Realment és un escàndol que les concessionàries d'autopistes de peatge que són titularitat de l'Estat no paguin l'IBI als ajuntaments. La moció que vam presentar a la Comissió d'Entitats Locals del Senat continua viva i es debatrà possiblement el 15 de novembre (més informació aquí ). El Parlament de Catalunya, amb el vot de tots els grups menys del PP, va aprovar una moció similar a la nostra divendres passat, cosa que encara dóna més força a la nostra acció a Madrid.

Dilluns vam fer una roda de premsa a Vilablereix junt amb el seu alcalde, Enric Vilert, sobre un pont de l'autopista, per explicar les gestions que estem fent i com afecta el tema als municipis de les comarques gironines. Aquí podeu veure què en deia El Punt.

El Diari de Girona ho recollia així:

Ajuntaments deixen de cobrar 20.000 E de l´IBI d´autopistes

Sílvia Oller/DdeG, Vilablareix.
Un total de 25 ajuntaments gironins afectats pel pas de l'autopista pel seu territori deixaran de cobrar aquest any de mitjana un total de 20.000 euros en concepte de l'Impost de Béns Immobles (IBI) de les autopistes. Fins ara les autopistes de peatge tenen una bonificació del 95% en l'IBI, un fet que segons el senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Miquel Bofill, és «escandalós».
Per aquest motiu han presentat al Senat una moció on s'insta el govern a fer efectives totes les compensacions per l'IBI des del 1999. Des de l'any 1972, amb la Llei de construcció i manteniment d'autopistes, les concessionàries d'autopistes tenen una bonificació del 95% en l'IBI. Això perjudica notablement els municipis, pels quals actualment passa l'autopista, ja que veuen notablement reduïda la recaptació.
En aquest sentit, el municipi d'Agullana (Alt Empordà) deixa de cobrar uns 20.000 euros, i segons va dir ahir el senador de l'Entesa Miquel Bofill, «els ajuntaments deixen de recaptar més de 10.000 euros per quilòmetre d'autopista a l'any». Bofill considera que la llei és «injusta» i recorda que l'Estat ja té el compromís de compensar la bonificació que aplica a les concessionàries.
Per pal·liar aquest greuge s'ha presentat a la comissió d'Entitats Locals del Senat una moció on s'insta el Govern a fer efectives totes les compensacions per l'IBI des del 1999 i perquè estableixi també quin sistema de compensació hi haurà per al futur. Bofill va recordar que aquesta és una «reivindicació històrica del municipalisme tant de l'Estat espanyol com català». El fet que les autopistes de peatge no paguin l'IBI als ajuntaments és un «escàndol», tenint en compte que «ja les autopistes ja fa molts anys que han amortitzat la inversió inicial i que tenen uns grans beneficis» segons va dir Bofill.
Els 25 municipis afectats, d'un total de 87,9 quilòmetres d'autopista, són de l'Alt Empordà: la Jonquera, Agullana, Capmany, Biure, Darnius, Llers, Pont de Molins, Figueres, Vilafant, Borrassà, Pontós i Bàscara; Vilademuls, del Pla de l'Estany; Viladesens, Cervià de Ter, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, del Gironès i Riudellots de la Selva, Vilobí d'Onyar, Sils i Maçanet de la Selva.
Divendres passat el Parlament de Catalunya ja va aprovar amb el vot favorable de tots els grups, menys del PP, una moció en els mateixos termes.

Dijous 21 d'octubre, vam aconseguir que la Comissió de Cultura del Senat aprovés una moció perquè l'any 2005 es repari el greuge que va cometre el PP retallant la subvenció a l'IEC (hem de recordar una vegada més que aquell govern del PP havia tingut el suport de CiU?). Aquí podeu veure com recollia la notícia el diari Avui. També se'n va fer ressò El Pais, però sense citar que era una iniciativa d'un senador d'ERC.

A petició de la gent d'ERC d'Eivissa el senador Lluís Aragonès i jo mateix vam ser a l'illa el 5 d'agost (més detalls aquí) i ens vam comprometre a tirar endavant una sèrie d'iniciatives al Senat en forma de preguntes i mocions sobre el Museu de Puig des Molins, sobre el Museu Puget, sobre la necessitat d'una Biblioteca Pública a Eivissa, sobre ajudes a l'Institut d'Estudis Eivissencs i sobre l'agressiu projecte d'autopista promogut pel PP (aquesta última moció a càrrec de Lluís Aragonès, senador d'ERC de Tarragona, portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés a la Comissió de Foment del Senat).

