Després d'haver-me entrevistat el mes de juliol amb Pilar Rovira, magistrada degana dels Jutjats de Girona, vaig presentar una sèrie de preguntes al govern relacionades amb la millora d'aquests jutjats. La primera és aquesta:

¿Quina previsió té el Ministeri de Justícia per traslladar les oficines de la Fiscalia de Girona a uns altres locals i cedir així espai perquè els Jutjats de Girona estiguin en un mateix edifici i millori la seva operativitat i la seva actuació i imatge envers els ciutadans de Girona?

¿Quina previsió té el govern per al compliment de l'acord del Ple del Senat del 25 de maig d'aquest any pel qual se l'insta a "incorporar les llengües cooficials a les pàgines web de l'Administració General de l'Estat consultables per Internet" i quines partides pressupostàries preveu destinar-hi?

Aquesta pregunta al govern l'he presentada acompanyada d'una bateria de preguntes sobre qui coordina la presència a Internet dels diferents ministeris i organismes públics depenents del govern, sobre quins ministeris i organismes públics tenen pàgines web en les llengües cooficials, qui són els responsables dels seus continguts, quines quantitats destinen a crear i mantenir webs, quina part d'aquests diners es destina a traduccions a l'anglès i quina a elaborar-les en català, euskera i gallec...

El mes de juny vaig presentar una moció sobre aquest tema (aquí la podeu veure), ara he presentat en relació amb aquesta moció aquestes preguntes generals:

Quins municipis han percebut compensacions de l'Estat per la reducció de la base imposable de l'IBI sobre l'aprofitament dels terrenys destinats a autopista de peatge? Quines quantitats han percebut per aquest concepte i en quins exercicis de 1999 ençà?

A més he plantejat la mateixa pregunta per a cada un dels municipis de les comarques gironines afectats pel pas de l'autopista AP-7, que són:

MUNICIPIS AFECTATS PER L’AP7 A LES COMARQUES DE GIRONA

ALT EMPORDÀ

La Jonquera
Agullana
Capmany
Biure
Darnius
Llers
Pont de Molins
Figueres
Vilafant
Borrassà
Pontós
Bàscara

PLA DE L’ESTANY

Vilademuls

GIRONÈS

Viladesens
Cervià de Ter
Sant Gregori
Sant Julià de Ramis
Sarrià de Ter
Salt
Vilablareix
Aiguaviva

SELVA

Riudellots de la Selva
Vilobí d’Onyar
Sils
Maçanet de la Selva

TOTAL QUILÒMETRES: 87,9

Dimarts 3 d'agost vaig anar a Eivissa junt amb Lluís Aragonès, senador d'ERC per Tarragona, per donar suport als companys d'Esquerra Republicana i als progessistes d'Eivissa i Formentera i fer-nos ressò en el Senat de les seves demandes principalment pel que fa a infraestructures (Lluís Aragonès és portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés a la Comissió de Foment del Senat) i a cultura i justícia (jo sóc portaveu de l'Entesa en les corresponents comissions del Senat). Pep Prats, president de la secció d'Esquerra Republicana d'Eivissa, ens va acompanyar al llarg de tot el dia en les visites i activitats que havien organitzat: -Xerrada amb l'editor Miquel Costa i Fanny Tur (una de les representants del Pacte Progrés en el Consell Insular). -Trobada a la seu del Consell Insular amb representants del Pacte de Progrés, com Pilar Costa, que havia estat presidenta del Consell Insular d'Eivissa la passada legislatura. -Roda de Premsa centrada en els temes de Cultura (vegeu la notícia del Diario de Ibiza aquí). -Dinar amb els esmentats, més el regidor de Medi Ambient (d'Esquerra Unida) a l'Ajuntament d'Eivissa i dos regidors progressistes de Formentera, entre ells l'anterior alcalde ara a l'oposició. -Recorregut per les parts de l'illa més afectades pels projectes faraònics del clan Matutes i el PP. -Reunió amb representants de la Plataforma Antiautopista (Més informació del Diario de Ibiza aquí i també aquí, i del diari Última Hora de Ibiza)

Al Congrés i al Senat estem presentant iniciatives per a una més justa distribució del patrimoni artístic i cultural i acabar amb la posició d'escandalós privilegi d'alguns grans museus de l'Estat.

