El text és en castellà.

Los Grupos Parlamentarios abajo firmantes, según el artículo 125 del Reglamento del Senado y el artículo 3 de la Norma Supletoria de la Presidencia sobre la tramitación de mociones, presentan al Pleno del Senado del día de hoy, la siguiente Enmienda transaccional.

A) El Pleno del Senado, en su condición de Cámara de representación territorial, impulsará, antes de final del presente año, la reforma del Reglamento de la Cámara con el fin de hacer posible la utilización de las lenguas que tengan carácter de oficial en alguna Comunidad Autónoma en sus sesiones.

B) Asimismo el Pleno del Senado insta al Gobierno a:

1. Garantizar el cumplimiento de lo dispuesto en el Real Decreto 1465/1999, de 17 de septiembre, por el que se establecen criterios de imagen institucional y se regula la producción documental y el material impreso de la Administración General del Estado, en lo que respecta al uso de las dos lenguas que en determinadas Comunidades Autónomas tiene la consideración de cooficiales. En este sentido, presentará a esta Cámara, antes de finales del presente año, un informe sobre el desarrollo del proceso de aplicación de la referida norma reglamentaria en el aspecto indicado.

2. Impulsar de acuerdo con la Normativa Europea y el Ordenamiento Jurídico las medidas, actuaciones y normas que sean necesarias para que los pasaportes de aquellas personas que lo soliciten, puedan expedirse además de en castellano, en las demás lenguas cooficiales en las Comunidades Autónomas, sin perjuicio de la utilización de otros idiomas.

3. Incorporar las lenguas cooficiales en las páginas “web” de la Administración General del Estado consultables por Internet.

C) Por otra parte, el Senado insta al Gobierno a impulsar el reconocimiento en la Unión Europea de los derechos de los ciudadanos españoles que utilizan una lengua oficial distinta del castellano y, en este sentido, que solicite a la Unión Europea un adecuado reconocimiento en el marco de su régimen lingüístico, para las demás lenguas que tienen carácter cooficial en una o más Comunidades Autónomas.

D) El Senado manifiesta su apoyo a los esfuerzos que el Gobierno esta realizando para incorporar a las lenguas que tienen carácter oficial específicamente en una o más Comunidades Autónomas para que los derechos reconocidos en los artículos II – 8 y III – 12 puedan ser ejercidos por los ciudadanos de las Comunidades Autónomas que cuentan con más de una lengua oficial, en cualquiera de las lenguas oficiales en sus territorios y, por tanto, en igualdad de condiciones con todos los demás ciudadanos europeos.

Palacio del Senado, 25 de mayo del 2004

Portavoz del G. P. Socialista

Portavoz del G. P. Entesa Catalana de Progrés

Portavoz del G. P. de Senadores Nacionalistas Vascos

Portavoz del G. P. Catalán en el Senado de Convergéncia i Unió

Portavoz del G. P.de Senadores de Coalición Canaria

Portavoz del Grupo Parlamentario Mixto

A.- El Senat assumeix i acull el plurilingüisme de l’Estat reconegut a la Constitució, els Estatuts d’Autonomia i la Carta Europea de la Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per les Corts Generals. En el preàmbul de la Constitució es proclama la voluntat de “protegir a tots els espanyols i pobles d’Espanya” en l’ús de les seves llengües. Per això, el Senat enguany incorporarà de manera efectiva i progressiva l’ús normal, oral i escrit, en el conjunt de l’activitat ordinària de la Cambra, de qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficial a alguna Comunitat Autònoma.