Moció presentada per Lluís Aragonès el 5 d'octubre a la Comissió de Foment del Senat:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El fet insular és una característica fonamental, tant per comprendre la realitat de les illes com per a planificar el seu futur territorial, econòmic i ambiental.

Aquest fet ha sestat reconegut a diferents normes legals; ja a la Constitució, a l’article 138.1, es reconeix la singularitat del fet insular. A l’any 1998 el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Règim Especial per a les Illes Balears on es planteja, entre altres, la problemàtica generada per les limitacions territorial, l’ impacte del turisme, l’ escassetat de recursos naturals. De la mateixa manera, la Llei 6/1998 del 13 d’abril, sobre Règim del Sòl i Valoracions, estableix, a la disposició addicional quarta, el següent: - “En els territoris insulars la legislació urbanística podrà establir criteris complementaris per classificar els sòls no urbanitzables i els urbanitzables, tenint en compte que la delimitació del contingut del dret de propietat del sòl queda condicionat per la peculiaritat del fet insular, la seva limitada capacitat de desenvolupament territorial i la necessitat de compatibilitzar una oferta de sòl urbanitzable suficient amb la protecció i preservació dels elements essencials del territori”.

Tant en el discurs d’investidura del President del Govern com en la compareixença de la Ministra de Medi Ambient, a la primera reunió de la Comissió de Medi Ambient al Congrés dels Diputats, que es va celebrar el dijous dia 20 de maig d’ enguany, es fa menció de la necessitat i el compromís de reprendre el camí del desenvolupament sostenible, propiciar una ordenació del territori equilibrada, el compromís de complir amb el Protocol de Kyoto, la reorientació de la política de costes en pro d’una observació i un ús sostenible del litoral, i la prioritat d’avaluar ambientalment els plans i els programes d’infraestructures i transports.

La peculiar realitat insular ha estat reconeguda per la legislació com un fet diferencial a la vista de la limitació territorial i la fragilitat dels ecosistemes de les illes. La manca de criteris de sostenibilitat ambiental que fins ara ha caracteritzat les intervencions i projectes destinats a les Illes Balears requereix una reparació urgent, donades les limitacions i la fragilitat inherent a la condició insular de les Illes Balears. L’ importància dels seus atractius ecològics requereix una reinterpretació urgent, en clau ambiental, de determinats projectes que afecten cada una de les Illes, molt particularment la illa d’ Eivissa.

Per tot l’ esmentat anteriorment, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés en el Senat presenta la següent:

MOCIÓ

La Comissió de Foment i Vivenda insta al Govern a paralitzar, de forma cautelar per a la seva reconsideració, els projectes de:

• Nou accés l’aeroport d’ Eivissa ( CA-0013.03 )

• Cinturó de Ronda d’ Eivissa ( CA-0020.03 )

• Desdoblament de la carretera d’ Eivissa a Sant Antoni ( CA-0008.03 )

• Desdoblament de la carretera de Eivissa a Sant Antoni ( CA-0008.03 )

A més de la paralitzar cautelarment aquestes obres, es sol•licita també la revisió del Conveni de Col•laboració, Coordinació i Suport pel finançament i execució d’ obres a les carreteres de la Comunitat Autònoma Balear, a favor de propostes més sostenibles que la població reclama com a més necessàries i que estiguin dins el marc del futur Pla Territorial Insular.

--------------------------------------------------------------------------------------

Moció presentada per Miquel Bofill el 6 d'octubre a la Comissió de Cultura del Senat:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Museu Monogràfic i Necròpolis de Puig des Molins és un museu arqueològic d’Eivissa de titularitat estatal. És un museu únic perquè inclou el jaciment que li dóna nom, la necrópolis més gran de la cultura fenicio-púnica amb una datació que va del segle VI a.C fins al segle VII d.C., declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999. Tot i això, fa prop de deu anys, des del 27 de gener de 1995, que és tancat, cosa encara més incomprensible si es té en compte que es troba en una enclavament turístic de primer ordre que necessita una diversificació de la seva oferta i que aquest museu és un dels recursos culturals més importants d’Eivissa.

La intervenció de l’Estat durant aquests anys es va limitar durant la legislatura 1996-2000 a realitzar les obres d’emergència per substituir els forjats de totes les plantes i durant la legislatura 2000-2004 l’única actuació realitzada va ser encarregar la redacció del projecte que finalment ja és en mans del Ministeri de Cultura des de març de 2004.

