Aquest dimarts vam debatre a la Comissió de Medi Ambient del Senat la moció que vaig presentar en nom de l'Entesa Catalana de Progrés per instar el govern a revisar el projecte de nous espigons a la platja de Sant Antoni, a la badia de Palamós (terme de Calonge), atenent les demandes de les parts afectades, i a mantenir la inversió prevista perquè es facin les obres de manteniment i millora del sistema d'espigons existent. El grup del PSOE es va quedar sol defensant, amb poca convicció, l'informe que els havien preparat els enginyers de Costes de l'Estat (ministeri de Medi Ambient) i la moció es va aprovar per 16 vots a favor (Entesa, PP, PNB, CiU i PAR) i 8 en contra (PSOE).

Text aprovat:

La Comissió de Medi Ambient insta el Govern a:

1. Reconsiderar el projecte de construcció de nous espigons a la platja de Sant Antoni (municipi de Calonge), a la badia de Palamós.
2. Mantenir la inversió prevista per resoldre els problemes causats pels temporals en un sector de la platja i del passeig marítim de Sant Antoni (municipi de Calonge), a la badia de Palamós, d’acord amb un projecte que sigui acceptat per tots els afectats.

Aquí trobareu el text complet de la moció amb l'exposició de motius.

Aquestes són les notes en què vaig basar la meva intervenció en la Comissió:

Gràcies senyor president,
Bon dia,

El primer deber de la Administración es ser próxima a los ciudadanos, escucharlos; particularmente cuando esta Administración pretende resolver un problema puntual que afecta a unos ciudadanos concretos con unos proyectos que si se ejecutan alteraran las condiciones de vida de dichos ciudadanos. Y además la Administración ha de ser coherente en sus decisiones y no andar cambiando de proyectos sin una justificación muy fundada y consensuada.

En el caso de los espigones de Sant Antoni no se esta cumpliendo ni una de estas premisas. Parece más bien que vivamos en una tecnocracia.

Rápidamente les resumo el caso.

La bahía de Palamós tenia un sistema de playas consolidado hasta la construcción y sobretodo la posterior prolongación de la escollera del puerto de Palamós situado en el extremo norte de la bahía.

Los temporales de levante fueron vaciando de arena la playa de Sant Antoni, en el termino municipal de Calonge, sin que el flujo de las corrientes dominantes modificado por la escollera de Palamós compensara esta pérdida, hasta el extremo que a finales de los años 1960 la playa prácticamente había desaparecido y el paseo marítimo de Sant Antoni recibía el embate directo del mar.

En los años 1970 se proyectaron, de acuerdo con los criterios técnicos de la época, 5 escolleras paralelas a la costa, de las cuales solo se construyeron 3 en la parte más afectada i se restauró la playa creando un sistema de calas al abrigo de estas escolleras.

Aunque el proyecto no se ejecuto completamente, y ni las puntas de las escolleras se remataron adecuadamente ni las piedras utilizadas eran de gran tonelaje, el resultado fue positivo, y durante sus más de 25 años de existencia, este sistema de escolleras de Sant Antoni ha funcionado moderadamente bien a pesar de que no se haya hecho el mínimo mantenimiento después de algunos fuertes temporales.

¿Cual es el problema que hay que resolver? Sencillamente que es necesario reforzar el sistema en algún punto, dado que en el caso de grandes temporales de levante, el mar llega hasta la playa y el paseo en un punto muy concreto.

Ante ello resulta que desde el ministerio se propone una obra de gran envergadura, que pasa por desmantelar los espigones existentes, destruir el biotopo marino que han generado, deshacer el sistema de calas, particularmente apreciado por la población local, y construir dos nuevos grandes espigones perpendiculares a la línea de costa y recuperar una playa larga y ancha, con arena extraída de fondos de una zona de pesca habitual de las flotas de la Costa Brava, un tipo de playa propia de un modelo turístico distinto al que se ha habituado la población. Proyecto que además de tener un impacto social y medioambiental muy negativo, tiene unos costos muy superiores a los que representaría un reforzamiento de los espigones existentes, y eso en un municipio que esta esperando no solo esta inversión de Costas sino también la que afecta la desembocadura de la riera de Calonge dañada por las riadas del pasado otoño.

Por eso nuestro grupo, haciéndose eco de un clamor de la población local, y también de otros colectivos afectados como los pescadores de las cofradías de la Costa Brava, con esta moción simplemente emplazamos al gobierno a reconsiderar el proyecto y a mantener la inversión para hacer las obras que sean realmente imprescindibles. No es aceptable la distancia tecnocrática con la que desde algún nivel de la Administración se esta considerando el asunto, como tampoco no es aceptable que no se haga nada, a la espera quizás de que llegue algún invierno con temporales más fuertes que los de estos últimos años y erosionen de forma más grave los actuales espigones y afecten el paseo marítimo, para luego decir que la obra proyectada es inevitable.

Un gobierno socialista debería ser sensible a estas demandas razonables, para que se actúe teniendo en cuenta los intereses de la población local más afectada. La gente no entiende que se haga una obra, que no se termine, a pesar de estar presupuestada, y que después, cuando esta falta de acabado sumada a la falta de mantenimiento provoca unos problemas puntuales, en lugar de arreglarlo se proyecte una obra nueva que tiene efectos negativos sobre la población y sobre el medio ambiente. La izquierda del territorio, en todo su abanico, tampoco lo entiende.

Gràcies, senyor president.

Aquest cap de setmana es podrà veure a TV Girona el programa De dos en dos conduit per la periodista Puri Abarca. Els dos som Lluís Maria de Puig (PSC) i jo mateix, Miquel Bofill (ERC), ambdós senadors de l'Entesa Catalana de Progrés per Girona. El programa que enregistrarem divendres, es retransmetrà divendres a les 22.30, dissabte a les 20.30 i diumenge a les 06.30 i a les 16.00.

Aquí trobareu com reflecteix la notícia El Punt sota aquest titular "El projecte del TGV s'encarirà 260 milions per la variant del Pla de l'Estany. Les millores de caràcter ambiental en el recorregut per les comarques gironines pugen a 374 milions, segons Foment"

El Diari de Girona se'n fa ressò en dues notícies amb aquests titulars: "La ministra diu que incorporarà al TAV la majoria de mesures correctores del Cilma" i "França retarda l´arribada de l´alta velocitat"

La ministra de Foment, arran d'una pregunta oral que li he formulat en el Ple d'avui al Senat, confirma que s'aplicaran noves mesures correctores mediambientals en la línia del TGV a les comarques gironines d'acord amb algunes de les propostes dels municipis afectats a través del Centre d'Inciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona de la Diputació de Girona (Àrea de Medi Ambient governada per Pere Bosch d'ERC).

Aquesta és la transcripció de les meves intervencions i la resposta de la ministra de Foment, Magdalena Àlvarez:

El señor PRESIDENTE: Pregunta del senador Bofill. Tiene la palabra su señoría.

El señor BOFILL ABELLÓ: (El señor Bofill Abelló inicia su intervención en catalán.)

Gràcies, senyor president,

Bon dia, senyora ministra,

¿Quines mesures correctores s’estan aplicant i s’aplicaran en la construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat al seu pas per les comarques de Girona en atenció a les propostes realitzades pels municipis afectats, mitjançant el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), per reduir el seu impacte en el medi ambient i en l’activitat económica i social d’aquests municipis?

De manera muy especial, señora ministra, le agradecería que nos confirmara el siguiente titular: Fomento acepta los cambios en el tren de alta velocidad propuestos por los municipios de La Selva.
Esto apareció en una noticia reproducida por la prensa de Girona que reflejaba el contenido de un informe de ADIF en el que se detallan las medidas correctoras que se propone realizar en los municipios de Riells, Sant Felíu de Buixalleu, Massanes, Maçanet, Riudarenes, Sils y Vilobí d’Onyar. Son actuaciones sólo sobre mil metros del trazado, una quinta parte de los que proponía inicialmente CILMA en este tramo, con un efecto muy positivo para reducir el impacto de la línea de alta velocidad.
Gracias.

El señor PRESIDENTE: Tiene la palabra la señora ministra de Fomento.

