He rebut un missatge que em torna al moment en què començava a pensar a fer un bloc, abans que em proposessin de presentar-me a les eleccions per plantar cara al PP, entre altres. L'afalagador missatge diu:

"Acabo de llegir la teva weblog. Bona feina. No ho deixis. Està molt bé. Tant per difondre el que fas -per qui ho vulgui saber-, com per fer-ne el teu propi diari personal de treball. Coneixent-te com et conec, hi trobo a faltar un apartat, que et costaria molt poc esforç i algú agrairia molt. Un apartat literari. Tries de retalls que a tu t'interessin, tinguin o no a veure amb el que hi presentes, Xile, 11 setembre, Cadaqués,..´Ni que sigui l'última cosa que estàs llegint, literatura, assaig,...T'aproparia a la gent, i mostraries una altra cara, molt interessant, que també pot tenir un senador. A més, no ets de la Comissió de Cultura? Doncs una cita, un comentari, una proposta... d'exposicions, literatura, teatre, ni que fos eventualment -no com a secció fixa ni temporitzada- donaria una pinzellada de color a la teva web. Per què no poden anar juntes la política i la literatura? I no seria gens pretenciós, presumptuós, ni alliçonador, t'ho asseguro."

Sense exagerar, li faré cas i començaré, per què no, amb un poema de Montserrat Abelló (la meva mare).

Indicis d'altres moments,
llum que ara es concentra
damunt dels malves,
del rosa i el roig viu
dels geranis al balcó
i d'aquell, més esponerós
encara, blanc, lluminós.

Un repte contra el polsim
negre, que s'alça de l'asfalt.
Com el meu desig intens
de viure.

També aprofito per dir-vos que Antoni Clapés presentarà el llibre
ASSEGUDA ESCRIVINT / SEATED WRITING
amb poemes de Montserrat Abelló i imatges de Marga Ximenez

L'acte tindrà lloc el proper
dimecres 13 d'octubre a les vuit del vespre
a MX ESPAI 1010, carrer Llibreteria 7, principal
08002 Barcelona
Tel. 933 106 577
669 517 227
www.mxespai.com

Si voleu veure què deia de la moció que vam aprovar al Senat instant Correus a usar el català feu un clic aquí.

Dilluns, 27 de setembre, s'havia de debatre en la Comissió d'Entitats Locals la moció que vaig presentar a favor dels ajuntaments afectats per autopistes de petage (aquí podeu veure el contingut de la moció). A petició del Grup Parlamentari Socialista vam ajornar el debat a la propera reunió de la Comissió.

Aquesta va ser la meva intervenció:

Moltes gràcies senyor president, senyores senadores, senyors senadors, hoy me expresare aún en lengua castellana a la espera que no tardemos mucho en abrir los cauces a la expresión democrática en cualquiera de las lenguas oficiales en esta cámara.

Es nuestro deseo que el fondo de esta moción sea aprobado por una amplia mayoría y, si es posible, con el apoyo unánime de todos los grupos. Es por ello que a petición del Grupo Socialista, y con el acuerdo de los demás grupos, solicitamos que se retire hoy del orden del día la moción para planterala en la próxima reunión de esta comisión. La retiramos con el compromiso del Grupo Socialista de hacer lo posible para llegar a un texto consensuado que recoja esta reivindicación histórica del municipalismo.

Aprovecho para invitar a los demás grupos a darnos su opinión y a participar en la aprobación de un texto consensuado satisfactorio para los municipios afectados.

Gràcies

Vaig propiciar una reunió, dimecres 22 de setembre, entre l'alcalde de Torroella de Montgrí, acompanyat pel secretari de l'Ajuntament, i el director general de Cooperació Local del Ministeri d'Administracions Públiques, Manuel Zafra, que ens va rebre acompanyat per un subdirector general del seu departament que havia seguit l'assumpte des dels seus orígens. Ens vam poder explicar, però sembla que a nivell de Direcció General actualment no disposen d'unes partides pressupostàries per fer front a aquestes despeses extraordinàries i tot depèn ara sobretot d'una decisió política que han de prendre el secretari d'estat de Cooperació Territorial i el ministre.

Per part de la Generalitat i de la Diputació de Girona hi ha una clara predisposició a destinar fons per continuar les obres de consolidació de la muntanya de l'Estartit el 2005. Per part de l'Estat, estem a l'espera d'una resposta del Ministeri d'Administracions Públiques.

