La Plataforma "Pel dret de decidir" convoca una gran manifestació cívica, el 18 de febrer, en què tindrem l'oportunitat d'expressar clarament que no acceptem segons quins pactes, que som una nació i que volem decidir nosaltres (més informació aquí).

Dissabte vinent, 4 de febrer, a les 19.00, a la Casa Irla,
a Sant Feliu de Guixols
Acte sobre els "papers de Salamanca" i la memòria històrica,
amb Josep Cruanyes, advocat, membre i assessor jurídic de la Comissió de la Dignitat, i Miquel Bofill, senador d'ERC, ponent de l'Entesa Catalana de Progrés al Senat en el tràmit de la Llei per al retorn dels "papers",
organitzat per la secció local d'ERC de Sant Feliu de Guixols.

Pot ser un acte molt interessant, ja que Josep Cruanyes és alhora una persona molt planera i un autèntic expert jurídic en relació amb qüestions relacionades amb el patrimoni històric, la memòria històrica, etc., molt bon coneixedor de la reivindicació dels "papers de Salamanca", del que ha tornat i del que encara ha de tornar als ajuntaments, al País Valencià o a les Illes, i, a més, ha col·laborat en la redaccció de la proposició de Llei per a la recuperació de la memòria històrica que ERC hem presentat recentment per al seu tràmit al Congrès Diputats.

L'informe del Consell d'Estat, que encara no he tingut temps d'estudiar amb detall, planteja una reforma molt limitada de la Constitució (ja ho era en la proposta de Zapatero), que pot arribar a ser un fre per al desenvolupament d'un Estat plurinacional de caràcter federal.

L'Entesa fa una reunió de grup extraordinària, aquest dimecres al Parlament de Catalunya, per tractar de la reforma del Senat i de les iniciatives parlamentàries que impulsaran els senadors adscrits al grup en el nou període de sessions del Senat que s'inicia la setmana entrant.

Aquest és el comunicat que va emetre divendres l'Entesa en relació amb l'informe del Consell d'Estat:

Comunicat de l’Entesa Catalana de Progrés sobre l’informe del Consell d’Estat per la reforma de la Constitució.

FALTA D’AMBICIÓ COMPETENCIAL PER AL SENAT, MASSA PREVENCIÓ RESPECTE AL PODER AUTONÒMIC I CRIDA AL PP PER QUE RECOLZI LES REFORMES

En relació a la publicació de l’informe del Consell d’Estat sobre les modificacions de la Constitució espanyola, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés manifesta el següent:

L’informe respon a una consulta formulada pel govern central i, com aquest reconeix expressament, el seu redactat es situa obligatòriament dintre del marc de la consulta rebuda. Per tant, l’Entesa valora la importància de l’informe del Consell d’Estat en els debats de reforma de la Constitució, però recorda que la proposta definitiva de reforma ha de ser conseqüència del debat i l’acord entre els grups parlamentaris i no pot restar condicionada en el seu abast i objectius per un document de naturalesa exclusivament consultiva.

Pel que fa al procés d’integració europea, l’Entesa considera que cal reforçar el paper les Comunitats Autònomes, especialment pel que fa referència a la seva representació a la UE i a les competències legislatives de les CCAA en matèries comunitàries.

Respecte a la inclusió de la denominació de les Comunitats Autònomes en el text constitucional, l’Entesa considera que una incorporació exclusivament nominal com la que es proposa, renunciant a la atribució de cap conseqüència jurídica, suposaria perdre una oportunitat històrica per atorgar algun tipus de reconeixement a la identitat nacional d’algunes d’aquestes comunitats.

Pel que fa a la reforma del Senat, cal fer les següents consideracions:

- L’Entesa valora positivament la proposta de reforçar les funcions de la cambra en aspectes relacionats amb el funcionament territorial de l’Estat, com són els àmbits competencials (article 150) i financers i de solidaritat interterritorial (156.2, 157.2 i 158.2), però considera que la reforma ha de ser una oportunitat per fer una proposta més generosa de les tasques politiques i legislatives del Senat.

- L’Entesa no considera acceptable el manteniment obligatori de la província com a circumscripció electoral, tot i que de manera més restringida que en el sistema actual. Reiterem el caràcter exclusivament autonòmic del Senat com a cambra territorial, i consegüentment, el dret de les Comunitats Autònomes a organitzar el sistema d’eleccions, decidint de manera potestativa el manteniment de la demarcació provincial.

- L’Entesa lamenta també que en l’informe no es faci cap referència al principi de plurilingüisme que ha de caracteritzar a la Cambra Alta.

- L’Entesa considera que, tot i reconeixent les indubtables aportacions que ha fet el Consell de l’Estat en el seu informe, cal un enfoc més ambiciós de la reforma i de compromís amb el canvi autonòmic produït aquests darrers 25 anys, i que el text inicial de la Constitució no podia preveure.

D’altra banda, l’Entesa fa una crida expressa a la responsabilitat i als principis democràtic del Partit Popular perquè s’impliqui en el procés de reforma endegat amb el conjunt de forces polítiques, i perquè no utilitzi aquesta qüestió de manera partidista per impedir unes reformes absolutament necessàries i convenients per al conjunt de les Comunitats Autònomes.

Els 16 senadors de l’Entesa debatran aquest informe i proposaran el seu model a la reunió que se celebrarà el pròxim dimecres dia 1 de febrer a Barcelona.

Prou que sabem que el Parlament de Catalunya encara no és sobirà, però els partits catalans haurien d'intentar que es respectés almenys l'esperit de les seves decisions. És el que intenta fer ERC. En el cas de l'Estatut, és bastant clar quin és aquest esperit, recollit en les reunions conjuntes dels quatre partits que van votar-lo favorablement al Parlament català:

1) Reconeixement en l'articulat de Catalunya com a nació.

2) Igualació del tracte jurídic a Catalunya del català i el castellà, i dels drets i deures dels ciutadans pel que fa al seu ús i coneixement.

3) Ampliació de les competències, delimitació clara del seu abast i formulació que dificultés la seva laminació i la recuperació subreptícia de competències per part de l'Administració central de l'Estat per l'acció legislativa/normativa dels governs de torn. En aquest camp eren particularment significatius els avenços que calia fer pel que fa al contol de la gestió i la planificació d'infraestructures bàsiques com ports i aeroports.