La señora MINISTRA DE FOMENTO (Álvarez Arza): Muchas gracias, señor presidente.
Señoría, en relación con la inquietud que pone de manifiesto su pregunta, en cuanto a que las actuaciones del Ministerio de Fomento respeten el entorno, respeten la opinión de los ciudadanos y cuenten con la opinión de las administraciones implicadas, quiero comentarle que no sólo lo comparto personalmente, sino que es uno de los ejes vertebradores de la estrategia del Ministerio de Fomento.
Quiero destacarle que el trazado ferroviario por el que usted pregunta, a su paso por la provincia de Girona, ha sido escrupulosamente estudiado desde todos los ángulos: funcional, ambiental, territorial, económico y social, y en él se cumplen todas las especificaciones incluidas en las declaraciones de impacto ambiental correspondientes a cada tramo.
En este proceso de análisis, señoría, han participado todas las administraciones implicadas, y de una forma especialmente significativa los ciudadanos, gracias al amplio esfuerzo en la difusión y consulta a que hemos sometido el proyecto.
Nada más y muchas gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señora ministra.
Tiene la palabra, senadorBofill..

El señor BOFILL ABELLÓ: Muchas gracias, señor presidente.
Es una satisfacción constatar que el ministerio se muestra receptivo a las propuestas de mejora, pero me gustaría que fuera un poco más concreta. Sabemos, sobre todo por lo que se refiere a la pregunta que le he formulado, del tramo de la Selva, que las noticias parece que son positivas, aunque creemos que se podría concretar más.
Conocemos las dificultades técnicas y presupuestarias que existen para asumir todas las demandas locales, pero es necesario mantener abiertas todavía las vías de negociación para encontrar soluciones a algunos problemas pendientes. Por ejemplo, en el tramo entre Riudellots y Llers, es necesario aportar soluciones a la conectividad de las tierras interiores con las Gavarres, en el municipio de Aiguaviva, y en el de Vilafant a la conectividad entre la planicie ampurdanesa y la anilla verde de Figueras. Por otro lado, es necesario modificar el trazado para que el pueblo de Báscara no quede encorsetado entre el tren de alta velocidad, por el oeste, y la autopista y la antigua Nacional II, ampliada, por el este. En este caso debe haber un solo corredor de infraestructuras.
También en el último tramo de Llers a la frontera, aunque sea más difícil por las características del contrato con TP Ferro, deberían encontrarse vías de negociación para que, por ejemplo, en Pont de Molins no se construya un talud, en lugar del viaducto previsto, como pretende la empresa, o para que se cumpla con lo que prevé la declaración de impacto ambiental, por lo que se refiere a restablecer la población de tortugas afectada por el trazado, y asegurar la conectividad biológica en distintos puntos de los municipios de esta zona de l’Albera.
Dicho esto, no puedo obviar, por otro lado, preguntarle sobre su reacción ante la noticia del día: Francia retrasa el AVE catalán hasta el 2030. Es titular de primera página en La Vanguardia de hoy, y creo que sería interesante conocer su opinión.
Gracias por su atención, señora ministra.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra la señora ministra de Fomento.

La señora MINISTRA DE FOMENTO (Álvarez Arza): Muchas gracias, señor presidente.
Señoría, como usted bien sabe, en abril de 2004 en todos esos tramos por los que usted me pregunta, desde Barcelona hasta la frontera francesa, sólo había un tramo en obras, tres tenían proyecto y siete no tenían proyecto. En la actualidad, cuatro tamos están en obras, siete tramos tienen DIA y cuatro tramos no tienen DÍA.
Con esta situación como punto de partida, he de comentarle, en primer lugar, que vamos a incorporar todas las medidas de integración medioambiental y de mejora de rasantes, tanto en la obra en ejecución como en los proyectos en redacción, con un valor estimado de 373,7 millones de euros. Esta cantidad se distribuye, señoría, de la siguiente manera. En los cuatro tramos actualmente en obras, entre Riells y Riudellots, se ejecutan las actuaciones de integración ambiental y restauración contenidas en los proyectos, conforme a la DIA, que suman casi 52 millones de euros. Fruto de las reuniones mantenidas con CILMA y con otras instituciones, el ministerio ha decidido mejorar las medidas de integración medioambiental previstas inicialmente en la DIA, y en los estudios informativos complementarios, de tal manera que hemos iniciado los procesos necesarios para incorporar nuevas medidas de integración ambiental, tanto en las obras en ejecución como en los proyectos en redacción, por un valor de 322 millones de euros.
En los cuatro tramos con obras en ejecución, están en tramitación los modificados de los proyectos fundamentalmente dirigidos a reforzar esta integración ambiental, por un coste adicional de 25 millones de euros. Esto supone un incremento del 50 por ciento de las medidas incluidas en la declaración de impacto.
En relación con los tramos que le voy a detallar, y que están en redacción, le diré lo que vamos a hacer. En el entorno de Girona, en concreto entre los municipios de Sarrià de Ter y Sant Julià de Ramis, el Ministerio de Fomento ha hecho un estudio informativo complementario para incorporar distintas mejoras de las rasantes, de acuerdo con algunas de las propuestas de CILMA, de tal forma que el coste de esta actuación adicional se estima en 36 millones de euros, lo que supone un 22 por ciento más de lo inicialmente presupuestado.
Entre Sant Juliá de Ramis y Pontós, ADIF está redactando los proyectos sobre la alternativa variante de Pla de l’Estany, que supone un mayor número de túneles y viaductos.
Esta solución significa, por sí sola, una inversión de alrededor de 260 millones de euros adicionales. Además, en la última reunión que han mantenido CILMA y Adif, la asociación planteó nuevas propuestas que nos hemos comprometido a estudiar.
Señoría, en relación con la pregunta que me ha formulado sobre la decisión del Gobierno francés de retrasar la alta velocidad, la información que a mí me han trasladado indica que se trata de una propuesta que han hecho y que sacarán a información pública a los ayuntamientos afectados de Francia.

El señor PRESIDENTE: Señoría, ha concluido su tiempo.

La señora MINISTRA DE FOMENTO (Álvarez Arza): Gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.

Ja al passadís la ministra ha acabat la frase que ha quedat tallada en acabar-se-li el temps per intervenir i m'ha dit que espera que aquest retard, que sembla anunciar el govern francès amb aquesta notificació que ha fet a alguns municipis, no es produeixi.

Aquesta setmana hi ha Ple del Senat. Entre altres, debatrem la Llei del medicament.

Per la part que em toca, avui he visitat amb la Comissió de Cultura el Museu ("Nacional") Centre d'Art Reina Sofia, on hem tingut una reunió amb la directora, Ana Martínez de Aguilar, que ens ha guiat per tot el Museu.

Dimecres al matí, en la sessió de control al govern, pregunto a la ministra de Foment: ¿Quines mesures correctores s’estan aplicant i s’aplicaran en la construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat al seu pas per les comarques de Girona en atenció a les propostes realitzades pels municipis afectats, mitjançant el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), per reduir el seu impacte en el medi ambient i en l’activitat económica i social d’aquests municipis? (El Diari de Girona ho anuncia avui).

Després, al migdia, participo en una reunió en el Consell General del Poder Judicial amb el vocal Javier Martínez Lázaro, membre de la comissió de seguiment de la Llei concursal (que s'aplica en situacions d'insolvència i de crisi empresarials) i membres de la junta del Col·legi d'Economistes de Catalunya, en el marc dels diversos contactes que estic propiciant, com a portaveu de Justícia de l'Entesa Catalana de Progrés, perquè s'incorporin canvis en l'aplicació de la llei concursal i en el funcionament dels jutjats mercantils.

Aquests han estat els resultats:
Cens 5.202.291
≡ Cens escrutat 5.202.291 100%
≡ Abstenció 2.631.813 50,59%
≡ Total votants 2.570.478 49,41%
≡ Vots nuls 23.046 0,90% (0,44% del cens)
≡ Vots vàlids 2.547.432 99,10%
≡ Sí 1.882.650 73,90% (36,19% del cens)
≡ No 528.721 20,76% (10,16% del cens)
≡ en blanc 136.061 5,34% (2,62% del cens)

Ha guanyat una visió tímida, a la defensiva, del país i de les seves possibilitats, que va acompanyada d'una consciència que queda molt camí per recórrer. Take the Money and Run (el peix al cove pujolista o el pakaru en manu de la propaganda del PSC). És una mena de pròrroga d'aquests últims 25 anys, en què no s'han resolt ni l'anomenat encaix de Catalunya en l'Estat espanyol, ni els greus problemes de finançament de Catalunya, i en què les nostres institucions (Parlament i president i govern de la Generalitat) apareixen com a dèbils, subordinades. ¿Això és tot el que pot donar de si l'Espanya "plural"? ¿Això és tot el que pot oferir la sociovergència (de la qual forma part ICV) al país?

