Aquest dilluns he participat en la inauguració de la nova connexió diària entre Girona i Madrid amb avió.

Cada dia de dilluns a divendres hi haurà, per ara, ja que hi ha la possibilitat d'augmentar el nombre de vols, dos vols que sortiran de Girona, a les 07.00 i a les 16.50, i dos que sortiran de Madrid, a les 08.45 i a les 19.00. És prou interessant tant per als qui han d'anar a Madrid a fer gestions (malauradament encara se n'hi han de fer moltes) o negocis (que és bo, sobretot si els fan empreses gironines i no són especulatius, que prosperin) com per al qui des de Girona o des de Madrid volen fer turisme (es veu que Madrid, ciutat i comunitat, és la font principal de clients de l'oferta turística gironina de la resta de l'Estat). Els preus són competitius amb els d'Iberia des de Barcelona i a més Spanair ofereix la possibilitat de viatjar amb el mateix bitllet, notificant el canvi, a Girona o a Barcelona (és a dir que, si tens una anada i tornada Girona-Madrid, si, per horaris o pel que sigui, t'interessa fer la tornada a Barcelona, Spanair et fa el canvi de reserva sense problemes ni recàrrecs). Ara faltaria que hi hagués una bona connexió amb transport públic entre Girona i l'aeroport (també entre Barcelona i l'aeroport de Girona, i entre els dos aeroports, en aquest cas fins i tot podria ser el TGV, si es fa l'estació de l'aeroport de Girona).

Us estavio la crònica de la inauguració oficial, en la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid (vegeu què en diuen El Punt i el Diari de Girona).

Unes observacions sobre l'ús del català. El bitllet diu que el vol és des de/a "Gerona", nota negativa. Per sort n'hi ha més de positives: el pilot, tant a l'anada com a la tornada va usar el català com a llengua preferent, és a dir en primer lloc, seguit del castellà i l'anglès, en altres casos les hostesses van invertir l'ordre; les hostesses a qui vaig sentir la veu no solament entenien el català sinó que el parlaven... Potser perquè era el vol inaugural? Si algú utilitza aquesta línia, i es fixa en aquestes coses, li estaré agräït que m'ho faci saber (miquel.bofill@entesa.cat).

Més observacions, ara negatives, sobre l'ús del català per part dels nostres representants a la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid: excepte en Manel Nadal, secretari de Mobilitat de la Generalitat, que va complir el que sembla que s'havia acordat prèviament, va demostrar saber-la més llarga, i va fer una intervenció bilingüe amb predomini del català , cosa que permetia als mitjans agafar un tall en català o en castellà, segons els convingués, els altres que van intervenir (delegat de la Generalitat, president de la Cambra de Comerç i president de la Diputació) ho van fer, fora d'alguna salutació o comiat, en castellà, innecessàriament perquè els mitjans que hi havia allí eren gairebé tots, si no tots, catalans. Evidentment, no esmento el representant de Spanair, que no era un català.

La caserna de la Guàrdia Civil de Palamós és un edifici immens en ple nucli urbà, a tocar l'Hospital comarcal. Com en tants altres casos de terrenys i casernes militars (vegeu el que comentàvem fa uns dies sobre les instal·lacions militars del Montgrí), ens trobem que la Direcció de la Guàrdia Civil pretén especular amb uns terrenys que si consten com a seus és per imposició, ja que són terrenys originàriament municipals, i en qualsevol cas públics, que es van cedir gratuïtament i el que és més lògic és que, quan cauen en desús o només són parcialment utilitzats, tornin a revertir gratuïtament en els ajuntaments, és a dir en els pobles que prou necessitats estan d'espais públics o d'habitatges socials. Però, no, l'Estat (exèrcit o Guàrdia Civil) intenta especular, els manté degradats, i no s'avergonyeixen de fer allò que després es crítica tant quan ho fa un particular, esperar que passi el temps, creixi la demanda de sòl i pugin de preu. A banda del fet que no és acceptable que especulin amb un sòl que finalment és del poble, em sembla que els guàrdies civils (com ja passa amb els policies) no haurien de viure en casernes, ni ser un cos militaritzat, com està reivindicant aquests dies l'il·legal sindicat de la guàrdia civil.

En el cas de Palamós, pel que sabem, ja hi ha hagut un intent de negociació per trobar una alternativa d'allotjament per a la trentena de guàrdies que hi viuen, però sembla que per ara no ha reeixit per les exagerades exigències de la Guàrdia Civil. Per conèixer millor la situació i insistir en la demanda d'una solució, he formulat aquestes preguntes escrites al govern:

¿Quina és la superfície de la finca que ocupa la caserna de la Guàrdia Civil a Palamós, quines característiques té l’edifici, quin és el seu estat de conservació, quines inversions s’hi han realitzat en els últims deu anys, quins són els usos actuals de les diferents parts de l’edifici i quants membres del cos de la Guàrdia Civil i quants familiars de membres del cos o altres persones hi resideixen?

¿Quines unitats, amb quins efectius, amb quines funcions, amb quins mitjans i amb quines missions té destinades la Guàrdia Civil a la caserna de Palamós (Girona), i quines actuacions han realitzat durant els anys 2004, 2005 i 2006?

¿Quina previsió té el govern perquè la finca actualment destinada a caserna de la Guàrdia Civil a Palamós (Girona) reverteixi a l’Ajuntament i pugui ser destinada a altres usos públics de caràcter social, cultural o sanitari, i quines converses o negociacions hi ha hagut amb altres administracions o amb tercers amb aquesta finalitat?

