Aquests americans ho tenen clar. Les llengües serveixen per comunicar-se, com ens diuen tan sovint alguns que volen que abandonem la nostra a favor de la seva amb l'excusa que és parlada per més gent; però aquests de la NBA ho han entès bé i quan volen que els entenguem bé, i que participem, el que fan és, a més de l'anglès, usar el català i un munt de llegües més: vegeu el formulari per participar en la votació per decidir quines superestrelles de la NBA participaran a la competició NBA All Stars d'aquest any a Houston el 19 de febrer de 2006. (Tinc un fill aficionat al bàsquet. Es nota?)

Ja fa un parell de mesos l'Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni em va explicar la preocupació amb què vivien davant el projecte de construir uns nous espigons a la platja de Sant Antoni i de modificar substancialment la seva configuració actual (també artificial) i em van demanar de fer alguna gestió. Alhora també es va posar en contacte amb mi, i amb la regional d'ERC, la secció local d'ERC de Calonge preocupats també pel tema dels espigons de Sant Antoni i pel jaciment arqueològic del Collet; després he tingut diverses reunions amb la secció local d'ERC de Calonge per preparar una iniciativa parlamentària sobre els espigons i vaig consultar l'opinió del PSC de Calonge sobre els espigons, que coincidia plenament amb la nostra: el projecte del ministeri de Medi Ambient (projecte que ve de l'època del govern del PP) no té prou en compte la realitat actual de la platja de Sant Antoni i l'opinió dels veïns; és convenient que es faci alguna obra i no perdre la inversió prevista, però cal reconsiderar el projecte. Aquests són el termes de la moció que he presentat a la Comissió de Medi Ambient del Senat (avui el Diari de Girona se'n fa ressò aquí):

El Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que estableix l’article 177 del Reglament de la Cambra, sol·licita la tramitació de la següent moció davant la Comissió de Medi Ambient sobre la reconsideració del projecte de construcció d’uns nous espigons a la platja de Sant Antoni, al terme municipal de Calonge (Baix Empordà, Girona).

Exposició de Motius

La construcció del port de Palamós a començaments del segle passat i els allargaments de la seva escullera van modificar els corrents a la badia de Palamós de tal manera que pràcticament va desaparèixer la platja en la zona del passeig marítim de Sant Antoni, amb la consegüent afectació pels temporals de llevant del passeig marítim i les construccions de primera línia de mar.

El 1975 es va redactar un projecte d’esculleres paral·leles (5) al passeig i de restauració de la platja creant un sistema de petites cales protegides per aquestes esculleres. En la pràctica només es van executar 3 de les esculleres projectades, a la part més afectada, i 2 petits espigons on hi havia d’haver les altres 2 esculleres projectades, i es va restaurar la platja.
Malgrat que el projecte no es va executar completament, que no es van acabar correctament les puntes d’aquestes esculleres i que les roques utilitzades per a la seva construcció eren d’un tonatge reduït, avui, més de 25 anys després de la seva construcció, sense que s’hi hagin fet les necessàries obres de manteniment, segueixen complint la seva funció principal de conservació de la platja i de protecció del litoral, amb problemes, però, quan es produeixen els grans temporals de llevant de la tardor o l’hivern, moment en què les onades s’enfilen al passeig marítim i al malmeten en uns punts molt específics, més exposats als vents de llevant i insuficientment protegits per les esculleres existents.

Són aquests problemes els que han motivat la demanda reiterada de les autoritats locals d’una intervenció per millorar la protecció del litoral.

Al marge que el sistema de cales creat per les esculleres existents ha funcionat essencialment bé per a la finalitat de retenir sorres, cal subratllar que ha afavorit un sistema d’ocupació de la platja familiar, més repartit perquè s’ha augmentat el perimetre de platja i ha generat una relació convivial entre els usuaris, entre els veïns de la zona costanera i el medi, que aprecien molt especialment com han posat de manifest reiteradament.

Ens trobem, però, que en atenció a la demanda de millora dels sistema de protecció del passeig marítim quan es produeixen temporals de llevant, el Ministeri de Medi Ambient va presentar un projecte que capgira tot el sistema i que té uns costos molt alts, en inversió i també des del punt de vista mediambiental, ja que preveu extraccios de sorres davant de la costa entre Santa Cristina i Tossa, en una zona habitual de pesca de les flotes de la Costa Brava (motiu pel qual les confraries de pescadors també hi han presentat al·legacions), és més agressiu respecte a la badia, ja que les esculleres perpendiculars a la platja són més llargues i, a més, poden generar problemes en la platja i el passeig del municipi veí de Palamós (l’Ajuntament de Palamós també hi ha presentat al·legacions), a banda dels prejudicis que es causarien al sector turístic durant el temps que durarien unes obres de tanta envergadura.