Esquerra segurament ha comès alguns errors. Els esdeveniments van superar-nos en algun moment entre setembre del 2005 i gener de 2006, potser per una falta de consciència de la provisionalitat i la debilitat dels pactes amb el PSOE, de la força del nacionalisme espanyol que s'alimenta de l'anticatalanisme atiat pel PP... No sabrem mai què hauria passat si ens haguéssim plantat abans, si ens haguéssim negat a acceptar una negociació per separat... El nostre NO era necessari i diria que inevitable tant pel contingut de l'Estatut retallat com per les formes com s'han produiït les retallades i com s'ha desenvolupat la negociació. Un NO per continuar fent política, fent créixer l'espai independentista (de la gent que hagi votat el que hagi votat o s'hagi abstingut no es conforma amb la subordinació autonomista regionalista), per continuar fent-lo créixer en l'acció per emplenar de contingut l'Estatut, per fer polítiques socials d'esquerres, per defensar la radicalitat democràtica i cohesionar la societat catalana amb una idea republicana de ciutadania catalana.

En el tema del finançament hi ha molts detalls, alguns força tècnics, però hi ha una cosa que tothom ha entès i que els partidaris del sí, si són mínimament honestos, no poden desmentir: no hi ha assegurat ni un euro de més per Catalunya, dependrà de futures negociacions (en què tornaran a deixar anar els gossos acusant-nos que sempre estem demanant...), perquè el model segueix sent el mateix: ells (l'estat central, Madrid... com li vulgueu dir) decideixen.

El Parlament de Catalunya establia que la Generalitat recaptaria "tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya" i que en el marc de la Comissió Mixta Estat-Generalitat es determinaria "l'aportació catalana a les finances de l'Estat d'acord amb els articles 207, 208, 209 i 210".

Com podreu veure a continuació, les Corts espanyoles han suprimit tots aquests articles i han capgirat el sistema. Un botó de mostra, no solament l'Estat continua sent el principal recaptador (50% IRPF, 50% IVA, 42% impostos especials, 100% Impost de Societats) i qui fixa les normes, sinó que com diu ara l'article 208: "Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantit l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes (...). Els nivells esmentats són fixats per l'Estat."

Cada acte que fem serveix per donar nous arguments, per aclarir, per plantar cara al gavadal de falsedats amb què ens volen fer combregar (ahir fullejava un pamflet de CiU i pràcticament no hi havia res de realment cert, una manipulació extrordinària).

A qui tingui dubtes ensenyeu-li l'Estatut amb totes les retallades i totes les modificacions (us el podeu baixar des d'aquí en una versió que s'hauria de repartir a totes les cases). Com deia una carta a El Punt d'avui, que es llegeixin les dues versions del Preàmbul, la del Parlament de Catalunya i la de les Corts espanyoles, n'hi ha ben bé prou per fer-se una idea de l'abast de la retallada i de l'absoluta falta de respecte a les nostres institucions, a la nostra història i a les nostres aspiracions; cal tenir en compte que el Preàmbul d'una llei serveix per indicar-ne la finalitat, l'orientació... dóna algunes claus per entendre quin és el seu origen i què es proposa.

Nosaltres, ciutadanes i ciutadans dels Països Catalans davant els processos de reforma dels Estatuts d’autonomia empresos en les quatre comunitats autònomes de l’Estat espanyol i la discriminació cultural, lingüística i política de la Catalunya Nord sota administració de l’Estat francès, volem manifestar:

(vegeu a la fi, la llista de personalitats que signen aquest nou manifest pel NO.)

1. La necessitat del reconeixement oficial de la llengua catalana a la Catalunya Nord, així com el de la seva especificitat territorial i política.

2. L’oposició a la reforma de l’Estatut del País Valencià, pactat pel PSOE i el PP, que no ha significat cap avenç dels que eren necessaris per als valencians i valencianes i, en canvi, ha legalitzat la ruptura de la unitat de la llengua catalana.

3. La demanda d’un projecte ambiciós d’Estatut per a les Illes Balears que pugui homologar-se al que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. La principal responsabilitat en l’assoliment d’aquest objectiu rau en el PP i PSOE.

4. La reclamació al Govern d’Aragó, en mans del PSOE, de l’aprovació de la llei de llengües que reconegui l’oficialitat del català, així com el tractament particular de les comarques de la Franja, similar al que rep la Vall d'Aran al si del Principat de Catalunya.

5. El suport al moviment cívic i a les opcions polítiques que sota el principi del dret a decidir propugnen, al Principat de Catalunya, el NO en el referèndum del 18 de juny com la forma més útil per a defensar davant l’Estat espanyol el dret a un finançament just, al control de les infraestructures bàsiques, a l’autodefinició com a nació i a l’augment i blindatge de les competències de la Generalitat.

Cridem, doncs, la mobilització cívica i pacífica en defensa dels drets democràtics nacionals i, consegüentment, demanem el NO al projecte d’Estatut que es posa a referèndum el 18 de juny.

Signants del manifest

> Robert Avril , editor.
> Josep de Calasanç Serra , president del Casal Jaume I de Perpinyà.
> M. Àngels Falqués , editora.
> Ramon Gual , editor.
> Miquel Mayol , advocat i exeurodiputat.
> Hervé Pi, dinamitzador cultural, membre fundador d’Aire Nou de Bao i cap de colla dels Castellers del Riberal.
> Renada-Laura Portet , escriptora, Creu de Sant Jordi.
> Joan Miquel Touron , llibreter.
> Enric Vilanova , advocat; membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de la Catalunya Nord.
> Gonzalo Anaya , president de la Federació d’AMPES Gonzalo Anaya del País Valencià.
> Manuel Miralles, músic (Al Tall).
> Antoni Miró , pintor.
> Tonetxo Pardiñas .
> Vicent Partal , director de Vilaweb.
> Xavier Sarrià , cantant d’Obrint Pas.
> Isabel-Clara Simó , escriptora.
> Vicent Torrent , músic (Al Tall).
> Francesc Serés , escriptor.
> Joaquim Montclús , historiador.
> Jaume Borbon , exalcalde de Mequinensa i president de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
> Guillem Chacon , director de la Universitat Catalana d’Estiu a Ponent.
> Llorenç Capellà , escriptor.
> Sebastià Frau , advocat i expresident de l'OCB.
> Tomeu Martí , periodista.
> Jaume Santandreu , capellà i activista social.
> Fanny Tur , exconsellera de Cultura i Medi Ambient del Consell d’Eivissa i Formentera

Ni el port de Barcelona, ni el de Tarragona, ni l'aeroport de Barcelona... les competències exclusives de la Generalitat es limiten a les infraestructures de les quals és titular. Continuen en mans de l'estat les principals carreteres i autopistes. Es limita la participació en la planificació i la gestió de la xarxa ferroviària titularitat de l'estat. No es reconeix la competència compartida de la Generalitat en comunicacions electròniques i es redueix a una competència executiva molt reduïda. Vegeu el que plantejava el Parlament de Catalunya i com ha quedat:

(En negreta, excepte les numeracions, el que han esporgat o modificat del text del Parlament. En castellà, el redactat de les Corts espanyoles. Hi he subratllat el que hi han afegit a Madrid.)

Parlament de Catalunya
Article 140. Infraestructures de transport i de comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport situats a Catalunya que no tinguin la qualificació d'interès general per llei de l'Estat. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal•lacions portuàries i aeroportuàries, instal•lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport que no tinguin la qualificació d'interès general, amb independència de l'administració que en sigui titular.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports amb l'informe previ del titular del domini públic i els usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l'aeroport o d'altres infraestructures de transport.
2. La Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d'interès general per llei de l'Estat d'un port o un aeroport situats a Catalunya requereix la deliberació i l'informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, i la seva gestió correspon a la Generalitat, d'acord amb el que estableix la disposició addicional tercera.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d'interès general.
5. El Port de Barcelona i el Port de Tarragona tenen un règim especial de funcionament, que han d'acordar la Generalitat i l'Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
6. Una llei del Parlament ha de definir l'organització i el règim jurídic i econòmic del Port de Barcelona i del Port de Tarragona, que han de respectar els principis bàsics de la legislació de l'Estat en matèria de ports d'interès general.
7. L'Aeroport de Barcelona té un règim especial de funcionament, que han d'acordar la Generalitat i l'Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
8. Una llei del Parlament ha de definir l'organització i el règim jurídic i econòmic de l'Aeroport de Barcelona, que ha de respectar els principis bàsics de la legislació de l'Estat en matèria d'aeroports d'interès general.
9. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de xarxa viària en tot l'àmbit territorial de Catalunya. Integren aquesta xarxa les carreteres, els túnels, les autopistes i les altres vies, amb independència de llur qualificació, funcionalitat, accessibilitat, connectivitat i titularitat. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) L'ordenació, la planificació i la gestió integrada de tota la xarxa viària al territori de Catalunya amb independència de l'administració titular de cada via.
b) El règim jurídic i financer dels elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures de transport o altres xarxes.
10. En el cas de modificació funcional, ampliació o modificació del règim econòmic i financer dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya que són de titularitat de l'Estat, es requereix l'informe previ de la Generalitat. La posició expressada per la Generalitat ha d'ésser determinant per a l'Estat.
11. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva sobre les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya. La gestió inclou, en tot cas, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració de les infraestructures.
12. Correspon a Generalitat la competència compartida en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas:
a) La regulació de l'accés i la definició d'un conjunt mínim de serveis d'accés universal.
b) La garantia de la interoperabilitat dels sistemes i dels equips de recepció dels serveis de comunicacions electròniques i dels continguts que s'hi distribueixen i d'accés a aquests serveis i continguts.
c) L'ordenació, la regulació i el control de les xarxes de comunicacions electròniques
13. Correspon a la Generalitat, en matèria de gestió de l'espai radioelèctric i en el marc de la planificació estatal, la competència executiva sobre les comunicacions electròniques dins del territori de Catalunya.

