Aquest és el text de la meva intervenció el 24 de juny a la Comissió de Cultura del Senat.
No és el text literal del Diari de Sessions (perquè encara no el tinc), però pràcticament és el mateix, excepte alguna referència puntual a la intervenció de la ministra que aquí no hi és.
Muchas gracias señora presidenta,
Señora ministra,
Con toda la simpatía y con voluntad de compartir permítame que empiece en catalán (se lo traduciré inmediatamente).
El Senat i particularment aquesta comissió de Cultura haurien de ser la màxima expressió del caràcter pluricultural i plurilingüístic de l’Estat espanyol. L’ús normal i tranquil de les quatre llengües oficials: castellà, català, gallec i basc, hi hauria de ser habitual i no hauria de sorprendre ningú.
El Senado y particularmente esta Comisión de Cultura deberían ser la máxima expresión del carácter pluricultural y plurilingüístico del Estado español. El uso normal y tranquilo de las cuatro lenguas oficiales: castellano, catalán, gallego y basco, tendría que ser habitual en esta Cámara y no debería sorprender a nadie.
Y lo siento, a riesgo de parecer díscolo, que no lo soy, no puedo dejar de formular otra previa para manifestar que como republicano no dejará de sorprenderme que en una sociedad plenamente democrática la celebración de una onomástica, aunque sea la del Jefe del Estado, condicione la convocatoria de una reunión parlamentaria [Això feia referència al fet que es va canviar l'hora de la convocatòria de la Comissió perquè la ministra pogués anar a la recepció que feia al Rei amb motiu del seu sant].
Señora ministra, valoramos muy positivamente que uno de los ejes fundamentales desde los cuales va actuar su Ministerio sea el “reconocimiento de la diversidad cultural”. Ahora bien, ¿como vamos a pasar del dicho al hecho, y a definir unas políticas que realmente en todo momento tengan en cuenta la realidad del Estado compuesto en que vivimos, en que conviven naciones y regiones, con realidades culturales y lingüísticas muy diversas?
Nuestro punto de vista es que en el Ministerio de Cultura aún no ha penetrado suficientemente esta realidad compleja, que su función en este Estado plural que se esta construyendo no esta suficientemente clara, que hay aún un exceso de centralismo, y un exceso de intervencionismo en unos casos, combinado con un desentenderse de temas que, mientras vivamos juntos y el Estado se alimente con los impuestos de todos, son temas de todos, y me refiero con esto último a cuestiones como el apoyo al catalán, el euskera o el gallego o la promoción de nuestras literaturas.
El Ministerio de Cultura del Estado, teniendo en cuenta que por ejemplo en Cataluña la cultura es una competencia exclusiva de la Generalitat, seguramente apenas debería de existir. En todo caso debería enfocar todas sus políticas desde la óptica de la pluralidad cultural y lingüística, y adaptarse completamente a la realidad competencial definida por los estatutos de Autonomía y colaborar activamente con las consejerías de Cultura de las CCAA.
En el Estado español, sí, hay 17 CCAA, con unas especificidades culturales más o menos marcadas, pero sobre todo hay cuatro grandes bloques culturales y lingüísticos:
el castellano, que en su seno tiene también una gran diversidad,
el catalán, o si lo prefieren y para que se me entienda bien el catalano-valenciano-balear,
el gallego
y el basco,
todos con una larga historia detrás, con una importante producción cultural (artística, literaria, científica…) y con una gran vitalidad que los proyecta hacía el futuro, y también todos con importantes retos para acomodarse a un mundo globalizado, a una sociedad de la información global. Todos tienen retos específicos en esta nueva realidad del siglo XXI.
Pues bien, nosotros le decimos que si existe un Ministerio de Cultura del Estado, con unos presupuestos alimentados con los impuestos de todos, este Ministerio ha de tener en cuenta no solo los retos de futuro del bloque cultural y lingüístico castellano, que ha sido dominante en el Estado durante muchas décadas y tiene la suerte de contar con un amplio y rico universo social en América, cosa que le sitúa en una posición muy ventajosa, sino que ha de tener en cuenta las demandas diversas de los demás para proyectarse hacia el futuro con normalidad.
Empecemos por este enfoque plural que pedimos. Me referiré a Catalunya aunque mucho de lo que diga valga también para otros. Usted habla de proyección internacional, pues bien, nosotros creemos que el Gobierno debe potenciar la presencia de Catalunya y de los Països Catalans, atendiendo además a su importante peso demográfico y cultural en Europa, en todas las instituciones internacionales de carácter cultural, tanto en las de representación de los Estados como en las de representación profesional. Por otro lado, además de dar apoyo a iniciativas que salen de las CCAA como el Centro Ramon Llull, tanto el Instituto Cervantes como la red de oficinas y centros culturales que gestiona el Ministerio de Asuntos Exteriores deben estar al servicio también de la proyección de nuestras culturas y nuestras lenguas.
Su Ministerio se prepara para celebrar el 400 aniversario del Quijote. El Quijote es un patrimonio de la humanidad, usted ya lo ha resaltado, y lo compartimos. Nosotros quisiéramos insistir en que estas celebraciones también tengan en cuenta la pluralidad cultural, como por otro lado la tenia Don Quijote salvando El Tirant lo Blanc de la hoguera o diciendo los mejores elogios de nuestra lengua catalana. Por ejemplo, nos gustaría saber si en el Plan de Fomento de la Lectura que tienen ustedes la intención de promover paralelamente a estos actos, tienen en cuenta también las otras literaturas y las otras lenguas del Estado.
Continuando con el libro ustedes dicen que van a apoyar a la edición y a la traducción. Que hay del libro en catalán? Sabemos que el Ministerio tiene un proyecto de traducciones entre las diversas lenguas oficiales del Estado, pero dotado con tan solo 40.000 euros, cantidad que nos parece totalmente insuficiente. Si creen en la pluralidad y en la necesidad que el conjunto de los ciudadanos perciban efectivamente su riqueza, y rompamos así las excesivas barreras de incomprensión que todavía existen por falta de conocimiento,/ inviertan mas, /mucho mas/ en ello,/ contribuyan a que se haga visible esa pluralidad, en cine, en televisión, en libros... Por lo que se refiere al libro, den un diseño unitario a esta campaña de traducciones, publicitenla… que se note. En relación con esta cuestión, tenemos conocimiento que se ha presentado un proyecto para la traducción al valenciano secesionista. Por favor, no contribuyan a la confusión y a la incultura en esta materia: una cosa es que el valenciano exista como denominación con carácter oficial de una variante de una lengua común, como existe el andaluz o tantísimas otras variantes del castellano, con o sin denominación oficial, y otra es que empecemos a inventarnos diferencias, filologías imaginarias no científicas, a fijar arbitrariamente ortografías distintas… Es un tema políticamente manipulado, y por eso delicado, pero filológicamente más que resuelto prácticamente desde los orígenes de la filología románica.
Ustedes deben implicarse en la exigencia del reconocimiento explicito por la Administración del Estado de la unidad de la lengua catalana y, en consecuencia, fomentar su uso con criterios científicos.
En relación con este tema, quien tiene el reconocimiento como autoridad científica académica es el Institut d’Estudis Catalans, y sería muy conveniente que este Ministerio recobrará la normalidad en la relación con esta Academia y regularizará la subvención que le otorga, reducida notablemente hace tres años y congelada después por el anterior gobierno.
En Bibliotecas seguimos con un esquema centralista heredado del antiguo régimen. Hablar de bibliotecas provinciales en las capitales de provincias es un anacronismo. En Catalunya estamos transfiriendo todas las bibliotecas a los ayuntamientos para aproximarlas a los ciudadanos, y nos encontramos con dificultades para hacer lo mismo con las Bibliotecas provinciales, cuya titularidad es del Estado, pero que han sido o son construidas en espacios o edificios de las Diputaciones o de los Ayuntamientos. Nosotros creemos que el Ministerio debería traspasar a la Generalitat la titularidad y los recursos financieros.
Un tema muy preocupante en relación con nuestras bibliotecas es el del canon del préstamo de libros. Les pediríamos que trataran el tema con la Generalitat, ya que seguramente se impone la necesidad de una moratoria y quizás pactar una forma de cálculo que reconociendo los derechos de autor no contradiga la función social de las bibliotecas.
Por lo que se refiere al patrimonio histórico y a los museos, otro tanto de lo mismo. Seguimos en un esquema centralista. Deberían traspasar este patrimonio a las CCAA, es el caso en Catalunya del Museo Nacional Arquelògic de Tarragona, o de parte de los fondos del Archivo de la Corona de Aragón…
Hablan ustedes en relación a estos temas de webs, de bases de datos unificadas… y nos parece bien por lo que refleja de intención de modernización y de poner al día la gestión del Patrimonio; pero nuevamente no son suficientemente modernos en lo que se refiere a tener en cuenta la pluralidad, que hay más patrimonio que el que es titularidad del Estado central, que son cuestiones que hay que negociar con las CCAA. En lo que se refiere a las webs i portales en Internet nos gustaría que lo que dijo en el Congreso del portal de la Biblioteca Nacional que “debe ser modernizado como muestra de la España plural, abriendolo a los cuatro idiomas oficiales y no sólo, como hasta ahora, al espñol y al inglés”, se aplicara a todos los portales, paginas web y bases de datos dependientes de su Ministerio.
