Avui he assistit a una conferència de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, en què ha parlat en termes força genèrics de la feina del seu ministeri i, particularment, de les iniciatives legislatives que ha tingut, posant especial èmfasi en el Projecte de Llei del cinema, que presentarà aquest divendres al Consell de Ministres per iniciar-ne el tràmit, i, també, en la Convenció de la Unesco sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals, que acaba d'entrar en vigor. Entre les preguntes, moltes sobre el cànon digital, sobre els papers expoliats pels franquistes que encara són a Salamanca, sobre la data d'inauguració de l'ampliació del Prado... Cap novetat significativa, i l'amanit de sempre: molta Espanya, molt d'orgull espanyol, molta cultura per a tots els espanyols i les espanyoles..., molta diversitat i excepció cultural per a la cultura espanyola i la projecció española al món, però poc reconeixement clar, amb noms, de la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, com a molt només inclosa en el concepte espanyol (ni un sol esment ni al català ni a la cultura catalana). Així l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que han proposat que sigui declarat Patrimoni Europeu, junt amb Finisterre, la Residencia de Estudiantes i el monestir de Yuste, és aquell arxiu espanyol que és l'arxiu administratiu més antic d'Europa, amb dades tan importants de "nuestra" (espanyola) presència mediterrània! En la mateixa línia, en un curiós negatiu del que fem nosaltres quan ens referim a la Biblioteca "Nacional" com a Biblioteca "del Estado", o "General del Estado", en respondre a una pregunta sobre els papers bascos que es troben a Salamanca, a banda de tirar pilotes fora dient que els principals papers bascos ja els té la Fundació Sabino Arana, es refereix a l'Arxiu Nacional d'Euskadi, que és a punt de crear el govern basc, com a Arxiu "General o Central" del País Basc...

Segurament coincidim en moltes coses, però és evident que en el tema nacional, en com articular la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat..., com a mínim, hi ha un estira i arronsa no resolt.

El web del Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos publica una sèrie d'articles i entrevistes sobre la nova Llei de rectificació registral del sexe, entre les quals aquesta que em van fer per telèfon fa una setmana (amb un error parcial, ja que si bé és cert que sóc d'ERC també ho és que en la tramitació d'aquesta llei vaig intervenir en nom de tot el Grup Parlamentari d'Entesa Catalana de Progrés, globalment i en algunes esmenes, i en nom d'ERC, en unes altres esmenes que ja havia presentat ERC al Congrés, com la de la gratuïtat dels tràmits):

ENTREVISTA CON MIQUEL BOFILL, SENADOR DE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)

"Todavía no hemos conseguido que se nos dé una explicación sobre por qué se quitó al psicólogo".

¿Qué valoración general hace de la Ley de rectificación registral del sexo y de la tramitación que ha seguido?

Creo que finalmente, después del trámite en el Senado, teniendo en cuenta el objetivo de la ley, el resultado es positivo. En el trámite del Senado se ha mejorado notablemente el texto y va a permitir mejorar la situación de las personas transexuales. La posibilidad de hacer el cambio registral supone una mejora notable en sus condiciones de vida, ya que se veían sometidas muchas veces a situaciones kafkianas.

Creo que ha habido ciertas incongruencias, por ejemplo el tema de la disforia de género. Se quitó por una enmienda que presentamos la obligatoriedad del diagnóstico de la disforia de género en los requisitos del informe, pero se sigue hablando de ello en otras partes de la ley, cuando se debería de haber enmendado y hablar de transexualidad.

Estoy satisfecho porque se han aceptado enmiendas, entre ellas el no tener que pagar las tasas de los nuevos documentos oficiales que haya que expedir con el nombre rectificado. Lo lógico es que el cambio sea gratuito.

La existencia de la Ley en sí también tiene cierto efecto social positivo. Algunas personas transexuales me han comentado que, a partir de que los medios de comunicación hayan hablado del trámite de esta ley en el Senado, tienen un trato más normal y cordial con los vecinos de su casa.

Durante la tramitación, hemos planteado diversos temas de extranjería, menores y laborales, que en el marco de una ley sobre el Registro Civil seguramente no era adecuado introducirlos. Respecto a estas cuestiones, la idea que yo tengo, aunque tendría que sondear si hay posibilidades de éxito, es presentar una proposición para instar al Gobierno a que se adopten medidas en la línea de lo que ha aparecido durante el debate.