Corts espanyoles
Artículo 140. Infraestructuras del transporte y las comunicaciones.
1. Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva sobre puertos, aeropuertos, helipuertos y demás infraestructuras de transporte en el territorio de Cataluña que no tengan la calificación legal de interés general. Esta competencia incluye en todo caso:
a) El régimen jurídico, la planificación y la gestión de todos los puertos y aeropuertos, instalaciones portuarias y aeroportuarias, instalaciones marítimas menores, estaciones terminales de carga en recintos portuarios y aeroportuarios y demás infraestructuras de transporte.
b) La gestión del dominio público necesario para prestar el servicio, especialmente el otorgamiento de autorizaciones y concesiones dentro de los recintos portuarios o aeroportuarios.
c) El régimen económico de los servicios portuarios y aeroportuarios, especialmente las potestades tarifaria y tributaria y la percepción y la recaudación de todo tipo de tributos y gravámenes relacionados con la utilización de la infraestructura y del servicio que presta.
d) La delimitación de la zona de servicios de los puertos o los aeropuertos, y la determinación de los usos, equipamientos y actividades complementarias dentro del recinto del puerto o aeropuerto o de otras infraestructuras de transporte, respetando las facultades del titular del domino público.
2. La Generalitat participa en los organismos de ámbito supraautonómico que ejercen funciones sobre las infraestructuras de transporte situadas en Cataluña que son de titularidad estatal.
3. La calificación de interés general de un puerto, aeropuerto u otra infraestructura de transporte situada en Cataluña requiere el informe previo de la Generalitat, que podrá participar en su gestión, o asumirla, de acuerdo con lo previsto en las leyes.
4. Corresponde a la Generalitat la participación en la planificación y la programación de puertos y aeropuertos de interés general en los términos que determine la normativa estatal.
5. Corresponde a la Generalitat, la competencia exclusiva sobre su red viaria en todo el ámbito territorial de Cataluña, así como la participación en la gestión de la del Estado en Cataluña de acuerdo con lo previsto en la normativa estatal. Esta competencia incluye en todo caso:
a) La ordenación, planificación y gestión integrada de la red viaria de Cataluña.
b) El régimen jurídico y financiero de todos los elementos de la red viaria de los que es titular la Generalitat.
c) La conectividad de los elementos que integran la red viaria de Cataluña entre ellos o con otras infraestructuras del transporte u otras redes.
6. Corresponde a la Generalitat, en materia de red ferroviaria, la competencia exclusiva con relación a las infraestructuras de las que es titular y la participación en la planificación y gestión de las infraestructuras de titularidad estatal situadas en Cataluña, de acuerdo con lo previsto en la normativa estatal.
7. Corresponde a la Generalitat, de acuerdo con la normativa del Estado, la competencia ejecutiva en materia de comunicaciones electrónicas, que incluye en todo caso:
a) Promover la existencia de un conjunto mínimo de servicios de acceso universal.
b) La inspección de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones y el ejercicio de la potestad sancionadora correspondiente.
c) La resolución de conflictos entre operadores de radiodifusión que compartan múltiplex de cobertura no superior al territorio de Cataluña.
d) La gestión del registro de instaladores de infraestructuras comunes de telecomunicaciones y del de gestores de múltiplex de ámbito no superior al territorio de Cataluña.

Disposició Addicional Tercera. Assumpció de competències per l'article 150.2 de la Constitució
1. La Generalitat, en els termes que estableix l'apartat 2, exerceix les competències en les matèries següents:
a) Les facultats de gestió en matèria de ports d'interès general situats a Catalunya, que en tot cas inclouen: l'execució de la legislació i de la política portuària estatal, i la direcció, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració dels ports d'interès general a Catalunya i dels serveis que s'hi presten.
b) Les facultats estatals de gestió dels aeroports d'interès general situats a Catalunya, que inclouen, en tot cas, l'execució de la legislació i la política aeroportuària estatals, i l'ordenació, la direcció, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració dels aeroports d'interès general a Catalunya i dels serveis que s'hi presten.
c) Les facultats de gestió de les infraestructures de telecomunicacions situades a Catalunya, inclosa la gestió del domini públic radioelèctric.
(...)

[Pura i simplement l'han suprimida amb totes les competències que es traspassaven d'acord amb l'article 150.2 incloses aquestes d'infraestructures.]

En els darrers 20 anys les catalanes i els catalans han representat el 16% de la població de l’estat, han produït el 20% de la riquesa i han pagat el 24% dels impostos. Mentrestant el total de la despesa pública (de totes les administracions: govern central, Generalitat, ajuntaments…) ha representat molt menys del 12% de la despesa pública al conjunt de l’estat. Se'ns compensarà amb el nou estatutet pel dèficit immens d'aquests anys? NO. Es garanteix un sistema en què això no pugui continuar? NO.

És una notícia realment destacable que persones amb unes trajectòries com les de Josep Benet, senador de l'Entesa dels Catalans en la transició, amb una llarga evolució en la lluita antifranquista, des dels anys 40 en grups catòlics, i que la gent que avui són a ICV van voler fer president de la Generalitat, Paco Candel, també senador de l'Entesa en la transició, regidor de Cultura de l'Hospitalet de Llobregat pel PSUC, i autor d' Els altres catalans, entre molts altres llibres clau en la fase terminal del franquisme, o Fèlix Martí, president honorari d'Unescocat i president de l'Opinió Catalana, signin un manifest pel NO.

Però dins l'apagada informativa que estem vivint aquests dies per amagar l'oposició catalanista i l'opisició d'esquerres a l'Estatut de la Moncloa, a favor del Parlament de Catalunya, aquesta notícia tot just apareix en un raconet dels diaris en català vegeu-la aquí a l'Avui i al Punt, reduïda a la mínima expressió.

Vegeu aquí la notícia i els primers qui signen aquest nou manifest pel NO:
Destacats catalanistes presenten un nou manifest contra l'Estatut retallat

Entre les moltes mentides i inexactituds amb què ens estan intoxicant durant aquesta campanya en què no acaba d'escampar la boira, ahir en el debat de TV3 (un debat mal plantejat, en tot cas no per aclarir coses), els partidaris del sí, particularment Saura i Mas, van fer grans lloances a les competències noves en immigració. Abans de res cal aclarir que aquest aspecte (com el de la Unió Europea o les noves tecnologies) era dels que justificava una reforma de l'Estatut, ja que el 1979 la immigració no existia amb les característiques que té ara i l'Estat espanyol encara era més exportador de mà d'obra que receptor. L'Estatut del Parlament de Catalunya representava dotar la Generalitat d'eines molt potents per intervenir en la regulació dels fluxos migratoris, sobretot per poder fer polítiques actives per afavorir la plena incorporació de la població immigrada i, pràcticament, obligava l'Estat a pactar, acordar amb la Generalitat tots els aspectes de política d'immigració que afectessin Catalunya. Doncs bé, al marge que en qüestions d'immigració i polítiques socials la qüestió clau és el finançament, això també ha quedat reduït a la mínima expressió i Mas i Iceta, curiosa parella, ens volien enganyar quan deien que la Generalitat expedirà els permisos de treball ja que això que preveia l'Estatut del Parlament ells amb el PSOE ho han limitat a "les autoritzacions inicials". Vegeu l'abast de la retallada:

(En negreta, excepte les numeracions, el que han esporgat o modificat del text del Parlament. En castellà, el redactat de les Corts espanyoles. Hi he subratllat el que hi han afegit a Madrid.)