No insistiré en el tema de la documentación propiedad de la Generalitat, de partidos políticos y de particulares, depositada en el Archivo General de la Guerra Civil, después de ser incautada ilegalmente con violencia, que debe ser devuelta a sus legítimos propietarios. Únicamente les diré que es un tema de dignidad y de justicia, que a la ligera se ha manipulado como una cuestión de "esos catalanes", con todas las resonancias de intolerancia e incomprensión que tienen algunas expresiones, cuando sobre todo es una cuestión de democracia, de recuperación y de dignificación de la memoria de los que lucharon contra el franquismo por la libertad. Estaremos muy atentos al cumplimiento del calendario pactado para encontrar una solución para su devolución.
Senyora ministra, nos habla con orgullo justificado del Museo del Prado o del Centro de Arte Reina Sofía, y de la misma manera podría hablar de algunas otras grandes infraestructuras o entes culturales radicados en Madrid. Siento que suene a sonsonete pero es inevitable hablar de visión centralista i radial del Estado otra vez. Debería haber un mayor equilibrio territorial y demográfico en la distribución de las aportaciones del Estado para equipamientos y para eventos culturales, tanto en lo que se refiere a inversiones como a presupuesto consolidado anual.
Creemos que su Ministerio en la medida que existe y maneja recursos públicos importantes de todos, siempre de acuerdo con la Generalitat, debe implicarse en la financiación de las iniciativas culturales catalanas, se llamen orquesta sinfónica o museos. Debe implicarse en invertir en equipamientos, pero además debe implicarse como hace en Madrid aportando fondos para su gestión.
Los grandes museos catalanes necesitan una ayuda especial, porque padecen un déficit histórico de inversión del Estado. Creemos que su Ministerio debería implicarse por ejemplo, de acuerdo con la Generalitat, en hacer del MACBA, el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, un gran centro de arte, que como el Reina Sofía en Madrid, pueda beneficiarse no sólo de la inversión publica sino de los beneficios de la desgravación fiscal por donaciones a sus fondos de arte.
Permitame que le haga una demanda particular como senador por Girona de apoyo a la declaración del yacimiento arqueológico de Empúries patrimonio de la humanidad.
Mi intervención puede parecer un memorial de agravios, y la lista se ha quedado corta, pero quisiera ser una primera aproximación a lo que debe ser un cambio fundamental de mentalidad si realmente creemos que es una riqueza la pluralidad cultural y lingüística de este Estado complejo. Confío que si, y me felicito que tengamos como interlocutora en el Ministerio a una persona como usted que hasta el presente ha mostrado una voluntad de dialogo y de comprensión entre las diversas culturas y lenguas del Estado.
Gracias
Intervenció a la Comissió de Justícia del Senat amb motiu de la compareixença del ministre de Juan López Aguilar el 24 de juny de 2004
Por Entesa Catalana de Progrés, tiene la palabra el señor Bofill.
El señor BOFILL ABELLÓ: Moltes gràcies, senyora presidenta.
Bona tarda, senyor ministre. Senyors senadors, senyores senadores, después de esta salutación en catalán, quería dirigirles el primer párrafo también en mi lengua, que no es regional [al·lusió a la intervenció del portaveu del PP]. Pero para ganar tiempo, ya que he de simultanear mi presencia en esta comisión y en la Comisión de Cultura, donde comparece la ministra, y a la espera de que dispongamos algún día no muy lejano de traducción simultánea, me traduzco yo mismo al castellano.
La señora PRESIDENTA: La presidencia se lo agradece enormemente.
El señor BOFILL ABELLÓ: Hoy, día de San Juan -esto es lo que quería decirles en catalán-, una de las fiestas nacionales de los països catàlans, quería aprovechar para decirles que del conjunto de las administraciones es justamente la Administración de Justicia donde se da uno de los déficit más evidentes por lo que se refiere al reconocimiento del derecho al uso del catalán en todas las instancias. Espero que desde esta Comisión y con la comprensión del Ministerio de Justicia sepamos encontrar los caminos para corregir esta anomalía.
Me ha alegrado oír al ministro que quiere impulsar la cooficialidad lingüística en la Administración de Justicia porque va en la misma dirección que apuntamos nosotros. La Justicia debe utilizar la lengua de los ciudadanos, los ciudadanos deben poder recurrir en cualquiera de las lenguas oficiales en su comunidad autónoma a todas las instancias judiciales, desde las radicadas en su comunidad autónoma hasta el Tribunal Supremo o el Tribunal Constitucional. En otras palabras, la lengua catalana debería ser oficial en todos los órganos de la Administración de Justicia que vean actuaciones iniciadas en los territorios en que es oficial la lengua catalana.
La Administración de Justicia se debería dirigir a los ciudadanos en las lenguas oficiales y la normativa legal que han de cumplir debería ser traducida a las lenguas oficiales en el mismo momento en que se dicta y se debería difundir en estas lenguas en los territorios de las comunidades autónomas en que sean oficiales.
Si estamos construyendo un Estado plural, si creemos que ese es realmente el mejor camino para una convivencia democrática, sin discriminaciones, entre otras cosas es esencial que demos pasos efectivos para que los órganos oficiales de la Administración del Estado asuman la oficialidad del catalán en las actuaciones judiciales. Actualmente apenas se garantiza el ejercicio efectivo de esta oficialidad en los órganos radicados en el propio territorio catalán, porque, entre otras cosas, no se han tomado las medidas suficientes para la capacitación lingüística de los jueces, fiscales y abogados del Estado y, en general, del personal de la Administración de Justicia que accede a plazas en Cataluña.
Igualmente, es imprescindible que se modifique la legislación registral para que los asientos se hagan en lengua catalana, y nos ha gustado ver que estamos de acuerdo en ello.
Entre los propósitos fundamentales de su mandato, señor ministro, usted ha situado, en primer lugar, hacer de la Justicia un servicio público de calidad. Para ello, no lo dude, contará siempre con nuestra colaboración. Por nuestra parte, consideramos que la excesiva centralización de la Justicia, no haber avanzado realmente en dirección a un modelo federal -al menos tanto como se ha avanzado por lo que se refiere al Poder Ejecutivo con los gobiernos autónomos o al Poder Legislativo con los parlamentos autonómicos- es uno de los factores que explica gran parte de la ineficiencia del sistema judicial, de un cierto alejamiento de los ciudadanos y de la sociedad. Desde Cataluña creemos que es necesario reformar la legislación sobre la Administración de Justicia para adaptar su estructura a la naturaleza compuesta del Estado.
En mi intervención me referiré al caso de Cataluña, que puede tener algunas especificidades, sin perjuicio de que algunas de las cosas que diré o de propuestas que haga sean de aplicación en otras comunidades con competencias ya transferidas. En relación con esto, diré que me ha preocupado un poco en su intervención que ha connotado negativamente la heterogeneidad, porque yo creo que en un Estado compuesto una de las características es justamente la heterogeneidad. Es decir, estando de acuerdo con que seguramente es conveniente que haya transferencias de competencias a comunidades autónomas que aún no han asumido competencias en la Adminsitración de Justicia, eso no quiere decir que los ritmos no puedan ser distintos en unas comunidades y en otras.
Entre paréntesis, permítame recordar que a causa de esta falta de consideración del carácter compuesto del Estado la Generalitat de Cataluña se vio obligada a presentar este mes de marzo un recurso de inconstitucionalidad contra la Ley Orgánica del Poder Judicial y esperamos que se tenga en cuenta su contenido en el momento en que se aborde su reforma.
El actual Estatuto de Autonomía de Cataluña prevé el traspaso a la Generalitat de Cataluña de todas las competencias que la Ley Orgánica del Poder Judicial otorga al Ministerio de Justicia y por ello creemos que se debería completar el proceso de transferencias.
Las reformas de la Administración de Justicia deberían apuntar, al menos en nuestro caso, a un traspaso de competencias sobre jurisdicción para ir construyendo un poder judicial catalán con un Consejo Judicial de Cataluña. También en la misma línea el programa del actual Gobierno catalán plantea la necesidad de instituir la figura del Fiscal de Cataluña con funciones sobre la Fiscalía.
Abundando en el tema de la necesaria reforma de nuestra Justicia, hay que fijar un calendario -en esto estamos de acuerdo- para que los tribunales superiores de justicia funcionen como última instancia judicial en los recursos judiciales iniciados en nuestros territorios. La Constitución así lo permite, como usted ha señalado, se abaratarían los costes del proceso, se acercaría la Justicia a los ciudadanos y se conseguiría una respuesta más rápida y más eficaz.
