràcies, senyor president.

El portaveu del PP em contesta amb una intervenció totalment contradictòria perquè diu que està d'acord amb mi, però diu que la nostra esmena és limitativa quan resulta que té els mateixos punts que la seva menys un (això sí, amb un llenguatge que evita l'espanyolisme) i n'hi afegeix 10 que el PP ja havia votat al Congrés!

La meva segona intervenció en el torn de portaveus va ser aquesta:

Por el Grupo Parlamentario Entesa Catalana de Progrés, tiene la palabra el senador Bofill.

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies senyor president. (El señor senador inicia su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones».)
L´Estatut d´Autonomia de Catalunya diu: Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: La regulació i la inspecció de les sales d´exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribu_dores domiciliades a Catalunya.

Empezaba leyendo en catalán parte del artículo 127 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, que establece que la competencia exclusiva de la Generalitat en cultura incluye la regulación y la inspección de las salas de exhibición cinematográfica, las medidas de protección de la industria cinematográfica y el control y la concesión de licencias de doblaje a las empresas distribuidoras domiciliadas en Cataluña. Subrayo, pues, el hecho de la concurrencia competencial en materia de cine y, por tanto, la necesidad de que el desarrollo legislativo en materia de cine lo tenga en cuenta.

También es bueno que desde la administración del Estado y desde el Gobierno se tenga en cuenta y se reconozca el papel de Cataluña en el desarrollo de la industria cinematográfica. Cataluña fue pionera en el cine español y hoy estamos esperanzados ante las posibilidades que plantean los cambios tecnológicos para desarrollar nuevas iniciativas en soportes y formatos diversos tanto en el ámbito de la creación como en el de la producción, la distribución y la exhibición. Hay talento y profesionalidad suficientes en nuestro cine y en un mundo global pero diverso y cada vez más consciente del valor de la diversidad que puede jugar un gran papel, pero necesita apoyos y una legislación más acorde con las nuevas demandas.

Hoy aquí el Grupo Parlamentario Popular no ha asumido nuestra enmienda de sustitución, que justamente plantea la necesidad de una nueva ley y no solo de un plan. Nosotros proponemos que se inste al Gobierno a presentar la ley, y en este sentido creo que vamos más lejos que lo que plantea el Grupo Parlamentario Popular, reproduciendo una moción de 2005 que está obsoleta en este momento en la medida en que se han conseguido nuevos consensos. Me dice el señor Van-Halen que en vez de ser 18 -que son los puntos que propongo- podrían ser 35. Sí, me gustaría que fueran 35, pero hoy son 18, porque son 18 exactamente los contenidos en los que se ha llegado a un acuerdo unánime del Congreso y del Senado, porque yo creo que el señor Van-Halen piensa lo mismo que la señora Salmones (portaveu de Cultura del PP) en el Congreso de los Diputados y, por lo tanto, si allí han votado una parte del contenido de lo que yo le propongo y aquí se ha votado otra, sumémoslo y tendremos una moción más completa, que es lo que yo le estoy planteando. Por otro lado, si usted lo que quiere es crear dificultades al Gobierno a lo mejor así le creará más, porque estamos poniéndole más puntos en los cuales se ha conseguido un consenso y que se tienen que incluir en la ley.

Lo que yo no haré es apoyar que se diga simplemente: Es que estamos parados en el tiempo, estamos en el año 2005. No, estamos en el año 2007, con unos consensos mayores, con una ley a punto de ser presentada a las Cortes Generales y, por lo tanto, me parece que hay que ir más lejos; me parece que se puede ir más lejos y que debemos ir más lejos. Yo no creo que esto sea hacerle un favor al Gobierno, creo que es sobre todo hacerle un favor al sector. Cuando llegue la ley aquí tendremos que tener en cuenta que estos 18 puntos ya los tenemos claros, todos estamos de acuerdo en ellos porque nos hemos puesto de acuerd en ellos en el Congreso y en el Senado. No es nada más lo que le estábamos planteando.

Por tanto, espero que el señor Van-Halen me conteste y asuma estos contenidos porque no son contradictorios; caso contrario, propondré la abstención de mi grupo parlamentario.

Nada más. Muchas gracias.