Así, se deberían de adoptar medidas de discriminación positiva para favorecer la inserción laboral, no sólo de las personas transexuales, sino de otras personas que también tienen dificultad para acceder al trabajo, que habría que determinar. Es delicado, pero habría que estudiarlo. El tema de extranjería y asilo en próximas reformas debería tenerse en cuenta; en otros países los transexuales son perseguidos y debería ser tenido en consideración, auque es un tema delicado que debe ser estudiado detenidamente. Valoro positivamente la postura que han adoptado algunos senadores del PP, como Evaristo Nogueira, y muy negativamente al Partido Popular, que finalmente en el Congreso votaron en contra de este proyecto de ley, no teniendo en cuenta las necesidades del colectivo transexual y cayendo en la confrontación por la confrontación.

Su grupo presentó en el Senado una enmienda para que incluyera de nuevo a los psicólogos en la norma, y no sólo a los médicos ¿Nos puede explicar por qué considera necesaria esta participación?

Lo que nos extrañó es que a los psicólogos se les quitara en el trámite del Congreso. Todavía no hemos conseguido que se nos dé una explicación sobre porqué pasó esto. Si hay un caso claro en el que el psicólogo debe actuar es el caso de los transexuales, más que los médicos.

El psicólogo lo que debe corroborar es que la persona transexual tiene una convicción firme y estable de su personalidad en este sentido, así se dan garantías a la Administración de que el cambio es real, y por otra parte el médico realiza los tratamientos hormonales y quirúrgicos. Lo que es propiamente la transexualidad, el estudio de su manifestación y problemas asociados, es más propio de la Psicología que de la Medicina. Excluir al psicólogo resultaba bastante extraño. Creo que finalmente la ley se ha mejorado al incluir, al menos, al psicólogo clínico.

Adheriu-vos aquí en aquesta campanya que va començar per aturar la LOCE, del govern d'Aznar, i que ara torna a revitalitzar-se contra el decret de la tercera hora de castellà.

Aquest és el títol d'un nou llibre de Ramon Alcoberro i Pericay, professor de filosofia i filòsof, fill de Pals, que té un web de filosofia, molt visitat, i un bloc, L'home que mira, "on pretenia jugar a partir de la imatge rousseauniana del passejant solitari" i on s'ha acabat produint "de vegades, un diàleg filosòfic fructífer". El llibre recull el contingut del bloc de novembre de 2004 a juny de 2005, i em sembla molt recomanable, especialment per als autors de blocs, en general, i per als aficionats a la filosofia. Dimarts es va presentar, embolcallat de paraules filosòfiques, reflexives, a la llibreria La Central del carrer Elisabets de Barcelona. Tornant de Madrid, m'hi vaig aturar, a "mirar" i, sobretot, a saludar els meus llunyans convilatans i entreparents, en Ramon i l'Agustí Alcoberro, amb qui comparteixo, a més, el republicanisme i l'independentisme, i, sobretot, el pensament lliure.

Reprodueixo del pròleg aquestes paraules de Ramon Alcoberro sobre els blocs:

"El bloc és el millor refugi conegut per als marginals de la Societat de la Informació. Es pot definir com el bulevard de les idees a mig pair, el passeig dels neuròtics, el refugi dels adolescents perpetus, la tribuna dels polítics frustrats, el recer dels periodistes sense diari i l'altaveu dels mestretites diversos. En definitiva, el bloc és el lloc predilecte dels cors trencats, el refugi de les carreres professionals en crisi i la rampa de llançament per a jovenalla incapaç de perdonar les queixalades de la vida. Tot plegat li dóna un aire perfectament filosòfic, en la mesura que és l'espai internàutic en què més fàcil resulta trobar idees en procés, tendències socials encara no prou fetes o propostes massa cuites i de mal pair. Un bloc resulta naturaliter filosòfic, quan la filosofia es concep com aquell espai en què l'indiferenciat, el mal intuït, el simplement probable o l'inesperat prenen cos i esdevenen idees per pensar."