Hablamos todos de modernización, y estamos de acuerdo con muchas de las medidas concretas que usted ha propuesto, pero estamos chocando permanentemente con los mismos obstáculos alrededor de una centralización excesiva y especialmente problemática en todo lo que se refiere a los llamados cuerpos nacionales y al régimen del personal de la Administración de Justicia. El actual blindaje político-corporativo de los cuerpos nacionales y su funcionamiento, que afecta de manera notable la movilidad de sus miembros, es un obstáculo para la modernización de la Justicia, para acercarla a los ciudadanos y además va en contra del reconocimiento práctico efectivo del carácter compuesto del Estado.
Habida cuenta del bloqueo actual de esta cuestión tan fundamental, les animamos a buscar nuevas maneras de integración de estos cuerpos nacionales en la Administración autonómica en colaboración con el Gobierno de la Generalitat de Cataluña. En este sentido creo que por parte de la Consejería hay una actitud muy abierta en el sentido de buscar caminos originales para que salvemos este obstáculo.
La actual reserva a favor del Ministerio de Justicia en la regulación de aspectos fundamentales del funcionamiento de los órganos judiciales y de su personal interfieren permanentemente en la capacidad de decisión de la Administración autonómica, gestora y pagadora, y provoca la ruptura del principio de responsabilidad. Resulta incomprensible que en el actual Estado autonómico se fijen desde el Gobierno central hasta los horarios de nuestros juzgados o se firmen pactos laborales, que contienen cláusulas que comprometen a la Generalitat de Cataluña, sin que ésta haya intervenido en la negociación. La Generalitat nos ha comunicado que se encuentra con unas obligaciones no previstas de unos 10 millones de euros para este ejercicio 2004.
Desde Cataluña quisiéramos asegurar la intervención de la Generalitat en la fijación de la planta y demarcación judicial e integrar a su personal no judicial en la función pública catalana. Por lo que se refiere a la planta, creemos que, por racionalidad, debería desaparecer la provincia como marco de referencia, y que los nuevos juzgados mercantiles en este caso se deberían distribuir atendiendo al volumen de procedimientos previsibles a lo largo del territorio. Según la memoria del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en nuestra comunidad autónoma se necesitan 10 juzgados mercantiles. Por otro lado, la sala de gobierno de este tribunal solicitó en diciembre 49 nuevos órganos judiciales con categoría de magistrados y ocho con categoría de juez. Esperamos que en sus planes de creación de nuevas plazas se tengan en cuenta todas estas demandas.
Uno de los graves problemas que perturban la buena marcha de los órganos judiciales en Cataluña es la movilidad del personal, de los titulares y de los secretarios. Habría que agilizar la cobertura de las vacantes e incentivar de alguna manera la estabilidad con medidas adecuadas.
Para agilizar el funcionamiento de la Administración de Justicia seguramente coincidiremos en que es necesario crear órganos de justicia de proximidad gestionados, en nuestro caso, por la Generalitat, que ofrezcan juicios rápidos y baratos para resolver pequeños conflictos. El establecimiento de la justicia de paz en las poblaciones con juzgados de primera instancia y la justicia municipal en los distritos de las grandes ciudades podrían ir en esta dirección.
En otro orden de cosas, no podemos dejar de reclamar el cumplimiento de lo previsto en nuestro Estatuto de Autonomía para el traspaso de competencias sobre el notariado y los registradores mercantiles y de la propiedad.
Por lo que se refiere a conflictos competenciales, desde Cataluña se valoraría muy positivamente que se atendiera la demanda, que se retiren los recursos del Gobierno ante el Tribunal Constitucional contra las leyes catalanas de garantías y la de ocupación y derechos reales, y muy especialmente contra la del Código Civil catalán. Nos gustaría que se pronunciara específicamente sobre este tema tan sensible para la sociedad catalana.
En cuanto al acercamiento de las decisiones de la Administración de Justicia a la sociedad, una reclamación competencial muy sentida en relación con el Registro de asociaciones es la potestad de la declaración de su utilidad pública, lo que tiene importantes consecuencias en lo que se refiere al régimen fiscal de esas entidades. Parece más lógico que sea la Administración autonómica, que está cerca del proceso de constitución de las asociaciones y que mejor conoce su actividad y su funcionamiento, quien pueda declarar su utilidad pública.
Permítame referirme, aunque sea brevemente, a la necesidad de revisar las reformas del Código Penal introducidas por el anterior Gobierno, que han recortado algunos derechos y libertades además de provocar en la práctica graves problemas en el correcto funcionamiento de nuestro sistema penitenciario.
Como usted ya sabe, señor ministro, Cataluña es la única comunidad autónoma con competencias exclusivas en materia penitenciaria. Actualmente la Administración penitenciaria tiene graves problemas derivados de algunas de esas medidas penales, que ahora es necesario rectificar, entre otros motivos para evitar el colapso de las cárceles, que en las actuales condiciones de saturación no pueden cumplir con el mandato constitucional de garantizar la seguridad de los internos y los funcionarios de prisiones y de reinserción social de los recursos.
La Consellería de Justicia de la Generalitat de Cataluña ha trasladado recientemente su inquietud al Ministerio de Justicia solicitando la rectificación de disposiciones penales recientes, que tienen y tendrán un impacto negativo sobre la ejecución penal, como son la reintroducción de las penas cortas de prisión, que entran en vigor en octubre de este año, la reforma del artículo 36 del Código Penal, que dificulta la clasificación de tercer grado de condenados a penas superiores a cinco años hasta no haber cumplido la mitad de la condena, la reforma del artículo 90 del Código Penal sobre la libertad condicional, que dificulta su concesión si el penado no ha satisfecho la responsabilidad civil del delito, la reforma del artículo 72 de la Ley General Penitenciaria sobre clasificación o progresión al tercer grado, que dificulta el acceso al mismo al penado que no ha satisfecho la responsabilidad civil del delito.
Todo ello al margen del hecho de que, o se dota a la Administración de Justicia y a la Administración penitenciaria de medios suficientes, o la aprobación de algunas leyes indiscutiblemente necesarias, como la nueva ley contra la violencia de género, se pueden convertir en un auténtico boomerang ya que pueden agravar la sobrepoblación de nuestras cárceles además de generar expectativas sociales en relación con medidas como el alejamiento domiciliario sin que después haya medios para controlar su ejecución.
Volviendo al tema de la necesario revisión de algunas iniciativas legislativas del anterior Gobierno que atentan contra el ejercicio de algunos derechos democráticos básicos, permítame que le pregunte, señor ministro, por la derogación de los artículos del Código Penal que se refieren a la convocatoria de referéndums que usted declaró en el Congreso de los Diputados querer abordar de inmediato.
No he podido asistir a toda su intervención y no sé si hoy lo habrá recordado usted, pero quiero decirle que desde nuestro grupo nos felicitamos el que se plantee avanzar en la construcción de un Estado genuinamente aconfesional -en el Congreso de los Diputados lo dijo usted en su intervención- asumiendo la responsabilidad que asignan al Gobierno las leyes de cooperación con todas las confesiones religiosas. Le pediríamos que considerara la existencia de un numerosísimo grupo de ciudadanos agnósticos, ateos, o que simplemente no profesan ninguna religión. Yo añadiría que en esta materia seguramente la mejor definición de genuinamente aconfesional es laico.
Por lo que se refiere a nuevas iniciativas legislativas de su Gobierno a favor del reconocimiento de nuevos derechos civiles de acuerdo con la evolución de nuestras sociedades, como el derecho al matrimonio entre personas del mismo sexo, sepa que podrá contar con el apoyo de nuestro grupo.
Entre los fenómenos sociales sobre los cuales se está haciendo necesario legislar, destaca también el caso de la prostitución, en que el exceso de hipocresía que reina en el momento de abordarlo sólo sirve para esconder graves problemas de explotación, de conculcación de derechos fundamentales y de carácter sanitario. El senador de nuestro grupo, Rafael Bruguera, le planteó esta cuestión al ministro del Interior en su comparecencia del lunes en esta Cámara. El ministro le pidió que se la trasladara al ministro de Justicia, cosa que hago en este momento. La regulación podría ser el modelo más adecuado en nuestro caso, en relación con la prostitución, ya que permitiría garantizar, en primer lugar, la libertad de decisión de las personas que la ejercen. Además, permitiría también que estas personas tuvieran reconocidos los derechos laborales, que hubiera un control sanitario, que los establecimientos donde se ejerce la prostitución cumplieran unas condiciones determinadas y que en conjunto esa actividad cumpliera con sus obligaciones fiscales. Nos gustaría conocer el punto de vista del Gobierno sobre esta cuestión que, además, tiene muy importantes repercusiones en relación con la emigración.
Nos felicitamos de que en los próximos días se reúna la conferencia sectorial de Justicia. Deseamos que tanto en ese marco como en los contactos bilaterales de la Consellería de la Generalitat se llegue a acuerdos que nos permitan avanzar en la dirección que hemos venido apuntando.