Aquí podeu veure com se'n feia ressò El Punt de dimarts 3 d'agost.

Les vam plantejar amb el diputat Joan Tardà en una conferència de premsa a la seu d'ERC a Barcelona.

Vegeu com ho va reflectir El Punt

L'Avui ho recollia així:

Els republicans afirmen que seguiran intervenint en català a les cambres espanyoles

ERC reclama mesures de suport al català als pressupostos de l'Estat

Tardà adverteix que si el PSOE no les assumeix faria molt difícil mantenir la "complicitat" amb el govern central

I.Carbó
BARCELONA

Esquerra Republicana reclama que els pressupostos de l'Estat per al 2005 incloguin fins a quatre grans propostes d'impuls del català com un "senyal de bona sintonia" amb el PSOE, advertint que si aquestes propostes no són assumides pel govern, es faria "molt difícil" el suport dels republicans als comptes del govern espanyol per a l'any vinent, perquè "no s'entendria que ERC mirés cap a una altre cantó".
El diputat Joan Tardà va afirmar ahir que des d'ERC "hem obert el front de la llengua" al Parlament espanyol, on es proposen com a "objectiu prioritari" assolir l'Estat plurilingüe al final d'aquesta legislatura. ERC pretén "instar el govern espanyol a moure peça" perquè el català "deixi de ser invisible a Espanya i a Europa". Això, va dir el diputat, requereix "una gran decisió política i diners". Per a l'any que ve, ERC reclama que l'Estat destini recursos per a plans d'acollida d'immigrants que arriben a Catalunya, per a noves tecnologies destinades al multilingüisme, per dotar un pla estratègic per a la formació de funcionaris de l'administració perifèrica de l'Estat al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, i per a la promoció del català a Europa i al món.
Segons Tardà, l'Estat espanyol "ha d'intervenir" en la salvació i la promoció del català, des de la consideració que aquest "no és només un problema dels catalanoparlants". En aquest sentit, va llançar al Partit Socialista el repte d'actuar des de "la modernitat, el cosmopolitisme, la cultura i la democràcia", assumint -"potser amb l'excepció de Josep Borrell [en referència a l'entrevista publicada per l'AVUI amb el president del Parlament europeu]-, el repte de fer un Estat plurilingüe. Alhora va criticar el "victimisme" dels catalans a l'hora de reivindicar la llengua".

Català a les Corts espanyoles
L'ús del català i les altres llengües oficials de l'Estat a les cambres parlamentàries espanyoles és un altre dels fronts oberts. "No entenem la voluntat del PP de negar el dret a utilitzar el català o l'afany del PSOE de reservar l'ús del català al Senat", va afirmar Tardà, que va assegurar que "seguirem reivindicant l'ús del català a totes dues cambres". Segons el senador de l'Entesa Miquel Bofill, a l'equador de la legislatura "s'hauria d'haver normalitzat l'ús del català" i de les llengües oficials al Senat. Pels republicans, però, no és suficient que l'ús del català es redueixi al Senat i en condicions determinades. Els parlamentaris van anunciar el propòsit d'impulsar un intergrup amb representants de tots els grups del Congrés per "treballar conjuntament" a favor del plurilingüisme, i amb el Mixt, PNB, IU i el compromís de CC, promouen una sessió monogràfica sobre les llengües oficials de l'Estat a finals de setembre, amb la compareixença a la cambra del president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, del secretari d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, i del president de l'Obra Cultural Balear, Sebastià Frau, que també podrien comparèixer al Senat.
ERC ha presentat diverses propostes: com l'ensenyament de les llengües de l'Estat a les acadèmies militars i dels cossos i forces de seguretat, i de garantia d'atenció al ciutadà en aquestes llengües; el català com assignatura optativa de l'ESO i a les universitats; la traducció de les webs dels ministeris a totes les llengües; o mesures de suport per a programes i mecanismes de traducció automàtica; i l'ensenyament de les llengües de l'Estat a TVE.