Tot i que la situació dels fars de la nostra costa, que depenen de l'Autoritat Portuària de Barcelona (i del Ministeri de Foment) ha millorat aquests últims anys, així a Tossa, per exemple, s'ha inaugurat en l'edifici del far un centre d'interpretació dels fars de la Mediterrània, en algunes seccions locals d'ERC en municipis amb far (a la foto el de Sant Sebastià a Palafrugell) hi ha dubtes sobre la política del govern respecte als fars i sobre els usos que tenen uns edificis auxiliars que es troben en una situació paisatgística privilegiada. És per això que he formulat aquestes quatre preguntes al govern:

¿Quina és la situació actual de cada un dels fars de la Costa Brava [Tossa, Palamós, Cap de Sant Sebastià (Palafrugell), Illes Medes (Torroella de Montgrí – L’Estartit, Roses, Cadaqués, Cap de Creus (Cadaqués), Punta s’Arnella (Port de la Selva)], amb detall per a cada un d’ells, pel que fa a la titularitat, la gestió, el seu estat de conservació, el manteniment, el personal, l’ús, i les seves característiques tècniques i el tipus de funcionament?

¿Quina és la situació actual dels habitatges, instal•lacions i edificis annexos a los faros de la Costa Brava [Tossa, Palamós, Cap de Sant Sebastià (Palafrugell), Illes Medes (Torroella de Montgrí – L’Estartit, Roses, Cadaqués, Cap de Creus (Cadaqués), Punta s’Arnella (Port de la Selva)] amb detall per a cada un d’ells, pel que fa a la titularitat, la gestió, el seu estat de conservació i molt especialment a tots els seus diversos usos ja siguin ocasionals, temporals o de llarga durada?

¿Quines inversions i actuacions s’han realitzat en cada un dels fars de la Costa Brava [Tossa, Palamós, Cap de Sant Sebastià (Palafrugell), Illes Medes (Torroella de Montgrí – L’Estartit, Roses, Cadaqués, Cap de Creus (Cadaqués), Punta s’Arnella (Port de la Selva)] i en els seus habitatges, instal•lacions i edificis annexos, amb detall per a cada un d’ells, durant els últims 10 anys?

¿Quina és la previsió del govern pel que fa a inversions, obres de conservació, nous usos i concessions en relació amb els habitatges, instal•lacions i edificis annexos als fars de la Costa Brava [Tossa, Palamós, Cap de Sant Sebastià (Palafrugell), Illes Medes (Torroella de Montgrí – L’Estartit, Roses, Cadaqués, Cap de Creus (Cadaqués), Punta s’Arnella (Port de la Selva)], amb detall per a cada un d’ells?

Ja fa dies que volia escriure aquest "post" en principi dedicat a Ramon Espasa, senador de l'Entesa, que va deixar el seu escó al Senat el 20 de desembre, ja que era un dels quatre senadors de l'Entesa designats pel Parlament de Catalunya, i el Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi no l'ha tornat a designar com a senador. Ara també, però, el dedico a la seva filla Marina, directora de l'última etapa del programa Saló de Lectura de Barcelona Televisió (BTV), la televisió municipal de Barcelona, programa que es va deixar d'emetre per una decisió força discutida de la direcció de BTV, que va tenir la barra, i la mala educació, de censurar la reemissió de l'últim programa en què Marina Espasa s'acomiadava amb una crítica a la política municipal d'aparador, botiguera, després d'entrevistar Emili Manzano, anterior director del programa i director de l'Institut Ramon Llull, durant el periode de govern bipartit de Maragall (per sort una ànima caritativa ha penjat el vídeo d'aquest tall de programa al YouTube, val la pena sentir-lo).

El senador Espasa era l'únic membre de Ciutadans pel Canvi del grup i la veritat és que el trobarem a faltar, no solament per la correcció del seu tracte personal i la seva conversa culta i informada, sinó també políticament, encara que fos segurament força més moderat que jo (per a mi de vegades excessivament moderat) i no precisament independentista (encara que jo sóc dels que pensa que tots els catalans que han tingut alguna topada amb "Madrid", que són gairebé tots, han pensat en algun moment que ens aniria molt millor sense la rèmora d'aquest Estat). Ramon Espasa, un polític de recorregut llarg, conseller de Sanitat del govern de Tarradellas, ha tingut un cert perfil d'independència de criteri molt recomanable al Senat, com a cambra de segona lectura de les lleis, i ha estat un defensor convençut de la laicitat (recordo la seva crítica davant els funerals d'Estat catòlics que es van fer per les víctimes de l'11M) i com a tal va intentar crear al Senat una comissió d'estudi de la laicitat, encara que no se'n va sortir perquè no va aconseguir l'aval de la direcció del Grup Parlamentari del PSOE. A banda de ser el portaveu de Sanitat de l'Entesa, entre altres iniciatives, va promoure en nom de l'Entesa la Llei sobre la creació del registre d'assegurances de vida, que pot ser de gran importància per a moltes persones i posa límits a la voracitat de les asseguradores.