Parlament de Catalunya:
Article 138. Immigració
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim d'acolliment i integració de les persones immigrades, que inclou en tot cas:
[Passa a ser l‘apartat a) amb els retalls en negreta, amb un afegitó per incloure-hi les actuacions socio-sanitàries i d’orientació i, excepte això, excloent de la competencia exclusiva el contingut dels b) c) i d)]

a) L'establiment i la regulació de garanties amb relació als drets i els deures de les persones immigrades.
[Suprimit.]
b) L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació en els afers públics.
[Passa a ser el c) i deixa de ser competencia exclusiva]
c) L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades.
[Passa a ser el d) i deixa de ser competencia exclusiva]
d) La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, impulsant les polítiques i les mesures pertinents que facilitin el retorn.
[Passa a ser l’apartat e) i deixa de ser competencia exclusiva]
2. La Generalitat és competent per a executar la legislació estatal i europea en matèria de treball dels estrangers. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La tramitació i la resolució dels permisos i de les autoritzacions de treball per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a, l'emissió dels informes legalment establerts sobre la situació laboral dels estrangers i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció.
3. En el marc de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, s'han d'establir:
a) El nombre, el lloc d'origen i la capacitació professional del contingent de persones immigrants amb destinació a Catalunya, d'acord amb les necessitats i les previsions de treball i de desenvolupament econòmic.
b) Les decisions estatals sobre immigració, tant les relatives a les normes sobre estrangeria com els acords internacionals i els actes executius de transcendència especial per a Catalunya.
-------------------------------------------------------
Corts espanyoles:

1. Corresponde a la Generalitat en materia de inmigración:

a) La competencia exclusiva en materia de primera acogida de las personas inmigradas, que incluirá las actuaciones socio-sanitarias y de orientación.

b) El desarrollo de la política de integración de las personas inmigradas en el marco de sus competencias.
[Nou b) que inclou la política d’integració de les persones immigrades, tal com ja es fa ara en el marc de les pròpies competències, i que en canvi passava a ser una competencia exclusiva en el text del Parlament de Catalunya]
c) El establecimiento y la regulación de las medidas necesarias para la integración social y económica de las personas inmigradas y para su participación social.
[Era el b) com a competencia exclusiva]
d) El establecimiento por ley de un marco de referencia para la acogida e integración de las personas inmigradas.
[Era el c) com a competencia exclusiva]
e) La promoción y la integración de las personas regresadas y la ayuda a las mismas, impulsando las políticas y las medidas pertinentes que faciliten su regreso a Cataluña.
[Era el d) com a competencia exclusiva]
2. Corresponde a la Generalitat la competencia ejecutiva en materia de autorización de trabajo de los extranjeros cuya relación laboral se desarrolle en Cataluña. Esta competencia, que se ejercerá en necesaria coordinación con la que corresponde al Estado en materia de entrada y residencia de extranjeros, incluye:
a) La tramitación y resolución de las autorizaciones iniciales de trabajo por cuenta propia o ajena.
b) La tramitación y la resolución de los recursos presentados con relación a los expedientes a que se refiere la letra a) y la aplicación del régimen de inspección y sanción.
3. Corresponde a la Generalitat la participación en las decisiones del Estado sobre inmigración con especial trascendencia para Cataluña y, en particular, la participación preceptiva previa en la determinación del contingente de trabajadores extranjeros a través de los mecanismos previstos en el Título V.

I encara els "estetes" d'ICV diuen que aquest Estatut és d'esquerres (que tampoc no ho hauria de ser, sinó que hauria de possibilitar polítiques públiques d'esquerres, sobretot amb un bon finançament, i això no hi és en aquest Estatutet i els d'ICV i del PSC ho saben!). Vegeu a continuació aquesta notícia d'Europa Press que du per títol:

Mas cenó con un grupo de empresarios que le instaron a pactar el Estatuto, días antes de verse con Zapatero

i, un cop l'hagueu llegida, contrasteu-la amb aquesta altra: "La direcció de CiU va acordar ahir delegar en Artur Mas la decisió sobre si s'ha de recolzar o no l'Estatut. La decisió es va prendre sense debat intern, ja que cap membre de l'executiva de la federació nacionalista va poder intervenir per valorar l'estat de les negociacions o per expressar la seva opinió sobre si s'ha de retirar o no l'Estatut."(Avui, 20 de gener de 2006)

05 de marzo de 2006 (EUROPA PRESS)
Mas cenó con un grupo de empresarios que le instaron a pactar el Estatuto, días antes de verse con Zapatero

El presidente de Convergencia i Unió, Artur Mas, mantuvo un encuentro privado con empresarios unos días antes de pactar con el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, que el Estatuto saldría adelante con el apyo de CiU. La mayoría de los empresarios pidieron a Mas que se cerrara un acuerdo lo antes posible.

La reunión se produjo el día 17, cuatro días antes del encuentro secreto de Mas y Zapatero en La Moncloa en el que se cerró el pacto global del Estatut. Consistió en una cena en casa de uno de los empresarios, Leopoldo Rodés, presidente de Media Planning.

A esta cena acudieron, el presidente de Repsol YPF, Antoni Brufau; el presidente de Agroalimen, Lluís Carulla; el editor de La Vanguardia y Consejero de la Caixa, Javier de Godó; el presidente de Mercadona, Juan Roig; Fernando Casado, presidente de EAE; Jordi Mercader, presidente de Agbar; y el presidente del grupo Planeta, José Manuel Lara. También asistió el presidente de Freixenet, Josep Lluís Bonet.

Los empresarios se mostraron muy críticos con el Estatuto, durante la cena con Artur Mas, según las fuentes consultadas. Cuatro días más tarde, Zapatero y Mas se reunían en secreto en Moncloa. Allí sellaron el acuerdo de sacar adelante el Estatuto pactando la financiación.

Dos semanas más tarde y con motivo de la visita de Zapatero a Barcelona, para acudir al comité Federal del Partido Socialista de Catalunya (PSC), el jefe del Ejecutivo mantuvo otra comida, esta vez el anfitrión fue Fornesa, el presidente de la Caixa.

A ella acudierón también algunos de los empresarios que habían estado en la cena con Artur Mas, como Rodés, Carulla o Godó. Además, acudieron, entre otros, el presidente de Gas Natural, Salvador Gabarró y el director general de la Caixa, Isidre Fainé.

El fenomen del Mundial de Futbol i el paper que hi fan els catalans és paradigmàtic de la situació en què vivim des de fa una colla d'anys. Uns quants botons de mostra:
·nacionalisme espanyol al màxim al voltant de la selecció de futbol;
·els jugadors catalans que hi ha fins i tot han d'amagar que ho són (com es va demostrar en el trist espectacle de Puyol fotografiant-se amb un cartell amb el seu nom en castellà, "Carlos", segons sembla per imposició de l'entrenador, i ell havent-ho d'acceptar o creient-se que ho ha d'acceptar!);
·el president del govern PSC de la Generalitat dient amb alegria que vol que guanyin "els nostres", és a dir segons ell la selecció espanyola (en lloc de callar diplomàticament);
·"la Caixa" esponsoritzant la samarreta de la selecció espanyola, per fer-se perdonar la catalanitat i demostrant com el PP va guanyar a Espanya la campanya contra Catalunya i ara obté un nou premi de torna a més de la desnaturalització de l'Estatut;
·i mentrestant els ciutadans de Catalunya espectadors consumidors, els aficionats al futbol comprant teles noves i caixes de cervesa per veure els partits, i cridats a votar un Estatut del qual han retallat qualsevol referència a les seleccions catalanes.

Els catalans "cornuts i pagant el beure", mentre alguns dirigents polítics i empresarials es freguen les mans perquè esperen que torni el seu oasi, en què es reparteixen el poder i els negocis (vegeu aquest breu article: El bipartit, oli en un llum, de Carles Ribera a El Punt d'avui).

Ivan Tibau, capità de la selecció catalana d'hoquei patins, i Xavier Vinyals president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives de Catalunya, són dos dels primers signants de No en el nostre nom. Manifest generacional contra la hipoteca estatutària.

El PSOE, amb el vist-i-plau de PSC, ICV i CiU, ha fet desaparèixer de l'Estatut la competència de la Generalitat per fomentar "la projecció exterior de l'esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d'àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals".

Han fet encenalls de la nostra legítima aspiració a projectar el nostre país internacionalment a través de l’esport; cosa que a ningú se li escapa que, més enllà del vessant estrictament esportiu, representaria un gran valor afegit per a la nostra economia i per a la projecció internacional de la nostra cultura.
Un motiu més dels 160 que tenim per dir NO el 18 de juny.