Davant d’aquesta situació, hi ha hagut una important resposta d’usuaris de la platja, de veïns, de propietaris d’apartaments i negocis de sant Antoni contra el nou projecte i demanant la seva reconsideració: manifestació d’unes 600 persones el 10 de setembre de 2005, amb pancartes en què deien “Ens agrada el que tenim”, “No al nou projecte”…; recollida de més de 6.000 signatures; venda d’un miler de samarretes i 150 pancartes, etc. Com també s’han presentat nombroses al·legacions al projecte.

Per tot això, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent

MOCIÓ

La Comissió de Medi Ambient insta el Govern a:

1. Reconsiderar el projecte de construcció de nous espigons a la platja de Sant Antoni (municipi de Calonge), a la badia de Palamós.
2. Mantenir la inversió prevista per resoldre els problemes causats pels temporals en un sector de la platja i del passeig marítim de Sant Antoni (municipi de Calonge), a la badia de Palamós, d’acord amb un projecte que sigui acceptat per tots els afectats.

Un grup de joves amb molta empenta ha constituït la nova secció local d'ERC de Pals. Us podeu imaginar la il·lusió que em fa veure com en el poble del meu pare, del meu avi, del meu besavi, "l'avi Rajoler", catalans i republicans de soca-rel (el meu besavi d'abans de la fundació d'ERC), es crea una nova secció d'ERC amb ganes i possibilitats de fer poble, de ser una alternativa de futur a Pals, entroncada en un projecte de país lliure, modern i socialment avançat, com el d'ERC!

Article de La Vanguardia. Cita aquest bloc (gràcies):
"En ERC, muy conocidos son los blogs de los senadores Miquel Bofill (www.mbofill.net) y Francesc Ferrer (www.francescferrer.net)."
(Francesc Ferrer va ser molts anys senador, ara és regidor de Girona)

No sé si cal, perquè és impossible ser exhaustiu, perquè de vegades s'ha de ser discret i perquè tot sovint no tens temps ni d'obrir el bloc, però reprodueixo un altre retall de la meva agenda de senador d'ERC. El debat i les votacions dels Pressupostos de l'Estat es van allargar des de dilluns 12 de desembre al matí fins dimecres 15 passades les nou del vespre. L'endemà, dijous, vaig assistir a l'esmorzar-conferència de la ministra de Cultura al Casino de Madrid (un autèntic casino de "senyors", al carrer Alcalà, 15): discurs de modernor cultural espanyola (poca pluralitat cultural-lingüística, referències sovintejades a "el idioma" -l'espanyol/castellà, of course-, moltes dades econòmiques i encertada reivindicació del pes econòmic de la cultura i el consum cultural..., la inevitable pregunta de periodistes sobre els papers de Salamanca: "tornaran al gener..."; davant les possibles objeccions: "acaso Barcelona no es España!" ); entre moltes altres persones, saludo el director general de l'INAEMúsica, José Antonio Campos, em diu que ja sap que hem aconseguit aprovar una partida per al Festival de Torroella i aprofito per convidar-lo a la inauguració del pròxim. Al migdia, després d'esperar en el bar de l'hemicicle del Congrés, junt amb Iñaki Anasagasti, durant gairebé una hora que s'acabessin les votacions de la LOE, roda de premsa al Congrés de Diputats junt amb els altres parlamentaris que vam anar a Venezuela (el dia abans ens havíem reunit amb el ministre Moratinos) (vegeu en un post anterior la declaració conjunta). Divendres, reunió amb Giropesca i roda de premsa (vegeu aquí com ho va recollir El Punt i a continuació més avall la notícia corresponent del Diari de Girona); no solament em va semblar una iniciativa molt interessant per als pescadors i per als consumidors, sinó també per a la costa gironina i la seva bona imatge, i, a més, portada per gent competent. Divendres a la tarda, contacte sobre la Llei de mediació d'assegurances i reassegurances privades. Dissabte, Consell Nacional d'ERC, a Santa Coloma de Farners, amb les darreres males notícies sobre finançament damunt la taula; s'hi aprova el reglament per al nomenament de candidats a les eleccions municipals de 2007: ens estem preparant bé. A la tarda, Executiva Comarcal del Baix Empordà d'ERC: panorama encoratjador, almenys 15 municipis, entre els quals tots els de més de 5.000 habitants, amb gent engrescada...