El 19 de desembre va fer aquesta última intervenció al Ple (treta del Diari de Sessions) en què es debatia una moció del PP sobre l'atenció sanitària als immigrants, molt característica del seu tarannà:
El señor ESPASA I OLIVER: Gracias, señor presidente.
Tanto ayer en la Comisión de Sanidad, como hoy en el debate de las mociones, ha quedado claro un principio de acuerdo entre todos los grupos y el ministerio. Los inmigrantes no son ni van a ser un peligro para la salud de los españoles y para la salud pública española. Pero los inmigrantes son unos normales y grandes consumidores de recursos y de tiempo sanitario, y este segundo aspecto, el consumo de recursos y de tiempo sanitario, debe ser atendido adecuadamente en la nueva situación.
Es sorprendente, y me duele, porque seguramente, como les diré al final, esta sea mi última intervención, ver que en una cuestión tan importante como la del reto que representa la inmigración en España no se puede llegar al consenso que se planteaba en las enmiendas y la moción.
Nosotros votaremos con el Grupo Parlamentario Socialista, y lo haremos más por solidaridad con el Grupo o que por estar de acuerdo con el resultado final político que va a tener este asunto tras la votación. Va a resultar ganadora la moción del Grupo Parlamentario Popular, que me parece que se acerca más a la realidad que la posición que el Gobierno parece que ha impuesto al Grupo Parlamentario Socialista.
Son gajes del oficio, las cosas son como son, y no quería dejar pasar esta ocasión para señalarlo. En asuntos importantes, y este lo es, debemos alcanzar consensos. Pretender gobernar desde la minoría sin consenso es un ejercicio arriesgado de funambulismo político y no parece que sea bueno para nuestro país. Hoy tenemos un pequeño ejemplo de ello.
Naturalmente, hay otros ejemplos mucho más llamativos y clamorosos que no voy a mencionar, pero que están en la mente de todos. Dicho esto, señor presidente, como ya he manifestado, el sentido del voto de Entesa va a ser el mismo que el del Grupo Socialista.
Y quisiera terminar esta pequeña intervención que, como señalaba antes, va a ser la última por tanto, es una intervención de despedida, diciendo dos cosas. Por un lado, quiero agradecer la colaboración de todos los senadores conmigo y, por otro, pedir excusas por si alguna vez, con la vehemencia de mis intervenciones, he podido herir alguna susceptibilidad, especialmente de mis queridos adversarios del Grupo Popular; y digo estas palabras, las dos igualmente sinceras: queridos y adversarios.
Nada más, y muchas gracias. (Prolongados aplausos.)
El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
En nombre de toda la Cámara le quiero transmitir que todos nos hemos sentido orgullos de tenerle con nosotros. Nos conocemos desde hace muchos años y, por tanto, créame cuando le digo que estos afectos son sinceros por parte de todas sus señorías.

Notícia d'avui: més de 75 civils morts al centre de Bagdad per dos cotxes bomba. Notícia d'ahir: 25 militars nord-americans morts aquest cap de setmana. Notícia de la setmana: han arribat a Bagdad 3.200 soldats nord-americans de reforç del total de 21.500 que Washington té previst desplegar a l'Iraq (vegeu aquest article de l'Avui d'aquest dilluns). ¿Acabarà l'espiral de violència? En qualsevol cas, per conèixer l'abast de la tragèdia, convé saber que cada vegada que un soldat americà és mort a l'Irak, les estadístiques indiquen que:

- almenys 7 soldats americans més són ferits;
- 60 tornen a Estats Units amb una síndrome post-traumàtica o amb altres perturbacions mentals;
- moren violentament 200 civils iraquians;
- més de 1.000 iraquians s'exilien;
- i milers d'iraquians són ferits, traumatitzats i/o expulsats de les seves cases.

(Font: bloc de Sadam Jarr, des de Bagdad, citat per Courier International, núm. 844, del 4 al 10 de gener de 2007)

Un dels propòsits del nou equip que dirigeix la Conselleria de Cultura és conèixer les dades econòmiques de la cultura, entre d'altres saber quin és l'impacte econòmic de cada euro invertit en cultura arreu del territori. A Madrid, el ministeri també ho està intentant, en un esforç de modernitat que malauradament no va acompanyat d'una autèntica visió pluricèntrica, pluricultural i plurilingüística de l'Estat espanyol. Del web d'estadístiques culturals del ministeri he tret aquestes dades (algunes són reelaborades a partir de les dades de base que proporciona el ministeri):

Consum cultural de les llars a Catalunya:
2004: 1654,2 milions d’euros
2005: 1975,7 milions d’euros
Entre 2004 i 2005 + 321,5 milions d'euros, un augment de +19,44%

(Al conjunt de l'Estat, amb Catalunya inclosa, el total del consum cultural de les llars el 2004 va ser de 9481,4 milions d'euros i el 2005 de 10460,2; és a dir + 978,8 milions d'euros, un augment de +10,32%)

¿Augmenta proporcionalment el nostre interès per la cultura i la política cultural?

El consum cultural de les llars a Catalunya es reparteix de la següent manera:

Llibre (no de text) i publicacions periòdiques
2004: 518,0
2005: 502,9
Entre 2004 i 2005 -15,1 milions d'euros, una disminució de - 2,92%

Serveis culturals
2004: 460,3
2005: 577,6
Entre 2004 i 2005 + 117,3, + 25,48%

Equips i accessoris audiovisuals de tractament de la informació
2004: 494,1
2005: 691,7
Entre 2004 i 2005 + 197,6, + 39,99%

Altres béns culturals
2004: 181,7
2005: 203,5
Entre 2004 i 2005 + 21,8, + 12%

La despesa cultural de les llars a Catalunya el 2004 representava el 3,1% de la despesa total en béns i serveis i el 2005 el 3,3%.

----------------------------------------------------------

Despesa cultural de la Generalitat de Catalunya
(sempre segons les dades del ministeri de Cultura)

2004: 221,6 milions d’euros, 1,02 % de la despesa liquidada total, 0,14 PIB
32,5 euros/habitant

Despesa cultural de l’administració local (ajuntaments i diputacions) de Catalunya

2004: 469 milions d’euros

Divendres vaig assistir a l'esmorzar informatiu, al Ritz de Madrid, que organitzava Nueva Economía Fórum (aquí trobareu el resum del parlament de Carod i del col·loqui amb els assistents que fan els mateixos organitzadors). L'assistència no va ser tan concorreguda com en altres ocasions, però hi van ser, això sí, tots els mitjans de comunicació. A la taula que m'han assignat, a més del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, del senador Carles Bonet i del nou delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile (que havia estat secretari de Turisme amb Montilla de ministre), hi ha un representant del Ministeri d'Afers Exteriors i membres del cos diplomàtic, com l'ambaixador d'Alemanya, l'ambaixador d'Israel o l'ambaixador d'Andorra, que seguien amb molta atenció les explicacions del vicepresident de la Generalitat i responsable de la seva acció exterior.