Aquí podeu veure com recollia Europa Press la notícia de l'aprovació per unanimitat de la moció a favor de l'ús del català per l'Empresa Estatal de Correus.

Aquí podeu veure el web de l'Organització pel Multilingüisme sobre l'ús del català a Correus.

Dijous, 23 de setembre, a la Comissió de Foment del Senat, després que no acceptéssim una proposta de modificació del PP, de mantenir-nos ferms en la defensa del nostre text i de parlamentar amb cordialitat amb tots els grups, la moció ha estat aprovada per unanimitat. Diu així:

La Comissió de Foment del Senat insta el Govern a adoptar les mesures que siguin necessàries perquè la Societat Estatal Correus i Telègrafs, SA anuncïi els seus serveis, ofereixi informació i posi a disposició dels ciutadans formularis en la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma en què estigui operant, i utilitzi també en la seva marca i en totes les seves retolacions el terme “Correus” en les llengües oficials de les Comunitats Autònomes.

La meva intervenció ha estat aproximadament aquesta:

Gràcies, senyor president. Senyores senadores, senyors senadors, el mismo hecho que en esta sesión parlamentaria en el Senado no pueda intervenir todavía en catalán es una muestra fehaciente de que aún nos queda mucho camino por recorrer en la construcción democrática del Estado y en el reconocimiento por el Estado de la pluralidad cultural y lingüística de nuestras sociedades.

Ahora bien, una cosa es que nos quede camino por recorrer y que vayamos avanzando con demasiada lentitud, y otra absolutamente inaceptable que se deshaga el camino andado como ha pasado durante este último año y medio con la sociedad estatal de Correos.

Desde la dirección de la empresa en alguno de sus comunicados de estos últimos días se ha querido resaltar, con bastante cinismo dadas las circunstancias, que Correos había sido pionera en el uso de las lenguas oficiales en su actividad.

Sin llegar a estás exageraciones, como mínimo lo que sí había hecho Correos es empezar a adaptarse a la realidad plurilingüe del Estado y a la legalidad adoptando las denominaciones Correus i telègrafs , en Catalunya, Baleares y País Valenciano, Correos e telégrafos, en Galícia, Posta eta telegrafoak, en Euskadi. Era un paso importante, de gran visibilidad en la calle, ya que las oficinas, los furgones, los buzones… empezaban a ostentar una rotulación también en catalán –me refiero al caso de Cataluña porque es el que conozco mejor.

Cuál no fue la indignada sorpresa de la sociedad catalana cuando vio que la Sociedad Estatal de Correos empezaba a arrancar los rótulos de sus oficinas adecuados a la realidad plural de nuestra sociedad y los substituía por unos en que únicamente figura en castellano CORREOS.

una regresión en el uso normal de las dos lenguas oficiales por parte de una empresa estatal, por ahora dependiente del Estado y de las decisiones del Gobierno,
de una empresa que goza, por ahora de una situación monopolista en la mayor parte de su actividad, y sobre la cual, por lo tanto, el consumidor, la sociedad catalana o la vasca, no puede ejercer la presión desde el libre mercado

La inclusión de las lenguas oficiales en el logotipo de Correos es una decisión empresarial no sólo posible, sino absolutamente necesaria y de un gran valor simbólico sobre cuál es el modelo de respeto de la pluralidad que se quiere impulsar desde el Estado en la administración pública y en la sociedad y, por lo tanto, también en el mundo comercial y empresarial. El Estado debe dar ejemplo.

En otros países de gran tradición democrática y con una legislación realmente avanzada y respetuosa con la pluralidad han sabido encontrar soluciones que además favorecen comercialmente a las empresas de correos por su mayor arraigo entre la población, entre los consumidores. Valdría la pena que nos fijáramos pues en países como Suïssa, Bélgica o Finlandia, o en la misma Gran Bretaña, donde la Royal Mail i Post Office incorporen a su logotipo el galés, en el País de Gales, y el gaélico escocés, en Escocia, lenguas con un número de hablantes sensiblemente inferior al catalán.

Los problemas comerciales de la Empresa Estatal de Correos, y subrayo que en su denominación figura con claridad todavía ESTATAL, los problemas comerciales, digo, no le vendrán precisamente del uso de las lenguas oficiales en sus rotulaciones, al contrario le vendrán de su mala imagen ante los consumidores que han tenido un servicio de correos no siempre lo eficiente que seria de desear y distante, imagen que no dudamos que mejorará con los planes de modernización que impulsa el Gobierno y la dirección de Correos que deberían incluir para ser plenamente eficaces el uso normal de las lenguas oficiales en todos los ámbitos, incluido el logotipo y las rotulaciones.