4) Finançament més just, amb uns quants criteris bàsics: mecanismes que assegurin els recursos suficients per assumir les competències transferides, mecanismes que redueixin progressivament el dèficit fiscal català a màxims com els que hi ha en altres països de la Unió Europea (els experts de tots els partits s'ha cansat de repetir l'exemple del 4% alemany), mecanismes de solidaritat interterritorial basats en primer lloc en la transparència (publicació anual de les balances fiscals), amb una revisió fixada en el temps i que garanteixin que qui més aporti també sigui qui més rebi. Tot plegat, es resumia en un major control de la Generalitat sobre els recursos que genera el país, mitjançant l'exercici de la capacitat normativa i la gestió tributària a Catalunya amb la creació d'una Agència Tributària de Catalunya que recaptaria tots els impostos (llevat dels municipals). És una vergonya que després de dos anys de gallejar amb la qüestió de les balances fiscals (al Senat ho hem patit clarament), CiU tanqui un acord sense aconseguir que es facin públiques. És inacceptable que el Govern espanyol amagui les dades economiques, és la confessió mateixa del fet que fa anys que ens aixequen la camisa i pensen continuar fent-ho!

Amb aquest Estatut es tractava, sobretot, de canviar de model. En aquesta mesura, realment la reforma de l'Estatut català representava l'inici d'una nova transició a l'Estat espanyol. Això, en bona part s'ha estroncat amb l'acord Mas - Zapatero. Mas ha trencat el front comú dels partits catalans, que ja havia començat a esberlar el PSC en arreglarar-se cada cop més en les meses de negociació amb els postulats del PSOE. Un acord que no respecta ni pel que fa a la consideració de Catalunya com a nació, ni sobretot pel que fa al finançament l'esperit de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, mentre en competències cal dir que no solament queden moltes coses per lligar sinó que sense un finançament adequat queden molt desvirtuades.

ERC, únic partit del arc parlamentari català que no estava compromès en el pacte constitucional de la transició, s'ha quedat sola defensant un Estatut que tingui com a referent l'essència d'allò que va acordar el Parlament de Catalunya. ERC és el partit que més seriosament es pren els acords del Parlament perquè, per ara, és l'únic partit que lluita perquè sigui un Parlament amb tots els ets i uts, un Parlament sobirà.

Un Estat espanyol plurinacional, de caracter federal o confederal, és una quimera, que té/tenia alguna possibilitat de començar a fer camí sota la pressió de catalans i bascos, i de gallecs. Ara, si no aconseguim anar més lluny de l'acord Mas-Zapatero, s'haurà desaprofitat una ocasió històrica, perquè el que és segur és que des de l'Administració i el Govern central com a molt hi haurà una descentralització administrativa, mai no es generarà una dinàmica federal, que pressuposa d'alguna manera un pacte d'iguals (només cal veure com actuen els ministeris, com han creat i reforçat un Minsiteri de Cultura que quan parla de cultura i d'idioma amb majúscules sempre ho pensa i ho fa en espanyol/castellà).

ERC no deixarà de lluitar per les reformes democràtiques, pel màxim reconeixement de la pluralitat nacional, cultural i lingüística, a l'Estat espanyol i a Europa, però si queda aigualida l'aposta que suposava el nou Estatut en favor d'un nou marc de relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, haurà de començar a pensar en canvis d'orientació per la sobirania i el reconeixement de Catalunya a Europa i al món.

Si fa uns dies publicava en aquest bloc la resposta del Ministeri de Sanitat, datada el 28 de desembre, a una de les meves preguntes sobre la retirada d'insulines del mercat (vegeu-la aquí). Aquesta setmana, amb data del 16 de gener, he rebut la altra resposta a una altra pregunta meva (i, de fet, del company Jaume Vinyet, metge) sobre el mateix tema. Malgrat que el Ministeri hi reitera que "no ha rebut fins ara cap sol·licitud del laboratori Novo Nordisk perquè s'autoritzi el cessament de comercialització dels medicaments de referència (les insulines sobre les que preguntava)", resulta que amb data 25 de gener els CAP i les farmàcies de Catalunya han rebut una circular de la Direcció General de Recursos Sanitaris de la Generalitat que entre altres coses diu: "L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ens informa que els laboratoris Nordisk Pharma i Lilly els han notificat la suspensió de comercialització d'insulines...". Circular que, a més, va acompanyada d'una altra del Minsiteri de Sanitat amb el títol "Recomendaciones para la sustitución de las insulinas que se van a retirar". Davant tanta incongruència... i desconsideració a la nostra feina de control parlamentari, demanarem explicacions més precises sobre tot el procediment seguit.

A continuació trobareu el text de la pregunta que vaig formular i la resposta recent del Ministeri:

¿En el caso de que se produzca efectivamente la retirada de las insulinas en dispositivos Novolet, ha previsto el Ministerio de Sanidad que esta medida sea simultánea a la comercialización de las mismas mezclas de insulina que hasta ahora estaban disponibles en estos dispositivos Novolet en otros dispositivos similares como Innolet o Flexpen?
¿En el cas que es produeixi efectivament la retirada de les insulines en dispositius Novolet, ha previst el Ministeri de Sanitat que aquesta mesura sigui simultània a la comercialització de les mateixes mescles d'insulina que fins ara estaven disponibles en aquests dispositius Novolet en altres dispositius similars com Innolet o Flexpen?
Palacio del Senado, 20 de octubre de 2005.
--Miquel Bofill Abelló.

RESPUESTA DEL GOBIERNO
(684) Pregunta escrita Senado.

684/025613.

AUTOR: Bofill Abelló, Miquel (GECP).

Respuesta:

El Ministerio de Sanidad y Consumo no ha recibido hasta el momento solicitud del laboratorio Novo Nordisk para que se autorice el cese de comercialización de los medicamentos de referencia. No obstante, toda vez que en los últimos años se han producido en el ámbito de la Unión Europea numerosas retiradas de presentaciones de insulinas, el Ministerio junto con la Sociedad Española de Diabetes viene estudiando, desde hace tiempo, diversas alternativas a tales productos, con el fin de evitar una posible laguna terapéutica en el Sistema Nacional de Salud.
Entre dichas alternativas se contempla la sustitución de las presentaciones mencionadas por la misma insulina en sistemas flexpen o innolet. Sin embargo, ello no excluye que en la reflexión estén asimismo presentes otras posibilidades y, concretamente, que pueda recomendarse el mismo tipo de insulina de un laboratorio farmacéutico diferente.
En cualquier caso, toda vez que el cambio de insulina requiere una estrecha supervisión médica, el Ministerio de Sanidad y Consumo, a través de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, informará con antelación suficiente a todos los afectados sobre las decisiones que se adopten, que en todo caso tendrán como fin primordial la protección de los pacientes.

Madrid, 16 de enero de 2006.

Tancat? Les presses de Zapatero i de Mas, per la foto i tot el que se’n desprèn, estan portant a tancar-lo en fals i a la baixa, ja que en molts capítols per ara hi ha el text del Parlament confrontat al text amb les esmenes del PSOE incorporades i encara està pendent la discussió i/o tancar l’acord concret, per escrit, i hi ha, per tant, molts matisos a perfilar, amb un punt o una coma, una paraula de més o de menys que pot capgirar el contingut de molts articles.