Entre d'altres va insistir en la idea de "patriotisme social" que faria, com en els països nòrdics, de l'estat del benestar un element d'identitat nacional i de cohesió social. Va explicar l'Acord Nacional per la Competència Lingüística. Va insistir en el dèficit d'infraestructures de Catalunya, en l'eix Mediterrani, en reclamar un aeroport amb vols intercontinentals... i en el compliment de l'Estatut, les lleis s'han de complir. L'acció exterior en col·laboració amb el ministeri espanyol, una acció a favor, no contra res, a favor dels interessos catalans, econòmics (subratlla el cas del Marroc, on els empresaris catalans són els principals inversors de l'Estat i país d'on provenen molts immigrants a Catalunya) i culturals (destaca els 107 lectorats de català que hi ha a universitats del món, 29 Alemanya, amb una clucada d'ull a l'ambaixador alemany, que contrasten amb els poquíssims que hi ha a la resta de l'Estat). Posa de relleu que l'estat encara no ha assumit com a riquesa pròpia la diversitat cultural i lingüística...

Fent pedagogia, amb pinzellades que fan escapar algun somriure i que segurament haurien agradat a alguns d'aquests que tenen por d'una moderació del discurs independentista, per exemple quan diu que tothom és independentista, "conocen a alguien que no sea independentista espanyol", i que aquest sentiment que per a ells és tan natural, també ho és per a nosaltres.

Es refereix en algun moment a la necessitat d'un nou discurs sobre la qüestió nacional, que no visqui només del passat i d'una formulació essencialista, d'un projecte nacional atractiu també per als nouvinguts...

Sentint-lo penso que efectivament el país ha canviat i està canviant molt, que no ens servirà de res un discurs purament resistencialista, que pot ser percebut per molts sectors com la defensa d'una causa perdedora perquè no sap respondre als reptes de la globalització: hem de mirar de liderar el canvi, forjar el motlle del futur, des del catalanisme i la cultura catalana, de manera que pugui incorporar tota la població del nostre país i projectar la societat catalana al món. Sobretot, i per això és bo que siguem al govern, hem d'evitar la divisió del país i que la cultura i la llengua catalana acabi sent-ho només d'una part de la societat, encara que sigui una part molt gran, majoritària avui però... El catalanisme és el motlle de la política catalana i la cultura i la llengua catalana ha de continuar sent el motlle, el factor de cohesió de la societat catalana, i per això cal una acció oberta i intel·ligent, valenta i optimista, que aprofiti la necessitat actual de coneixement de l'anglès, i d'altres llengües, a més del castellà, que aprofiti la presència entre nosaltres de parlants de més de 200 llengües i de gent provinents de tantes tradicions, i no només d'Anadalusia o les castelles, junt amb unes garanties socials per a tots, preservant les prestacions i els drets dels qui han nascut aquí o fa anys que hi viuen, per fer de la nostra cultura, les nostres entitats, les nostres institucions, els nostres barris i els nostres pobles... la nostra llengua, sense complexos, el terreny comú de trobada, d'identificació col·lectiva.

El Registre Civil segurament és la institució pública que d'una manera més directa i des d'un bon començament de l'existència d'una persona es fica en la seva vida, després en seguiran d'altres, en positiu o en negatiu i sovint amb més repercussions, però aquesta és la primera... i l'última, inscripció del naixement i inscripció de la defunció. I un es pregunta per quins set sous no es limiten a "registrar" allò que les persones hi van a declarar, amb les proves documentals de la seva veracitat, i es dediquen a posar traves, a no acceptar una llengua oficial com el català o uns noms, cosa a la que em referiré avui.

Encara no ens n'hem sortit del tot amb el tema de la llengua catalana als registres estatals, encara que hem reformat la Llei del Registre Civil (ja n'he parlat anteriorment i hi tornaré d'aquí a pocs dies, perquè no penso deixar d'insistir), però hi ha una altra qüestió ben curiosa, el Registre Civil no accepta segons quins noms de persona que els pares posen als seus fills; qüestió que ha saltat a la premsa (vegeu 20 minutos o El País) a ran del fet que uns pares d'origen colombià volen registrar la seva filla nascuda a l'estat espanyol amb el nom de Beliza (es veu que era el nom de l'àvia del seu pare) i en un Registre Civil de Madrid no l'accepten.

Amb motiu d'aquest cas, que ha saltat a la palestra, i tenint en compte que ja fa temps que tinc sobre la taula la demanda d'un conegut en relació a la seva voluntat que consti el nom de la seva filla Esther (de 14 anys ara), escrit així amb hac, ja que en el Registre Civil no li van acceptar amb hac en el moment de fer la inscripció quan va néixer i la van inscriure sense hac (llegeixo que en un Registre de Múrcia no acceptaven Julieta!), de moment he formulat la pregunta al govern que podeu llegir més avall.

Evidentment s'entén que no s'accepti la inscripció d'un nom que pugui resultar ofensiu o lesiu per a la persona, per la qual cosa quan un nom no apareix en els nomenclators habituals seria comprensible que el tràmit d'inscripció fos més lent per comprovar-ho, però d'aquí a no deixar que uns pares no posin un nom que ells consideren adequat com a signe d'identitat del seu fill o filla em sembla que va un bon tros.

Aquesta és la pregunta:

Hem tingut coneixement d’una resolució del Jutjat de Primera Instancia de Las Rozas (Madrid) que va acordar denegar la inscripció en el Registre Civil d’una menor d’edat amb el nom de Beliza, amb aquest motiu ens interessa saber:

¿Quines mesures promourà el Govern per protegir i facilitar el dret a l’elecció de nom en el Registre Civil?