Amb aquest objectiu es promouran les següent mesures:

1.- Amb caràcter immediat i transitori:

a) S’autoritzarà l’admissió d’escrits, que no siguin objecte de publicació, dirigits a la Cambra i a qualsevol dels seus òrgans, en qualsevol idioma que tingui reconeixement oficial en alguna Comunitat Autònoma.

b) S’inclourà a l’espai “web” del Senat una opció que permeti escollir la modalitat de consulta en qualsevol de les llengües oficials en les Comunitats Autònomes. Aquesta opció haurà de ser funcional a l’ inici del proper període de sessions. .

c) Mentrestant no es procedeixi a la modificació del Reglament d’aquesta Cambra i no s’hagin creat els serveis de traducció necessaris, s’admetran al Registre els escrits presentats pels Grups Parlamentaris i pels Senadors, en qualsevol de les llengües oficials, juntament amb la seva versió en castellà, i se seguirà el seu tràmit reproduint-los en les dues llengües o en les versions en que haguessin estat presentats.

d) Mentrestant no es procedeixi a la modificació del Reglament d’aquesta Cambra i no s’hagin creat els serveis de traducció necessaris, s’admetran les intervencions orals al Ple i a les Comissions d’aquesta Cambra en qualsevol de les llengües oficials de les Comunitats Autònomes consistint en la lectura de textos (mocions, interpel·lacions, preguntes, etc.) inclosos en l’ordre del dia, la tramitació de les quals s’hagin iniciat en alguna d’aquestes llengües juntament amb la versió castellana, i així es reflectirà al Diari de Sessions.

2. El Senat modificarà el Reglament de la Cambra amb l’objectiu de reconèixer, emparar i regular l’ús oral i escrit de qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna de les Comunitats Autònomes en el conjunt de l’activitat ordinària de la Cambra, incloses les Sessions en del Ple i de les Comissions.

Els treballs per realitzar aquesta modificació del Reglament s’iniciaran amb la major celeritat possible i en qualsevol cas estaran acabats abans d’acabar aquest any, per poder implementar progressivament, durant el següent període de sessions els recursos tècnics i administratius necessaris per facilitar l’ús normal de les llengües oficials amb la màxima agilitat i eficàcia.

B. Així mateix, el Ple del Senat insta el Govern a:

1.- Garantir el compliment del que es disposa al Real Decret 1465/1999, de 17 de setembre, pel que s’estableixen criteris de imatge institucional i es regula la producció documental i el material imprès de l’ Administració General de l?estat, pel que respecta a l’ús de les dues llengües que en determinades Comunitats Autònomes tenen la consideració de cooficials.

En aquest sentit, es presentarà a aquesta Cambra un informe sobre el desenvolupament del procés d’aplicació de l’ esmentada norma reglamentària en l’aspecte indicat abans de finalitzar l’any en curs.

2.- Incorporar les llengües cooficials a les pàgines Web consultables a través d’ internet de l’ Administració General de l’ Estat abans de final d’any i a crear les condicions perquè es vagin actualitzant permanentment en aquestes llengües tots els seus continguts.

C. Per altra banda, el Ple del Senat insta el Govern a impulsar el reconeixement dels drets dels milions de ciutadans de l’Estat que utilitzen una llengua oficial diferent al castellà i en aquest sentit, a:

1.- Sol.licitar al Consell de la Unió Europea la incorporació del català, l’euskera i el galleg al règim lingüístic de la Unió Eurpea com a llengües oficials de la Unió Europea

2.- Usar tota la seva influència de decisió per a la incorporació del català, l’euskera i el galleg en el Tractat de la Constitució Europea de manera que els drets reconeguts en els articles II-8 i III-12 puguin ser exercits per catalans, gallgs i bascos en les seves respectives llengües oficials en els seus territoris, en igualtat de condicions amb tots els altres ciutadans europeus.

Por el Grupo de Entesa Catalana de Progrés, tiene la palabra el senador Bofill .