ERC es compromet a demanar al Govern que doni suport a Giropesca
DDEG, PALAMÓS

El Diputat d´ERC Jordi Castells, membre de la Comissió de Pesca del Parlament de Catalunya, i el senador Miquel Bofill es vn entrevistar ahir a Palamós amb representants de l´Associació Giropesca. Els parlamentaris van voler copsar, de primera mà, la problemàtica de l´entitat gironina pel que fa a la comercialització del peix a les llotges de les comarques gironines. Esquerra es va comprometre a fer les gestions necessàries perquè el Departament d´Agricultura i Pesca faci costat a les demandes de Giropesca.
Els representants d´Esquerra Republicana van valorar molt positivament l´experiència de comercialització dels pescadors gironins i van manifestar la seva confiança que pugui tirar endavant.
En opinió de Jordi Castells, «Giropesca no només representa una porta oberta al futur econòmic del sector, sinó també una millora a la qualitat dels productes pesquers i una millora de la formació i les condicions de treball dels pescadors de les comarques gironines». Per la seva banda, Miquel Bofill va declarar que «la Generalitat ha de donar suport al sector pesquer perquè aquest és un puntal de l´economia dels municipis costaners de les comarques gironines». El senador també va assenyalar que «garantir la pesca de les nostres comarques va més enllà de la seva importància econòmica, també és un sector que representa la tradició i la cultura del litoral gironí».
D´altra banda, els representants d´ERC es van comprometre a participar activament en l´elaboració de la nova llei de pesca de Catalunya, els treballs de la qual s´iniciaran en el primer trimestre de 2006. Finalment, els representants d´Esquerra Republicana va manifestar la seva voluntat d´estar en contacte amb Giropesca per seguir de prop la marxa del seu projecte de dinamització del sector pesquer gironí.

En el tràmit dels Pressupostos Generals de l’Estat al Senat hem aconseguit incorporar, amb el vot de tots els grups menys el PP (que només va votar a favor de la del Palau de la Música) les següents esmenes en la secció 24 de Cultura (esmenes d’ERC, transaccionades amb el PSOE al Congrés, i presentades al Senat per l’Entesa Catalana de Progrés i pel PSOE -es van votar les nostres):

50.000 euros en ajuts per al foment de la traducció d’obres escrites en castellà, català, gallec o euskera a qualsevol d’aquestes llengües i la seva edició.

Un milió d’euros per a la adquisició de llibres escrits en català, gallec o euskera per a las biblioteques provincials de tot l’Estat.

150.000 euros en ajuts per a les entitats sense finalitat de lucre editores de revistes culturals en català, euskera o gallec.

250.000 euros en ajuts per a les empreses editores de revistes culturals en català, euskera o gallec.

50.000 euros en ajuts per a la difusió de revistes culturals en català per mitjà de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

600.000 euros per al foment del català a les Illes: Centenari del I Congrés de la Llengua Catalana.

600.000 euros per al foment del català al País Valencià: foment de la lectura en català Tirant lo Blanc.

300.000 euros per a la renovació de la Casa de Cultura de Girona.

500.000 euros per traslladar el Museu Morera de Lleida a l’edifici de la Panera.

3 milions de euros per al Palau de la Música Catalana.

Aquest matí, 14 de desembre, hem defensat les nostres esmenes de Cultura als Pressupostos Generals de l'Estat (esmenes d'ERC pactades amb el PSOE al Congrés i assumides per l'Entesa Catalana de Progrés al Senat), entre les quals n'hi ha una de 300.000 euros per a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta tarda es votaran i espero que s'aprovin (ja les tenim pactades amb el PSOE des del debat al Congrés, encara que allà no es van poder votar, i avui he parlat amb en Pere Macias de CiU i sembla que finalment hi votaran a favor). Com que he hagut d'assistir a una reunió amb el ministre Moratinos al Congrés, ha estat en Carles Bonet qui ha intervingut en el Ple a partir de les notes que jo tenia per a la meva intervenció. Aquestes són les meves notes (hi trobareu un resum de les esmenes):

És molt important que el govern de l’Estat comenci a assumir en els pressupostos com una responsabilitat pròpia la protecció del català, el gallec i l’euskera, així com el foment de l’intercanvi, el coneixement i el reconeixement entre les diferents comunitats lingüístiques.