En el Títol III de Justícia, que conec bé, estem pendents de com queda l’articulat de l’Estatut (EAC) i com es traslladen algunes qüestions a la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i, també, a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) i a alguna altra. Qüestions tan importants com:

L’abast del recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les competències del Tribunal Suprem
(art. 95 de l’EAC, art. 73.1 de la LOPJ i art. 477.1.3, 488 i 490.3 de la LEC, veure el Projecte de Llei Orgànica per la qual s’adapta la legislació processal a la LOPJ, es reforma el recurs de cassació i es generalitza la doble instància penal).

La participació del Consell de Justícia de Catalunya en el nomenament del President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dels presidents de Sala d’aquest tribunal
(art. 95 de l’EAC i modificació de l’art. 148 quinquies –art. 1.10 del Projecte de Llei Orgànica de modificació de la LOPJ, en matèria de proximitat i consells de justícia–).

La intervenció del Parlament de Catalunya en la definició de les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya
(art 96.4 de l’EAC).

Les competències i la composició del Consell de Justícia de Catalunya com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial; i el pes, per tant, de la participació del Parlament de Catalunya en el nomenament dels seus membres
(art. 97, 98, 99 i 100 de l’EAC i art 148 bis, 148 ter, 148 quater, 148 quinquies, 148 sexies de la LOPJ –art. 1.10 del Projecte de Llei Orgànica de modificació de la LOPJ, en matèria de proximitat i consells de justícia–).

La participació de la Generalitat en oposicions i concursos per cobrir places a Catalunya i molt especialment els requisits del personal judicial en relació al coneixement del català i del dret propi de Catalunya. Entre l’exigència com a requisit que planteja el text del Parlament i la simple valoració del text del PSOE, s’està considerant la valoració com a mèrit determinant (és a dir que sempre que hi hagués candidats que coneguessin el català passarien davant dels altres a l’hora d’ocupar una plaça a Catalunya), amb la condició que si es donés el cas que accedís a una plaça a Catalunya algú que no conegués el català se lio donaria un termini de dos anys per acreditar-ne el coneixement. El tema està obert, hi ha marge per reclamar el requisit, i en qualsevol cas es tracta d’assegurar el que estableix l’article 33.2 sobre el dret dels ciutadans “a utilitzar la llengua que elegeixin en totes les actuacions judicials...”
(art. 102 EAC i art. 102, 201, 110, 216, 301, 313, 341, 429, 431, 450 i 467 de la LOPJ).

La competència de la Generalitat sobre els mitjans personals, és a dir tot el tema dels cossos judicials, els famosos “cuerpos nacionales", en què comença a haver-hi algun acord, però s’està a mitja negociació
(art. 103 EAC).

La competència de la Generalitat sobre els mitjans materials, on entra tot el tema de la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials (art. 104 e de l’EAC) i de les taxes judicials (art. 104 f), que contràriament al que se’ns va dir a finals de novembre no està resolt (vegeu-ne aquí alguns antecedents) i que, per ara, no s’ha inclòs, com s’havia dit també, en el capítol de finançament.

La competència de la Generalitat en la creació, disseny, organització, dotació i gestió de les oficines judicials
(art. 105 EAC i art. 436, 437 i 438 de la LOPJ).

La competència de la Generalitat sobre demarcació, planta i capitalitat judicials
(art. 107 EAC i art 35, 29 i 36 de la LOPJ).

La competència de la Generalitat sobre justícia de pau i de proximitat. Hi comença a haver algun acord verbal, però no s’ha conclòs encara i no hi ha un text
(art 108 EAC i art. 101.1 i 97 i 301 de la LOPJ, art. 7 de la Llei 29/1998 reguladora dea jurisdicció contencioso administrativa, art. 46 i art. 68 de la LEC, i art. 48 bis de la Llei 38/1998 de demarcació i planta).

La participació de la Generalitat en la designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (art.180 de l'EAC), que el PSOE simplement elimina del text.

La creació d'una Sala de Garanties Estatutàries al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

I aquestes només són algunes de les qüestions que s’han d’acabar de perfilar d’un dels àmbits que conec de més a prop! Qüestions que serà més difícil de negociar si el govern ja sap que té un sí general a la seva oferta. Amb tot, encara tenim un marge... Continuarem parlant-ne.

Fins la setmana passada no vaig rebre aquesta resposta, tot i que porta Registre de Sortida del CGPJ del 21 de novembre:

Tradueixo al català la carta:

Madrid, 18 de novembre de 2005

En relació amb la seva carta del 19 d'octubre de 2005, en què sol·licitava informació sobre el grau d'execució de dos projectes d'inversió gestionats pel Consell General del Poder Judicial, li detallo a continuació la informació requerida:

Projecte 08.001.0055.- Biblioteca Escola Judicial, del Programa Pressupostari 1110:
Import pressupostat: 116.320 euros
Crèdits compromesos: 81.344,21 euros
Obligacions reconegudes: 24.859,16 euros
Pagaments realitzats: 24.859,16 euros

Projecte 08.001.0001 Actuacions Generals Seu, del Programa Pressupostari 1110:
Import pressupostat: 157.500 euros
Crèdits compromesos: 48.136,90 euros
Obligacions reconegudes: --
Pagaments realitzats: --

L'execució d'ambdós projectes se circumscriu a l'edifici de l'Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial situada a Vallvidrera, Barcelona.

S'acomiada atentament,

Fracisco José Hernando Santiago
President del Consell General del Poder Judicial

La setmana passada vaig rebre la resposta del govern de l'Estat a la meva pregunta:

¿Ha autoritzat el Ministeri de Sanitat i per quins motius al laboratori Novo Nordisk la retirada per a finals de 2005 de les insulines en dispositius Novolet, tenint en compte que fins ara es disposava de presentacions d'insulines Actràpid i NPH i de mescles de les dues en diferents proporcions (Mixtard 10/90, 20/80, 30/70, 40/60 i 50/50) i que molts pacients, especialment diabètics de tipus 2m estan ben controlats amb dues o tres dosis de les actuals insulines Mixtard, en molts casos utilitzant diferents proporcions de mezcla en les diferents administracions?
Palacio del Senado, 20 de octubre de 2005.
--Miquel Bofill Abelló.

RESPUESTA DEL GOBIERNO

El pasado año, el laboratorio Novo Nordisk solicitó a la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios la anulación de la Insulina Actrapid Novolet 100UI/ml, 5 jeringas, debido a problemas de producción, si bien dicha solicitud de anulación fue denegada.
No obstante, ante el previsible desabastecimiento para finales de 2004, se comunicó urgentemente dicha circunstancia a las Comunidades Autónomas, suministrando una tabla de posibles alternativas para que los médicos prescriptores pudieran evitar problemas a sus enfermos.
Al día de hoy, no se ha recibido ninguna petición adicional de retirada del mercado de ninguna otra insulina del laboratorio Novo Nordisk. No obstante, ante los repetidos problemas producidos en toda la Unión Europea por la retirada de diversas presentaciones de insulina, la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, asesorada por la Sociedad Española de Diabetes, analiza de forma continuada las alternativas existentes ante posibles dificultades de suministro de las insulinas clásicas.