És per tot això que, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent

MOCIÓ

La Comissió de Cultura del Senat insta al govern a executar les obres previstes en el projecte de reforma de l’edifici del Museu Monogràfic de Puig des Molins d’Eivissa i, en general, a fer tot el que calgui perquè aquest museu pugui tornar a obrir les seves portes al públic durant l’any 2005.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Preguntes per escrit presentades per Miquel Bofill

¿Quines actuacions ha fet i quines té previstes fer el Ministeri de Cultura perquè obri definitivament les portes al públic el Museu Puget d’Eivissa, com a museu independent i amb un pressupost estable, i es puguin mostrar les obres del pintor i dibuixant Narcís Puget Viñas i del seu pare Narcís Puget Riquer que van ser donades a l’Estat el 1981 i entregades efectivament a l’Estat el 1997, tenint en compte que al gener de 2003 la llavors ministra de Cultura va anunciar que el Museu Puget obriria el juny de 2003 i encara no ho ha fet?

¿Quines línies de subvenció i quins altres tipus d’ajudes preveu el Ministeri de Cultura per a les diverses entitats, com per exemple l’Institut d’Estudis Eivissencs a Eivissa, que contribueixen decisivament a preservar la diversitat i la singularitat del patrimoni cultural i lingüístic de la seva comunitat, tenint en compte el mandat constitucional de protecció de les cultures i tradicions, de les llengües i institucions de tots els pobles de l’Estat?

¿Tenint en compte la singularitat que suposa la insularitat d’Eivissa, quina previsió té el govern per construir-hi una biblioteca pública de l’Estat, de la mateixa manera que n’hi ha una a Maó a Menorca?

Avui fa 64 de l’assassinat de Lluís Companys. Va ser afusellats per militars espanyols per ser president de Catalunya, un president elegit per la majoria del poble de Catalunya, un president militant d’Esquerra Republicana, un president que volia la independència, un Estat, la democràcia i la justícia social per al seu país. Va ser executat en nom de “la unidad de España”.

Durant aquests 64 anys els catalans hem lluitat i hem recuperat amb aquesta lluita la possibilitat d’expressar-nos democràticament. Els qui foren els enemics més aferrissats i més acarnissats del president Companys, nazis i feixistes espanyols, han estat essencialment derrotats, però encara és hora que l’Estat espanyol anul·li el procés de Lluís Companys i demani perdó als catalans per l’assassinat del seu president democràtic, encara és hora que s’honori dignament la seva memòria i la de la seva lluita, i per tant la nostra lluita, per la llibertat de Catalunya.

¿Per què? Cal que ens preguntem per què. La foto de la desfilada militar del 12 d’octubre a Madrid ens dóna algunes respostes.

L’Estat espanyol no ha canviat prou. En el terreny dels símbols encara està ancorat en el passat, no solament no és capaç de dir amb claredat que hi va haver un bàndol que va liquidar la democràcia i es va aliar amb les forces més negres i criminals d’Europa, sinó que encara li dóna dignitat equiparant-lo al bàndol dels lluitadors per la llibertat fent desfilar un individu de la división azul al costat d’un resistent antifeixista. Quina vergonya!

Però el més greu és que, si l’Estat espanyol no ha canviat prou, nosaltres tampoc no hem fet encara un acte de dignitat prou massiu i majoritari que faci que ens respectin.

Al contrari hem de patir encara uns presidents amb esperit regionalista “autonòmic”, que volen caure simpàtics, com si fóssim nosaltres que ens haguéssim de fer perdonar el pecat d’existir,
i assisteixen a les desfilades de homenaje a la bandera española (tal com deia literalment en la invitació que vaig rebre al Senat).

Hem de retrobar el camí de la dignitat que ens assenyala el president afusellat. Hem d’aconseguir tornar a tenir una majoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya i per això hem d’aconseguir una majoria social i una majoria electoral.

Els temps han canviat, però, en les qüestions essencials, amb totes les vicissituds i dubtes d’una trajectòria política de tota una vida, Lluís Companys ens dóna les pautes essencials per aconseguir la victòria:

arrelament en els moviments socials -ell va estar sempre vinculat al moviment obrer i a la Unió de Rabassaires-,

republicanisme –en el sentit de defensa radical de la ciutadania democràtica i del laicisme-,

municipalisme -d’on arrenca la gran victòria política d’ERC durant la República-

i unitat de les esquerres,

tot plegat sempre amb una idea clara, que ell descobrí ben aviat, no hem d’esperar que l’Estat espanyol ens resolgui els problemes
som nosaltres que ho hem de fer,
si cal, i cal, proclamant la nostra independència a partir del nostre dret a l’autodeterminació.
Macià, el 1931, i Companys, el 1934, tingueren la valentia de fer-ho.