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies, senyor president.
Senyores senadores, senyors senadors, permetin- me que la primera vegada que faig ús de la paraula en aquesta Cambra comenci en Català per dir-los que és un dèficit democràtic que prop de trenta anys després de la fi de la dictadura, els catalans no puguem usar amb normalitat la nostra llengua en totes les relacions amb els òrgans de l'Estat que com a senador no pugui usar aquí la llengua pròpia de Catalunya, i dels ciutadans que m'han elegit, amb normalitat en aquesta Cambra, que a més es diu i vol ser de representació territorial.
He dicho: Permítanme que la primera vez que hago uso de la

He dicho: Permítanme que la primera vez que hago uso de la palabra en esta Cámara empiece en Catalán para decirles que es un déficit democrático que cerca de 30 años después del fin de la dictadura, los catalanes no podamos usar con normalidad nuestra lengua en todas las relaciones con los órganos del Estado, que como Senador no pueda usar aquí la lengua propia de Cataluña y de los ciudadanos que me han elegido, que no pueda usarla con normalidad en esta Cámara que además se llama de representación territorial.
Espero que en estos primeros meses de la nueva Legislatura seamos capaces entre todos de cambiar con medidas prácticas está discriminación que dificulta mi intervención, ya que me veo obligado a traducirme.
Dichas estas palabras ustedes comprenderán fácilmente que manifieste mi acuerdo y el de mi Grupo con el contenido general de la moción que debatimos, aunque también tengo que decir que no nos gusta un cierto oportunismo electoralista que nos parece que refleja su forma.
Si nos atenemos a la forma de lista, de desideratas o de programa electoral que tiene en buena parte la moción, aún le añadiríamos más cosas, por ejemplo, de acuerdo con el programa del Gobierno catalanista y de izquierdas de Cataluña podríamos -y lo haremos en su tiempo- instar al Gobierno a tomar iniciativas políticas y legislativas para el reconocimiento de las lenguas cooficiales en los registros públicos, en la moneda y en los sellos, en el etiquetaje de productos o a establecer el requisito de la utilización de las lenguas cooficiales en las condiciones de las concesiones administrativas para comunicación audiovisual.
No obstante, por nuestra parte en lugar de añadir más puntos porque estamos en sede parlamentaria y no en la fabricación de un programa electoral hubiéramos sido partidarios de tratar cada uno de los puntos por separado en mociones y días distintos y con un nivel de concreción mayor tanto de su contenido como de su calendario, especialmente por lo que se refiere al uso de las lenguas en el Senado donde seguramente deberíamos empezar por dar ejemplo no sé si antes, pero al menos al tiempo que damos lecciones a los demás, no sea que otra vez en esta Cámara nos quedemos en las grandes declaraciones de intenciones y acabemos no avanzando ni un milímetro en el uso efectivo de las lenguas.
Por este motivo hemos presentado una enmienda de sustitución que insiste particularmente en el uso de las lenguas oficiales en esta Cámara.
Permítanme que les lea este apartado de nuestra enmienda, porque al margen de que se puedan añadir o quitar puntos, de que convenga modificar en algún extremo el calendario, verán que de lo que se trata es de pasar a los actos concretos, a los pasos efectivos, que aunque sean actos pequeños, serán mil veces mejores para la salud de nuestras lenguas que la declaración más enardecida. El movimiento se demuestra andando, y las lenguas existen y tienen futuro porque se hablan y se escriben, se escuchan y se leen.
En nuestra enmienda decimos que el Senado asume y acoge el plurilingüismo del Estado reconocido en la Constitución, en los estatutos de autonomía y en la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias ratificada por las Cortes Generales. En el preámbulo de la Constitución se proclama la voluntad de proteger a todos los españoles y pueblos de España en el uso de sus lenguas. Por ello el Senado incorporará de manera efectiva y progresiva a lo largo del presente año el normal uso oral y escrito en el conjunto de la actividad ordinaria de la Cámara de cualesquiera de las lenguas que tengan el carácter de oficial en alguna comunidad autónoma. Con dicho objeto se promoverán las siguientes medidas -en esto creemos que hay que llegar a una concreción efectiva-: Con carácter inmediato y transitorio, porque consideramos que es posible hacerlo sin ninguna modificación del Reglamento, creemos que se puede autorizar la admisión de escritos, que no sean objeto de publicación, dirigidos a la Cámara y a cualesquiera de sus órganos en cualquier idioma que tenga reconocimiento oficial en alguna comunidad autónoma, lo que extendería de algún modo el derecho reconocido a los ciudadanos en la disposición adicional cuarta del Reglamento la extendería a los propios senadores. Por otro lado decimos que convendría incluir en la página web del Senado una serie de opciones que permitan la elección de una consulta en cualesquiera de las lenguas en la misma línea propuesta en la moción de Convergència.