Madrid, 28 de diciembre de 2005.

Tal com reflectia el diari Avui de divendres dijous 19 de gener em vaig incorporar, com a representant d'ERC, a la taula de negociació del quadripartit amb el Ministeri de Justícia del Títol III del projecte d'Estatut que tracta del poder judicial a Catalunya, i dels projectes de llei de reforma de la Llei orgànica del poder judicial, en tot allò que té relació amb el projecte d'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. L'acord en aquestes qüestions encara no està tancat i continuarem treballant-hi aquests propers dies.

Treballo en relació directa amb els negociadors d'ERC (principalment Joan Ridao i Joan Puigcercós) de la resta del text de l'Estatut; amb bona sintonia amb la Conselleria de Justícia de la Generalitat i amb el suport dels seus tècnics, procurem defensar al màxim els continguts i l'esperit de la proposta del Parlament, dins dels marges que ens deixa la negociació global de l'Estatut, en un context de pressió molt intensa de la dreta espanyolista, arrelada en la tradició centralista i autoritària de l'Estat espanyol, tan present en la cúpula de la judicatura.

Després de les declaracions de menyspreu envers la llengua catalana i el seu ús normal en l'Administració de Justícia del president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, vaig presentar una moció a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat instant el govern a vetllar perquè les manifestacions dels representants de la judicatura respectin les llengües dels ciutadans de l'Estat i a promure'n el seu ús en la Justícia.

Aquesta és la nota de premsa de l'Entesa:

L’ENTESA DEMANA AL GOVERN QUE VETLLI PER QUE LES MANIFESTACIONS DELS REPRESENTANTS DE LA JUDICATURA RESPECTIN LES LLENGÜES DE L'ESTAT

En una moció que s'acaba de presentar, l’Entesa insta a promoure l'ús de les llengües oficials a l'àmbit judicial

El senador Bofill recorda la marginació del català en l'Administració de Justícia i apel·la al respecte a la Constitució i els Estatuts d'Autonomia en referència a les declaracions del president del Tribunal Suprem.

Després de les inacceptables declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en les quals va equiparar l'aprenentatge del català per part dels funcionaris de justícia amb el del ball de les sevillanes, l’Entesa Catalana de Progrés ha presentat una moció davant la Comissió General de les Comunitats Autònomes. En ella es demana al Senat que insti al Govern a vetllar perquè les manifestacions públiques que els representants de la judicatura s'ajustin a la Constitució i siguin imparcials i respectuoses amb els ciutadans, les llengües i els territoris de l'Estat, i a promoure l'ús de les llengües oficials en l'àmbit de la justícia, emparar els drets lingüístics dels ciutadans davant els jutjats i tribunals i garantir la tramitació del procés en la llengua que les parts sol·licitin en les CC.AA amb dues llengües oficials, vetllar perquè les manifestacions públiques que els representants de la judicatura s'ajustin a la Constitució i siguin imparcials i respectuoses amb els ciutadans, les llengües i els territoris de l'Estat.

El senador per Girona, Miquel Bofill, portaveu de l’Entesa a la Comissió de Justícia del Senat, creu que aquestes declaracions realitzades per Francisco José Hernando són inacceptables en boca del president del govern judicial de l’Estat que hauria de fer respectar la legislació vigent que empara l’ús del català i evidencien que en l’àmbit de la Justícia calen mesures eficaces perquè s’hi usi el català amb tota normalitat.

Bofill explica a la moció que les declaracions del president del Tribunal Suprem són greus perquè es situen fora del marc de la Constitució i estan d'esquena als Estatuts d'Autonomia. A més demostren un flagrant desconeixement de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l’Estat espanyol i en vígor des del 2001.

De porc i de senyor se’n ve de mena i avui el vocal del Consell General del Poder Judicial Josep Alfons López Tena ha demostrat que és de la mena dels senyors, dels senyors amb la integritat suficient per plantar cara als franquistes del món judicial. Avui a TV3 ha denunciat ben clarament la prepotència del president del Consell General del Poder Judicial, “franquista”, ha dit, col·locat al capdavant del govern dels jutges pel PP d’Aznar quan tenia majoria absoluta, que la setmana passada declarava:

"Si estuviera ejerciendo en Cataluña aprenderia catalán, pero como un enriquecimiento personal... como me gusta cuando voy a Andalucia, aprender a bailar sevillanas... lo que no creo es que se deba imponer a nadie el conocimiento de una lengua que luego no tiene una proyección digamos positiva en otros aspectos de la vida".

López Tena, que avui deia que per a ell com a català la relació amb aquest personatge era com la d’un negre amb un blanc que tingués esclaus, la setmana passada ja manifestava: "Com a català i com a fill d'andalús he d'expressar el meu rebuig més absolut a aquestes declaracions, pròpies de qui "rebutja allò que ignora", tant una llengua mil·lènària que comparteixen quatre Estats, quatre comunitats autònomes i tretze milions de persones de ciutadania francesa, italiana, espanyola i andorrana, com una Andalusia que, com a poble, llengua, tradició, història i institucions, no és lícit menysprear reduint-la a un ball".

Sí, senyor López Tena. No pot ser que una persona que no respecta ni l’article 3 de la Constitució, ni l’Estatut d’Autonomia, ni la Carta Europea de les Llengües Regionals ratificada per l’Estat espanyol... presideixi el màxim òrgan de govern de la judicatura. Però, és! Potser que diguem prou.

Després de mesos d'aguantar estoicament la tortuosa navegació pels meandres de la negociació, mentre la dreta d'arrel franquista, l'espanyolisme més ranci i antidemocràtic no ha parat d'atacar-nos i d'insultar-nos, fins a actituds de befa com la del president del Consell General del Poder Judicial, ja és hora que ens mobilitzem. Ja és hora que ens mobilitzem perquè també el PSOE sàpiga que ha de complir essencialment el seu compromís de respectar el que el Parlament de Catlaunya decidís, és a dir la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya.

Deia en Josep Lluís Carod-Rovira: “Ja és hora que, més enllà dels partits polítics, la societat surti a la catalana, sense violència, i de forma festiva si es vol, al carrer perquè es vegi que aquest Estatut és el que vol Catalunya, no només els seus partits, sinó el conjunt de la societat catalana” (TV3 La nit al dia, 12 de gener).

Sí, ja és hora!