Ja fa dies que hauríem d'haver començat a canviar la manera d'enfocar la cultura des dels àmbits públics, des dels partits i les institucions. Encara, però, massa vegades veiem com la cultura, o almenys la cultura que es promou des de les institucions, és considerada simplement com una despesa, com un servei personal més, per a uns sectors relativament minoritaris, però que cal tenir contents perquè tenen i generen opinió i, per tant, tenen pes social.

Cal que ens adonem que el sector cultural és un motor de primera magnitud de la cohesió social i de l'activitat econòmica, és a dir central en la nostra vida social, i ho hauria de ser en la nostra activitat política.

N'hi ha que es pensen que això vol dir oferir tan sols quatre activitats, una fira al carrer, uns concerts... uns esquers senzills, batejats de vegades amb noms pretensiosos, per atrapar clients per als nostres comerços, i s'equivoquen de mig a mig. Només la feina rigurosa en l'àmbit cultural, amb voluntat de qualitat, genera unes obres i unes activitats capaces d'atreure la gent d'una manera estable i de generar llocs de treball. Només aquesta feina amb bases sòlides, capaç de bastir un discurs cultural que emocioni, que desperti els sentits i el pensament, a partir d'encreuar allò que tenim de més autèntic, més singular, més propi, amb els grans corrents artístics i de pensament, i, si voleu, també amb les modes del moment, ens donarà prestigi autèntic, atraurà la gent i afavorirà la cohesió social. I les bases sòlides també volen dir molta feina callada, sovint poc vistosa, de "picar pedra", de recollir dades, de crear centres de documentació, d'estudiar, d'orientar treballs de recerca, de formar persones en una activitat determinada, de recuperar tècniques oblidades i d'invertir en noves tecnologies... per defugir els tòpics, els refregits, i en definitiva la banalització que ho iguala, ho empasta tot, i fa que deixi de ser atractiu, de tenir potència, i a més es pot trobar a tot arreu, i sovint més barat i més ben embolicat.

Tot això em ve al cap, i al pap, arran de l'estímul que suposen els canvis en la Conselleria de Cultura de la Generalitat (que entre moltes altres coses s'ha proposat de fer un seguiment de cada euro gastat en cultura i de la repercussió que acaba tenint en l'activitat econòmica), de la necessitat de fer noves propostes culturals en l'àmbit dels municipis i d'algunes dades econòmiques del sector cultural que he pogut collir al vol aquests dies.

Pel que fa a les dades, llegia, per exemple, al setmanari francès Le Nouvel Observateur que Tony Travers, professor a la London School of Economics, xifrava en més de 2.250 milions d'euros l'impacte dels museus en l'economia anglesa.

El títol és el d'un article de Miquel Ferrer, un conegut palafrugellenc, crític en aquest moment del que ell anomena "capitostos nacionals" d'ERC per la renovació del pacte amb el PSC a la Generalitat, que valora positivament, però, i en això coincideixo amb ell, el col·lectiu majoritàriament jove que representa avui Esquerra a Palafrugell. "Una candidatura de gent jove (al capdavant de la qual situa Xavier Vilà, Sergi Sabrià i Olga Ridao, als quals caldria afegir uns quants noms més) que té a les seves mans l'oportunitat de fer forat, no sols al seu tradicional electorat sinó en aquest ampli i apetitós sector de centre catalanista moderat que darrerament, a Palafrugell, ha estat abandonat incomprensiblement per qui l'aglutinava fins fa poc, és a dir CiU"; i jo encara hi afegiria que també farà forat entre la gent decebuda de l'Entesa, massa llastada per la figura històrica de Lluís Medir, gent que trobarà en la nova Esquerra de Palafrugell la possibilitat d'aquella renovació i dinamització de la vida local a la qual aspiraven.

"Els homes i dones d'ERC de Palafrugell, amb el suport d'un col·lectiu de simpatitzants treballen per tal d'eleborar el programa electoral", diu Miquel Ferrer, que els recomana "una immersió dins l'actual situació i problemàtiques municipals", cosa que vaig tenir ocasió de comprovar ahir mateix que estan fent amb una combinació de rigor, entusiasme i ganes d'anar per feina, que ja m'agradaria veure a tots els nostres municipis. Han de superar l'handicap d'haver de preparar-ho tot en pocs mesos i de no ser en aquests moments a l'Ajuntament, però em sembla que se n'estan sortint bé i faran un molt bon resultat. La seva entrada a l'Ajuntament serà molt profitosa per a Palafrugell i per a la nostra comarca.

Les estadístiques no acaben de concordar però almenys 70 dones (vegeu aquest article d'El País o aquest quadre de l'Instituto de la Mujer) van morir a l'estat espanyol l'any passat a mans d'homes, les seves parelles o exparelles que interpreten el possessiu de manera literal com si les seves dones fossin objectes o esclaves, capaços de justificar-se amb l'horrible "la mate porque era mía". A Catalunya, segons les dades de l'Institut Català de les Dones, les dones mortes per la violència sexista van ser 12 el 2006. Tot i que són menys que les 16 assassinades el 2005 o les 21 del 2004, calen més mitjans per prevenir la violència de gènere i perquè sigui aturada en els seus primers brots, per atendre les denúncies cada cop més nombroses (més de 15.000 el 2005 a Catalunya) de violència contra les dones, que reflecteixen un creixement de la consciència social per una tolerància zero amb la violència contra les dones. Amb aquest motiu, i atenent el que manifesta la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com a portaveu de Justícia de l'Entesa he presentat 11 preguntes al govern sobre els Jutjats de Violència sobre les Dones:

¿Quines mesures adoptarà el govern per atendre la sol•licitud formulada per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a la creació de vint-i-sis nous jutjats de violència sobre les dones comarcals a Catalunya?