Gràcies

Els meus pares, com centenars d'altres catalans, van ser ben rebuts a Xile el 1939-1940 quan a Catalunya eren perseguits tots els defensors de la democràcia i la identitat catalana. Jo hi vaig néixer i m'alegro d'haver-hi passat els deu primers anys de la meva vida lluny de l'ensenyament nacionalcatòlic espanyol. El 18 de setembre, quan a les enramadas per tots els racons de Xile es ballen les cuecas i es beu chicha, sempre tinc un pensament per a Xile, com el tinc també l'11 de setembre, en què els xilens recorden que tal dia de 1973 van començar a patir la brutal repressió i explotació de la dictadura de Pinochet i reclamen justícia.

Aquests dies a Barcelona es fa un cicle d'activitats per recordar els 65 anys de l'arribada a Valparaiso (Xile) del Winnipeg, vaixell en què viatjaven, gràcies als bons oficis de Pablo Neruda, llavors cònsul de Xile a França, una colla de catalans -entre els quals hi havia el meu pare i el meu oncle Josep- i altres exiliats de l'Estat espanyol que fugien de la dictadura i de la guerra que ben aviat emplenaria de foc, sang i misèria tot Europa.

Vegeu a continuació les activitats programades per als propers dies a Barcelona en relació amb el Winnipeg.

21/09
Presentació del llibre Neruda y España, a càrrec del seu autor, Julio Gálvez, i de Felipe Aranguren.
28/09
Documental Winnipeg, Palabras de Exilio de Lala Gomà.
5/10
Taula rodona amb exiliats i els seus descendents

Totes les activitats a les 19.30 a la seu de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana (Còrsega 299, entresol, Barcelona).

El mes de juny vaig presentar una moció sobre l'ús del català a Correus, en particular sobre la seva retolació (la podeu veure aquí). El dijous 23 de setembre es debatrà en la Comissió de Foment del Senat (l'empresa estatal de Correus depèn de Foment), la defensarem i esperem obtenir el suport suficient perquè sigui aprovada.

També podeu consultar aquí la campanya de l'Organització pel Multilingüisme

Abans de l'estiu vam presentar la sol·licitud de compareixença a la Comissió de Cultura del Senat de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, i ara la completem amb aquesta:

Miquel Bofill i Abelló, senador per Girona, portaveu del Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés a la Comissió de Cultura, a l empara del que preveu l’article 67 paràgraf segon del Reglament de la Cambra, sol.licita la compareixènça a la Comissió de Cultura d’aquesta Cambra del senyor Sebastià Frau, president de la Obra Cultural Balear, i del senyor Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià, entitats impulsores de l’Observatori de la Llengua Catalana, junt con Òmnium Cultural, de Catalunya, perquè informin sobre l’aplicació per part de l’Estat Espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, en relació amb la llengua catalana.

Aquestes són aproximadament les paraules que he dit l’Onze de Setembre de 2004 a Sant Feliu de Guixols, en la concentració i ofrena floral davant la tomba del president Josep Irla:

En un dia com avui, en què commemorem la resistència del nostre país, de la seva gent, dels catalans, davant les successives temptatives, obertament violentes o més subtils, de sotmetre’ns i d’anul·lar-nos, en què continuem afirmant la nostra voluntat d’independència, en què afirmem que som una nació i que exercirem el nostre dret democràtic a l’autodeterminació i a tenir un estat, m’alegra ser a Sant Feliu i poder entroncar la nostra acció, el nostre compromís d’avui, amb la nostra tradició republicana i catalanista, amb la figura del president Irla.

Ens podem sentir legítimament orgullosos de poder evocar uns besavis, o rebesavis, que fa cent anys ja representaven una opció d’esquerres, de progrés social, econòmic i polític, radicalment democràtica, a la nostra comarca i amb voluntat de projecció a tot Catalunya. Una opció que va ser majoritària al Baix Empordà, especialment a Sant Feliu de Guixols, i que tornarà a ser-ho amb Esquerra Republicana.

Qui eren els nostres besavis? Eren la gent emprenedora dels nostres pobles, la gent que promovien la modernització del teixit econòmic, que creaven casinos i associacions, que tenien un concepte obert de la cultura, que creien que calia posar-la a l’abast de tothom per fer avançar el país, creant biblioteques, corals o grups de teatre.