Abelló, a Leipzig
«El primer tast modest» de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt arribarà el 22 de març i serà en el marc de la Fira del Llibre de Leipzig del 2007. El director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, va explicar ahir que «si Leipzig és la fira popular, Frankfurt és la industrial. A la primera hi van a comprar llibres i a la segona, drets d'autor», va apuntar. Per aquest motiu, la literatura que portarà el Ramon Llull a Leipzig serà estrictament en català, hi aniran autors que han estat traduïts a l'alemany, com ara Baltasar Porcel, Miquel de Palol, Maria Barbal i Empar Moliner, i d'altres veus joves de la poesia que encara no s'han obert camí dins el mercat germànic, com ara Carles Rebassa, Núria Martínez i Vernis, Gemma Gorga, Teresa Colom i Isidre Martínez Mazo. Del programa, que ahir es va fer públic, Bargalló en va destacar sobretot l'homenatge que retran a una de les grans veus de la lírica catalana, a més de traductora de diversos poetes anglosaxons, com ara de Sylvia Plath, a Montserrat Abelló (Tarragona, 1918). I va explicar que la rumba, amb el grup Sabor de Gràcia, animarà la Festa Catalana.
(Notícia d'El Punt del 8 de març de 2007)

Amb tota la raó del món, el PNB ha plantejat en una moció a la Comissió de Cultura del Senat el retorn al País Basc dels seus "papers de Salamanca". Moció que només va tenir, fa quinze dies en la Comissió de Cultura, els vots favorables del PNB, CiU i Entesa, i els vots en contra del PSOE i el PP. Demà, 13 de març, compareix la ministra de Cultura a la Comissió de Cultura del Senat per explicar la posició del govern sobre el tema i també sobre la possibilitat que el Guernica de Picasso es pugui traslladar temporalment a Bilbao. Evidentment, li expressaré el nostre suport a les demandes basques i aprofitaré per plantejar un cop més la necessitat que continuï el procés de devolució dels "papers" catalans.

A continuació podeu llegir la moció que va presentar el PNB sobre els "papers" bascos:

Exposición de motivos

El 1 de octubre se cumplió el 70 Aniversario de la aprobación por las Cortes de la República española del Estatuto de Autonomía que había sido aprobado en referéndum por los hombres y mujeres de Euskadi en 1933.

También, en fechas recientes se ha cumplido el 70 Aniversario de la elección de José Antonio Agirre como Lehendakari de Euskadi y de la constitución del primer Gobierno Vasco. El Ejecutivo presidido por José Antonio Agirre fue un Gobierno de concentración en el cual participaron consejeros del PNV, Partido Socialista Obrero Español, Izquierda Republicana, Unión Republicana, Acción Nacionalista Vasca y Partido Comunista de Euskadi.

El Gobierno de Euskadi de José Antonio Agirre, y que tras su muerte presidiera José Maria de Leizaola, fue la primera institución de autogobierno que reunió a diferentes Territorios de Euskalherria, derivada de la constitución de la República de 1931 y del Estatuto de Autonomía Vasco aprobado en referéndum en 1933 --primera votación en la que en el Estado las mujeres ejercitaron su derecho al voto--, su constitución fue refrendada por las Cortes de la República en sesión celebrada en Valencia el 1 de octubre de 1936. El Gobierno Vasco se constituyó el 7 de octubre del mismo año, con la elección del Lehendakari Agirre en la Casa de Juntas de Gernika, mientras los gudaris y los milicianos trataban de parar al ejército sublevado en Elgeta.

70 años después el Gobierno Vasco, heredero del Gobierno de Euskadi que presidieron sucesivamente José Antonio Agirre y Jesús María Leizaola, ha honrado y reivindicado la legitimidad democrática y política de aquel Gobierno Vasco y la labor que realizaron aquellas generaciones por la libertad y el autogobierno del País Vasco.

Al mismo tiempo, el Gobierno Vasco ha reclamado oficialmente la devolución de la documentación incautada al legítimo Gobierno de Euskadi y depositada en Salamanca. El Gobierno del Sr. Rodríguez Zapatero por razones de justicia histórica, de devolución de un botín de guerra, y por razones de oportunidad política ha devuelto por Ley los papeles de la Generalitat de Catalunya y no lo ha hecho con los del Gobierno de Euskadi. Por igualdad ante la Ley y desde la exigencia del cumplimiento de la palabra dada en sede parlamentaria por el propio Presidente del Gobierno español --en la sesión celebrada el día 2 de junio de 2005--, el Gobierno Vasco ha vuelto a solicitar la devolución de su documentación incautada. También el Parlamento Vasco ha solicitado la devolución de los archivos sin que hasta el momento se haya conseguido nada positivo.