¿Quines són les previsons del Govern per incrementar, a la demarcació de Girona (Barcelona, Tarragona, Lleida), els mitjans personals i materials de suport a l’Administració de Justícia en els casos de violencia domèstica?

¿Quines mesures adoptarà el Govern per atendre la sol•licitud formulada per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a la creació de quatre nous jutjats de violencia sobre les dones a la demarcació de Girona (quatre a Tarragona, dos a Lleida, deu a la ciutat de Barcelona, quatre a Mataró, quatre a Cerdanyola)?

En total són 11 preguntes perquè n'hi ha una per a cada una de les demarcacions o ciutats que apareixen entre parèntesis. Les preguntes de cada circumscripció, les he signades junt amb el senador d'ERC corresponent: Josep Maria Esquerda (Lleida), Lluís Aragonès (Tarragona) i Carles Bonet (Barcelona).

De tot plegat, el més preocupant és que, com denucien les associacions de dones, hi ha molts casos de reincidència i hi ha dones mortes que havien denunciat la seva situació i no se'ls ha assegurat una protecció adequada. Segurament, tenen raó quan diuen que el que cal és vigilar sobretot els agressors. N'hi ha que demanen fins i tot una revisió de la llei per reforçar les mesures preventives.

Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere
Dades estadístiques. Institut Català de les Dones

Ahir vaig anar a Cadaqués, població governada per ERC, on es reunia el grup parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya abans de l'inici de les sessions parlamen- tàries d'aquest 2007 amb la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Ridao, portaveu, i Anna Simó, viceportaveu del grup (Joan Puigcercós s'hi va incorporar més tard).

Ganes d'anar per feina, sense fer massa remor plantar l'arada en profunditat amb una visió nacional de recorregut llarg, que vol dir entre altres coses fer de la cultura i la llengua catalana el lloc de trobada entre els immigrants de tots els horitzons i el país, la gent del país (Cadaqués, que té amb prou feines 3.000 habitants, amb uns 500 bolivians i un centenar llarg d'equatorians arribats en aquests dos o tres últims anys, és un bon exemple de la feina que hem de fer).

Una de les coses més difícils serà el desplegament de l'Estatut, per les múltiples reserves en relació a lleis estatals que hi va introduir el PSOE gràcies al pacte Mas Zapatero, perquè a Madrid, des dels ministeris, en el plantejament d'algunes lleis i en el seu desenvolupament continuen amb el pinyó fix d'ignorar l'Estatut, i perquè sempre n'hi ha (vegis PP i algun sector del PSOE) que aprofiten el problema d'ETA per crispar i dificultar qualsevol avenç en les reformes de l'Estat, molt especialment si van en el sentit de reforçar la nostra autonomia, les nostres competències. Però, al marge dels estira-i-arronsa amb Madrid, una part del desplegament de l'Estatut implica feina del Govern i del Parlament i ERC ja fa dies que s'ha posat les piles per treure-li el màxim suc, que no serà gaire "pel molt que ens cal"; "nafent", quin remei!, abonant el terreny.

A més de poder saludar els diputats d'ERC, entre els quals hi havia algunes cares noves com Patrícia Gomà, professora de Dret Financer i Tributari, i Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor (Bages), vaig poder parlar amb la gent de Cadaqués, que ens van acollir fantàsticament bé, i particularment amb Joan Borrell, el seu alcalde, cosa que em va anar molt bé ja que estic fent aquests dies un periple territorial i preparant iniciatives parlamentàries relacionades amb les competències de l'Estat, i Cadaqués és una de les poblacions que malauradament les pateix singularment (caserna de la guàrdia civil, zona urbana a ran de mar...).

La reunió de Cadaqués al web d'ERC, a El Punt i al Diari de Girona.

Va ser una manifestació trista, de dol per la mort de dues persones; una manifestació amb un cert desconcert, per les tensions inicials sobre qui i amb quina finalitat convocava, pels canvis de consignes sota pressió; una manifestació que voldria haver estat un punt d'inflexió, però tots els interrogants continuen oberts... Hi vam participar, una delegació d'ERC (a la foto, molt dolenta, perquè la persona que la feia enmig de tanta gent no va poder tirar-la a una distància suficient, hi podeu veure Rafa Larreina, secretari d'Organització d'EA i vicepresident del Parlament Basc, Begoña Erazti, presidenta d'EA, Joan Puig, Anna Simó i a mi mateix), al costat d'Eusko Alkartasuna que evidenciava el seu malestar i el seu desig d'una posició unitària de les forces basques sense imposicions de Madrid, com vol la immensa majoria de la societat basca, afegint-se a la manifestació enmig de la ciutadania després de deixar passar la capçalera de la manifestació.

Al bloc d'Anna Simó trobareu més informació sobre la nostra estada a Bilbao i sobre aquesta exigència de la gent als polítics perquè tinguin el coratge de donar passos efectius per a la fi de la violència i trobar solucions democràtiques.

El que apareix amb una nítida claredat és que els demòcrates, els qui som ràdicalment demòcrates (que ho vam ser davant el franquisme, que ho som davant el terrorisme i contra els atemptats d'ETA, i que ho continuem sent davant el centralisme espanyolista d'arrel franquista) necessitem trobar una sortida democràtica i la fi d'ETA, per trencar l'estratègia de tensió del PP, per desbloquejar els processos de reforma política a l'Estat espanyol, per obrir nous camins a l'autodeterminació, al reconeixement de la sobirania dels pobles basc i català. Per què hi ha tant nerviosisme i tant desconcert? Perquè de la manera com es produeixi la fi d'ETA depèn el futur dels diferents agents polítics al País Basc i en molt bona part a l'Estat espanyol. També, repercuteix i repercutirà a Catalunya, i en les relacions amb l'Estat, enmig dels interrogants post Estatut.