Decía que es muy importante que el gobierno del Estado empiece a asumir en los presupuestos como una responsabilidad propia la protección del catalán, el gallego y el euskera, así como el fomento del intercambio, el conocimiento y el reconocimiento entre las diferentes comunidades lingüísticas.

Este es el sentido de siete de nuestras enmiendas, correlativas con otras tantas del grupo socialista.

En primer lugar, destacan dos enmiendas que van a favorecer el mejor conocimiento de nuestras lenguas y sus manifestaciones literarias en todo el Estado. Con la aprobación de la enmienda 904 (2692 socialista) se van a dedicar 50.000 euros al fomento de la traducción de obras escritas en castellano, catalán, gallego o euskera a cualquiera de estas lenguas y a su edición. En la 913 (2694 socialista), por primera vez se prevé dedicar 1 millón de euros a la adquisición de fondos bibliográficos escritos en catalán, gallego o euskera para las bibliotecas provinciales de todo el Estado; con ello, el ususario de una biblioteca de Andalucía o de Galicia, por ejemplo, podrá consultar un diccionario en cualquiera de estas lenguas o leer a Josep Pla o a Salvador Espriu en versión original en su biblioteca.

Las enmiendas 905 (2703 socialista) y 906 (2699 socialista) prevén destinar ayudas, en total 400.000 euros, a la edición de revistas de cultura en gallego, catalán y euskera, que están muy necesitadas de apoyo.

La 907 (2690 socialista) prevé que se ayude con 50.000 euros a la difusión de revistas culturales en catalán a través de la Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Muy importantes son las enmiendas 910 (2698 socialista) y 912 (2697 socialista) dotadas con 600.000 euros cada una para el fomento de acciones en pro de la vitalidad de la lengua catalana en les Illes Balears (Centenario del I Congrés de la Llengua Catalana) y en el País Valencià (Fomento de la lectura en catalán).

Otro bloque de tres enmiendas se refiere a infraestructuras culturales que necesitan urgentemente inversiones para adaptarse plenamente a la demanda social:

300.000 euros para la renovación de la Casa de Cultura de Girona (enmienda 908 de Entesa, 2695 socialista)

500.000 euros para trasladar el Museo Morera de Lleida al edificio de la Panera

Y una de 3 millones de euros para el Palau de la Música Catalana, enmienda (909 Entesa) que, felizmente, se corresponde con otras prácticamente iguales tanto del Grupo Socialista (enmienda 2696), de CiU (e 765), del Grupo Popular (e 2407) y también de IU, aunque en este caso cabría agradecer la generosidad del senador Cuenca que añade un millón de euros más a esta partida (por rigor no lo aceptaremos).

Moltes gràcies, senyor president

Des de dilluns al matí, 12 de desembre, estem reunits al Senat debatent i votant els Pressupostos de l'Estat per al 2006. Són unes sessions maratonianes i força espesses en què les estranyes relacions de CiU amb la dreta espanyola estan permetent al PP modificar força el que ja s'havia acordat al Congrés de Diputats. Pel que fa a les seccions de Justícia i Cultura, de les quals sóc més directament responsable com a portaveu de l'Entesa, les coses han anat malament en un cas, Justícia, i estan anant bé en l'altre (tal com era previsible després del debat al Congrés).

Començaré per Justícia i deixaré per a un proper "post" les esmenes de Cultura.

Les esmenes de Justícia, les va preparar la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya per al debat al Congrés i les va trametre a tots els grups parlamentaris del tripartit. ERC les va assumir i les va presentar en el debat dels Pressupostos al Congrés, però, davant la intransigència del PSOE i del Ministeri de Justicia que no volien acceptar-les de cap manera, en el decurs de la negociació amb el PSOE de tot el paquet d'esmenes d'ERC les va retirar. Quan van arribar els Pressupostos al Senat, a instàncies de la Conselleria de Justícia i apel·lant a la nostra (de l'Entesa) identificació amb les decisions del Govern de la Generalitat i al fet que assumim el Pacte del Tinell com a programa del grup, vaig proposar que l'Entesa tornés a presentar aquestes esmenes al Senat. Es van presentar, però des del primer moment hi ha hagut múltiples pressions del Ministeri, del PSOE i del seu entorn perquè les retiréssim. La portaveu de l'Entesa (senadora del PSC) les va retirar "per error" en una reunió de la Comissió de Pressupostsos, però després, a instàncies de la direcció del grup, es va adreçar un escrit a la mesa del Senat demanant la rectificació de l'error i poder mantenir-les vives per al Ple. Dilluns la mesa del Senat es va pronunciar en contra d'aquesta petició i, per tant, no vaig poder defensar unes esmenes de Justícia que responien a unes demandes bàsiques per al bon funcionament de l'Administració de Justícia a Catalunya. Tot plegat un embolic considerable que ha posat de manifest les reticències ministerials a unes demandes totalment justificades i la necessitat que la negociació de l'Estatut ha de servir perquè en aquest terreny de la Justícia es defineixi un marc més favorable per als interessos de Catalunya.