El Grupo Parlamentario de Senadores Nacionalistas Vascos ha reclamado asimismo repetidas veces en el Senado la devolución a las Instituciones Vascas de esta documentación, por lo que presenta la siguiente

MOCIÓN

Que inicie un proceso de diálogo con el Gobierno Vasco, a través de los cauces institucionales oportunos, con el fin de alcanzar un acuerdo que permita resolver el contencioso planteado en relación con la documentación incautada que en la actualidad se halla recogida en el Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca. El inicio de las conversaciones tendrá lugar en el plazo de un mes y la resolución definitiva se concretará en el plazo de un año.
Dicho acuerdo deberá conciliar las legítimas aspiraciones de diversas instituciones vascas y de otras instituciones, entre ellas, el Parlamento Vasco, con la unidad del actual Archivo General. Para ello habrá de tenerse en cuenta la opinión de los organismos oportunos del Estado, singularmente del Patronato del Archivo y Junta Superior de Archiveros, así como de las Universidades e instituciones que ambas partes consideren oportuno consultar.

Acabo de presentar una sèrie de quinze preguntes relacionades principalment amb les al·lèrgies alimentàries, i també amb la diabetis, que he preparat en col·laboració amb persones afectades, particularment de l'associació Immunitas Vera, que són les que coneixen millor els riscos quotidians que han d'afrontar i que es podrien evitar amb una millor prevenció.

També els he posat en contacte amb el Grup Parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya ja que una part de les seves demandes depenen de la Generalitat; per exemple, segurament recordeu la polèmica que encara cueja sobre el decret de matriculacions a les escoles de Catalunya perquè es manitingui una puntuació específica perquè els nens amb problemes relacionats amb la dieta alimentària tinguin més opcions a anar a l'escola més propera al seu domicili.

Ens trobem davant de malalties fins ara poc conegudes, segurament associades als nous mètodes de producció i de distribució dels aliments, als canvis d’hàbits alimentaris i de vida... En aquestes circumstàncies, per fer-hi front, és essencial la col•laboració de tots els agents implicats, en primer lloc de les associacions d’afectats, de les administracions públiques, dels investigadors i de les institucions de recerca científica, i de les empreses productores i distribuïdores d’aliments. El millor coneixement dels factors que generen o afavoreixen l’aparició d’aquestes al•lèrgies, amb l’aval mèdic i científic suficient, hauria de permetre una progressiva modificació de les normatives en relació amb la producció, la distribució i, molt singularment, l’etiquetatge dels productes alimentaris i de consum.

Aquestes són les preguntes que he fet al Govern de l'Estat com a senador (n'estic preparant algunes altres, per la qual cosa són benvinguts els suggeriments per correu electrònic):

1
¿Quines dades epidemiològiques té el govern, de tot l’Estat i per Comunitats Autònomes, en relació a la prevalença d’al•lèrgies alimentàries, en nens, en adults i en individus al•lèrgics atòpics?

2
¿Quines dades epidemiològiques té el govern, de tot l’Estat i per Comunitats Autònomes, en relació a la prevalença d’al•lèrgies al làtex, particularment en relació amb els considerats grups de risc (professionals sanitaris, pacients multioperats, manipuladors d’aliments, treballadors del camp, del sector de la neteja...)? ¿Considera que són suficients aquestes dades i, si no, quina previsió té per obtenir dades més completes, suficients i fiables?

3
¿Quina previsió té el govern (1) per realitzar estudis epidemiològics de la prevalença de les al•lèrgies alimentàries i al làtex, (2) per disposar d’un registre de malalts diagnosticats i (3) per crear un observatori d’aquestes al•lèrgies?

4
Les dades que tenim indiquen un augment de la incidència d’al•lèrgies alimentàries en els últims anys, particularment entre els nens. ¿Com valora aquest fet el govern i quines mesures ha adoptat i preveu adoptar per fer-hi front?

5
¿Quines actuacions porta a terme o preveu portar a terme el govern per incrementar la formació continuada, la divulgació i la informació sobre les al•lèrgies alimentàries entre els professionals de la salut?

6
¿Quina és la situació actual pel que fa a la inclusió de l’assignatura d’al•lergologia en els programes formatius de medicina, farmàcia, infermeria, i dietètica i nutrició?