I ara també, com van fer els nostres besavis, tenim la ferma voluntat d’agrupar els homes i dones dels nostres pobles que promouen la cultura i la vida associativa, que planten cara a l’especulació, que ens ha fet tant de mal, volem agrupar els que treballen per un desenvolupament més equilibrat socialment i territorialment, que preservi, que potenciï el nostre paisatge, la nostra cultura... Volem agrupar-los per crear una nova majoria social al voltant d’un projecte de país lliure, independent, econòmicament i socialment avançat.

L’Onze de Setembre, la figura de Josep Irla ens estimula a recuperar la memòria dels que van defensar les llibertats dels catalans, molt especialment ens estimula a reclamar que es faci d’una vegada justícia, encara que sigui tard per a la majoria dels que van patir la repressió franquista, que van ser morts, empresonats o exiliats.

A les Corts de Madrid, els diputats i senadors d’ERC estem treballant perquè l’Estat espanyol faci una condemna explicita dels crims franquistes, perquè es revisin els consells de guerra sumaríssims, començant pel del president Companys, perquè es recuperi dignament la memòria de la lluita contra el feixisme, perquè d’una vegada es retorni el patrimoni requisat pel règim franquista, perquè tornin als seus legítims propietaris tots els documents espoliats que encara són a Salamanca...

Josep Irla va ser alcalde de Sant Feliu, a començaments del segle XX, diputat provincial en temps de la Mancomunitat de Catalunya, membre fundador d’ERC, delegat del Govern de la Generalitat a Girona, president del Parlament, en unes circumstàncies molt difícils, l’any 1938, en els últims mesos de la guerra, president de la Generalitat a l’exili després de l’assassinat del president Lluís Companys el 1940... És tot un exemple d’integritat i de lleialtat al país, i un bon exemple de trajectòria per a la gent d’esquerra del Baix Empordà.

Avui, però, a les portes d’un curs polític en què es comença a debatre l’articulat d’un nou Estatut, voldria recordar-lo sobretot com a vicepresident de la Diputació Provisional de la Generalitat que es va encarregar tot just proclamada la República de preparar el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya que van aprovar a Núria els ajuntaments catalans.

Ara cal que estiguem atents perquè el nou Estatut sigui una eina eficaç per recuperar el màxim de competències possibles per a la Generalitat i el Parlament de Catalunya, perquè acabi l’espoli fiscal i controlem els ressorts del nostre finançament, perquè la llengua catalana assoleixi la plena normalitat com a llengua del país en el seu ús en tots els àmbits socials, econòmics, administratius, judicials... Un nou Estatut per fer de Catalunya un país modern i de benestar, capaç d’aglutinar com a ciutadans catalans a tots els nouvinguts que hi viuen i treballen. Sobretot un nou Estatut que iniciï un procés polític que obri portes a la sobirania de Catalunya, al ple reconeixement del dret democràtic dels ciutadans de Catalunya a decidir sobre el seu futur, sobre les seves institucions, sense imposicions ni tuteles.

Els diputats i senadors d’ERC farem tot bel que estigui al nostre abast perquè sigui possible.

Amb el vostre suport, amb una societat adulta, sense complexos, mobilitzada per exercir els seus drets democràtics, segur que ens en sortirem

Visca Catalunya lliure!

Aquest 11 de Setembre participaré com a senador d'ERC en l'acte organitzat per ERC del Baix Empordà dissabte 11 a partir de les 10.00 del matí al cementiri de Sant Feliu de Guixols davant la tomba de Josep Irla, que fou president de la Generalitat de Catalunya. A les 14.00 dinar a la Devesa de Girona, organitzat per la Federació Regional d'ERC de Girona.

Cadaqués és un municipi emblemàtic de la nostra costa que té un alcalde d'ERC, Joan Borrell. Com que tenia previst presentar una sèrie de preguntes relacionades amb el tema de costes al Govern de l'Estat, que en té les competències, i també entrevistar-me amb el D.G. de Costes de l'Estat, vaig anar a Cadaqués al mes de maig per fer-me càrrec de la problemàtica que té el municipi en temes que són competència del govern central. Després he tingut diverses converses telefòniques amb l'alcalde. De tot plegat, n'han sortit aquestes preguntes que podeu veure a continuació i espero que el DG de Costes si ve com tenia previst a Catalunya visiti Cadaqués.
(També hi ha una pregunta per al Ministeri de Cultura sobre la casa-museu de Dalí a Port Lligat.)