El dia 27 de gener la Comissió de la Dignitat organitza un gran acte a les vuit del vespre a l'Aliança del Poble Nou a Barcelona. Em sembla que per aquella data ja seran a Catalunya, si no tots, bona part dels documents expoliats pels feixistes. La Generalitat ja va anunciar que el dia 25 de gener s'inaugurarà l'exposició El retorn dels papers de Catalunya. 1977-2004 al Palau Moja on s'exposaran els primers papers que arribaran de Salamanca. Abans de l'exposició, se celebrarà un acte solemne a la seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.

Encara que Unamuno no és sant de la meva devoció, aprofito per donar difusió a la carta que els seus descendents han adreçat a l'alcalde de Salamanca, del PP, per l'ús totalment abusiu que han fet de la frase "vencereis pero no convencereis" (adreçada justament als qui "por derecho de conquista" arrabassarien els papers i tantes i tantes vides):

Sr. D. Julián Lanzarote
Alcalde de Salamanca
Ayuntamiento Salamanca 9 de diciembre de 2005

Muy Sr. nuestro:

Los que firmamos esta carta, nietos y bisnietos de Miguel de Unamuno y Jugo, queremos expresarle nuestro creciente malestar, escándalo, sorpresa e indignación por la utilización por parte de ese ayuntamiento (y la formación política que lo apoya), en su campaña contra la devolución a Cataluña de los archivos de la guerra, de la famosa frase de Unamuno "venceréis pero no convenceréis". La manipulación de la verdad histórica que ello representa es evidente. Vds. saben que esa frase fue dirigida a los militares golpistas de 1936, al ejército franquista que robó esos papeles en Barcelona y se los llevó a Salamanca. No podemos aceptar que utilicen en su campaña la figura de Unamuno. ¡Ah, cómo se estremecería en su tumba si les oyera, y cómo atronaría su voz nunca acallada condenándoles! Pero ya que ello no es posible tenemos nosotros, sus descendientes, que intentar suplirle haciéndonos oír. ¡Por respeto a la verdad y a su figura, exigimos que retiren de todos sus carteles, folletos, etc, relacionados con su campaña, no sólo el nombre de Unamuno sino la frase misma, tan ligada a él que la asociación con su nombre es automática!

Atentamente
Firmado:
Miguel de Unamuno Adarraga DNI 12 543 923
Concha de Unamuno Pérez DNI 7 717 859
Mercedes de Unamuno Adarraga DNI 12 515 603
Josefina de Unamuno Pérez DNI 7 742 972
Carmen de Unamuno Adarraga DNI 12 514 132
María Teresa de Unamuno Adarraga DNI 12 579 296
Pablo de Unamuno Pérez DNI 7 742 715
Salomé de Unamuno Adarraga DNI 12 530 980
Concha de Unamuno Adarraga DNI 12 579 297
Firman también esta carta treinta y cinco bisnietos de Unamuno.

P.S. Dada su calidad de carta abierta nos reservamos el derecho a dar a este documento la publicidad que estimemos oportuna.
CC: Sr. Secretario Regional del Partido Popular de Castilla y León Sr. Secretario General del Partido Popular"

(Aquesta carta m'ha arribat pels bons oficis de la companya M.J. de la secció local d'ERC de Torroella.)

He rebut aquest missatge de la secció local d'ERC de Torroella:

Amics,
A causa de les reunions que els representants de Catalunya, entre ells el diputat d'ERC Joan Ridao, tindran demà a Madrid amb el Govern Espanyol, l'acte per l'Estatut ha estat suspès.
Perdoneu les molèsties

ERC - Torroella de Montgrí

No en parlo gaire, encara que ho segueixo de prop. De moment, és evident que ZP no compleix amb el que havia dit i repetit: "acceptaré l'Estaut que aprovi el Parlament de Catalunya". Les esmenes del PSOE, i les manifestacions dels seus dirigents, per ara mostren poca voluntat de canviar de model, de sistema; es resisteixen a obrir la via per a una segona transició cap a un Estat federal plurinacional. El PP i la crosta militar, judicial i eclesiàstica, i els seus mitjans de comunicació, enrocats, insultant-nos i amenaçant-nos. El PSOE i els demócrates espanyols haurien d'entendre que l'única possibilitat que tenen també ells d'avançar, de progressar, és aturant aquesta dreta ultranacionalista espanyola i enfortint els lligams amb els partits catalans, bascos, gallecs. És bo que amb tranquil·litat i fermesa fem valdre les nostres raons i manifestem la nostra voluntat democrática ja expressada pel Parlament. Per això, ens podem alegrar que la reunió d'avui del quadripartit, proposada per ERC i convocada pel president Maragall, hagi fixat les bases d'una estratègia comuna i hagi traçat les línies vermelles de la negociació de l'Estatut: NACIÓ, LLENGUA, COMPETÈNCIES I NOU MODEL
DE FINANÇAMENT SÓN IRRENUNCIABLES.

Esperem que sigui així. Ja en parlarem.

Fa un parell de mesos vaig preguntar al govern de l'Estat quants funcionaris de l'Estat hi havia a Catalunya i quina formació de català tenien, per províncies i per ministeris. Fa poc m'han contestat. En total hi ha 11.051 funcionaris de l'Estat a Catalunya, dels quals 4.307 treballen per Hisenda i 4.295 per Treball i Afers Socials (trobareu el detall de dades aquí si consulteu el quadre de la pàgina 114 del document en pdf).

Pel que fa a la formació en llengua catalana, segons les dades del govern de l'Estat, d'aquests onze mil funcionaris, el 2005, 731 han assistit a 64 cursos de nivell A, B i C o de llenguatge administratiu, de "qüestions gramaticals" i de redacció de documents administratius (trobareu el detall de dades del 2001 al 2005 aquí si consulteu el quadre de la pàgina 52 del document en pdf).

A més de la moció sobre els espigons de Sant Antoni, abans d'acabar l'any també vaig presentar aquesta bateria de preguntes escrites al Ministeri de Medi Ambient:

¿Quines concessions que limitin el lliure accés a la línia costanera hi ha en la zona marítima de la província de Girona, quin cànon anual paguen, quan es van concedir i quan acaben?

¿Quin seria el cost del rescat de cada una de les concessions que limiten el lliure accés a la línia costanera en la zona marítima de la província de Girona?

¿Quina previsió té el govern per recuperar per a l’ús públic les concessions que limiten el lliure accés a la línia costanera en la zona marítima de la província de Girona?

¿Quines situacions irregulars té detectades el Govern a la província de Girona pel que fa a l’ocupació, permanent o temporal, i als usos de la zona marítima?

¿Quina previsió té el Govern per corregir les irregularitats que hi ha a la província de Girona pel que fa a l’ocupació, permanent o temporal, i als usos de la zona marítima?