Mientras no se proceda a la modificación del Reglamento de esta Cámara y no se hayan creado los servicios de traducción necesarios, se admitirán en el registro los escritos de los grupos parlamentarios y de los senadores en cualesquiera de las lenguas oficiales junto con su versión en castellano, y se seguirá su trámite reproduciéndolos en las versiones en que hubieran sido presentados. Nuestro grupo ya efectúa actualmente todos sus escritos en las dos lenguas a la fuerza, porque en general están en catalán y los hemos de traducir. De lo que se trata es de que este esfuerzo no caiga en saco roto para que así empecemos ya a visualizar por poco precio nuestras lenguas en las publicaciones de esta Casa. Y añadimos también que mientras no se proceda a la modificación del Reglamento de esta Cámara y no se hayan creado los servicios de traducción necesarios, se admitirán las intervenciones orales en el Pleno y en las comisiones de esta Cámara en cualesquiera de las lenguas oficiales de las comunidades autónomas e intervenciones consistentes en la lectura de textos, mociones, interpelaciones y preguntas incluidos en los órdenes del día cuya tramitación se haya iniciado en alguna de estas lenguas junto a la versión castellana, y se reflejará así en el "Diario de Sesiones". Creemos que sería de un gran valor educativo este uso oral, aunque sea limitado. Que vaya sonando el concierto de nuestras lenguas en esta Cámara, sin que por ello se obstaculice el debate, ya que todos los senadores tendrían la referencia en un texto en castellano conocido previamente.
En segundo lugar, insistimos en que el Senado modificará el Reglamento de la Cámara con objeto de reconocer, amparar y regular el uso oral y escrito de cualesquiera de las lenguas que tengan el carácter de oficiales en alguna comunidad autónoma en el conjunto de la actividad normal de la Cámara incluidas las sesiones del Pleno y de las comisiones. Proponemos que los trabajos para realizar esta modificación del Reglamento se inicien a la mayor celeridad posible y que en todo caso estén terminados antes del final del año en curso para poder implementar progresivamente durante el siguiente período de sesiones los recursos técnicos y administrativos necesarios para facilitar el uso normal de las lenguas oficiales con la máxima agilidad y eficacia.
En esta línea emplazamos a la Cámara a actuar ya porque no es de recibo -perdonen si les suena demasiado fuerte la expresión- y es un auténtico fraude para los ciudadanos que se hayan aprobado desde hace años y años mociones como las que hoy tenemos sobre la mesa y apenas se haya hecho nada. No es democráticamente aceptable que el espacio web del Senado en Internet, a pesar de existir unos acuerdos para que se pueda consultar también en catalán, euskera o gallego, sólo pueda consultarse en castellano; es más, para mayor escarnio, puede verse en inglés pero no en nuestras otras lenguas, a pesar de que, según reza la Constitución, son patrimonio de todos nosotros, también de aquellos de ustedes que no las hablan.
Por lo que se refiere a los otros puntos queremos dejar bien claro que no sólo estamos de acuerdo con reclamar la oficialidad en la Unión Europea de las otras lenguas del Estado, además del castellano, y que su inclusión en la nueva Constitución tenga pleno efecto en el reconocimiento de los derechos de los ciudadanos -por ejemplo, el de dirigirse y recibir respuesta de las instituciones en su propia lengua-, sino que fueron los grupos políticos que integran nuestra coalición electoral de Entesa Catalana de Progrés y el gobierno tripartito de Cataluña los que promovieron esta iniciativa que el Gobierno del Partido Socialista se ha comprometido a defender, como lo está haciendo ante los organismos de la Unión Europea.
En lo que se refiere a instar al Gobierno a garantizar el cumplimiento del uso de las lenguas cooficiales, según lo dispuesto en el Real Decreto 1465/1979, por el que se establecen criterios de imagen institucional y se regula la producción documental y el material impreso en la Administración General del Estado en lo que respecta al uso de las dos lenguas que en determinadas comunidades autónomas tienen la consideración de cooficiales, nos alegra ver que ha sido recogido casi íntegramente por el partido del Gobierno en su enmienda. Por eso, únicamente insistiremos en que el compromiso de presentar en esta Cámara un informe sobre el desarrollo del proceso de aplicación de la referida norma reglamentaria debe hacerse antes de finalizar el año en curso.
Respecto al cumplimiento de normas y leyes ya aprobadas, está claro que a lo largo de esta legislatura tendremos que volver a insistir. Además, como dice el informe catalán sobre la aplicación por el Estado español de la carta europea de las lenguas regionales o minoritarias, en la actualidad la proclamación constitucional del pluralismo lingüístico coexiste con multitud de preceptos propios del modelo de imposición del monolingüismo castellano que se hayan dispersos en múltiples textos jurídicos de ámbito sectorial.
El régimen jurídico lingüístico actual del Estado español queda caracterizado de este modo por una dispersión normativa, el tratamiento sectorial, las contradicciones de los modelos utilizados, diversas infracciones al principio de jerarquía normativa y la ausencia de colaboración con los ordenamientos autonómicos.