1. ¿Quina previsió té el Ministeri de Medi Ambient per adquirir els terrenys del Club Mediterranée en el Parc Natural del Cap de Creus en el municipi de Cadaqués (comarca de l’Alt Empordà, província de Girona) i incorporar-los a aquest parc natural?

6. ¿Quines previsions té el Govern per ajudar l’Ajuntament de Cadaqués (comarca de l’Alt Empordà, província de Girona) a mantenir l’entorn de Port Lligat i de la Casa Museu de Salvador Dalí, atès que aquest equipament de titularitat de l’Estat el 2003 va rebre 98.000 visitants, cosa que segons càlculs de l’Ajuntament, pot haver generat uns ingressos anuals de 800.000 euros bruts a la Fundació Gala Dalí, dels quals només 470 han revertit al municipi en concepte d’IBI, mentre l’Ajuntament té una despesa de 35.000 euros anuals per mantenir aquest entorn dalinià?

He presentat noves preguntes sobre el desmantellament de les antenes de la platja de Pals, amb vistes a una nova trobada amb els responsables de Costes de l'Estat aquest setembre/octubre, i també sobre les actuacions dels responsables de l'anterior govern pel que fa a la conservació dels equips de transmissió que es va endur, diuen, Radio Nacional de España, i a les destrosses fetes en les instal·lacions (semblen l'escenari d'un pillatge) abans que s'hagi aprovat el projecte de desmantellament.

A continuació podeu veure'n el detall.

1. ¿Quina previsió té el Ministeri de Medi Ambient per desmantellar les antenes de Radio Liberty (situades en el municipi de Pals, comarca del Baix Empordà, província de Girona) tenint en compte el perill que representen per la seva progressiva degradació?

2. ¿Quina previsió té el Ministeri de Medi Ambient per sotmetre a exposició pública el projecte de desmantellament de les antenes de Ràdio Liberty en el municipi de Pals, comarca del Baix Empordà, província de Girona?

3. ¿Quina previsió té el Ministeri de Medi Ambient pel que fa a la signatura d’algun tipus de conveni amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Pals per a la gestió futura dels terrenys, de gran interès natural, i els edificis que es conservin pera usos socials i mediambientals, afectats fins ara per les instal·lacions de Ràdio Liberty, a la platja de Pals, comarca del Baix Empordà, província de Girona?

4. Quin manteniment es realitza actualment de les instal·lacions de Ràdio Liberty (situades a la platja de Pals, província de Girona)?

5. Quin és el cost (mensual i anual) de la vigilància i el manteniment de les instal·lacions de Ràdio Liberty (situades a la platja de Pals, província de Girona)? Quina empresa o quines empreses realitzen els serveis de vigilància i mantenoiment d’aquestes instal·lacions? Des de quan els realitzen? Quin procediment es va seguir per adjudicar-los aquests treballs?

6. ¿Quin és l’inventari dels béns que s’han retirat dels edificis i instal·lacions de Ràdio Liberty des que van passar a ser titularitat de l’Estat?

7. ¿On es troben dipositats i/o a quin ús destinen els béns (transmissors, etc.) que personal de Radio Nacional d’Espanya va retirar dels edificis i instal·lacions de Ràdio Liberty, (situades a la platja de Pals, província de Girona) després que passessin a ser titularitat de l’Estat?

8. ¿Quin organisme públic va prendre la decisió d’adjudicar a una o més empreses la retirada a la carta del material (cables i tubs de coure, aparells d’aire condicionat, mobles i estris d’oficina, etc.) dels edificis i instal·lacions de Ràdio Liberty (situades a la platja de Pals, província de Girona) després que, segons algunes informacions, tècnics de Ràdio Nacional d’Espanya haguessin retirat alguns equips de transmissió? ¿Quin procediment es va seguir per a l’adjudicació? ¿Quines quantitats ha ingressat l’Estat per aquest concepte? ¿Durant quin període de temps aquesta empresa o aquestes empreses ha/n estat retirant material de les instal·lacions de Radio Liberty?

9. ¿Per quin motiu es va autoritzar que una o més empreses retiressin material i amb aquesta finalitat destruissin part de les instal·lacions de Ràdio Liberty (situades a la platja de Pals, província de Girona) abans que s’hagi sotmès a exposició pública i aprovat el projecte de desmantellament d’aquestes instal·lacions?