Esperamos, por nuestra parte, poder colaborar lealmente en la modernización de la Justicia en este Estado compuesto. Estaremos muy atentos a que las reformas que hay que abordar tengan los suficientes medios presupuestarios para que se hagan efectivas.
Muchas gracias, señor ministro, por su atención.
Señorías, les ruego disculpen si me ausento porque también soy portavoz en la Comisión de Cultura que se está celebrando en este mismo momento.
El señor PRESIDENTE: Gracias, señor Bofill, por ese doble esfuerzo.
Veureu que la resposta del ministre és molt curta (perquè havia exhaurit el seu temps d'intervenció) i molt justificativa.
El señor PRESIDENTE: Tiene la palabra su señoría.
El señor BOFILL ABELLÓ: Muchas gracias, señor
presidente.
Gracias, señor ministro.
Como es sabido, en la sociedad catalana había grandes
expectativas en torno a la incorporación de la lengua catalana
en el artículo IV.10 de la Constitución europea, al menos
con el mismo estatus que el gaélico porque se generaban
derechos para los ciudadanos.
Este objetivo, que era un compromiso del Gobierno y
de su presidente en el debate de investidura, no se ha conseguido.
La percepción ciudadana en Cataluña es que estamos
poco más o menos donde estábamos, sin derecho a
utilizar nuestra lengua en las relaciones con las instituciones
europeas; ahora tenemos un reconocimiento, fundamentalmente,
simbólico, de segundo rango, que, quizá
—y esperemos que sí, porque se ha dado un paso, aunque
sea pequeño— permitirá abrir puertas en el futuro para
generar derechos para los ciudadanos, pero ahora mismo
no garantiza la incorporación del catalán en los programas
lingüísticos de la Unión Europea, donde en cambio
están reconocidos, además del gaélico y del luxemburgués,
que no son oficiales, el noruego y el islandés, teniendo
todos ellos muchos menos hablantes que el catalán,
y siendo lenguas de países que no están en la Unión
Europea, pero que se benefician de programas financiados
por ella, mientras que el catalán, el vasco o el gallego,
no.
No vale la pena entrar ahora en un debate sobre si la botella
está medio llena o medio vacía porque todos sabemos
que lo importante es que la botella se vaya llenando. En ese
sentido agradecemos al actual Gobierno las gestiones realizadas
para impulsar el catalán en la Unión Europea.
Por tanto, reconociendo lo positivo del cambio de actitud
del Gobierno al respecto, ahora se trata de saber cómo
se avanzará para que el catalán y las otras lenguas cooficiales
sean realmente reconocidas. Lo que sí está claro es
que si el checo, el portugués, el eslovaco o el finlandés, por
no hablar del maltés, que tiene sólo 400.000 hablantes, tienen
pleno reconocimiento oficial, es por un simple hecho
histórico-político: que tienen un Estado propio. Y como no
creo que el Gobierno español esté señalando esta vía para
que los catalanohablantes vean reconocidos sus derechos
lingüísticos en la Unión Europea, bueno sería que concretáramos
un poco lo que se va a hacer ahora.
Por nuestra parte, nos gustaría que el Gobierno se comprometiera,
al menos, a asegurar la presencia del catalán
en todos los programas lingüísticos de la Unión Europea
—véase programas «Lingua», ["Comenius"], «Erasmus», etcétera—.
A la espera de una nueva ocasión de situar el catalán
en el articulado de la Constitución porque, evidentemente,
entendemos que ahora mismo no se va a plantear un reforma
constitucional para esto, cuando aún no se ha aprobado
en referéndum esta constitución. Por tanto, sería
bueno que el Gobierno planteara en el Consejo de la Unión
Europea en los próximos meses la aprobación de un esta-
tuto especial para el catalán, habida cuenta de que el artículo
III, 339 de la Constitución Europea...
El señor PRESIDENTE: Por favor, señoría, termine.
El señor BOFILL ABELLÓ: ... que el régimen lingüístico
de la Unión lo fija el Consejo.
Finalmente...
[Aquí no vaig tenir temps de dir això: Nos gustaría que el Gobierno se comprometiera a realizar ya los cambios necesarios para que las instituciones del propio Estado español reconozcan los derechos lingüísticos de los ciudadanos catalanohablantes, empezando per esta propia camara.]
El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra el señor ministro por tiempo de 14 segundos.
El señor MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES Y
DE COOPERACIÓN (Moratinos Cuyaubé): Muchas gracias,
señor presidente.
Señoría, el compromiso del presidente del Gobierno en
la sesión de investidura fue exclusivamente —si lee el
Acta lo comprobará— la traducción del texto constitucional
a las lenguas cooficiales del Estado español.
El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor ministro.
El ministre reconeix que cal fer nous passos per aconseguir un reconeixement més ampli del català a la Unió Europea.
Vegeu aquí la nota de premsa d'ERC.
El señor MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES Y
COOPERACIÓN (Moratinos Cuyaubé): Señor presidente,
señor Bofill, como saben, el Gobierno ha realizado múltiples
gestiones para lograr que las lenguas cooficiales de
España disfrutasen de un reconocimiento jurídico en el
texto constitucional de la Unión Europea.
Como también sabe su señoría, el Gobierno acudió a dicha
negociación sin que este punto hubiera sido ni mera ni
indirectamente tratado. Fuimos los que iniciamos el planteamiento
ante las instituciones europeas, la Presidencia y
los distintos Estados Miembros.
Por tanto, es un asunto enormemente complejo, que nos
ha empujado a llevar a cabo negociaciones muy complicadas,
pero que, al final, considero que han sido satisfactorias.
Ya sabe que en Europa el asunto de las lenguas es extremadamente
sensible y algunos Estados miembros no
quieren tratarlo de cara a su futuro. Asimismo, crea problemas
de orden jurídico. En muchas instituciones existe
el temor de que se puedan crear problemas ante los tribunales
de justicia con las lenguas no reconocidas oficialmente
por el Tratado de la Unión Europea al no existir juristas,
lingüistas y traductores oficiales suficientes.
No obstante, el Gobierno ha tratado de dar reconocimiento
claro y explícito a la pluralidad lingüística y cultural
de Europa y, lógicamente, a las lenguas cooficiales de
España.
Por ello, en el nuevo apartado dos del artículo IV.10 del
Tratado, se señala literalmente: El presente Tratado se podrá
traducir a cualquier otra lengua que determinen los Estados
miembros entre aquellas que, de conformidad con sus ordenamientos
constitucionales, tengan estatuto oficial en la totalidad
o en parte de su territorio. Los estados miembros interesados
facilitarán una copia certificada de estas traducciones,
que se depositará en los archivos del Consejo.
Además, por no estar totalmente satisfechos con este
articulado, el Gobierno propuso una declaración aneja al
Tratado de la Unión Europea, la cual se hace, precisamente,
en un reconocimiento explícito de la diversidad
cultural de Europa y en la especial atención que se seguirá
prestando en el futuro a estas y otras lenguas.
En definitiva, dejamos abierta la posibilidad de seguir
insistiendo en un mayor reconocimiento de las lenguas cooficiales
de España.
En un gest simbòlic vaig llegir en català aquesta pregunta de dues ratlles que feia al govern: "Després de les negociacions sobre la Constitució Europea, com queda el tractament de les llengües cooficials a l’Estat Espanyol a l’esmentada Constitució?" i quan em van deixar en castellà vaig donar la pregunta per formulada; fórmula acceptada pel Reglament i usada freqüentment per senadors de tots els grups, ja que el membre del govern que ha de respondre ja té dies abans la pregunta per escrit (en castellà, evidentment!) i el conjunt dels senadors coneixen el seu contingut perquè figura en l'ordre del dia (en castellà, també, esclar!).
Però, un excés de zel del President, pressionat per les protestes del Grup Popular, va provocar un incident, que no tindria perquè haver-se produït, ja que haurien pogut respondre tranquil·lament.
Gràcies per les mostres de suport.
A continuació podreu veure com ho transcriu el Diari de Sessions (entre claudators hi ha algunes explicacions meves i alguna molt petita correcció de paraules mal transcrites).
La notícia va tenir molta difusió amb tractaments molt diversos. Vegeu aquí per exemple com se'n feia ressò el Diari de Balears
— DE DON MIQUEL BOFILL ABELLÓ, DEL GRUPO
PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE
PROGRÉS, SOBRE EL TRATAMIENTO DADO EN
LA CONSTITUCIÓN EUROPEA A LAS LENGUAS
COOFICIALES EN EL ESTADO ESPAÑOL,
TRAS LAS NEGOCIACIONES DE LA MISMA
(680/000058) [Aquest és el text que coneixien tots els senadors perquè figurava en l'ordre del dia].
El señor PRESIDENTE: Pregunta del senador don Miquel Bofill Abelló. Tiene la palabra su señoría.