El señor PRESIDENTE: Senador Bofill, vaya terminando por favor.

El señor BOFILL ABELLÓ: Tendremos, pues, mucho trabajo.
Es hora de superar las declaraciones generales y de ir al grano. Pasadas las elecciones y los fuegos de artificio, les emplazamos a ayudarnos a deshacer paso a paso esta maraña normativa que frena la normalización del plurilingüismo.
Termino, señor presidente, diciendo que, después de unos días de diálogo fructífero entre los representantes de nuestro grupo con el Grupo Parlamentario Socialista y a la vista de que la enmienda transaccional se sitúa en lo esencial en la línea de hacer avanzar a esta Cámara y a la administración del Estado en el reconocimiento del plurilingüismo y a favorecer el uso de todas nuestras lenguas, retiramos nuestra enmienda.
Al mismo tiempo, queremos dejar claro que no renunciamos a ninguno de sus extremos y que, por lo que se refiere a articular de forma concreta y efectiva el uso de las lenguas cooficiales en las comunidades autónomas en esta Cámara, volveremos a insistir. Como decimos en catalán, no queremos más vuelos de palomas ni brindis al sol. Las lenguas están ahí para que podamos usarlas efectivamente.
Muchas gracias, señor presidente.

El señor PRESIDENTE: Gracias, senador Bofill.

En el torn dels portaveus del grup:

Por el Grupo Parlamentario de Entesa Catalana de Progrés, tiene la palabra el senador Bofill.