Aquestes són les esmenes de Justícia i la seva justificació tal com les havia preparat la Conselleria (n'hi ha cinc, al Senat vam presentar la 1,la 2 i la 5):

1) Amb l'objectiu que l'Estat faci una aportació a les comunitats autònomes amb competències en matèria de mitjans personals i materials al servei de l'administració de justícia per a la reforma de l'oficina judicial, entenem que és necessari un finançament que només en el cas de Catalunya, hauria de ser de 2.500 milers d'euros. Per tant, la possible proposta és crear una partida de 12.000 milers d'euros, per aquest concepte a les CCAA amb competències en Administració de Justícia

ESMENA: Crear partida Econòmica - 451 - unitat orgànica 13.02 del programa 112 A "Tribunales de Justicia y Ministerio Fiscal" amb la denominació " Comunidades Autónomas. Programa de Reforma de la Oficina Judicial amb un import de 12.000 milers d'euros.

2) La llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere ha suposat un impacte econòmic molt important, pel que fa a la provisió de mitjans personals i materials al servei de l'administració de justícia. Aquest finançament s'ha previst en la part d'inversions (que quedaria inclòs en el punt 3) i en la part de despeses de funcionament (inclòs en el punt 4). En canvi la despesa de personal i la previsió d'un augment molt important en la despesa en assistència jurídica gratuïta no s'ha contemplat com a finançament específic per a les comunitats autònomes.

ESMENA: Es proposa incloure una nova partida: concepte 452 de la unitat orgànica 13.02 del programa 112 A "Tribunales de Justicia y Ministerio Fiscal" amb la denominació "A la Generalitat de Catalunya, financiación ley orgánica 1/2004" per un import de 6.287 milers d'euros, que cobriria aquests aspectes.

3) L'estimació feta de la quantia que previsiblement ens haurà de transferir l'Administració Central el 2006 pel finançament de nous traspassos consistents en la creació de nous òrgans judicials en l'apartat d'inversions és de 6.400 milers d'euros en lloc dels 6.210 milers d'euros que figura a l'avantprojecte de pressupost en la partida:

ESMENA: En la partida 750 - "A la Generalitat de Catalunya, financiación de traspasos" de la unitat orgànica 13.02 del programa 112 A "Tribunales de Justicia y Ministerio Fiscal " l'import ha de ser 6.400 milers d'euros

4) Pel mateix concepte de finançament de nous traspassos consistents en la creació de nous òrgans judicials, però aquest cop en l?apartat de despesa corrent, hem estimat que l'Administració Central ens hauria de transferir el 2006 1.300 milers d'euros.

ESMENA: C aldria proposar l'obertura d'una nova partida dins del concepte 451 de la unitat orgànica 13.02 del programa 112 A "Tribunales de Justicia y Ministerio Fiscal" que es denominés "A la Generalitat de Catalunya, financiación de traspasos" amb un import de 1.300 milers d'euros.

5) Argumentació: La despesa que ha de suportar el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici 2005 per fer front a les traduccions de les resolucions i expedients judicials d'acord amb el que disposa l'article 231 de la LOPJ (d'ofici s'ha de procedir a la traducció quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la comunitat autònoma, llevat de si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident. També s'ha de traduir quan ho disposin les lleis o la instància de part que al·legui indefensió), és de 512.000 euros. Si a aquesta xifra afegim l'impacte del desplegament dels mossos d'esquadra a la demarcació de Barcelona-ciutat per a l'any 2006, l'estimació seria de 330.000 euros més. És a dir 842.000 euros.

A més, si s'incrementa el nombre de resolucions dictades en català (actualment al voltant d'un 20%), certament la xifra prevista anteriorment es veurà ostensiblement augmentada.

Així mateix, la Carta Europea estableix al seu article 9.2 que els Estats contractants es comprometem a "no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l'àmbit de l'estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària, i a preveure que es podran fer valer davant detercers no parlants d'aquestes llengües, a condició que el contingut de l'acte es faci saber als tercers per les persones que el fan valer; o c) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l'àmbit de l'estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària."