Sí, a més de reflexionar sobre com ha anat tot el procés, cal llegir-lo. Cal llegir-lo contrastant el text que han deixat amb el del Parlament de Catalunya, que és qui fixava allò que necessitàvem, que una immensa majoria acceptàvem, després de mesos de negociació, i que passava els filtres de constitucionalitat. És el que anava fent aquests dies en aquest bloc article per article. Com que veig que no arribaré a penjar per aquest sistema de "fomigueta" tot l'Estatut, us recomano vivament que us baixeu l'edició de l'Estatut amb totes les retallades que ofereix el web racó català. Seria bo que tothom tingués un exemplar d'aquest Estatut amb totes les retallades i el canvis, i que pensi una mica. Envieu aquest enllaç a parents, amics, companys de feina, d'estudis o de xefla, coneguts i saludats: http://www.racocatala.cat/descarregues/ComparativaEstatut.pdf

Article 120. Caixes d'estalvis
Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades al sistema de seguretat social. Vegeu l'espectacular retallada d'aquest article:

Article 120. Caixes d'estalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, que inclou en tot cas:
a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d'estar representats.
b) L'estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d'estalvis.
c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d) L'exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e) La regulació de les agrupacions de caixes d'estalvis amb seu social a Catalunya.
f) La supervisió del procés d'emissió i distribució de les quotes participatives.
[Suprimit i part del seu contingut incorporat amb limitacions al punt 2]
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica estatal sobre ordenació del crèdit i la política monetària de l'Estat. Dins d'aquestes bases, les competències de la Generalitat inclouen la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica estatal sobre ordenació del crèdit i de la banca. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La gradació de les infraccions i de les sancions que estableix l'Estat.
b) L'establiment d'infraccions addicionals.
4. La Generalitat col•labora en les activitats d'inspecció i sanció que el Ministeri d'Economia i Hisenda i el Banc d'Espanya exerceixen sobre les caixes d'estalvis a Catalunya.
5. La Generalitat té competència compartida sobre l'activitat financera, la disciplina, la inspecció i la sanció de les caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya quan actuïn fora del territori de Catalunya, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica estatal sobre l'ordenació del crèdit, de la banca i de les assegurances i d'acord amb les regles de coordinació que estableixi l'Estat.
[Suprimit]

Corts espanyoles:
1. Corresponde a la Generalitat, en materia de cajas de ahorros con domicilio en Cataluña, la competencia exclusiva sobre la regulación de su organización, respetando lo establecido por el Estado en el ejercicio de las competencias que le atribuyen los artículos 149.1.11 y 149.1.13 de la Constitución. Esta competencia incluye en todo caso:
a) La determinación de sus órganos rectores y de la forma en que los distintos intereses sociales deben estar representados.
b) El estatuto jurídico de los miembros de los órganos rectores y de los demás cargos de las cajas de ahorro.
c) El régimen jurídico de la creación, la fusión, la liquidación y el registro.
d) El ejercicio de las potestades administrativas con relación a las fundaciones que creen.
e) La regulación de las agrupaciones de cajas de ahorros con sede social en Cataluña.
[1.f) del Parlament, suprimit i part del seu contingut incorporat amb limitacions al punt 2]
2. Corresponde a la Generalitat, en materia de cajas de ahorro con domicilio en Cataluña, la competencia compartida sobre la actividad financiera, de acuerdo con los principios, reglas y estándares mínimos que establezcan las bases estatales, que incluye, en todo caso, la regulación de la distribución de los excedentes y de la obra social de las cajas.
Asimismo, la Generalitat efectuará el seguimiento del proceso de emisión y distribución de cuotas participativas, exceptuando los aspectos relativos al régimen de ofertas públicas de venta o suscripción de valores y admisión a negociación, a la estabilidad financiera y a la solvencia.
3. Corresponde a la Generalitat, en materia de cajas de ahorro con domicilio en Cataluña, la competencia compartida sobre disciplina, inspección y sanción de las cajas. Esta competencia incluye, en todo caso, el establecimiento de infracciones y sanciones adicionales en materias de su competencia.
4. La Generalitat, de acuerdo con lo establecido en la legislación estatal, colabora en las actividades de inspección y sanción que el Ministerio de Economía y Hacienda y el Banco de España ejercen sobre las cajas de ahorro con domicilio en Cataluña.
[5. del Parlament, suprimit]

MANIFEST
'Per una Catalunya més pròspera, rebutgem aquest Estatut'

Davant el referèndum convocat per ratificar la proposta de nou Estatut de Catalunya, i en tant que economistes, empresaris, directius i professionals que compartim una profunda convicció catalanista i una voluntat renovadora, volem manifestar la nostra posició contrària a aquest Estatut perquè:

1. Consagra el mateix model de finançament que ha condemnat Catalunya a un espoli fiscal sistemàtic...
2. No garanteix més inversió de l'Estat a Catalunya...
3. Renuncia a moltes competències econòmiques...
4. No permetrà afrontar els nous reptes de l’economia catalana...
...i perquè no volem continuar renunciant a obtenir solucions reals durant els pròxims anys...

Vegeu aquí el manifest complet i la primera llista d'adhesions.

Veient la llista de retallades pot semblar que l'Estatut del Parlament era molt maximalista, però la realitat és que ja va ser fruit d'una negociació, amb l'argument del PSC que havia de passar pel vist-i-plau del PSOE, i d'un ajustament a la Constitució i als excessius límits que aquesta marca. Al voltant de les competències el que hi ha hagut és una lluita implacable pel poder, al qual s'aferren amb ungles i dents els ministeris i òrgans centrals de l'Estat, lluita en què els negociadors catalans han esta molt dèbils. En caça i pesca no accepten la competència en protecció de les espècies, converteixen en compartida la competència en ordenació del sector pesquer i n'exclouen l'Institut Social de la Marina... Vegeu-ho a continuació:

(En negreta, excepte les numeracions, el que han esporgat o modificat del text del Parlament. En castellà, el redactat de les Corts espanyoles. Hi he subratllat el que hi han afegit a Madrid.)

Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificació i la regulació.
b) La regulació del règim d'intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.
c) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.
[Suprimit]
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d'espais protegits.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'activitats marítimes en aigües interiors i exteriors, que inclou en tot cas:
a) La regulació i la gestió del marisqueig i l'aqüicultura i l'establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos.
b) La regulació i la gestió de les instal•lacions destinades a aquestes activitats.
c) El busseig professional.
d) La formació i les titulacions en matèria d'activitats d'esbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'ordenació del sector pesquer, llevat del que especifica l'apartat 5. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'ordenació i les mesures administratives d'execució relatives a les condicions professionals per a la pràctica de la pesca; la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells; les confraries de pescadors; les llotges de contractació, i l'Institut Social de la Marina.
5. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de l'ordenació del sector pesquer.
[Suprimit]

Corts espanyoles:
1. Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de caza y pesca fluvial, que incluye en todo caso:
a) La planificación y la regulación.
b) La regulación del régimen de intervención administrativa de la caza y la pesca, de la vigilancia y de los aprovechamientos cinegéticos y piscícolas.
[1.c) del Parlament, suprimit]
2. Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de pesca marítima y recreativa en aguas interiores, así como la regulación y la gestión de los recursos pesqueros y la delimitación de espacios protegidos.
3. Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de actividades marítimas, que incluye en todo caso:
a) La regulación y la gestión del marisqueo y la acuicultura y el establecimiento de las condiciones para su práctica, así como la regulación y la gestión de los recursos.
(Aquest punt el va salvar in extremis en Joan Ridao al Congrés.)
b) La regulación y la gestión de las instalaciones destinadas a estas actividades.
c) El buceo profesional.
d) La formación y las titulaciones en materia de actividades de recreo.
4. Corresponde a la Generalitat la competencia compartida en materia de ordenación del sector pesquero. Esta competencia incluye, en todo caso, la ordenación y las medidas administrativas de ejecución relativas a las condiciones profesionales para el ejercicio de la pesca, la construcción, la seguridad y el registro oficial de barcos, cofradías de pescadores y lonjas de contratación.
[5. del Parlament, suprimit]

Limitació geogràfica, és a dir només competència sobre les que acompleixen la seva activitat majoritàriament a Catalunya, més limitacions apel·lant a les bases establertes per l'Estat i, per més inri, amb una reserva de llei orgànica, i no acceptació de la competència compartida per regular el dret d'associació. A continuació podeu veure la ribotada:

(En negreta, excepte les numeracions,el que han esporgat o modificat del text del Parlament. En castellà, el redactat de les Corts espanyoles. Hi he subratllat el que hi han afegit a Madrid.)

Article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions que acompleixen llur activitat majoritàriament a Catalunya o que, malgrat que no acompleixin majoritàriament llur activitat a Catalunya, hi tenen llur domicili i no acompleixen majoritàriament llur activitat en una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de la denominació, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut mínim dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial.
b) La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les associacions, la declaració d'utilitat pública i el contingut i els requisits per a obtenir-la, amb els mateixos efectes que la declaració estatal.
c) El registre d'associacions.
2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que acompleixen llur activitat majoritàriament a Catalunya o que, malgrat que no acompleixen majoritàriament llur activitat a Catalunya, hi tenen llur domicili i no acompleixen majoritàriament llur activitat en una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas:
a) La regulació de la denominació, les finalitats i els beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer.
b) La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida per a regular el dret d'associació. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant el desenvolupament directe dels elements essencials del dret.
[Suprimit]
4. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions.