10. ¿Quin criteri va seguir Ràdio Nacional d’Espanya per retirar pel seu compte una part dels béns de les instal·lacions de Ràdio Liberty (situades a la platja de Pals, província de Girona) i en va cedir uns altres a una o més empreses de desballestament?

11. Quins materials relacionats amb la història de la radiodifusió i amb la història de les instal·lacions de Ràdio Liberty (situades a la platja de Pals, província de Girona) s’han consevat per part de Radio Nacional d’Espanya? On es troben aquests materials? Per què no s’han conservat alguns materials relacionats amb la història d’aquestes instal·lacions, com fotografies o plànols de manteniment, que han estat destrossats o dispersats en l’actuació de desballestament salvatge realitzada per la o les empreses a les quals es van encarregar aquests treballs de “recuperació” de materials (coure, etc.)?

¿Quina previsió té el Ministeri de Justícia per augmentar el complement de destinació dels jutges de Girona tenint en compte el volum d'expedients tramitats i equiparar-lo amb el que perceben els jutges d'altres capitals de província amb un volum de treball similar?

¿Quina previsió té el Ministeri de Justícia per augmentar la plantilla orgànica del Jutjat de Menors de Girona atès que la seva dotació actual és la meitat de l’habitual en un jutjat de menors de les seves característiques?

¿Quina previsió té el Ministeri de Justícia per crear un cinquè jutjat d’instrucció a la ciutat de Girona que es pugui encarregar dels casos de violència domèstica i de gènere un cop entri en vigor la nova Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere?

Necessitem el vostre suport i la vostra col·laboració

Han passat poc més de quatre mesos des que vaig prendre possessió com a senador. Ja m’he estrenat i m’agradaria compartir amb vosaltres algunes experiències i coses que he vist. La primera, allò que tots sabem, però que en aquest racó privilegiat en què vivim de vegades podem ignorar més o menys si mirem cap a una altra banda, que Espanya, aquella Espanya que ens nega o ens regateja la nostra existència, és real, que hi ha una realitat espanyola uniformadora dominant (encara) –i escric encara entre parèntesis perquè podem tenir dubtes raonables que arribi a canviar algun dia. La segona és que, malgrat aquests dubtes, en les institucions de l’Estat, fins i tot en el Senat, també hi ha un espai per a la lluita pels nostres drets, que hi podem fer feina a favor del nostre país i, finalment, que per fer-la necessitem la vostra col·laboració.

Ens fem sentir. Amb la nostra acció al Congrés i al Senat, fruit dels vostres vots, estem contribuint a fer visible la nostra existència i a afirmar que volem un futur per al nostre país, per a la nostra llengua i per a la nostra cultura a Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Per això, he parlat en català al Ple del Senat, malgrat la pressió ambiental de l’espanyolisme de tot pelatge, com qualsevol de vosaltres ho fa quan va a un jutjat o a fer-se el passaport. Per això, he presentat mocions a favor d’un correcte finançament de l’Institut d’Estudis Catalans o reclamant l’ús del català a la retolació de Correus. Per això, he presentat una sèrie de preguntes al govern sobre el coneixement i l’ús del català per part de les forces de seguretat de l’Estat, a Catalunya, a les Illes i al País Valencià, sobre l’ús del català a les webs de les Administracions de l’Estat... Té efectes això? Limitats, sí, però algun en té. Per exemple, estic content d’haver posat un granet de sorra en la campanya que es va fer a Mallorca pel cas Antoni Mestres, maltractat per la Guàrdia Civil a l’aeroport de Barcelona per parlar català, i que ha servit per forçar els delegats del govern a Barcelona i a Mallorca a fer una declaració en què es comprometen a fer respectar el dret a usar la nostra llengua en les relacions amb les administracions de l’Estat i en què fins i tot animen els ciutadans a exercir aquest dret.

Defensem el nostre territori i volem els nostres diners aquí. A partir de contactes amb la gent d’aquí, amb alcaldes i amb regidors, he presentat bateries de preguntes sobre la inversió de l’Estat a la nostra costa (de la cala del Sr. Ramon, a la platja del Golfet o a l’Estartit), sobre Cadaqués i la seva badia, sobre la Biblioteca de Girona, sobre els jutjats de Girona... M’he entrevistat amb el director general de Costes, junt amb l’alcalde de Pals. He acompanyat l’alcaldessa de Ripoll a l’Imserso per aconseguir una inversió important per construir uns ascensors urbans que afavoriran la cohesió i el benestar de la població. Vaig anar a Eivissa, junt amb el senador d’ERC de Tarragona, a petició dels companys d’Esquerra de l’illa per exigir que s’aturi un projecte d’autopista i per demanar inversions en cultura...