Per tant, en base a aquest Tractat ratificat podríem concloure que totes les despeses que s'originen de traduccions de català al castellà, amb independència que fos el Departament de Justícia el gestor, hauríen de recaure en l'Estat .

Esmena: Es proposa incloure una nova partida: concepte 453 de la unitat orgànica 13.02 del programa 112 A "Tribunales de Justicia y Ministerio Fiscal" amb la denominació "A la Generalitat de Catalunya" per un import de 1.000 milers d'euros, per cobrir els aquests aspectes descrits anteriorment.

Formàvem la delegació (d'esquerra a dreta a la foto): Emma Aparici, assessora parlamentària del Ministeri d'Afers Estrangers, José Ignacio Echániz, diputat del PP, Jordi Jané, diputat de CiU, Dionisio García Carnero, senador del PP, Juan Barranco, senador del PSOE, Iñaqui Anasagasti, senador del PNB, Miquel Bofill, senador d'Entesa Catalana de Progrés (ERC), Isaura Navarro, diputada d'IU, i Begoña Lasagabaster, diputada d'Eusko Alkartasuna; al costat de Jordi Jané hi ha la seva dona, Marga, que l'acompanyava. També formaven part de la delegació Maria Xosé Porteiro, diputada del PSOE, i Isabel Menchón, experta en observació electoral de l'Oficina de Drets Humans del Ministeri d'Afers Estrangers.

Amb força dificultats, al final de l'observació electoral tots els grups, menys IU, vam subscriure aquesta declaració conjunta:

ELECCIONES LEGISLATIVAS DE VENEZUELA
del 4 de diciembre de 2005

Los pasados días 1 a 6 de diciembre de 2005, una delegación plural de parlamentarios españoles ha viajado a Venezuela invitada por el Consejo Nacional Electoral de ese país, fruto de una iniciativa del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España. El objetivo de la visita ha sido observar las elecciones legislativas que se han celebrado el pasado 4 de diciembre. Los parlamentarios, representantes de los Grupos Parlamentarios Socialista, Popular, Catalán de Convergencia i Uniò, Entesa Catalana de Progrès, Senadores Nacionalistas Vascos y Mixto (Eusko Alkartasuna), suscriben la siguiente declaración.

DECLARACIÓN

Agradecemos a las autoridades gubernamentales, electorales, partidarias y de la sociedad civil venezolanas por la atención y amabilidad con que hemos sido recibidos durante nuestra estancia en Venezuela. Asimismo, queremos expresar nuestro agradecimiento al Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación y a la Embajada de España en Caracas por el trabajo realizado para cumplir con nuestros objetivos.

Durante estos días hemos tenido la oportunidad de entrevistarnos con numerosos actores de la vida política y de la sociedad civil venezolana. Hemos podido, por tanto, observar de primera mano y de manera plural el curso del proceso en sus últimos días, así como la celebración misma de los comicios.

A la luz de las impresiones obtenidas tras las reuniones celebradas, deseamos hacer públicas las principales conclusiones que hemos alcanzado.

1. En relación con el proceso y jornada electorales nos remitimos al informe preliminar de la Unión Europea en la medida en que muchos de los aspectos técnicos de la observación realizada por esta delegación durante la jornada electoral coincide con dicho informe preliminar.

2. Vemos con gran preocupación la polarización indiscutible que hemos observado tanto entre las distintas fuerzas políticas como entre la propia ciudadanía. Es evidente que Venezuela vive unos momentos de profunda fractura política y social en donde parecen quedar pocos espacios para el entendimiento y el diálogo entre el Gobierno y las principales fuerzas de oposición.

3. Expresamos asimismo nuestra inquietud por el resultado de un proceso en el que tan solo la coalición oficialista tiene representación parlamentaria. Un parlamento sin representación de la oposición plantea grandes incertidumbres en cuanto al funcionamiento normal y democrático de las instituciones.

4. Consideramos que el proceso electoral que se ha desarrollado en estos días refleja la desconfianza de un sector de la clase política y de la ciudadanía en el sistema automatizado de voto y en el poder electoral nacional. La alta abstención de en torno al 75% registrada en las pasadas elecciones del 4 de diciembre parece ser reflejo, entre otros factores, de esa desconfianza. Nos preocupa que esta desconfianza genere una mayor abstención e inhibición de la ciudadanía en el proceso político.