El señor BOFIL ABELLÓ: Moltes gràcies, senyor president... Bon dia, senyor ministre. (El señor Bofil Abelló continúa su discurso en catalán.—Rumores.)
[Em vaig limitar a llegir en cátala la pregunta que s’havia entrat al Registre del Senat la setmana anterior en català i en castellà, i que deia: Després de les negociacions sobre la Constitució Europea, com queda el tractament de les llengües cooficials a l’Estat Espanyol a l’esmentada Constitució?]
El señor PRESIDENTE: Señoría, rogaría que atendiésemos al Reglamento, entre otras cosas, porque nadie estará obligado a contestarle, en la medida en que no le entiende. Entonces, si usted quiere que se le conteste, mientras no cambiemos el Reglamento, respetémoslo para que nos respetemos todos.
El señor BOFILL ABELLÓ: Sin acritud, señor presidente, [aunque por] lo incómodo de la situación pueda parecer lo contrario, dado que ya he formulado la pregunta en catalán y que el ministro la conoce por escrito en castellano,
creo que puedo darla por formulada. Y espero que no tardemos en resolverlo. (Protestas en los escaños del Grupo Parlamentario Popular.) [Em giro cap als escons del PP] No se quejen porque en realidad quisiera tener también la complicidad del Grupo Parlamentario Popular. Entre todos sería conveniente que corrigiéramos esta situación anómala, que es que no se pueda
usar normalmente el catalán en esta Cámara. Y espero que no tardemos mucho...
El señor PRESIDENTE: Señoría, no tiene la palabra. Le pido respeto, porque creo que esta Presidencia está siendo lo suficientemente tolerante al tratar de entender de lo que usted está hablando y de buscar entre todos una solución,
pero para no provocar ningún tipo de conflictos, sino justamente para encontrar la solución. Son cuestiones que hemos hablado con los portavoces, y le pediría que, manteniendo ese respeto, determinemos los plazos para dar una solución a lo que estamos hablando. Por consiguiente, le ruego, señoría, que espetemos el Reglamento. Por tanto, entiendo que da por formulada la pregunta.
Gracias.
El señor PRESIDENTE: Pregunta del senador don Ignacio
Cosidó Gutiérrez. Tiene la palabra su señoría.
[I amb això, el President del Senat, va saltar el torn de la meva pregunta i el ministre no em va contestar, tot i que la fórmula “doy por formulada la pregunta” és habitual i acceptada pel Reglament, ja que el Ministre la coneix per escrit i tots els senadors en coneix el contingut perquè figura en l’ordre del dia. Em vaig aixecar de l’escó per anar a parlar amb el President i que m’expliqués perquè m’havia saltat el torn, ja que segons el Reglament jo podia donar per formulada la pregunta. Em va dir que el ministre no havia entes res i que no havia volgut contestar. Es va acostar a la presidència Enrique Curiel, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista i em va dir que el ministre sí que volia contestar, i que si us plau li formulés la pregunta en castellà. Vaig dir-li que jo en volia conèixer la resposta i poder dir-li què em semblava. El President va dir que em tornaria a donar la paraula. I aquest segon cop va anar així:]
El señor PRESIDENTE: Pregunta del senador Bofill Abelló.
Tiene su señoría la palabra.
El señor BOFILL ABELLÓ: Aunque el Reglamento me permitiría dar la pregunta por formulada, como ha hecho el primer senador interviniente, la voy a leer en castellano puesto que no quiero bloquear un debate parlamentario. Lo que me interesa es conocer la respuesta del señor ministro, pero en cualquier caso expreso mi protesta.
Después de las negociaciones sobre la Constitución europea, ¿cómo queda el tratamiento de las lenguas cooficiales en el Estado español en dicha constitución?
Quiero que conste que esto es una obligación que ustedes me han impuesto. (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra el señor ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación.
[I aquí es va acabar l'incident.]
Moció presentada a la Comissió de Cultura del Senat
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’Institut d’Estudis Catalans és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte l’alta recerca científica i principalment la de tots els elements de la cultura catalana, i el seu ambit d’actuació són totes les terres de llengua i cultura catalana. Així ho reconeix el Reial Decret 3118/1976, del 26 de novembre, que va atorgar “reconeixement oficial a l’Institut d’Estudis Catalans com a corporació acadèmica, científica i cultural (…), l’àmbit d’actuació de la qual s’estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes”. D’altra banda, una de les seves primers finalitats és tenir cura de l’estudi de la llengua catalana, establir-ne la normativa i vetllar perquè el procés de normalització d’aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic.
Fins l’any 1999, l’IEC rebia per al manteniment de les seves activitats una subvenció directa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, que va ser de 601.012 euros el 1998. Des de 1999, es publiquen al BOE dues convocatòries de subvencions una d’ “ajuda a les inversions de l’Institut d’Espanya, Reials Acadèmies i Institucions” i una altra d’ “ajuda al funcionament de les Reials Acadèmies i Institucions”. L’IEC sorprenentment no ha rebut mai cap import procedent de la convocatoria d’ajuts per a les inversions i, pel que fa a a les ajudes al funcionament, l’IEC va rebre una subvenció de 619.042 euros el 1999; 721.214, el 2000; 723.214, el 2001; i tan sols 450.759, els anys 2002, 2003 i 2004, una reducció de més de 270.000 euros i una congelació arbitrària i inaceptable ja que dificulta el funcionament d’una institució bàsica per a l’estudi, la dignificació i extensió de l’ús de la llengua catalana i peça clau, per tant, dins del reconeixement del plurilingüisme per part de l’Estat. D’altra banda, aquestes quantitats contrasten fortament amb les quantitats assignades a la Real Academia de la Lengua Española i a les diverses institucions dedicades a la promoció de l’estudi i la difusió de la llengua castellana.
Aquest maltracte econòmic de l’IEC per part de l’Estat aquests últims anys es va veure agreujat pel no compliment per part del Ministeri de Foment de l’acord de la Comissió Mixta de l’1% Cultural del 10 de novembre de 1999, segons el qual aquest contribuiria en una tercera part al finançament dels 1.060 milions de les antigues pessetes de la reforma de l’edifici seu de l’IEC.
És per tot això que, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent
MOCIÓ
La Comissió de Cultura del Senat insta el Govern a
1. Actualitzar, d’acord amb l’evolució de l’IPC d’aquests anys, ja per a aquest any 2004 la quantitat a percebre per l’IEC tenint en compte que el 2001 la subvenció va ser de 723.214 euros i rescabalar l’IEC dels menys ingressos del 2002 i del 2003. Liquidar el conjunt d’aquestes quantitats amb un únic pagament a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2005.
2. Atendre les demandes de l’IEC per millorar tant el seu funcionament com les seves infraestructures.
3. Crear una partida singularitzada en els Pressupostos Generals de l’Estat per al finançament de l’IEC, dotada amb les quantitats suficients per assegurar el correcte funcionament de l’IEC i el desenvolupament dels seus projectes de futur.
4. Fer efectiu, si no s’ha fet ja, el pagament de la part que corresponia al Ministeri de Foment per finançar les obres de remodelació de l’edifici seu de l’IEC.
Moció a la Comissió de Foment del Senat
Nova versió
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Els canvis operats en la imatge corporativa i en la denominació de la Societat Estatal Correos y Telegrafos, S.A. han comportat la utilització del terme “Correos”, en castellà, com a marca exclusiva en tot el territori estatal, fins i tot en les Comunitats Autònomes que disposen de llengües oficials pròpies diferents del castellà. Tanmateix, la denominació anterior de “Correos y Telégrafos” era usada per aquesta societat en castellà i també en les altres llengües oficials de les Comunitats Autònomes.
La desaparició de la denominació en les altres llengües oficials és una regressió en el reconeixement de la pluralitat lingüística i una merma del dret dels ciutadans a rebre informació en la seva pròpia llengua oficial. Aquesta mesura entra en contradicció amb la voluntat expressada en la Constitució de respectar i protegir la pluralitat lingüística i, molt especialment, amb l’esperit i la lletra del Reial Decret 1465/1999 pel qual s’estableixen criteris d’imatge institucional, que són els mínims que també haurien de ser tinguts en compte per aquesta Societat Estatal.
En pro del més elemental respecte al principi del pluralisme lingüístic de l’Estat, cal que tant la marca com els serveis que ofereix la Societat Estatal Correus i Telègrafs es difonguin en les diverses llengües oficials a les Comunitats Autònomes.
És per tot això que, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent
MOCIÓ
La Comissió de Foment del Senat insta el Govern a adoptar les mesures que siguin necessàries perquè la Societat Estatal Correus i Telègrafs, SA anuncïi els seus serveis, ofereixi informació i posi a disposició dels ciutadans formularis en la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma en què estigui operant, i utilitzi també en la seva marca i en totes les seves retolacions el terme “Correus” en les llengües oficials de les Comunitats Autònomes.