El señor BOFILL ABELLÓ: En primer lugar, pérmitanme agradecer al señor Maqueda que haya recogido buena parte de las propuestas de la enmienda que ha presentado el Grupo Parlamentario de Entesa Catalana de Progrés. Me alegra porque consideramos que hay que articular medidas para avanzar ahora en el uso del catalán, el euskera y el gallego -fíjese que digo catalán, euskera y gallego- en esta Cámara.
Quería también subrayar -porque no he tenido tiempo para expresarlo- que en lo que se refiere al uso de las lenguas cooficiales de las web en Internet de la administración del Estado estamos totalmente de acuerdo con la moción y con la enmienda del partido del Gobierno, nos parece muy significativa y valoro personalmente muy positivamente el hecho de que se haya recogido por parte del partido del Gobierno este extremo.
Como en otros casos, por nuestra parte, insistimos en la concreción. Esta medida debería ser efectiva para nosotros antes de final de año y se han de crear las condiciones -que significa crear o contratar los servicios lingüísticos- para que se vayan actualizando permanentemente en estas lenguas todos los contenidos de estas páginas. Esperamos que esto se concrete en los presupuestos.
Finalmente, consideramos que el resultado del debate de esta moción ha sido fundamentalmente positivo gracias a la actitud abierta del partido del Gobierno -hay que reconocerlo-, aunque queríamos mayor concreción y que se avanzara más -mucho más- en el amparo y la regulación del uso de las lenguas oficiales en esta Cámara.
Lo que no nos ha gustado mucho -seguimos insistiendo en ello- es la mezcla un poco alegre de cuestiones relacionadas con la lengua. Creemos que esto no debería pasar en la moción originaria.
Estimamos que sería conveniente que estas cuestiones de la lengua las discutiéramos en orden, sin prisas, prisas que a mí me siguen pareciendo electoralistas. Hemos precipitado en parte la discusión de la introducción por ejemplo de las lenguas en el Senado, que hubiera sido muy interesante debatir, pero con mucha mayor profundidad, y en cambio la hemos colocado al lado de otras cuestiones que también son muy importantes, pues consideramos que tampoco vamos a quemar todos los barcos en un día y es cierto que quien mucho abarca a veces poco aprieta. En este caso, en relación con el uso de las lenguas en el Senado, tenemos que ir más lejos.
Tampoco nos ha gustado -tengo que decirlo aunque ya sé que habrá quien se enfadará- que se haya mezclado en alguna de las negociaciones la transacción de un acuerdo sobre esta moción relativa a la lengua con una enmienda sobre la escuela concertada en referencia a la LOCE. Nos parece que hay que mantener al margen del tema de la lengua cualquier cambio de cromos parlamentario y me parece que sería muy conveniente que sobre estas cuestiones de la lengua siguiéramos un orden, siguiéramos un acuerdo entre todos los grupos que estamos a favor de esta normalización del uso de las lenguas, porque es un tema muy delicado, muy importante y que no va a ser objeto de ninguna negociación al margen del tema que se trata, que es el uso de nuestra lengua en el Estado.
Finalmente, quisiera hacer una llamada a todos los senadores partidarios del plurilingüismo, que saben de la riqueza de la pluralidad, a los senadores catalanes, valencianos y de las islas Baleares, a los vascos y a los gallegos, especialmente a los que pertenecen a grupos que en anteriores legislaturas ya han hecho propuestas concretas para hacer avanzar a las instituciones en el reconocimiento del plurilingüismo, y les llamamos a participar, a sumarse, a construir juntos una estrategia que nos permita obtener paso a paso logros concretos, ahora que por primera vez en muchos años el Gobierno del Estado empieza a recuperar el reconocimiento de la pluralidad lingüística como una riqueza y su reconocimiento como un enraizamiento democrático del Estado.
Espero que no trigui en arribar el dia en què pugui intervenir en català en aquesta cambra. Espero que no tarde en llegar el día en que pueda intervenir en catalán en esta Cámara.
Gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, senador Bofill.

Moció presentada per l'Entesa a iniciativa meva a la Comissió de Cultura

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Els canvis operats recentment a la imatge corporativa i en la denominació de la Societat Estatal “Correos y Telegrafos, S.A.” ha comportat la utilització del terme “Correos” com a marca en tot el territori estatal.

El criteri escollit es que la marca “Correos” aparegui exclusivament es castellà, també a les Comunitats Autònomes que disposen de llengües oficials pròpies. No obstant, la denominació anterior “Correos y Telegrafos” podia figurar indistintament tant en castellà com en les demés llengües oficials de les Comunitats Autònomes.

El Govern sortint, va justificar aquesta decisió sota el pretext de crear una marca coneguda. Res no impedeix tal coneixement, - més aviat al contrari – que la marca “Correos” pugui ser llegida indistintament en les diverses llengües oficials espanyoles.

En nom del més elemental respecte al principi del pluralisme lingüístic de l’estat, és necessari que tant la marca com els serveis que oferta la “Sociedad Estatal Correos y Telégrafos” es difonguin en les diverses llengües oficials de les Comunitats Autònomes.

És per tot això que, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent
MOCIÓ

El Senat insta al Govern a promoure la modificació per part de la “Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A.” de la utilizació del terme “Correos” com a marca per tal que s’adeqüi a les llengües oficials de les Comunitats Autònomes que les tinguin reconegudes.