En la darrera reunió de la Comissió de Justicia de l'any 2005 va comparèixer el secretari d'estat de Justícia, Luis López Guerra, per donar compte de l'aplicació de la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Del diari de sessions extrec la meva intervenció i la resposta del secretari d'estat (que curiosament va iniciar en català per respondre'm):

Bon dia, senyor López Guerra, permeti'm que amb la màxima cordialitat li doni la benvinguda en aquesta Comissió de Justícia en català, tot recordant que aquesta de l'ús normal, habitual de la nostra llengua en l'Administració de Justícia és una de les assignatures pendents encara a Catalunya.

Es una satisfacción tenerle entre nosotros, señor López Guerra, con la máxima cordialidad, decía, me he permitido darle la bienvenida en catalán, a la vez que recordaba que el uso habitual de nuestra lengua en la Administración de Justicia es una de las asignaturas pendientes aún en Cataluña.

Al tratar de la violencia doméstica y más específicamente de la violencia de género, en primer lugar, debemos lamentar, como hacía la compañera del Grupo Parlamentario Socialista, que aún perviva, que aún tenga visos de comportamiento social enraizado y lamentamos las muertes de 109 mujeres en 2004 y en lo que llevamos de 2005 las de más de 70; quizás usted pueda darnos el dato exacto --aunque quizá lo haya dicho y entre tantos que nos ha dado lo he perdido--, y sin hablar de las innumerables víctimas de malos tratos físicos y psíquicos. Pero como no estamos aquí para lamentarnos, sino para propiciar soluciones, antes de entrar en el capítulo recordatorio de lo que nos queda por recorrer, de las respuestas que nos debería dar la administración a algunas demandas de más medios, debemos felicitarnos de tener una buena ley que permite tipificar claramente como delitos lo que eran conductas violentas toleradas, una ley que sabemos que su ministerio ha laborado --y nos ha hecho una exposición exhaustiva-- para que se aplicara bien y en esa medida puede contar y contará con el apoyo de nuestro grupo parlamentario.
Ahora bien, como siempre es más fácil hacer buenos textos legales que aplicarlos, sobre todo en cuestiones de tipo social, es decir, nos pasa con las leyes de educación y nos pasa en este caso, sobre todo porque se necesitan medios y en este caso, como en los otros que citaba, también necesitamos un cambio de mentalidad y de métodos de trabajo ya que es imprescindible, como usted ya ha puesto de manifiesto, una atención integral a las víctimas que son las mujeres, pero también a los hijos y a veces incluso a los propios delincuentes maltratadores.

Ante esta realidad de esta nueva ley, una situación que se dio al empezar a aplicarla es que hubo incluso una cierta resistencia dentro de la propia Judicatura porque había dificultades por parte de los jueces para asumir esta nueva realidad y así hubo manifestaciones relativas, por ejemplo, a que los nuevos juzgados suponían una actuación multidisciplinaria y que se requería que además de jueces --decían-- fueran también psicólogos, médicos, trabajadores sociales, etcétera. Es evidente que el juez no está preparado para ello y, por lo tanto, es necesario que se creen estos equipos multidisciplinares, de los cuales usted nos ha hablado. Mi pregunta es si son suficientes estos euros que nos ha citado para estar realmente a la altura del desafío que representa la aplicación de nueva ley. Es evidente que por ahora no, porque ha habido un colapso evidente en los juzgados, donde se dan situaciones que no deberían producirse, como que la persona maltratadora esté en contacto directo con la persona maltratada en el momento del juicio, situaciones de este tipo que se dan en muchos juzgados, particularmente en aquellos que no están especializados en el tema que son la mayoría de los que están atendiendo todavía los casos de violencia de género. Faltan medios materiales y humanos y se ha producido un colapso, que es de sobra conocido y lo acabo de mencionar. Yo quiero referirme al caso catalán, como senador de un grupo catalán que además está en el Gobierno de Cataluña, pues nuestra administración se encuentra también con las mismas dificultades que se encuentra usted en todo el territorio del Estado.

En el caso de Cataluña se ha dado clarísimamente en el primer semestre del año, donde ya se veía que los nuevos juzgados especializados de Barcelona eran insuficientes y que el número de casos que vienen a atender los juzgados de poblaciones del área metropolitana de Barcelona que no tenían ningún juzgado especializado estaban completamente desbordados. Este colapso ha sido aún mayor a partir del mes de junio cuando se aplica ya todo el articulado de la ley y se han producido situaciones, como usted también ha descrito, de juzgados en los que el número de horas extras se ha disparado, se ha llegado a una media de 20 a 30 horas extras al mes, etcétera, con quejas por parte de los sindicatos, incluso con algún plante por negarse a hacer estas horas extras.
Por nuestra parte creemos que es necesaria --usted lo conoce bien-- la creación de nuevos juzgados especializados en Cataluña y además se da una situación especial que usted también conoce que es que si bien es cierto que las competencias de Justicia están transferidas a las comunidades autónomas, también es cierto que su financiación está en relación con un aparato legislativo que no es el que tenemos actualmente y que a veces se hacen desarrollos legislativos que producen nuevos gastos que no están previstos en el sistema de financiación. Esto es lo que nos llevó, en nuestro caso, a presentar incluso una serie de enmiendas a los Presupuestos Generales del Estado y concretamente una que hacía referencia al caso de los juzgados especializados en la violencia de género y muy especialmente al tema de la asistencia jurídica gratuita. En este caso nosotros llegamos a pedir una financiación suplementaria de seis millones de euros por este concepto; en el curso del debate presupuestario retiramos estas enmiendas, a petición del Grupo Parlamentario Socialista y de su ministerio, y además en aras de una negociación que esperemos prospere. La enmienda no respondía, evidentemente, a ningún capricho, sino a una necesidad real, y por ello estamos a la espera de que esta negociación pueda avanzar por otras vías.

Por lo que se refiere a la creación de nuevos juzgados, estamos a la espera de que en Barcelona y en poblaciones de su área metropolitana --y de hecho se ha constatado que en algunos partidos judiciales del área metropolitana se ha dado un desbordamiento incluso superior al de la ciudad de Barcelona-- se creen nuevos juzgados, que espero que pueda usted anunciarnos hoy o que al menos nos dé alguna esperanza de que en el curso del año que viene se puedan crear.

También estamos a la espera de que algunos juzgados con el carácter de mixtos puedan incluso especializarse en violencia de género en otras poblaciones de Cataluña.

«Moltes gràcies»; quizá le he escrito la carta a los Reyes, pero espero que con la perspectiva de este nuevo año pueda hacerse realidad.

-------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------

Señor López Guerra, tiene la palabra.