Moció presentada a la Comissió d'Ens Locals del Senat
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’article 12 de la Llei 6/1972, de 10 de maig, de construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de peatge, estableix una “reducció de fins el 95% de la base imposable de la Contribució Territorial Urbana (Avui Impost de Bens immobles de naturalesa Urbana) que recaigui sobre l’aprofitament dels terrenys destinats a l’autopista de peatge”. Aquesta disposició ha representat un greuge tal pels ajuntaments afectats que els propis Pressupostos Generals de l’ Etat per l’any 1999 obligaven al Govern a estudiar la compensació als ajuntaments afectats per la bonificació i els del 2001 l’obligava a dotar-se del crèdit suficient amb la finalitat de compensar aquestes bonificacions i a dictar les normes necessàries per l’establiment del procediment a seguir en tots els casos per a la compensació, a favor dels municipis, dels deutes tributaris efectivament condonats i de les exempcions legalment concedides.
Per altra banda, l’article 9.2 del Real Decret 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals estableix la compensació de les quantitats que els ens locals van deixar d’ingressar a causa de les bonificacions i exempcions atorgades per l’Estat sobre tributs locals.
Malgrat això, no consta que s’hagi fet efectiva aquesta compensació i el greu perjudici que aquesta situació causa a les finances dels nombrosos ajunta,ments afectats.
És per tot això que, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent
MOCIÓ
La Comissió d’ Ens Locals del Senat insta al Govern a resoldre definitivament la compensació a favor dels Ajuntaments afectats per la bonificació fiscal a favor de les empreses concessionàries d’autopistes del 95% de l’ Impost sobre Bens Immoble de naturalesa Urbana, establint el mecanisme futur de compensació i fent efectives les quantitats pendents de compensació que corresponent als exercicis anteriors en que la pròpia Llei preveia aquetes compensacions.
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Tenint en compte (1) que l’edifici de la caserna de la Guàrdia Civil de la població de Ripoll està situat en un dels barris més poblats del nucli urbà, (2) que es tracta d’un edifici molt gran, actualment infrautilitzat, a causa del reduït nombre d’efectius del cos de la Guàrdia Civil en aquesta població, (3) que la falta de sòl urbà al municipi de Ripoll encareix molt el seu preu i l’Ajuntament es troba amb dificultats per oferir solars on es puguin construir habitatges socials; es planteja el Govern la reubicació de la Guàrdia Civil en un lloc de dimensions més adequades a les seves necessitats i destinar la finca que ocupa actualment a una promoció d’habitatges socials protegits de venda i lloguer?
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grupo
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Quines actuacions té previstes el Ministeri de Medi Ambient per mantenir en bon estat d’ús i de seguretat els camins de ronda litoral en la zona marítima del municipi de Begur?
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament del Senat, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Quines actuacions i obres urgents té previst realitzar el Ministeri de Medi Ambient, i amb quin calendari d’execució, per mantenir en bon estat d’ús i de seguretat els accessos a la platja Fonda i a la platja de l’illa Roja, del municipi de Begur, i per evitar que en uns paratges tan freqüentats durant la temporada turística es produeixin noves esllavissades?
· ¿Preveu el Ministeri de Medi Ambient executar aquestes obres que cal fer per evitar noves esllavissades als paratges de la platja Fonda i de la platja de l’illa Roja d’acord amb els projectes redactats d’acord amb l’Ajuntament de Begur?
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament del Senat, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Quines previsions té el Ministeri de Medi Ambient en relació amb l’aprovació i execució del projecte de remodelació del passeig Marítim de Sa Tuna, al terme municipal de Begur, redactat per encàrrec de l’Ajuntament de Begur i d’acord amb les indicacions dels tècnics del Ministeri de Medi Ambient?
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Quines actuacions té previst realitzar el Ministeri de Medi Ambient per condicionar el camí de ronda litoral entre els municipis de Calonge i Platja d’Aro?
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Quines actuacions té previst realitzar el Ministeri de Medi Ambient, i amb quin calendari d’execució, per mantenir en bon estat d’ús i de seguretat els accessos i l’entorn de la cala del Senyor Ramon, del municipi de Santa Cristina d’Aro, per evitar que en un paratge tan freqüentat durant la temporada turística es produeixin noves esllavissades, com la que va causar la mort de dues persones l’agost de l’any passat?
· ¿Quines previsions fa el Ministeri de Medi Ambient perquè les actuacions que es facin per garantir la seguretat a la cala del Senyor Ramon tinguin el menor impacte possible en l’entorn i respectin el valor paisatgístic i mediambiental del paratge?
· ¿Preveu el Ministeri de Medi Ambient acordar amb l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro les característiques de les actuacions que cal fer a la zona de la cala del Senyor Ramon, del municipi de Santa Cristina d’Aro per evitar noves esllavissades?
A part ambé he formulat aquesta pregunta:
· ¿Quines actuacions té previst realitzar el Ministeri de Medi Ambient per condicionar el camí litoral entre la cala del Senyor Ramon i el paratge de Canyet?
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament del Senat, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Quines actuacions realitza i té previst realitzar el govern per formar el personal dels cossos de seguretat de l’Estat en la comprensió i el respecte de la pluralitat cultural i lingüística de l’Estat?
També vaig formular aquestes preguntes en relació a Catalunya, a les Illes i al País Valencià:
- A les Illes Balears, quants cursos de català es realitzen per al personal dels Cossos de Seguretat de l’Estat destinats a aquesta Comunitat Autònoma?
- Quin és el nombre d’efectius de les plantilles d’aquests Cossos de Seguretat a aquesta Comunitat Autònoma?
- Quants efectius de les plantilles d’aquests Cossos de Seguretat, destinats a le Illes Balears, assisteixen al llarg de l’any a aquesta formació?
- Quines característiques tenen aquests cursos?
Aquí podeu veure com se'n feia ressò el Diari de Balears
Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.
· ¿Quines investigacions ha realitzat el govern per aclarir les circumstàncies de la conculcació del dret a l’ús del català i el tracte vexatori causats per un grup de membres de la Guàrdia Civil a un jove estudiant mallorquí, Antoni Mestre, el dijous 3 de juny de 2004, a les 17.40 a l’aeroport de Barcelona, i la intimidació practicada per un altre grup de sis guàrdies en el moment de l’arribada del jove a l’aeroport de Palma de Mallorca?, fets denunciats pel seu pare en una carta oberta al delegat del Govern i que descriu en aquests termes:
“(…) acaba de passar l’arc detector de metall. Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d’embarcament, un guàrdia civil el crida li demana el document d’identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar la motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana què és i el jove respon “un medicament contra l’alèrgia”. El guàrdia replica enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es esto? El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un quartet: ¡a dentro! Amb la mà a la pistola comença a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los calcetines. ¡Giralos al reves! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la porta, diu “adéu!” i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí! Así que con chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia obri la porta i demana reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les dades del jove: Serás denunciado por falta de consideracion a la autoridad. El jove li demanà el seu número d’identificació i la resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de perdre l’avió li diuen de males maneres que parteixi. Quan arriba a l’aeroport de Palma es troba amb sis guàrdies civils palplantats que l’esperen “en pantalla”. Una guàrdia (única dona del grup) l’aborda i li requereix el Document d’Identitat per fer “comprovacions”. Durant l’espera, el jove, avisa sa mare amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon (casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar.”
· ¿Quines mesures cautelars ha adoptat o compta adoptar el Govern en relació amb els guàrdies objecte d’aquesta denúncia i quines previsions té pel que fa a depurar responsabilitats?
· ¿Quines mesures compta adoptar el govern perquè no es repeteixin per part d’agents de l’autoritat de l’Estat conductes com les denúnciades?
Text gairebé literal del parlament que vaig fer en la presentació del llibre El Baix Empordà de Vicenç Pagès (text) i Jordi Puig (fotos).
Per fi, després de mesos de temptatives, presentem aquest fantàstic llibre sobre el Baix Empordà, una bona ocasió per polemitzar sobre el nostre país una de les nostres passions empordaneses, i espero no privar-me de deixar anar algunes opinions prou discutibles.
En primer lloc, però, permeteu-me que feliciti els autors.
Vicenç Pagès que s’ha esforçat per oferir-nos en un text personal, en el punt de vista i en l’estil, una visió de conjunt del nostre petit món i crec que ho ha aconseguit més enllà de les pressions que suposava fer un llibre encarregat per una institució com el Consell Comarcal, que quan parla del Baix Empordà es refereix forçosament a un espai amb uns límits clars, administratius, amb uns municipis que volen sortir tots a la foto i ser “ben tractats” en el mal sentit de la paraula, és a dir que voldrien una imatge ensucrada i sempre lluminosa dels seus pobles, sense adonar-se que sovint són els clarobscurs i els racons menys emblemàtics que els fan més encantadors.
Jordi Puig és qui millor ens pot parlar d’això, perquè és un veritable mestre de la imatge, un dels millors fotògrafs del moment, capaç de captar amb la mirada el detall significatiu, com el nostre barber del carrer de Primitiu Artigas, capaç d’administrar la llum, de veure una llum especial de l’Empordanet diferent de la de la plana altempordanesa (espero que després ens ho expliqui això).