I nosaltres?

Continuarem lluitant i vencerem.
Visca Catalunya lliure!

Moció que acabo de presentar a la Comissió d'Interior del Senat:

Exposició de motius

Segons les dades que ens ha proporcionat el mateix govern (respostes a les preguntes escrites 684/001185/0000, 684/001186/0000, 684/001187/0000, 684/001188/0000) excepte al País basc, on a proposta de la Prefectura Superior de Policía, i gestionats econòmicament per la Divisió de Formació i Perfeccionament, s’imparteixen cursos d’euskera als membres del Cos Nacional de Policia, a la resta de comunitats autònomes amb llengua pròpia, l’Administració Central de l’Estat no assumeix ni l’organització ni el finançament de cursos d’aquestes llengües oficials destinats als membres de les forces i cossos de seguretat.

Excepte en el País Basc, doncs, i únicament pel que fa al Cos nacional de Policía, i exclusivament en relació a cursos de llengua basca, que segurament responen sobretot a necessitats de la lluita contra el terrorisme, no hi ha hagut fins avui una política activa de formació dels membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat en la comprensió i el respecte de la pluralitat cultural i lingüística de l’Estat, en el necessari coneixement de les llengües oficials per servir adequadament als ciutadans que les tenen com a pròpies.

Aquesta inhibició de l’Administració Central de l’Estat en un tema tan crucial per a la vida democràtica queda ben patent en la realitat de la limitadíssima, o nul•la, participació de membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat en cursos de llengua catalana organitzats per les administracions autonòmiques a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

A Catalunya, segons les dades del govern, d’una plantilla de 4.569 efectius de la Guàrdia Civil tan sols 159, amb prou feines un 3,48% del total, van asistir a cursos de català. Però encara és més greu el reconeixement pel govern que “actualment no s’imparteixen cursos de l’idioma català als integrants del Cos Nacional de Policia”, que té a Catalunya una plantilla de 3.100 efectius, situació que es remunta a l’any 2000 en què, ens diu el govern, “l’Escola d’Administració Pública de Catalunya va deixar d’impartir tots els cursos al•legant l’escàs nombre d’inscrits en anteriors cursos i sobretot el reduït seguiment al llarg del període lectiu”.

A les Illes Balears, on la Guàrdia Civil té 1.672 efectius i el Cos Nacional de Policia, 930, la inhibició arriba a l’extrem que segons el govern “no hi ha constància del nombre d’efectius que realitzen aquests cursos”.

Pel que fa al País Valencià, també ens diu el govern “no és possible determinar el nombre exacte de funcionaris que hi ha assistit, ni els que han obtingut finalment la titulació acadèmica que acrediti la seva superació”, del total de 3.507 funcionaris del Cos Nacional de Policia. Dels 5.730 efectius de la Guàrdia Civil en el País Valencià, tampoc no consta quants han assistit realment a aquests cursos, únicament sabem que “s’han convocat cursos per impartir coneixements de valencià a un total de 100 efectius”; és a dir que en el millor dels casos hi hauria assistit l’1,75% del total de la plantilla.

Encara que se’ns digui, com en el cas del País Valencià, que una part important dels efectius són originaris de la mateixa Comunitat Autònoma i coneixen la seva llengua pròpia, el que resulta evident és que no s’ha implementat una política de formació dels membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat en les llengües pròpies oficials, no se’ls ha incentivat a participar en els cursos de català, euskera o gallec, ni se sap exactament quina és la realitat del coneixement de les llengües oficials per part dels membres de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia.

En aquestes condicions, no es pot garantir el dret dels ciutadans a usar la seva llengua pròpia a la seva Comunitat Autònoma i queda disminuïda l’eficàcia de les missions que tenen encomanades les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

És per tot això que, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent

MOCIÓ

La Comissió d’Interior del Senat insta al govern a:

1 Incorporar en els programes de formació dels membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, especialment en els programes de les escoles i acadèmies on es formen, el coneixement de la pluralitat cultural i lingüística de l’Estat, del reconeixement constitucional i estatutari d’aquesta pluralitat, i de la legislació que garanteix l’ús de les diverses llengües pròpies d’algunes Comunitats Autònomes (Constitució, Estatuts d’Autonomia, Lleis de Normalització Lingüística, Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries).