7
¿Disposen el govern i/o les comunitats autònomes de censos actualitzats d’unitats especialitzades i d’especialistes en al•lèrgies alimentàries?

8
¿Preveu el govern mesures per incrementar el nombre d’unitats especialitzades i d’especialistes en al•lèrgies alimentàries?

9
¿Existeixen protocols de prevenció i d’actuació consensuats sobre al•lèrgies alimentàries i al làtex, a les diferents comunitats autònomes, per a centres hospitalaris, per a centres d’atenció primària, per a residències geriàtriques i per a centres sociosanitaris?

10
¿Existeix un control i un cens de quiròfans sense làtex a les diferents comunitats autònomes?

11
¿Quines mesures es prenen, tenint en compte de manera global el risc al làtex, per tal d’oferir una atenció segura als pacients al•lèrgics o de risc i un lloc de treball segur als treballadors sanitaris?

12
¿Quina previsió té el govern per millorar la qualitat de la informació de les etiquetes dels productes alimentaris en atenció a les persones que tenen diabetis i en relació amb la prevenció d’al•lèrgies alimentàries?

13
Algunes empreses per salvar les possibles responsabilitats en què podrien incórrer i complir formalment la normativa comunitària fan constar la possible existència de traces sense quantificar de productes al•lergògens, cosa que genera inseguretat en els consumidors, molt especialment entre les persones que pateixen al•lèrgia alimentària, i dificulta el seu accés a determinats productes. ¿Quina previsió té el govern per limitar al màxim aquestes pràctiques d’etiquetatge, per incentivar que les empreses millorin els seus processos de producció i eliminin la possibilitat que hi hagi aquestes traces d’al•lergògens en els seus productes alimentaris, per primar aquelles empreses que informen amb rigor i treballen per eliminar aquestes traces?

14
¿Quines inspeccions, amb quins protocols, amb quins mitjans i amb quin índex d’incidència sobre el conjunt del sector, es realitzen a les indústries alimentàries?

15
Les persones afectades per diabetis o per al•lèrgies alimentàries sovint no poden consumir productes comuns, de preu més assequible, perquè contenen components al•lergògens o perquè la informació de les etiquetes genera dubtes sobre la seva composició efectiva, i han de buscar substituts que ofereixen garanties i que generalment són més cars. ¿Quines mesures preveu adoptar el govern perquè les persones diagnosticades d’al•lèrgies alimentàries o diabetis puguin rebre ajudes per adquirir productes alimentaris amb garanties en relació amb la seva afectació?

Sí, n'hi ha de contradiccions al PP, i això potser, també, explica que exagerin la seva visió ultra espanyolista, el radical "amb mi o contra mi", la seva presentació victimista de ser l'últim baluard de la unitat d'Espanya... perquè això essencialment ho comparteixen i serveix per esborrar matisos i mantenir el domini ideològic de l'extrema dreta dins del PP.

Un cas curiós de les contradiccions del PP és tot el que té a veure amb el tema dels homosexuals i els transexuals. L'últim episodi ha estat el del tràmit al Senat de la llei que permetrà als transexuals inscriure al registre el canvi de sexe, en què el PP va anar canviant de posició i es va acabar sumant als grups que teníem una posició més oberta i progressista, va votar a favor o es va abstenir en totes les transaccions que es van fer amb base a les nostres esmenes i va votar a favor del conjunt de la llei, que va sortir del Senat aprovada per unanimitat. Però, quan va arribar al Congrés, la setmana passada, el PP per ordre de Zaplana i de l'Opus Dei, sembla, va desautoritzar el senador Nogueira, que havia portat les negociacions, i va votar en contra de tot el que al Senat havien dit que sí. Cal dir que el senador Nogueira és un jove advocat, president del Col·legi d'Advocats d'A Coruña, que figura en les llistes del PP com a independent. Arran d'aquest fet vaig fer unes declaracions que l'Entesa va difondre en aquesta nota de premsa (el senador Nogueira, discretament, m'ha donat les gràcies pel suport):

ENTESA CATALANA DE PROGRÉS

GRUP PARLAMENTARI __________________________________________________

SENAT

www.entesa.cat

LA ENTESA CONSIDERA LAMENTABLE QUE EL PP DESAUTORICE SU PROPIO VOTO EN EL SENADO A LA LEY DE LOS TRANSEXUALES

El PP ha votado no en el Congreso a una ley que el Grupo Popular voto a favor en el Senado

Bofill califica de triste que se acalle la voz de una persona del PP ponderada y sensible a las políticas sociales

El senador de la Entesa, Miquel Bofill, portavoz de la Entesa en la Comisión de Justicia y ponente de la Ley de mención registral del sexo de las personas, ha valorado muy negativamente la actitud del PP que ha votado en contra de esta ley que ayer se aprobó en el Congreso, después de haber dado su voto favorable en el Senado.