També cal felicitar l’editorial. Triangle una petita editorial menorquina que pel seu rigor i la seva autoexigència ha fet forat en el mercat del llibre català de gamma alta. Només cal veure la qualitat d’aquest llibre o els que ha fet sobre Dalí.
I el Consell Comarcal. Finalment és ell qui va prendre la iniciativa d’encarregar aquest llibre i d’arriscar-se a una iniciativa si voleu de propaganda i difusió de la comarca, però de nivell cultural i de qualitat. Es va arriscar a una empresa poc rendible en el curt termini i va fer confiança segurament a alguns d’entre els millors professionals possibles (autor dels textos, fotògraf i editorial) i ara en veiem el resultat. Ens en felicitem. Cal dir que ens va agradar tant que vam fer passos per reeditar la fórmula però en un llibre sobre Torroella i l’Estartit, que coordinava des del Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Torroella. Recordeu la foto col·lectiva de Santa Caterina i el seu autor, Jordi Puig? Doncs era per a aquest projecte que esperem poder ajudar a tirar endavant.
Tornem, però, a El Baix Empordà. Calia aquest llibre perquè a través d’unes imatges magnífiques ens recorda la realitat, l’existència del nostre país petit, aquest Empordanet, microcosmos de com ens agradaria, almenys personalment m’agradaria, que fos el món.
Un país molt petit arran de mar, mediterrani, amb varietat de paisatges ben emmarcats, amables no tan sols per la geografia sinó perquè la tradició ibèrico-greco-romano-catalana els ha anat dibuixant a mesura humana:
camps ben delimitats a la plana o en un replà a muntanya,
aigües cada cop més controlades,
xiprers per protegir els horts de les tramuntanades...,
fins i tot la nostra muntanya més venerada, i més arida també, cal reconèixer, (el Montgrí)
té una forma humana, bisbe o dona,
que hem acabat de completar i d’humanitzar amb un anell o millor mugró, com jo prefereixo veure’l, en forma de castell
(al marge d’altres possibilitats que ens apunten la ciència de les solucions imaginàries i el nostre amic Pagès, Jordi, en aquest cas, sobre una acció humana per donar als tres putjos més singulars del Montgrí les tres formes més universals –triangle, rodona i quadrat-).
Sigui com sigui, és bo que un llibre ens recordi el nostre petit país, perquè ens cal recordar-lo.
La pressió forastera i el nostre deixar arrossegar-nos per un centripetisme gironí, que s’ha accentuat amb la Girona ciutat universitària,
ens l’han desdibuixat una mica.
Val a dir que ser una mica desdibuixat forma part de les essències de l’Empordà Jussà (també podríem recuperar aquesta antiga denominació i tindríem un Empordà Sobirà i un Empordà Jussà, que és una altra manera de dir el mateix amb unes paraules que potser sonen millor perquè han perdut el seu ús més quotidià).
A diferència d’altres comarques del nostre entorn, el nostre Empordà no gira al voltant d’un nucli central com és per exemple Figueres per a l’Empordà Sobirà; sinó que aquí tenim molts centres, moltes capitals que es disputen les seves zones d’influència per la vitalitat dels seus mercats, de les seves ofertes escolars i de serveis, de les seves activitats culturals..., moltes capitals que més que disputar-se tendeixen a ignorar-se en la seva autosuficiència, cosa, d’altra banda, ben pròpia de qualsevol capital.
A casa nostra, però, es dóna l’especial circumstància que tots els pobles són (o han estat, perquè no sé si això ja s’està perdent definitivament) un petit univers en si, es pensen com a capital de nuclis més petits fins a arribar als masos,
Masos que saben del cert que finalment els centres són ells i que els diversos pobles on van a mercat o a fer-hi qualsevol activitat no són més que la seva perifèria, la perifèria d’una activitat pagesa que un dia va ser essencialment autosuficient.
(Pla es fa ressò com d’una gran veritat d’una anècdota típicament empordanesa d’un de Pals que deia que els dels Masos eren més llestos que els de Pals, els de Pals més llestos que els de la Bisbal, els de la Bisbal més que els de Girona, els de Girona més que els de Barcelona, i els de Barcelona més que els de Madrid...)
El Baix Empordà és un mosaic, un calidoscopi cultural i històric que permet múltiples interpretacions;
l’especificitat és que totes són certes, part d’un conjunt més ampli de vegades difícil de copsar.
En un espai tan petit trobem la fusió de la mar i l’horta, del “calamar i l’escudella” com diu en Vicenç, del pagès-pescador o de pescador-pagès, jo fins i tot ho he viscut a Pals, vila de pagès pagès (un dels pobles on encara hi ha més pagesos de la comarca), on recordo que se salava encara quan es parlava de les coses de marc, i senties dir que aniríem a sa barraca i agfaríem sa xalana... Pals on és tradició l’endemà de la festa major anar a fer una musclada i un arròs a la vora del mar.
Al nostre Empordanet, hi trobem en petit de tot. La cultura de l’aiguamoll i de l’arròs, i la de la mesopotàmia empordanesa, entre el Montgrí i el Fluvià.
Per cert, ja que hi som podríem entretenir-nos a fixar el límit nord del Baix Empordà, que jo, contràriament a en Vicenç que reivindica una Terroella altempordanesa, em sembla bé on és i posats a fer el faria arribar fins al Fluvià, com havia proposat algun geògraf. D’altra banda a la costa si considerem el Montgrí i el Ter Baix Empordà, ens n’hauríem d’anar fins a Empúries, cosa culturalment ben certa, encara que també prou discutible, ho reconec, perquè ja som al golf de Roses; en qualsevol cas que quedi clar que Montgó és nostro.
Continuant amb el mosaic social i de costums i històries baixempordaneses, hi trobem encara més varietat de cultures, més o menys persistents, lligades a maneres de viure i de fer:
la de les bòbiles i les rajoleries, a la Bisbal o a Fonteta, però també a Regincós i Pals (jo sóc de cal Rajoler);
la dels corallers de Begur i l’Estartit;
la de les antigues salaons;
la de la vinya, persistent al pla de Calonge i Vallobrega;
la del suro, a Palafrugell, i als boscos de Fitor...
per no parlar d’havaneres, d’americanus, de suquets de peix, de nius, de pollastres amb escamarlans, de sardanes i de músics...
I no he dit res de les pedres i monuments.
Si tots hi diguéssim la nostra, espero que després en tinguem l’ocasió, faríem un llistat impressionant i riquíssim.
Aquest llibre ens en dóna un tast prou ampli.
Deixeu-me tornar, però, al tema inacabable dels límits i l’extensió. La comarca és més una dimensió humana que geogràfica. Podrem discutir els límits, però hi ha un moment quan venim de Figueres o de Girona que tots els d’aquest rodal sabem que ja som o comencem a ser a casa: allí comença el nostre petit país. I ningú no discutirà que hi ha un pinyol central, uns paisatges de Palau Sator a Gualta o cap a Cruïlles, en el quadrat d’or que espero que en Vicenç ens descrigui després tan bé com fa en el seu llibre. Cap al sud la cosa es posa més difícil, em costa veure la Vall d’Aro empordanesa, però m’agrada tenir al sud una gran vila marinera com Sant Feliu, com diu el llibre “la mort administrativa de la comarca es produeix entre Sant Feliu i Tossa”.
A proposit de l’extensió, 700 km2, centenars de pobles i 100.000 persones, una mida ideal, ja potser massa gran, en Vicenç diu “comarca tan reduïda que no hi ha prou espai perquè hi passi cap tren ni autopista”. Cosa a la qual només puc afegir “Déu i ara sobretot els germans Nadal t’escoltin”, i més val que no ens adormim i estiguem alerta a veure com pensen continuar la C131 després de Montras cap a Verges.
I ja deixo la paraula a en Vicenç i a en Jordi.
Us recomano de la manera més viva aquest llibre, un llibre per tenir el nostre petit país a l’abast. Un llibre per fullejar-lo, per entrar en les seves imatges, tant per als moments de desànim com per quan ens vulguem inspirar per fer una passejada. Un llibre per aprendre a mirar i valorar el petit detall, la llum tènue del vespre que il·lumina una pedra o una porta de fusta corcada. Un llibre en què sempre hi trobarem motiu per dir-nos que finalment som molt afortunats de respirar i sentir, de viure, en aquest racó de món.
Gràcies
Divendres 18 de juny al vespre, a Torroella de Montgrí, a Can Quintana.Centre Cultural de la Mediterrània, presentem el llibre El Baix Empordà de Vicenç Pagès (text) i Jordi Puig (fotos), editat per Triangle amb el patrocini del Consell Comarcal. L'acte és organitzat per la llibreria El Cucut que junt amb els autors m'han confiat la presentació del llibre. Evidentment, hi intervindran els autors i hi haurà una projecció d'algunes de les fantàstiques imatges de Jordi Puig.