2 Organitzar en totes les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia cursos d’aquesta llengua adreçats específicament als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

3 Incentivar l’assistència a aquests cursos.

4 Primar econòmicament el domini suficient de les llengües oficials per part dels membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

5 Tenir en compte els coneixements de les llengües oficials per part dels membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. en el moment de distribuir els efectius, especialment en el moment de cobrir les places estables de relació amb el públic, de manera que a les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia es garanteixi que sempre hi hagi almenys un funcionari o un agent amb coneixements suficients d’aquesta llengua per atendre els ciutadans independentment de la llengua oficial que utilitzin.

6 Incloure com a mèrit en els concursos per proveir places de funcionaris i agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i en els concursos de trasllat l’acreditació del coneixement de les llengües oficials.

En el 64è aniversari de l'assassinat del president Companys, participaré, com a senador d'ERC, en un acte d'homenatge organitzat per ERC del Baix Empordà, divendres 15 d'octubre a les vuit del vespre, a la plaça Lluís Companys de Castell d'Aro, al costat d'Estel Rodríguez (presidenta de la secció local d'ERC de Castell-Platja d'Aro) i de Carme Capdevila (vicesecretària general d'ERC).

Ja fa una setmana i no ens en sabem avenir de com per una negligència imperdonable d'ENHER, sembla, i una bufarada de tramuntana se'ns ha cremat una part essencial del nostre paisatge quotidià i alguns referents vegetals de la nostra vida. Els Tres Pins, el xiprer d'en Navarro, les pinedes de la vall de Santa Caterina (excepte els volts immediats de l'ermita)... en poques hores es van esfumar. També van cremar molts olivars i moltes vinyes arran de les cases de Torroella i Ullà malgrat els esforços de desenes de veïns que anàvem armats de bona voluntat amb manegues de jardí i galledes que van resultar insuficients per aturar el foc, però que almenys ens van donar el consol d'haver salvat alguna olivera centenària.

L'olor de cendra continua envaint les nostres cases i ens recorda que tenim encara molta feina a fer.

És hora de fer balanç. Primer per intentar curar la immensa ferida, que encara es pot fer més profunda si hi ha aiguats aquesta tardor. Després per treure lliçons de l'experiència perquè no es repeteixi. Divendres ens va visitar el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i en vam parlar amb l'alcalde i els regidors de Torroella (inexplicablement no n'hi havia cap de l'UPM), també amb els alcaldes d'Ullà i Bellcaire i els bombers del Parc de Torroella.

Entre le mesures immediates que cal exigir que es compleixin hi ha la retirada de tota la fusta morta que pot afavorir la propagació de plagues. Després cal que es preparin uns plans de reforestació que es plantegin sèriament el tipus de vegetació més adequada: pins -on i perquè-, alzines -que podrien substituir el pi en alguns indrets-... i, fins i tot, oliveres i conreus -que els caçadors suggereixen que es plantin a les feixes de la vall de Santa Caterina. També seria bo fer un cens de barraques i murs de pedra seca, i recuperar-ne alguns i, fins i tot, fer noves terrasses per aguantar la terra.

Pel que fa a treure lliçons de l'experiència, cal dir en primer lloc que l'actuació dels bombers va ser molt eficaç i va aconseguir al cent per cent el seu objectiu principal: aturar el foc abans no arribés a la zona boscosa de les Dunes i a les urbanitzacions. Ara cal anar a les causes de l'incendi i aclarir la responsabilitat d'Enher, que no inverteix prou en el manteniment de les línies i després costa molt que assumeixi la responsabilitat per tots els danys que ocasiona la seva descurança.

D'altra banda, la feina dels bombers i dels veïns que van participar en tasques d'extinció hauria pogut ser molt més eficaç si els solars no construïts estiguessin nets, si realment hi hagués un perimetre net de vegetació al voltant de les zones urbanes, si hi hagués més hidrants en la zona urbana que limita amb el sòl rústic, si al costat de cada hidrant hi hagués una caixa amb una mànega d'extinció d'incendis...

Aquestes són unes reflexions escrites a raig. Espero que entre tots els interessats s'arribin a formular propostes pràctiques efectives.