Amb aquest titular una mica alarmista, el Diari de Girona d'ahir encapçalava la notícia de les meves preguntes al govern de l'Estat sobre Torroella i l'Estartit.

Notícia al Diari de Girona de divendres 12 de gener.

Del web d'ERC:

Esquerra participarà demà, dissabte 13 de gener, a les dues manifestacions que s'han convocat a Madrid i Bilbao per rebutjar l'últim atemptat d'ETA a l'aeroport de Barajas, així com per reclamar que es recuperi la via del diàleg en el procés de pau al País Basc. En concret, el portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés al Senat espanyol i membre de l'Executiva Nacional d'Esquerra, Carles Bonet, assistirà a la concentració de Madrid convocada pels sindicats UGT, CCOO i la Federació Nacional d'Associacions d'Equatorians a Espanya, que sortirà a les 18.00 h de la plaça de Colón.

Per la seva banda, la portaveu adjunta d'Esquerra al Parlament i vicesecretària d'Acció Política, Anna Simó; el diputat al Congrés, Joan Puig, i el senador Miquel Bofill participaran en la manifestació que el govern basc ha convocat per demà a les 17.00 h a Bilbao amb el lema "Exigim a ETA el final de la violència. Per la pau i el diàleg" i que sortirà de la plaça del Sagrado Corazón.

Els tentacles de l'Estat espanyol, malauradament, continuen arribant a molts municipis del nostre teritori, on té propietats, destacaments armats, serveis... D'altra banda, les seves competències i els seus pressupostos, que s'alimenten dels nostres impostos, el fan responsable de molts temes que ens afecten i no hem de renunciar en cap cas a exigir-li el compliment de les seves responsabilitats i a procurar recuperar els nostres impostos en forma d'inversions o de subvencions a activitats. Aquesta realitat és particularment punyent als municipis de la costa, ja que en tota la línia costanera les competències de l'Estat són gairebé absolutes.

A Madrid, l'any passat vam aconseguir per Torroella que el Festival Internacional de Música tingués una partida nominativa en els Pressupostos Generals de l'Estat de 90.000 euros, que aquest any hem vist consolidada i esperem que continuï així en els propers exercicis. Des del començament de la legislatura, hem anat fent gestions, en contacte permanent amb l'Ajuntament, per tal que es resolgués la qüestió de la inversió de l'Estat per consolidar definitivament la muntanya de l'Estartit en la zona del passeig del Molinet (on continua la vergonya de veure tancat, per motius de seguretat, l'accés a un dels punts més emblemàtics de la nostra costa). Per fi, en el procés de negociació dels Pressupostos de l'Estat per al 2007 al Senat, hem aconseguit que amb el suport del PSOE, l'Entesa (PSC, ERC i ICV) i CiU, s'incorporés una partida d'1 milió d'euros per a aquesta obra (a partir d'una esmena de CiU i després de retirar-ne una de nostra d'equivalent en el joc negociador perquè s'aprovessin finalment en bloc un conjunt d'esmenes de l'Entesa i de CiU). Com que el ministeri sempre ha estat refrectari a aquesta inversió que ara els hem colat amb calçador, caldrà pressionar molt i ser molt hàbils des de l'Ajuntament per aconseguir que aquesta inversió es materialitzi. Per la nostra banda, com veureu en les preguntes següents, ja anem pressionant.

Sense oblidar la important inversió de l'Estat en els itineraris de les dunes i els aiguamolls entre Ter Vell i la Gola (desembocadura del Ter), es pot veure que s'han fet alguns passos perquè l'Estat compleixi en aquest municipi tan extens del Baix Empordà, amb més de 15 km de línia costanera als quals cal afegir les illes Medes, però encara queden moltes coses pendents.

A continuació veureu les vuit preguntes que acabo de presentar al Registre del Senat en relació amb Torroella de Montgrí i l'Estarit, que es refereixen als terrenys i instal·lacions militars del Montgrí, a la Guàrdia Civil, al cap de la Barra... i apunten en aquest sentit d'exigir a l'Estat un major compromís amb el territori i, si no, que ens traspassi la competència o la titularitat dels terrenys (cas de les antigues instal·lacions militars del Montgrí):

Preguntes escrites al govern de l’Estat relacionades amb el municipi de Torroella de Montgrí, presentades pel senador Miquel Bofill el 8 de gener de 2007

1.

¿Quina previsió té el govern per revertir a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí o a la Generalitat de Catalunya la propietat del conjunt dels terrenys i instal•lacions de les antigues bateries i edificis militars de la punta Milà i el seu entorn, situats dins de l’Espai d’Interès Natural del massís del Montgrí, en la proximitat de Cala Montgó, al municipi de Torroella de Montgrí?

2.

¿Quina previsió té el govern per enderrocar i/o condicionar, d’acord amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Generalitat de Catalunya, els edificis i instal•lacions ruïnosos de les antigues casernes de la zona de la punta Milà i propers a la pista forestal que uneix l’Estartit i Cala Montgó, situats dins de l’Espai d’Interès Natural del massís del Montgrí, en la proximitat de Cala Montgó, al municipi de Torroella de Montgrí, i per deixar el conjunt lliure de perills per a les persones que el visiten i arranjat i en unes condicions adients a les característiques naturals i turístiques d’aquest espai?

3.

¿Quina previsió té el govern per revertir a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí o a la Generalitat de Catalunya la propietat del conjunt dels terrenys i instal•lacions de l’antiga estació Loran, situats dins de l’Espai d’Interès Natural del massís del Montgrí, en la proximitat de l’Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí?

4.