Corts espanyoles:
1. Corresponde a la Generalitat respetando las condiciones básicas establecidas por el Estado para garantizar la igualdad en el ejercicio del derecho y la reserva de ley orgánica, la competencia exclusiva sobre el régimen jurídico de las asociaciones que desarrollen mayoritariamente sus funciones en Cataluña. Esta competencia incluye en todo caso:
a) La regulación de las modalidades de asociación, de su denominación, las finalidades, los requisitos de constitución, modificación, extinción y liquidación, el contenido de los estatutos, los órganos de gobierno, los derechos y deberes de los asociados, las obligaciones de las asociaciones y las asociaciones de carácter especial.
b) La determinación y el régimen de aplicación de los beneficios fiscales de las asociaciones establecidos en la normativa tributaria, así como la declaración de utilidad pública, el contenido y los requisitos para su obtención.
c) El registro de asociaciones.
2. Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva sobre el régimen jurídico de las fundaciones que desarrollen mayoritariamente sus funciones en Cataluña. Esta competencia incluye en todo caso:
a) La regulación de las modalidades de fundación, de su denominación, las finalidades y los beneficiarios de la finalidad fundacional; la capacidad para fundar; los requisitos de constitución, modificación, extinción y liquidación; los estatutos; la dotación y el régimen de la fundación en proceso de formación; el patronato y el protectorado, y el patrimonio y el régimen económico y financiero.
b) La determinación y el régimen de aplicación de los beneficios Fiscales de las fundaciones establecidos en la normativa tributaria.
c) El registro de fundaciones.
[3. del Parlament, suprimit]
3. Corresponde a la Generalitat la fijación de los criterios, la regulación de las condiciones, la ejecución y el control de las ayudas públicas a las asociaciones y las fundaciones.

Ens ho explicaven dissabte, a l'acte central d'ERC a Barcelona, Marta Cid i Josep Bargalló, l'estatut del Parlament de Catalunya blindava la competència sobre aigua perquè no es poguès fer una obra com el trasvassament de l'Ebre sense el consentiment de la Generalitat. Ara s'ho han carregat tal com podeu veure (especialment al punt 4) a continuació:

Article 117. Aigua i obres hidràuliques
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'aigua de les conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas:
a) L'ordenació, la planificació i la gestió de l'aigua, superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i de les obres hidràuliques que no estiguin qualificades d'interès general.
b) La planificació i l'adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l'aigua.
c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d'aigua.
d) L'organització de l'administració hidràulica de Catalunya, incloent-hi la participació dels usuaris.
e) La regulació i l'execució de les actuacions relatives a la concentració parcel•lària i a les obres de regatge.
2. Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació estatal sobre el domini públic hidràulic i l'execució i l'explotació de les obres d'interès general.
3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, en tot cas, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre:
a) Totes les facultats de policia del domini públic hidràulic.
[Passa a ser el c) amb la retallada substancial que podeu apreciar i un afegitó centralista]
b) L'adopció de mesures de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics.
[Passa a ser l’a) amb un afegitó centralista]
c) L'execució i l'explotació de les obres de titularitat estatal.
d) La gestió de la part dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passi per Catalunya, d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2.
[Suprimit]
4. La Generalitat ha d'emetre un informe determinant per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial.
5. La Generalitat és competent per a executar i regular la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l'àmbit estatal espanyol, d'acord amb els mecanismes que estableix el títol V.

Corts espanyoles:
1. Corresponde a la Generalitat, en materia de aguas que pertenezcan a cuencas hidrográficas intracomunitarias, la competencia exclusiva, que incluye en todo caso:
a) La ordenación administrativa, la planificación y la gestión del agua superficial y subterránea, de los usos y de los aprovechamientos hidráulicos, así como de las obras hidráulicas que no estén calificadas de interés general.
b) La planificación y la adopción de medidas e instrumentos específicos de gestión y protección de los recursos hídricos y de los ecosistemas acuáticos y terrestres vinculados al agua.
c) Las medidas extraordinarias en caso de necesidad para garantizar el suministro de agua.
d) La organización de la administración hidráulica de Cataluña, incluida la participación de los usuarios.
e) La regulación y la ejecución de las actuaciones relacionadas con la concentración parcelaria y las obras de riego.
2. La Generalitat, en los términos establecidos en la legislación estatal, asume competencias ejecutivas sobre el dominio público hidráulico y las obras de interés general. En estos mismos términos le corresponde la participación en la planificación y la programación de las obras de interés general.
3. La Generalitat participa en la planificación hidrológica y en los órganos de gestión estatales de los recursos hídricos y de los aprovechamientos hidráulicos que pertenezcan a cuencas hidrográficas intercomunitarias. Corresponde a la Generalitat, dentro de su ámbito territorial, la competencia ejecutiva sobre:

a) La adopción de medidas adicionales de protección y saneamiento de los recursos hídricos y de los ecosistemas acuáticos.
[Es correspon al b) del text del Parlament amb un afegitó centralista]
b) La ejecución y la explotación de las obras de titularidad estatal si se establece mediante convenio.
c) Las facultades de policía del dominio público hidráulico atribuidas por la legislación estatal.
[Es correspon l’apartat a) del text del Parlament amb un afegitó centralista]
d) Suprimit.
4. La Generalitat debe emitir un informe preceptivo para cualquier propuesta de trasvase de cuencas que implique la modificación de los recursos hídricos de su ámbito territorial.
5. La Generalitat participa en la planificación hidrológica de los recursos hídricos y de los aprovechamientos hidráulicos que pasen o finalicen en Cataluña provenientes de territorios de fuera del ámbito estatal español, de acuerdo con los mecanismos que establece el Título V y participará en su ejecución en los términos previstos por la legislación estatal.

Primera tècnica de retallada de les competències exclusives de la Generalitat: limitar-la amb una referència expressa a alguna competència exclusiva de l'Estat, encara que tingui només una relació llunyana o genèrica amb el tema, per donar un marge com més ampli millor a l'intervencionisme de l'Estat i plantejar si convé conflictes de competències.

En aquest cas, d'agricultura, ramaderia i pesca, s'invoca l'article 149.1.13 i 16 de la Constitució que diu l'Estat té competència exclusiva sobre "bases i coordinació de la planificació general de la activitat econòmica" i també sobre "Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics."

Segona manera: les tisores, vegeu a continuació les negretes del text.

Tercera: fer passar una competència d'exclusiva a compartida. En l'article que comentem seria el cas de "la regulació i el règim d'intervenció administrativa i d'usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals, del sòl agrari i de les vies pecuàries de Catalunya".

Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia, llevat del que especifica l'apartat 2. Aquesta competència exclusiva inclou en tot cas:
a) La regulació i el desenvolupament de l'agricultura, la ramaderia, el sector agroalimentari i els serveis que hi estan vinculats.
b) La regulació i l'execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que en derivin perquè puguin ésser objecte de comerç interior i exterior, i també la lluita contra els fraus en l'àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes comprovats sobre la salut humana i la protecció dels animals.
e) Les llavors i els planters i llurs registres, especialment tot allò relacionat amb els organismes genèticament modificats i la protecció de varietats vegetals.
f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic.
g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural.
h) La regulació i el règim d'intervenció administrativa i d'usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals, del sòl agrari i de les vies pecuàries de Catalunya. [passa de competencia exclusiva a competencia compartida punt 2.b)]
i) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries.
j) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de l'agricultura i la ramaderia.

Corts espanyoles:
1. Corresponde a la Generalitat, respetando lo establecido por el Estado en el ejercicio de las competencias que le atribuye el artículo 149.1.13 y 16 de la Constitución, la competencia exclusiva en materia de agricultura y ganadería. Esta competencia incluye en todo caso:

a) La regulación y el desarrollo de la agricultura, la ganadería y el sector agroalimentario.
b) La regulación y la ejecución sobre la calidad, la trazabilidad y las condiciones de los productos agrícolas y ganaderos, así como la lucha contra los fraudes en el ámbito de la producción y la comercialización agroalimentarias.
c) La regulación de la participación de las organizaciones agrarias y ganaderas y de las cámaras agrarias en organismos públicos.
d) La sanidad vegetal y animal cuando no tenga efectos sobre la salud humana y la protección de los animales.
e) Las semillas y los planteles, especialmente todo aquello relacionado con los organismos genéticamente modificados.
f) La regulación de los procesos de producción, explotaciones, estructuras agrarias y su régimen jurídico.
g) El desarrollo integral y la protección del mundo rural.
(h) Suprimit, passa de competencia exclusiva a compartida)
h) La investigación, el desarrollo, la transferencia tecnológica, la innovación de las explotaciones y las empresas agrarias y alimenticias y la formación en estas materias.
i) Las ferias y los certámenes agrícolas, forestales y ganaderos.