Bofill considera que esta ley afecta a un colectivo de personas que reclaman unos derechos desde hace muchos años y no al resto de la sociedad y en el Senado se había conseguido mejorarla gracias a enmiendas, entre otros de la Entesa. “Nos pareció muy loable que el PP apoyara esta ley en el Senado y su ponente en esta ley, Evaristo Nogueira, es un político muy ponderado y sensible a políticas sociales relacionadas con la pluralidad, la diversidad y la libertad.”

Sin embargo, ante el cambio de voto del PP en el Congreso, el senador de la Entesa, cree lamentable que hayan triunfado las presiones de la dirección del PP, muy influenciadas por los sectores más ultras y conservadores y que no representan a la mayoría de sus votantes. Han salido victoriosas las posiciones más intransigentes y poco comprensivas con la complejidad social.”

Avui hi ha hagut un debat molt dur al Senat entre el president del govern espanyol i el portaveu del PP al Senat que ha saltat a tots els mitjans de comunicació. L'histrionisme i les mentides del PP han quedat palesos. La conversa que he tingut al passadís amb un dels verbalment més durs i agressius del PP potser resumeix bé el que passa: "el govern del PSOE en relació amb el tema d'ETA està cometent el mateix error que vam cometre nosaltres (el PP) amb la guerra d'Irak: no escoltar el clam del carrer, i ho pagaran"; dit en unes altres paraules, el PP pensa continuar agitant, manipulant les víctimes, activant els sentiments mes baixos de venjança, posant pals a les rodes de qualsevol negociació, crispant... perquè creu que la gent, el carrer, els segueix en aquest terreny, i així fins a les eleccions, les de maig i ja veurem si fins a les de març de 2008.

Pregunta que vaig presentar el gener:

¿Per quins motius s'han anat endarrerint durant sis anys les obres del passeig Marítim de Cala Montgó, en el municipi de Torroella de Montgrí, i quina previsió te el govern perquè s'executin t s'acabin efectivament abans de l'estiu i de la temporada turística de 2007 aquestes obres que amb un pressupost de 1,27 milions d'euros ja es van licitar l'any passat?

Resposta del govern aquiest mes de febrer:

En relación con la información solicitada por Su Señoría, se señala lo siguiente:

La causa fundamental de los retrasos en las obras del Paseo Marítimo de Cala Montgó, se ha debido a la necesidad de esperar a que la Agencia Catalana del Agua finalizase la construcción del colector de desagüe de la riera, que afecta a la zona Sur del Paseo.

Una vez finalizada esa obra, el Ministerio de Medio Ambiente ha procedido a contratar la obra del Paseo, que se iniciara próximamente y tiene 12 meses de plazo de ejecución.

¿Quina previsió té el Govern per executar efectivament en aquest exercici la inversió d'un milió d'euros a les «obres de consolidació de la muntanya de l'Estartit, 3.ª fase: zona Molinet» prevista en els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2007 (secció 23. Ministeri de Medi Ambient, servei 06. DG de Costes, programa 456D. Actuació a la Costa, article 60. Inversió Nova en infraestructures i béns destinats a l'ús general)?

La Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente acaba de iniciar el procedimiento para contratar una asistencia técnica para redactar el proyecto de «Estabilización de pie de montaña en la zona de dominio público» en L'Estartit.

Aquestes són la pregunta que vaig fer el mes de gener i la resposta que fa pocs dies m'ha tramès el govern, que té trascendència perquè vol dir que per primera vegada des de l'any 1995 un ministeri assumeix que ha de fer alguna cosa en relació a la muntanya de l'Estartit. Ara, però, cal que l'Ajuntament sigui hàbil perquè el ministeri no faci un projecte nou per al peu de la muntanya i limitat a la zona marítima, sinó que participi en el conjunt de l'obra del Molinet, que ja té projecte, amb el milió d'euros que amb aquesta finalitat es va incorporar als Pressupostos de l'Estat en el tràmit del Senat. L'altre milió d'euros que es necessita, des d'ERC, afavorirem que sigui assumit a terços per la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament.