«Jo també voldría parlar en la seva llengua», pero desgraciadamente no dispongo de los medios técnicos para ello, señor Bofill.
Efectivamente, nos encontramos ante una ley que supone un desafío a todos los poderes públicos. Me ha preguntado si dispongo de las últimas cifras y he de decirle que, a 9 de diciembre, los últimos datos de la delegación para la violencia de género arrojan un saldo de 62 víctimas, puede que sean algunas más, obviamente son demasiadas, sobre todo porque los fallecimientos son sólo la punta de un iceberg que muestra una situación social insostenible e insoportable.

Al ser una ley integral, hace referencia a una cantidad notable de dimensiones del fenómeno; y ponerle remedio, aunque sólo sea desde la perspectiva del Ministerio de Justicia, supone un proceso de implantación del que no cabe esperar resultados milagrosos; implantación que debe hacerse poniendo los medios que se consideran necesarios; verificando las deficiencias, e intentando remediarlas y, en mi opinión, las intervenciones de su señoría se han centrado fundamentalmente en este proceso.

Efectivamente, las previsiones basadas en las estadísticas suministradas por el Consejo General del Poder Judicial se demuestran insuficientes en muchos aspectos; sin embargo, difiero en cuanto a algunos términos utilizados, por ejemplo, se ha hablado de colapso refiriéndose a Barcelona. Obviamente, como he dicho anteriormente, los medios de comunicación tienen la competencia y la obligación de informar, pero en ocasiones no pueden evitar ciertas dosis de exageración en la presentación de las noticias, de forma que si se quiere conocer los datos reales, hay que esperar a disponer de las comunicaciones de los órganos que llevan a cabo su recopilación.

Son datos recibidos del Consejo General del Poder Judicial, y voy a hacer referencia a algunos; hay que estudiarlos, puesto que se refieren a aspectos muy distintos y, sobre todo, porque nos falta todavía algo muy importante a efectos operativos; nosotros hemos solicitado a dicho Consejo General dos aspectos: por una parte, queremos que nos proporcione las cargas de los diversos juzgados, tanto compatibles como exclusivos, en materia de violencia de género, y por otra, y lo que es decisivo y todavía no tenemos, los módulos o criterios que consideran necesarios para llevar a cabo una distribución racional del trabajo.

Hemos recibido los datos del primer aspecto, es decir, lo relativo a las cargas, pero éstas se pueden contemplar desde perspectivas muy distintas; por ejemplo, en este momento tengo varias listas, una hace referencia a asuntos ingresados en juzgados de violencia sobre la mujer, los datos son de julio a septiembre de 2005, se pueden extrapolar y conseguir una cifra inicial con respecto a la carga anual de asuntos ingresados; otra se refiere a diligencias urgentes en juzgados de violencia sobre la mujer, que nos arroja otro dato; otra es la relativa a las órdenes de protección etcétera; es decir, hay diversos aspectos a tener en cuenta.

A reserva de recibir el dato básico referente a los criterios de módulos de carga razonables y de llevar a cabo la depuración de los mismos en algunos puntos, me atrevería a señalar que el término colapso o incluso la palabra alarma no son del todo apropiados; efectivamente, existe una preocupación, una necesidad de atención, estar dispuestos a reaccionar con la mayor rapidez posible a los desafíos y problemas que se plantean, pero, insisto, los datos que tenemos actualmente señalan que con los recursos previstos es posible que a lo largo del año 2006 podrá conseguirse una respuesta adecuada por parte de los poderes públicos.

Sólo disponemos de módulos iniciales, indicativos. Precisamente uno de los elementos esenciales es la coordinación con el Consejo General del Poder Judicial, y ayer mismo tuve la oportunidad de mantener una conversación con la consejera doña Montserrat Comas a este respecto; le mencioné que iba a comparecer en el Senado y me dijo que los datos no son tan pesimistas, pero siempre hay que mantener cierta reserva porque hasta que no dispongamos de los módulos no podemos hacer aseveraciones absolutamente firmes. Sin embargo, repito, los datos permiten albergar la confianza en que con las medidas previstas, tanto en lo que se refiere a refuerzo de juzgados como a la creación de juzgados nuevos, nos permitirán afrontar todos los desafíos que se presenten en el próximo año.

Hay algunos puntos que me gustaría señalar porque los considero importantes. He de decir que la atención de la prensa y la opinión pública se ha centrado en los juzgados exclusivos porque son los que se dedican únicamente a esta materia y, por tanto, los situados en grandes ciudades; sin embargo, existen problemas en los juzgados compatibles porque, junto a las tareas referentes a violencia de género, tienen también que encargarse de aquellas tareas que les corresponden en el reparto ordinario.

En este punto nos encontramos con una cuestión que preocupa a nuestro ministerio y en la que estamos en estrecha coordinación con el Consejo General del Poder Judicial. En el momento en que se atribuye la competencia sobre violencia a un juzgado en forma compatible, evidentemente habrá que hacer una reordenación del reparto, descargarle de un porcentaje de asuntos que equilibre la nueva carga que supone la violencia. Esta tarea le corresponde básicamente a un órgano de gobierno interno de los tribunales, las juntas de jueces, que son las que verifican este reparto; si este reparto se realiza adecuadamente, la carga adicional que supone la violencia de género se verá compensada y la carga del juzgado no será superior a su capacidad; en cambio, si la distribución no se lleva a cabo adecuadamente, el juzgado en cuestión se encontrará con la carga que ya tenía más una adicional; este es el problema que a veces se plantea, es decir, la distribución que ha hecho la junta de jueces no ha sido la adecuada y, como consecuencia, los juzgados encargados de la violencia de género se han encontrado muy sobrecargados de trabajo; en el mes de octubre presentamos una solicitud al Consejo General del Poder Judicial y la consejera doña Montserrat Comas me aseguró ayer que efectivamente éste podría llevar a cabo una actuación de revisión para comprobar que este reparto era el adecuado.

No es éste el único problema en los juzgados compatibles, tenemos otro y es que, debido a que estos juzgados actúan de hecho durante las horas de audiencia como juzgados de guardia, aun cuando tengan que enfrentarse con asuntos civiles o penales propios de su jurisdicción tienen que dar preferencia, en cuanto a la rapidez, a los de violencia. Esto supone cierta alteración en el proceso, de forma que estamos buscando fórmulas
--y la consejera Montserrat Comas me sugirió algunas-- para evitar este tipo de disfunción. Puedo asegurarle que se está prestando toda la atención a este tema y que trabajamos en coordinación con el Consejo General del Poder Judicial. En este sentido, hay un reglamento básico del Consejo, el Reglamento de los aspectos accesorios de las actuaciones judiciales, que puede servir al respecto.