A més, com a portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés a les comissions de Cultura i de Justícia al Senat, he plantejat directament al ministre de Justícia i a la ministra de Cultura algunes de les principals exigències del Govern de la Generalitat i del nostre programa en aquests àmbits pel que fa al reconeixement de la pluralitat nacional, cultural i lingüística de l’Estat i pel que fa a la demanda de més democràcia i més progrés social.

Tot això us ho dic no solament per informar-vos del que vaig fent (podeu veure-ho amb més detall al meu bloc a Internet www.miquelbofill.net i a www.senado.es ), sinó sobretot per demanar-vos col·laboració. Qualsevol problema o tema que us afecti o que conegueu que tingui relació amb l’Administració de l’Estat, o amb la legislació estatal, tant si és d’una estació de Renfe, de la Seguretat Social, d’ajuda a persones amb disminucions, de suport a la investigació en algun àmbit..., és important que ens el feu conèixer. Veure que tens alguna possibilitat de vehicular cap als centres de decisió una opinió o una demanda que ve del carrer, de qualsevol ciutadà o dels municipis, perquè es tingui en compte, ha estat una de les coses positives de l’experiència d’aquests mesos. Hi ha limitacions, és clar, però els parlamentaris tenim algunes possibilitats reals d’actuar com a representants vostres. Aprofitem-les. La meva adreça electrònica és miquel.bofill@senado.es .

Miquel Bofill i Abelló
Senador d’ERC dins l’Entesa Catalana de Progrés per la circumscripció de Girona

Entre les diverses feines d'un càrrec electe hi ha la de facilitar que les demandes de les poblacions del nostre territori (circumscripció electoral en què hem estat elegits) arribin a les administracions amb el nostre suport. Dins d'aquest capítol, vaig aconseguir una entrevista amb responsables del Ministeri de Treball i Assumptes Socials per parlar de la possibilitat d'incloure en les ajudes del Plan Nacional de Accesibilidad un projecte de l'Ajuntament de Ripoll de connectar amb uns ascensors el centre de la població amb el barri de Sant Pere, i l'11 d'agost vaig anar a Madrid amb Teresa Jordà, alcaldessa de Ripoll (d'ERC), i amb Quico Terradelles, assessor municipal i fins fa uns mesos regidor d'Urbanisme. Ens van rebre amb molta cordialitat Pablo Cobo, subdirector general de Planificació de l'IMSERSO, i Manuel Pérez del Cueto, cap del Servei de Prestacions Técniques i I+D de l'IMSERSO. El projecte els va interessar molt i van quedar pendents que l'Ajuntament de Ripoll presenti tota la documentació necessària per poder concretar les ajudes que podrien rebre.
(A continuació trobareu més detalls del projecte)

El bari de St. Pere de Ripoll es troba en un replà del sector nord de Ripoll, amb un desnivell de 16,65 m del centre de la vila. Hi viuen 1.286 persones, en general gent gran (33,36 % de més de 60 anys i només 14% de menys de 20) que tenen dificultats per accedir als comerços i serveis del centre. Alhora al barri hi ha alguns serveis de caràcter general: una escola pública, un centre d'educació especial, la guarderia pública, una pista esportiva coberta, el Centre de Serveis per a la Gent Gran (residència, centre de dia, habitatges tutelats i casal). L'Ajuntament de Ripoll ha projectat la instal·lació de dos ascensors panoràmics que permetrien salvar fàcilment i còmodament el desnivell que hi ha entre el barri i el centre de Ripoll i resoldre el greu problema d'accessibilitat que té el barri; cosa que també permetria reequilibrar la població del barri, ja que hi millorarien les condicions de vida.
El projecte preveu, entre altres solucions avançades, la instal·lació d'unes plaques fotovoltaiques que no solament proporcionarien l'energia suficient per al funcionament dels ascensors, sinó que permetrien vendre una part de l'energia generada a les empreses elèctriques i aconseguir recursos perquè el manteniment dels ascensors no representés una càrrega addicional per a les arques municipals.