- Quines actuacions té previstes el Ministeri de Medi Ambient per mantenir en bon estat d’ús i de seguretat els camins de ronda litoral en la zona marítima del municipi de Palafrugell?

- Quines actuacions i obres urgents té previst realitzar el Ministeri de Medi Ambient, i amb quin calendari d’execució, per mantenir en bon estat d’ús i de seguretat els accessos a la platja del Golfet, de Calella de Palafrugell, i per evitar que es produeixin noves esllavissades a la zona que posin en perill la seguretat dels nombrosos usuaris d’aquests accessos i de la platja durant la temporada turística?

- Preveu el Ministeri de Medi Ambient acordar amb l’Ajuntament de Palafrugell les característiques de les actuacions que cal fer a la zona de la platja del Golfet, de Calella de Palafrugell per evitar noves esllavissades?

Quines previsions fa el Ministeri de Medi Ambient pel que fa a establir convenis amb els ajuntaments dels municipis litorals de la Costa Brava per finançar i realitzar de la manera més àgil les actuacions necessàries per mantenir en bon estat d’ús i de seguretat els camins de ronda litorals i les cales i platges, elements molt essencials, amb un gran impacte econòmic i social, per als municipis turístics?

- Quina és la situació actual dels camins de ronda litoral en la zona marítima dels municipis de Begur, Palafrugell, Mont-ras i Palamós pel que fa al seu manteniment i a la seguretat de les persones que hi circulen?

- Quina és la situació actual dels camins de ronda litoral en la zona marítima dels municipis de Begur, Palafrugell, Mont-ras i Palamós pel que fa a la continuïtat del seu recorregut?

Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposa l’article 67, paràgraf segon, del Reglament del Senat, sol•licita la compareixença a la Comissió de Cultura d’aquesta Cambra, del Sr. Jordi Porta i Ribalta, president d’Òmnium Cultural, entitat impulsora de l’Observatori de la Llengua Catalana, perquè informi sobre l’aplicació per l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries pel que fa a la llengua catalana.

Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.

Les pluges excepcionals de la tardor de 1994 a l’Estartit (municipi de Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona) van provocar una desestabilització de la muntanya de l’Estartit i esllavissades que van enrunar un hotel i alguns habitatges del nucli urbà de l’Estartit. Per consolidar la muntanya i preveure noves catàstrofes es va redactar un projecte per al qual es preveia una execució en tres fases que financiarien a parts iguals del 33% l’Administració Central de l’Estat (Ministeri d’Administracions Públiques), la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, segons un acord signat per les tres administracions i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí el 1995.

Gairebé deu anys després ens trobem que l’obra no s’ha acabat, que el passat mes de març una nova situació de pluges excepcionals ha provocat una nova desestabilització en un sector de la muntanya i que, si no s’executen totes les obres previstes en el projecte, hi ha un clar perill de noves esllavissades i de nous despreniments de roques en una zona urbana especialment freqüentada durant la temporada turística, perill qualificat d’extrem pels geòlegs autors del projecte i que ha obligat l’Ajuntament ha mantenir durant tots aquests anys tanques i rètols per advertir del perill i intentar vedar l’accés als visitants del passeig del Molinet, un dels paratges més emblamàtics i de més interès paisatgístic i turístic de la costa de l’Estartit.

Per si no fos prou, la situació s’ha agreujat aquests últims mesos perquè la no execució de la totalitat de les obres previstes amb la urgència requerida ha fet que les pluges d’aquesta primavera hagin provocat noves esllavissades, amb la qual cosa ha calgut plantejar una 4a fase en les obres a la muntanya de l’Estartit.

S’ha arribat a aquesta greu situació perquè no hi ha hagut el finançament suficient. L’Administració Central de l’Estat va participar en el finançament de la 1ª fase del projecte, però no ho va fer en la 2ª, cosa que va provocar l’endarreriment de la seva execució, i fins ara tampoc no ho està fent en la 2ª fase complementària, amb l’argument que la part que correspondria a l’Administració de l’Estat forma part de l’aportació que fa al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, sense atendre al caràcter extarordinari de les obres en relació amb una catàstrofe natural.