5. Vemos también con preocupación la división y debilidad de la oposición partidista que no parece representar para los ciudadanos una alternativa sólida para garantizar la alternancia política. La retirada de las principales fuerzas opositoras de la carrera electoral ha generado una situación inédita que hacemos votos para que no tenga consecuencias negativas tanto para los propios partidos políticos como para la democracia venezolana.

6. Creemos que la comunidad internacional puede desempeñar un papel de facilitación y acercamiento entre el Gobierno y la oposición para restaurar la confianza perdida en el sistema.

7. Los lazos de amistad y cercanía que históricamente unen a España con el pueblo venezolano pueden permitir a nuestro país jugar un papel de gran interés en esa eventual facilitación. Creemos que es imprescindible trabajar para tender puentes para el diálogo y el entendimiento entre las partes.

En Caracas, 6 de diciembre de 2005

Si us interessa el tema, a més de la declaració preliminar de la delegació de la Unió Europea, val la pena llegir també la declaració de la delegació de l'OEA (que, tot i haver estat qualificada gairebé de venuda als interessos de Chávez per alguns membres de l'oposició, va acabar fent una declaració molt dura amb el govern chavista).

Del 2 al 6 de desembre vaig ser a Veneçuela amb una delegació de les Corts generals per observar les eleccions. Va ser una activitat molt intensa d’observació política i, específicament, electoral, com reflecteix el programa de reunions i activitats que vam realitzar:

(Foto: a l'entrada del col·legi electoral on va votar el president Chávez, l'armilla era un distintiu dels observadors electorals del CNE (Consejo Nacional Electoral))

Dijous, 1 de desembre, a l’aeroport de Barajas, primera reunió sobre tècnica d’observació electoral a Veneçuela, presentació del programa, etc.

Divendres, 2 de desembre, a la residència de l’ambaixador, Raúl Morodo
• Reunió i dinar amb l’ambaixador i personal de l’ambaixada
• Reunió amb Liliana Ortega, directora de COFAVIC, ONG de drets humans, Carlos Correa, coordinador general de PROVEA, ONG de drets humans, i Luis Pedro España, sociòleg de la Universitat Catòlica Andrés Bello i coordinador del llibre Detrás de la pobreza.
• Reunió amb Alejandro Plaz, president, Maria Corina Machado, vicepresidenta, i Roberto Abdul de Súmate, ONG d’observació electoral i acció ciutadana.
• Reunió amb una delegació de partits polítics que donen suport al govern de Chávez (Patria para Todos, Podemos, Partido Comunista de Venezuela, Gente Emergente...) encapçalada per William Lara, del Movimiento Quinta República (MVR) del president Chávez, expresident de l’Asamblea Nacional.

Dissabte, 3 de desembre,
• Reunió amb dirigents d’Acción Democràtica (partit d’oposició membre de la Internacional Socialista, fundat fa 64 anys i que ha estat al govern de Veneçuela diverses vegades en els darrers 40 anys), a la seva seu central. S’excusa el seu secretari general, Henry Ramos Allup, però hi assisteixen entre altres Víctor Antonio Bolivar, primer vicepresident, el secretari d’Acción Internacional, el de Política Cultural, el d’Acción Municipal...
• Reunió amb dirigents de Primero Justícia (partit d’oposició de dretes de nova creació, sorgit d’una ONG formada per gent jove procedent en part de COPEI, partit tradicional de la democràcia cristiana) a la seva seu del barri/municipi de Chacao de Caracas. Hi assisteixen el seu secretari general, Gerardo Blyde, el secretari de Relaciones Internacionales, Ramón José Medina, i el jove alcalde de Chacao, Leopoldo López.
• Reunió, a la seu de l’ambaixada, amb Carlos Genatios, de la direcció de Ojo electoral, ONG d’observació electoral, i exministre de Vivienda i exministre de Ciencia y Tecnología del govern de Chávez.