¿Quina previsió té el govern per executar efectivament en aquest exercici la inversió d’un milió d’euros a les “obres de consolidació de la muntanya de l’Estartit, 3a fase: zona Molinet” prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2007 (secció 23. Ministeri de Medi Ambient, servei 06. DG de Costes, programa 456D. Actuació a la Costa, article 60. Inversió Nova en infraestructures i béns destinats a l’ús general)?

5.

¿Per quins motius s’han anat endarrerint durant sis anys les obres del passeig Marítim de Cala Montgó, en el municipi de Torroella de Montgrí, i quina previsió té el govern perquè s’executin i s’acabin efectivament abans de l’estiu i de la temporada turística de 2007 aquestes obres que amb un pressupost de 1,27 milions d’euros ja es van licitar l’any passat?

6.

¿Quines inversions preveu realitzar el Ministeri de Medi Ambient en el terme municipal de Torroella de Montgrí durant l’any 2007?

7.

¿Amb quin nombre d’efectius i amb quins mitjans (edificis, embarcacions, vehicles, equips de submarinisme, etc.) compta el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil a l’Estartit, en el municipi de Torroella de Montgrí, i quines activitats ha realitzat aquesta unitat durant els exercicis de 2004, 2005 i 2006?

8.

¿A què es destina actualment la caserna de la Guàrdia Civil situada a l’Estartit, en el municipi de Torroella de Montgrí, quantes persones, membres o familiars de membres del cos, hi resideixen, quines unitats l’ocupen o utilitzen, amb quins efectius compten i quines missions han realitzat durant els exercicis de 2004, 2005 i 2006?

Suposo que recordareu que l'aeroport de Girona va tornar a ser notícia aquest final d'any per les cancel·lacions de vols a causa de la boira. Resulta sorprenent que un aeroport com el de Girona, connectat ara mateix amb Londres, París, Roma, Estocolm o Düsseldorf, no disposi d'un sistema de navegació que permeti que els avions aterrin quan hi ha boira (relativament freqüent a l'hivern a la zona de Vilobí d'Onyar on es troba l'aeroport). Amb aquest motiu he formulat una sèrie de preguntes al govern de l'Estat i he aprofitat per presentar-ne un parell més relacionades amb els accessos a l'aeroport i amb la possibilitat de fer gratuïta l'autopista en el tram entre l'aeroport i Girona mentre durin les obres de la N-II:

1.
¿Quina previsió té el govern per instal•lar i posar en funcionament un sistema perquè els avions puguin aterrar a l’aeroport de Girona en cas de boira i no es produeixin retards o cancel•lacions de vols per aquest motiu?

2.
¿Quants vols, amb quants passatgers, amb quines destinacions o procedències, i de quines companyies, s’han hagut de cancel•lar i quants han sofert retards, i quins han estat aquests retards, a l’aeroport de Girona a causa d’accidents, d’incidències en els serveis, en les infraestructures o en el mitjans tècnics de l’aeroport, de la boira o d’altres fenòmens meteorològics durant els anys 2005 i 2006?

3.
¿Quants vols, amb quins tipus d’avions, amb quines destinacions i procedències, amb quants passatgers i de quines companyies, han utilitzat l’aeroport de Girona durant els anys 2005 i 2006?

4.¿Quina previsió té el govern per instal•lar nova senyalització i enllumenat públic a la rotonda que distribueix el trànsit entre l’autopista AP-7 i les carreteres N II i N-156 d’accés a l’aeroport de Girona, i, en general, quines mesures preveu adoptar per millorar la seguretat dels accessos a aquest aeroport, en una zona afectada sovint per la boira?

5.
¿Quina previsió té el govern per fer gratuït el peatge de l’autopista AP-7 entre Riudellots de la Selva, municipi on es troba l’aeroport de Girona, i Girona mentre durin les obres de desdoblament de la carretera N-II?

Entre d'altres, actualitzar aquest bloc amb més regularitat. Al marge de la frustració que ha suposat l'anul·lació d'un viatge que havia de fer a Xile, amb una delegació de les Corts espanyoles, a causa de l'atemptat d'ETA que ha trasbalsat l'agenda política (manifestacions, convocatòria d'un ple extraordinari del Congrés per a dilluns vinent...), aquests dies (1) estic fent un recorregut territorial col·laborant amb les seccions locals d'ERC de cara a les municipals i alhora intentant copsar com es veu a escala local la intervenció o la no intervenció de l'Estat, amb inversions, en qüestions que afecten la gestió del territori i que són competència de l'Estat (veureu una part dels efectes d'aquest recorregut en les preguntes que estic formulant al govern de l'Estat), (2) també he reactivat el contacte amb les conselleries de Justícia i de Cultura, amb les quals procuro treballar amb la màxima sintonia per les meves responsabilitats com a portaveu de l'Entesa en aquests àmbits (les primeres impressions dels plantejaments del nou govern d'Entesa, especialment en Cultura, són molt positives i ja hem començat a parlar de qüestions concretes: lleis del llibre, del cinema...) i (3) miro d'estar atent a l'evolució de la situació política general, en la seva immediatesa (dissabte, per exemple, amb Anna Simó, vicesecretària general d'ERC i viceportaveu d'ERC al Parlament de Catalunya, anem a Bilbao per participar com a representants d'ERC a la manifestació per la pau i el diàleg i de rebuig a l'atemptat d'ETA que ha convocat el lendakari Ibarretxe) i també en la llarga distància, preocupat per les perspectives nacionals després de la frustració de moltes expectatives del procés estatutari i en la nova cojuntura, i oportunitat, del govern d'Entesa (ahir, per exemple, vaig assistir a la presentació del nou llibre de Joan Ridao Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Editorial Atelier), al Palau de la Generalitat, en un acte presidit per José Montilla). En parlarem.