Otra cuestión adicional es la formación --y a ello se ha referido también su señoría--, tanto en los juzgados compatibles como en los no compatibles. En este sentido, quiero hacer referencia a un problema específico. Los juzgados de violencia fueron asignados, por la ley orgánica, a los considerados como juzgados de instrucción, es decir los de penales. Debido al carácter de su función jurisdiccional estos juzgados conocen no solamente de los aspectos penales sino también de los civiles relacionados con la violencia de género, y esto plantea una cuestión de formación. El personal de estos juzgados básicamente tiene formación sobre el procedimiento penal y no tanta práctica en lo que se refiere al procedimiento civil, de ahí el desafío en cuanto a la formación. Pero lo estamos teniendo en cuenta.

Por lo que se refiere al tema de la defensa jurídica gratuita, señor Bofill, creo que, a la vista de los datos que nosotros utilizamos, 6 millones parecen demasiados. Si nosotros prevemos en torno a 1.600.000 para el territorio de competencia estatal, 6 millones para una sola comunidad autónoma me parece un poco excesivo. Lógicamente, entra dentro de lo que es el deber de los representantes de una comunidad autónoma y de sus poderes públicos pedir los recursos suficientes, pero 6 millones son muchos. De todas maneras en el caso concreto de Cataluña, como usted sabe, el sistema de transferencia no coincide con el de otras comunidades autónomas y está sujeto a asignaciones anuales, por lo que las negociaciones en este aspecto pueden llevar a algún tipo de modificación.

Debo decir también que la coordinación por parte del Ministerio de Justicia no solamente se refiere al Consejo General del Poder Judicial sino también a otros ministerios; el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales en lo que se refiere --y tengo un protocolo al respecto-- a la atención a las víctimas e información en los servicios de teleasistencia que tiene previstos y el Ministerio de Interior en relación con dos aspectos: un protocolo para la coordinación de las actuaciones policiales y judiciales y otro en cuanto a las actividades de reeducación.
Como ustedes saben, la ley orgánica establece una serie de condicionamientos para el establecimiento de medidas cautelares, suspensión de penas, etcétera, que se condicionan a la participación de los afectados en actividades de reeducación y reintegración. En la práctica esto no corresponde a las competencias del Ministerio de Justicia y más bien se integra en lo que es el cumplimiento de las penas, que entra dentro del ámbito de competencias del Ministerio del Interior, pero para nosotros resulta un aspecto importante.
Debo señalar aquí que, por una parte, la normativa del Ministerio del Interior está previendo, mediante decretos y reales decretos, la puesta en práctica de estas medidas educativas. Y, por otra parte, también quiero señalar, porque creo que es de justicia, la actuación de algunos órganos judiciales; por ejemplo, la Audiencia Provincial de Alicante está llevando a cabo convenios y actuaciones en coordinación con la comunidad autónoma respectiva, Valencia, en este aspecto, y lo comento porque ha surgido en la opinión pública.

Otro tema que se ha tocado aquí es si existe una resistencia por parte de la judicatura a la puesta en práctica de la ley. Yo creo que éste no es el caso, tan sólo se han puesto de manifiesto los comentarios realizados por parte de los jueces y juezas, decanos y decanas con respecto a la necesidad de medios y problemas que se plantean. Creo que eso supone, simplemente, una actitud crítica o de observación natural en cualquier contexto profesional.
Debo señalar que existen dos problemas que pueden afectar a los jueces.
Por un lado, estos juzgados de violencia son muy visibles desde el punto de vista de la prensa y la opinión pública, cuando la naturaleza de la profesión judicial es en su inmensa mayoría discreta: se lleva a cabo el trabajo y no se aparece en los medios. Esto puede ser un elemento disuasor. El segundo punto es que, efectivamente, se trata de unos órganos en los que se prevé una carga considerable, por lo menos hasta que se realice el reparto.

No puede excluirse que se haya producido, como se ha comentado, algún tipo de efecto llamada debido a la misma publicidad que han recibido estos órganos. Así y todo, puedo señalarle que la colaboración que está prestando el Consejo General del Poder Judicial y sus miembros en su conjunto es absoluta, incluso en aquellos casos en que los que, tanto el personal judicial como los secretarios y funcionarios, tienen que hacer horas extraordinarias. En este sentido, intentamos que la prestación de este servicio no sea algo extraordinario que suponga una carga adicional, sino que entre dentro de las obligaciones usuales de este personal.

Ciertamente, les agradezco su interés y preguntas. Creo que en este tema están comprometidos todos los grupos políticos y parlamentarios y, desde luego, la sociedad española en general y que esta cuestión va a exigir esfuerzos por parte de todos, desde luego de las autoridades del Estado, pero también de las comunidades autónomas y corporaciones como los colegios de abogados, pero en este proceso es difícil esperar resultados inmediatos o milagrosos.

Parece que la criminalidad en este aspecto ha disminuido algo con respecto al año pasado, pero me cuesta admitir que sea la rápida consecuencia de una medida legal. En cualquier caso, una sola víctima es más de lo deseable.
Creo que con esto he respondido a sus preguntas, pero quedo a su disposición.

-------------------------------------------------------

El señor BOFILL ABELLÓ: Muchas gracias, señora presidenta.
También quiero agradecerle sus palabras. En cualquier caso, yo no le pedía tanto como que hablara catalán, simplemente le transmitía una posición reivindicativa que mantenemos aquí porque consideramos que el Senado, como Cámara territorial, justamente es el sitio donde se debería poder hablar con normalidad las diferentes lenguas.
Le agradezco todas sus explicaciones y únicamente quiero puntualizar dos cosas. En primer lugar, he utilizado la expresión resistencia en la judicatura como una forma de decir no que no quieran aplicar la ley sino que, por las condiciones que les exige la ley, a veces los juzgados no están preparados para hacer frente a lo que se les viene encima, tanto por carencias de personal como por cuestiones de formación; esto último lo planteó la juez decana de Barcelona cuando comentó que ahora tenían que hacer, por ejemplo, de psicólogos en un intento de explicar que necesitaban equipos pluridisciplinares.
Enlazo esto con el tema de los 6 millones de euros porque una parte importante de esa cantidad se destina a la asistencia jurídica gratuita y la otra hace referencia al personal necesario, incluso de otras especialidades, que atiende estos juzgados, así como al propio personal administrativo que ha tenido que realizar muchas horas extraordinarias y que corre a cargo de la administración autonómica.
Por último, quiero comentar una cuestión porque considero interesante tener consignado el dato. Cuando debatimos la modificación de la ley del divorcio uno de los temas que surgió fue el del efecto llamada y las repercusiones que podía tener en relación con la ley. Pasado un tiempo sería interesante tener en cuenta este dato para poder evaluar si la forma en que acabó siendo redactado el articulado de la modificación de la ley del divorcio ha tenido o no relación con esta cuestión. Es algo que se me ocurre sobre la marcha, pero me parece que puede ser importante para nosotros tener este dato.
Muchas gracias.