Diumenge, 4 de desembre, jornada electoral,
• A les 5.30, de la matinada, observació de la constitució de les meses i instal•lació d’urnes, ordinadors per al vot electrònic, etc. al col•legi electoral del centre preescolar Nuestra Señora del Rosario al municipi de Baruta (Caracas). A partir d’aquí comença un periple que dura tot el dia, amb un petit parèntesi per dinar, per diversos col•legis electorals on prenem nota de les nostres observacions sobre el desenvolupament de la jornada electoral. Visitem el col•legi electoral del Liceo Manuel Palacios Fajardo, situat al barri 23 de Enero, on vota Chávez i alguns ministres. Després ens dividim en grups de 2 parlamentaris, amb cotxe amb personal de l’ambaixada, i, en el meu cas, junt amb el senador per Zamora del PP Dionisio García Carnero, visitem el col•legi de l’Ambulatorio Urbano Tipo 1 Nueva Caracas, el del centre d’educació d’adults Guaicaipuro II, al municipi Libertador, en plena zona de ranchitos, i el de la Escuela Técnica Industrial Julio Calacaño, on ens trobem amb els altres membres del grup d’observadors de les Corts Generals. A la tarda, anem a la zona més benestant de Caracas, on té més presència l’oposició que cridava a l’abstenció i visitem el col•legi electoral situat al Colegio San Ignacio (dels jesuïtes, evidentment) i el del Colegio Don Bosco, on assistim al tancament del col•legi electoral (a quarts de sis de la tarda, després d’una certa polèmica perquè el CNE (Consejo Nacional Electoral) havia decidit sobre la marxa allargar la jornada electoral), a l’enviament de les dades i les actes electroniques i a l’auditoria (obertura d’urnes i recompte manual) del 45% de les meses, d’acord amb la normativa electoral fixada pel CNE.
• Anem, amb Jordi Jané, diputat de CiU, i Iñaqui Anasagasti, senador del PNB, a la seu del Centre Català, però havien hagut de tancar més aviat a causa d’un tall de llum.
• Ens desplacem a la seu central del CNE on s’està fent el recompte centralitzat, però no ens deixen entrar a les sales de totalització “per falta d’espai” (ens diuen que hi ha uns representants dels observadors de la Unió Europea, de l’OEA i d’Ojo electoral).
• Reunió amb la direcció d’Ojo electoral, a la seva seu on una cinquantena de col•laboradors estan fent el recompte de la mostra d’unes 800 meses que han controlat.

Dilluns, 5 de desembre,
• Reunió a la Universitat Católica Andrés Bello amb el seu rector, “padre” Luis Ugalde (jesuïta), amb la presència, entre altres, de Ricardo Ortíz, professor d’economía, de Luis Pedro España, sociòleg, i de José María Casals, degà de la facultat de dret.
• Dinar-reunió, a l’hotel Tamanaco on ens allotgem junt amb els altres observadors convidats pel CNE, amb els militants d’Izquierda Unida i assessors del despatx del president Chávez , Víctor Rios (història, sociologia, política) i Rubèn Martínez (dret constitucional, professor de la Universitat de València).
• Breu contacte amb María Corina Machado de Súmate, que ha vingut a trobar-se amb els parlamentaris del PP.
• Breu trobada amb l’ambaixador, a la seva residència, i reunió amb Delci Rodríguez, viceministra de Relaciones Exteriores para Europa del govern de Veneçuela.
• Conversa amb Raul Morodo, ambaixador d’Espanya.
• Acte a la Hermandad Gallega (gran centre lúdicocultural) en què participen representants i membres dels diversos col•lectius originaris de l’Estat espanyol (amb intervencions molt contrastades, en general molt crítiques amb el govern de Chávez). Contacte amb Adriana Ferreres i amb Jordi Mola, presidenta i vicepresident del Centre Català de Caracas.

Dimarts, 6 de desembre,
• Reunió, a la qual havien estat convidats representants de totes les delegacions d’observació electoral, amb Jesse Chacón, ministre d’Interior y Justicia, i el viceministre de producció petrolera, a la Casa Amarilla, seu del ministeri de Relaciones Exteriores, a la plaça Simón Bolivar (en sortir, en aquesta plaça hi havia una concentració chavista en què es presentaven en públic els electes de les comunitats indigenes, i els dels parlaments Andino i d’América Latina).
• A l’hotel Eurobuilding, assistència a la roda de premsa davant els mitjans de tot el món dels representants de la observació electoral de la Unió Europea que acaben de fer públic el seu informe preliminar.
• Mentrestant a l’ambaixada altres components del grup s’havien entrevistat amb representants d’Izquireda Democràtica (oposició d’esquerra democràtica a Chávez) i de COPEI (democràcia cristiana), al president del qual, Eduardo Fernández, vam tenir ocasió de saludar quan ja s’acabava la reunió.
• Breu reunió amb l’ambaixador i dinar amb personal de l’ambaixada.
• Elaboració del comunicat final de la nostra delegació d’observació electoral que subscrivim tots els Grups parlamentaris representats, menys IU –que el considera massa crític amb el govern de Chávez.

Al vespre agafem l’avió de tornada a l'aeroport de Maiquetía.