Un llibre sobre el Baix Empordà escrit i fotografiat per altempordanesos, editat des de Menorca, presentat al peu del Montgrí, en el que alguns anomenen l'Emporda del Mig... promet. Deixarem en un segon pla el dia a dia de la política, arraconarem els discusos saberuts, si més no per avorrits, i parlarem de les essències i les frivolitats dels nostres rodals, dels límits geogràfics i espirituals de l'Empordà d'Avall, també del d'Amunt, de l'Empordanet, del quadrat d'or de què parla el llibre, de la personalitat única de cadascun dels nostres pobles, de la gent, la cultura, el paisatge, el menjar, el riure, el viure... Els autors s'ho han passat bé, s'han fet més amics i han fet nous amics preparant el llibre, em compto entre aquests, i tots plegats esperem eixamplar el cercle.
Feu clic aquí per veure la notícia d'El Punt.
El Diari de Girona ho recull així:
ANNA AGUSTÍ/EFE
pals
El director general de Costes, José Fernández, va donar llum verda al municipi de Pals perquè pugui preservar part dels edificis de les instal·lacions de Ràdio Liberty amb la finalitat de destinar-los a usos mediambientals i municipals. La decisió es va pendre en el transcurs de la trobada que Fernández va mantenir aquest dijous a Madrid amb l'alcalde de la població Josep Comas i amb el senador de l'Entesa Miquel Bofill.
La trobada també va servir per avançar que el desmantellament de les antenes tirarà endavant paral·lelament a tot el procés que ara s'obrirà per part de l'Ajuntament de Pals per definir quins edificis vol preservar i per concretar també els usos a què els vol destinar. Aquest pla d'usos que ara haurà de redactar l'Ajuntament de Pals proposarà, entre d'altres, l'adaptació d'un edifici per tal d'ubicar-hi el futur centre d'interpretació dels espais naturals de la zona del Baix Ter.
Des de l'Ajuntament també es vol que un d'aquests espais es destini a guardar-hi les màquines de neteja de les platges. Comas va manifestar la seva satisfacció per la resposta i l'interès mostrat per part del nou govern que va escoltar les propostes formulades des de l'Ajuntament de Pals, cosa que segons van denunciar, mai havia fet l'anterior govern del Partit Popular.
El senador Miquel Bofill també va anunciar que l'espai passarà a formar part de zona maritimoterrestre, cosa que permetrà protegir-lo cara a futures modificacions urbanístiques. La setmana que ve tant Comas com Bofill es reuniran amb representants del Govern per tal que la Generalitat els concreti en quin grau s'implicaran en la gestió del futur projecte.
El director general de Costes, José Fernández, visitarà les instal·lacions de Ràdio Liberty el proper mes de juliol. Aprofitarà per reunir-se amb amb l'Ajuntament del municipi i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat per signar un primer acord respecte els usos que hauran de regir aquest espai en un futur.
Referència
Josep Comas va aprofitar la visita per anunciar que gran part de les polèmiques instal·lacions de les antenes seran per acollir el centre de referència del futur Parc Natural del Baix Empordà. Segons va dir, aquest va ser un dels acords obtinguts dijous a la reunió que va mantenir a Madrid amb el nou director de Costes de l'Estat, malgrat que el projecte de l'anterior govern del Partit Popular, encara vigent, preveu enderrocar les històriques barraques de pescadors de la platja de Pals.
L'alcalde va assenyalar que han acordat dividir en dos el projecte que havia fet l'anterior govern del Partit Popular per desmantellar les instal·lacions de Ràdio Liberty a Pals. La primera fase consistirà a desmantellar les antenes i la segona servirà per adequar les edificacions.
L'Ajuntament, segons que va explicar ahir l'alcalde del municipi baixempordanès, tenia por que si proposava mantenir les edificacions s'endarrerís el desmantellament; però, en canvi, van trobar un interlocutor disposat a acceptar aquesta solució.
Diferent del PP
Comas va explicar que al febrer es van reunir amb els anteriors gestors de Costes i no van acceptar cap de les seves propostes, molt al contrari del nou director general, que té previst visitar Pals al juliol per firmar un conveni que plasmarà aquest acord."
Fins aquí com ho recull la premsa. Per la meva part us remeto a la notícia que publicava ahir.
En tot aquest assumpte hem aconseguit que les enraonades demandes de l'Ajuntament siguin escoltades. Ara, però, és clar que és el Departament de Medi Ambient de la Generalitat que, tenint en compte les altres parts, ha de definir els criteris per a la futura gestió com a espai natural d'aquest terreny de 35 ha i com s'integra en el conjunt dels aiguamolls i dunes de la badia de Pals.
Fa uns dies vaig prendre la iniciativa de presentar al Senat unes preguntes sobre el projecte de desmantellament de les instal·lacions de Radio Liberty, després d'haver acordat el seu contingut amb l'alcalde de Pals, Josep Comas. Alhora vaig sol·licitar una reunió amb el director general de Costes de l'Estat (Minsiteri de Medi Ambient), que vam fer ahir, dijous 3 de juny.
El resultat ha estat molt positiu ja que s'ha avingut a escoltar les propostes de l'Ajuntament i vam acordar que el mes de juliol vindrà, el director general de Costes de l'Estat, a Pals per reunir-se amb representant de l'Ajuntament i del Departament de Medi Ambient de la Generalitat per signar un protocol que es basaria en les següents idees:
1. Segregar del projecte de desmantellament i demolició de les instal·lacions de Radio Liberty les edificacions que l'Ajuntament de Pals considerés que convindria conservar en funció d'un posterior ús amb finalitats mediambientals (es va parlar específicament d'un possible centre d'interpretació dels espais naturals dunars i d'aiguamolls del municipi, i també d'un garatge-magatzem per a la maquinària de neteja de la platja; l'alcalde de Pals es va comprometre a facilitar en els propers dies a la DG de Costes de l'Estat un plànol en què estarien senyalats els edificis que caldria conservar).
2. Conservar la tanca perimetral a l'espera de la definició del pla d'usos definitiu (ja que es pensa en la possibilitat de conservar l'espai guardat amb uns itineraris ben definits, eliminant tots els actuals camins que permeten el trànsit rodat, amb unes quantes passeres cap a la platja però amb portes a la tanca perimetral que es podrien tancar en els moments que es considerés convenient per preservar l'espai)
3. Executar com abans millor el projecte de desmantellament, amb aquestes modificacions i seguint els mètodes que fossin menys agressius per a la futura conservació de l'espai (es va posar sobre la taula la necessitat d'estudiar si calia realitzar una voladura de les bases de ciment fins a dos metres de profunditat com preveia el projecte inicialment).
4. Al setembre, convocar un concurs d'idees (o un concurs de projectes amb proposta d'execució de l'obra) per remodelar els edificis i fer els arranjaments que calguessin en funció dels nous usos mediambientalistes definits conjuntament pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, l'Ajuntament de Pals i la Direcció General de Costes de l'Estat (titular de la zona marítima, que actualment inclou el conjunt de la finca que ocupava Radio Liberty).
5. Cedir, per part de la Direcció General de Costes, la gestió de l'espai al Departament de Medi Ambient de la Generalitat i a l'Ajuntament de Pals un cop s'haguessin acabat el conjunt d'aquestes obres.
Em dic Miquel Bofill i Abelló. Sóc senador per la circumscripció de Girona de l’Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV-EUiA) i un dels quatre senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya que formen part d’aquesta coalició catalanista d’esquerres al Senat.
Més informació >>
04/2008
03/2008
02/2008
01/2008
12/2007
11/2007
10/2007
09/2007
08/2007
07/2007
06/2007
05/2007
04/2007
03/2007
02/2007
01/2007
12/2006
11/2006
10/2006
09/2006
08/2006
07/2006
06/2006
05/2006
04/2006
03/2006
02/2006
01/2006
12/2005
11/2005
10/2005
09/2005
08/2005
07/2005
06/2005
05/2005
04/2005
03/2005
02/2005
01/2005
12/2004
11/2004
10/2004
09/2004
08/2004
07/2004
06/2004
05/2004
04/2004
03/2004
02/2004

Programa Electoral
Esquerra Nacional (pdf)
Carod-Rovira
Francesc Ferrer
Òmnium Cultural
Acció Cultural del PV
Obra Cultural Balear
Entitats.info
Ca la dona
Salvem l'Empordà
Grup de Defensa del Ter
Veu pròpia
Plataforma per la llengua
Català a Europa
Organització pel Multilingüisme
L’observatori de la llengua
Institut d'Estudis Catalans
Diccionari català
Diccionari català-valencià-balear
Lletra
Montserrat Abelló
Escriptors en llengua catalana
Pen Club
Softcatalà
El Punt
Diari de Girona
Vilaweb
Contrastant
Biblioteques:
Catalunya
Miguel de Cervantes
Gallica
Italiana
Aquest bloc funciona amb MovableType 2.64