2. Corresponde a la Generalitat la competencia compartida sobre:
a) La planificación de la agricultura y la ganadería y el sector agroalimentario.

b) La regulación y el régimen de intervención administrativa y de usos de los montes, de los aprovechamientos y los servicios forestales y de las vías pecuarias de Cataluña. [En el text del Parlament era competencia exclusiva de la Generalitat.]

En el títol IV de les competències, de 64 articles a les Corts espanyoles n'han retallat i modificat, sempre a la baixa, 63. L'únic que no han tocat és el 113 (que podeu veure més avall) perquè remet al títol V, on ja han fet una esporgada específica.

El capítol I, del títol IV de les competències, defineix la seva tipologia, és a dir, defineix què vol dir exclusiva, compartida o executiva, i també en cada cas l'activitat de foment (subvencions, incloses les europees), i l'abast territorial i els efectes de les compètències. Com era de preveure en el cas de les competències el ribot o les tisores (tant se val la comparació mentre quedi clar que es tracta de retallar, aprimar, ecurçar....) l'han passat ja en origen, en el moment de definir els conceptes.

Competència exclusiva sembla, com el seu nom indica, que hauria de voler dir que ningú més, cap altra administració hi fica el nas. Els legisladors catalans desconfiats com eren, amb raó després de l'experiència de l'Estatut del 79, van precisar que exclusiva volia dir que la Generalitat tenia la potestat legislativa, reglamentària i executiva "íntegra i excloent", reblant el clau de l'exclusivitat. Doncs bé, s'han polit la paraula "excloent". Tampoc no els ha agradat que una competència compartida, impliqui que correspon a la Generalitat "la integritat de la potestat reglamentària" i que l'Estat s'hagi de limitar a fixar "els principis, els objectius o els estàndards mínims". També s'ho han carregat. En la mateixa línia, tampoc la competència executiva de la Generalitat pot ser íntegra, completa, i han retallat el text per evitar-ne una interpretació ambiciosa. La retallada en aquest capítol té un gran abast perquè després acabarà afectant cada àmbit competencial.

En l'article 114, el Parlament preveia que els fons estatals (subvencions...) que servien per finançar una competència exclusiva de la Generalitat es comptabilitzessin com si fossin ingressos propis. Cosa lògica si considerem que no es pot traspassar una competència sense el finançament suficient. Ja us imagineu que també aquí han fet anar les tisores.

Vegeu el detall d'aquestes i altres retallades d'aquest capítol:

Capítol I. Tipologia de les competències

Article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra i excloent, amb l'únic límit que el de respectar les condicions bàsiques a què es refereix l'article 149.1.1 de la Constitució, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable al seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.

Corts espanyoles:
1. Corresponden a la Generalitat, en el ámbito de sus competencias exclusivas, de forma íntegra la potestad legislativa, la potestad reglamentaria y la función ejecutiva. Corresponde únicamente a la Generalitat el ejercicio de estas potestades y funciones, mediante las cuales puede establecer políticas propias.
2. El derecho catalán, en materia de las competencias exclusivas de la Generalitat, es el derecho aplicable en su territorio con preferencia sobre cualquier otro.

Article 111. Competències compartides
En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa i la integritat de la potestat reglamentària i de la funció executiva, en el marc dels principis, els objectius o els estàndards mínims que fixi l'Estat en normes amb rang de llei, llevat dels casos que estableixen expressament la Constitució i aquest Estatut. En l'exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de concretar per mitjà d'una llei l'efectivitat normativa i el desplegament d'aquestes disposicions estatals.

Corts espanyoles:
En las materias que el Estatuto atribuye a la Generalitat de forma compartida con el Estado, corresponden a la Generalitat la potestad legislativa, la potestad reglamentaria y la función ejecutiva, en el marco de las bases que fije el Estado como principios o mínimo común normativo en normas con rango de ley, excepto en los supuestos que se determinen de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto. En el ejercicio de estas competencias, la Generalitat puede establecer políticas propias. El Parlamento debe desarrollar y concretar a través de una ley aquellas previsiones básicas.

Article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en les matèries en què aquest Estatut li atribueix la funció executiva, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de reglaments de desplegament i l'execució de la normativa de l'Estat dictada per a establir l'ordenació general de la matèria, i també la integritat de la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració, les activitats de planificació i programació, les facultats d'intervenció administrativa, l'activitat registral, les potestats inspectores i sancionadores, l'execució de les subvencions i totes les altres funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública.

Corts espanyoles:
Corresponde a la Generalitat en el ámbito de sus competencias ejecutivas, la potestad reglamentaria, que comprende la aprobación de disposiciones para la ejecución de la normativa del Estado, así como la función ejecutiva, que en todo caso incluye la potestad de organización de su propia administración y, en general, todas aquellas funciones y actividades que el ordenamiento atribuye a la Administración pública.

Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.

(Aquest 113 és l'únic article dels 64 del títol de competències que no ha estat trinxat d'una manera o altra! Cal dir que també és un dels més breu dels 64.)

Article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l'exercici de l'activitat de foment. Amb aquesta finalitat, d'acord amb el que disposen les lleis del Parlament, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis, precisant-ne els objectius, regulant-ne les condicions d'atorgament i gestionant-ne la tramitació i la concessió.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l'especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees, i també la regulació de les condicions d'atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. Els fons estatals s'han de consignar com a ingressos propis de les finances de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees, i també completar la regulació de les condicions d'atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees, incloent-hi la tramitació i la concessió.

Corts espanyoles:
1. Corresponde a la Generalitat, en las materias de su competencia, el ejercicio de la actividad de fomento. A tal fin, la Generalitat puede otorgar subvenciones con cargo a fondos propios.
2. Corresponde a la Generalitat, en las materias de competencia exclusiva, la especificación de los objetivos a los que se destinan las subvenciones estatales y comunitarias europeas territorializables así como la regulación de las condiciones de otorgamiento y la gestión, incluyendo la tramitación y la concesión.
3. Corresponde a la Generalitat, en las materias de competencia compartida, precisar normativamente los objetivos a los que se destinan las subvenciones estatales y comunitarias europeas territorializables, así como completar la regulación de las condiciones de otorgamiento y toda la gestión, incluyendo la tramitación y la concesión.
4. Corresponde a la Generalitat, en las materias de competencia ejecutiva, la gestión de las subvenciones estatales y comunitarias europeas territorializables, incluyendo la tramitación y la concesión.
5. La Generalitat participa en la determinación del carácter no territorializable de las subvenciones estatales y comunitarias europeas.
Asimismo, participa, en los términos que fije el Estado, en su gestión y tramitación.

Article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L'àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, llevat dels supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l'eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l'objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d'aquest objecte situada al seu territori, sens perjudici del que estableix aquest Estatut per a cada matèria. En els supòsits en què la fragmentació de l'activitat pública sigui inviable, la Generalitat ha d'establir, d'acord amb els ens territorials amb competències sobre la matèria afectada, els instruments de col•laboració necessaris per a l'exercici de les competències en el territori respectiu. Només quan no sigui possible aquesta col•laboració, l'Estat, amb l'acord de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, pot establir mecanismes de coordinació per a l'exercici de les competències respectives.

Corts espanyoles:
1. El ámbito material de las competencias de la Generalitat está referido al territorio de Cataluña, excepto los supuestos a que hacen referencia expresamente el presente Estatuto y otras disposiciones legales que establecen la eficacia jurídica extraterritorial de las disposiciones y los actos de la Generalitat.
2. La Generalitat, en los casos en que el objeto de sus competencias tiene un alcance territorial superior al del territorio de Cataluña, ejerce sus competencias sobre la parte de este objeto situada en su territorio, sin perjuicio de los instrumentos de colaboración que se establezcan con otros entes territoriales o, subsidiariamente, de la coordinación por el Estado de las Comunidades Autónomas afectadas.

Aquest diumenge amb Josep Huguet, a la Casa del Mar de Palamós, a les 12 del migdia, donarem unes quantes raons pel NO i parlarem de la importància de votar NO perquè Catalunya estigui present amb tota la seva personalitat i tota la seva força en els debats polítics i econòmics dels propers anys a l'Estat espanyol i a Europa.