Una mica d'història
L'any 1994 arran dels grans aiguats de la tardor es va desestabilitzar la muntanya en plena zona urbana de l'Estartit. L'Estat va contribuir en un primer moment, al costat de la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, al finançament de les primeres obres (s'havia enfonsat un hotel), però en les fases posteriors, l'Estat se'n va desentendre i van ser les tres institucions del país qui se'n van fer càrrec. Destaca el paper d'ERC que des del govern (Departament de Governació) ja en l'anterior legislatura va fer una important aportació a l'avenç d'aquestes obres. Falta estabilitzar el cap de la Barra, particularment en tot allò que afecta el passeig del Molinet, un paratge urbà excepcional de la Costa Brava, de gran interès turístic i paisatgístic, que és un escàndol que estigui tancat al pas de les persones. La Generalitat aquests últims anys sempre s'ha mostrat oberta a continuar col·laborant, però l'Estat, que té finançament per a obres d'aquest tipus, no hauria d'eludir la seva responsabilitat. És per això que la incorporació d'un milió d'euros a càrrec del Minsiteri de Medi Ambient per a la restauració de la muntanya de l'Estartit en el tràmit al Senat dels Pressupostos Generals de l'Estat era un pas important. Ara, tot i els equilibris ministerials, sembla que podríem entrar en una concreció definititiva.

Fa quinze dies vaig començar a rebre les primeres respostes a les preguntes escrites que vaig formular al govern de l'Estat al gener sobre diverses qüestions relacionades amb el seu llarg braç al territori. Les primeres respostes es referien a Torroella i, amb en Josep M. Rufí, candidat d'ERC a l'alcaldia de Torroella de Montgrí, vam fer una roda de premsa a Girona per destacar-ne sobretot el tema de la muntanya de l'Estartit (que comentaré en el proper post) i el cas de punta Milà i les casernes properes on el Ministeri de Defensa reconeix el dret de reversió al municipi i s'ofereix per a una possible col·laboració en la neteja de l'espai. Li toca, doncs, a l'Ajuntament bellugar-se.

A continuació podeu llegir les preguntes i la literalitat de la resposta:

¿Quina previsió té el Govern per revertir a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí o a la Generalitat de Catalunya la propietat del conjunt dels terrenys i instal.lacions de les antigues bateries i edificis militars de la punta Milà i el seu entorn, situats dins de l'Espai d'Interès Natural del massís del Montgrí, en la proximitat de Cala Montgó, al municipi de Torroella de Montgrí?

Reconocido el derecho de reversión de la propiedad a que alude en su pregunta al Ayuntamiento de Torroella de Montgrí (Girona), su ejecución está pendiente del recurso contencioso administrativo 496/02 que, una vez resuelto, permitirá su transmisión según los procedimientos establecidos legalmente. A este respecto, la Consejería de Medio Ambiente de la Generalitat de Cataluña ha manifestado su interés por la propiedad.

¿Quina previsió té el Govern per enderrocar i/o condicionar, d'acord amb l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Generalitat de Catalunya, els edificis i instal.lacions ruïnosos de les antigues casernes de la zona de la punta Milà i propers a la pista forestal que uneix l'Estartit i Cala Montgó, situats dins de l'Espai d'Interès Natural del massís del Montgrí, en la proximitat de Cala Montgó, al municipi de Torroella de Montgrí, i per deixar el conjunt lliure de perills per a les persones que el visiten i arranjat i en unes condicions adients a les característiques naturals i turístiques d'aquest espai?

La propiedad a que alude en su pregunta está sometida a un proceso de reversión al Ayuntamiento de Torroella de Montgrí (Girona) y sus edificaciones no han sido declaradas en estado ruinoso, por lo que no procede su demolición.

El Ministerio de Defensa está dispuesto, caso de ser necesario, a realizar los trabajos precisos para la limpieza y acondicionamiento de las instalaciones, de acuerdo con el Ayuntamiento y la Generalidad de Cataluña.