¿Quines han estat durant aquests anys les contribucions de l’Administració Central de l’Estat per al finançament de les obres de contenció i estabilització de la muntanya de l’Estartit (municipi de Torroella de Montgrí)?

¿Quina previsió té el govern actual pel que fa al finançament de la 4a fase de les obres que s’ha fet necessària a causa de la imprevisió i les dilacions injustificades del govern anterior?

Miquel Bofill i Abelló, senador del Grup Parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, a l’empara del que disposen els articles 160 i 169 del Reglament, formula al Govern la següent pregunta, per a la qual desitja obtenir resposta per escrit.

Les pluges torrencials d’aquesta primavera han fet que el riu Ter arrossegués fins a la seva desembocadura, segons càlculs de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, més de mil tones de material de tota classe (troncs, branques, envasos i deixalles diverses, des de sabates a llaunes o ampolles de medicaments) que han acabat dipositats a la platja de la Gola del Ter i de l’Estartit. Centenars de voluntaris i brigades municipals han participat en campanyes de neteja de la platja aquestes últimes setmanes, però encara resten centenars de tones de troncs i branques a la platja a poques setmanes de l’inici de la temporada turística.

¿Quines actuacions té previstes el govern de l’Estat per enllestir de manera urgent la neteja de la platja de la Gola del Ter i de l’Estartit?

¿Quines ajudes preveu el govern de l’Estat per finançar la neteja de la platja de la Gola del Ter i de l’Estartit realitzades per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí?

Aquest enllaç és una mina d'informació i hi podreu veure algunes de les fotos de la insensata destrucció dels aparells i elements tècnics de l'emissora. L'espai, que es pot recuperar fàcilment com a espai natural un cop desmuntades les antenes, i els edificis ofereixen grans possibilitats d'usos futurs al servei de l'educació ambiental i del benestar social com podreu veure a la completíssima galeria de fotos d'aquest web.

Divendres al matí, amb motiu de la presentació d'una pregunta al govern des del Senat sobre Ràdio Liberty, vam fer una roda de premsa a les portes de les instal·lacions l'alcalde de Pals, Josep Comas, la regidora de Turisme, Medi Ambient i Agricultura, Maria Antònia Prats, el regidor de Serveis i Platges, Lluís Xicars, i jo mateix, per presentar conjuntament la demanda que en el projecte de desmantellament de les instal·lacions es tinguin en compte els usos futurs de l'espai natural i el possible reaprofitament d'alguns dels edificis existents per a usos d'interès social públic. Hi van assistir periodistes d'El Punt, Diari de Girona, Ona Catalana, Catalunya Ràdio, TV Costa Brava i Canal Nord.

Després de diverses telefonades de la regidora de Medi Ambient, en nom dels presents, al Ministeri de Medi Ambient, ens van autoritzar a entrar a les instal·lacions. Va ser una visita interessant i emocionant fins i tot, ja que era la primera vegada, que sapiguem, que hi entrava la premsa a passejar-s'hi lliurement i els altres era també la primera vegada que hi entràvem, excepte en Josep Comas, l'alcalde, i en Lluís Xicars, per al qual la visita va ser molt especial perquè hi havia treballat de molt jove de 1961 a 1971.

Vam poder comprovar la immensa riquesa que significarà per al futur de Pals i de la comarca disposar d'aquest espai natural de més de 34 ha a primera línia de mar, amb un accés protegit. Vam poder veure com a més es pot augmentar el seu valor social amb una remodelació racional i en equilibri amb l'entorn de bona part dels edificicis existents.

Per acabar-ho d'arrodonir, durant la visita vaig rebre una trucada de la Direcció General de Costes de l'Estat per concretar el dia i l'hora de la reunió que havia sol·licitat a Madrid amb el nou director general.

Encara és molt d'hora per dir que el blat és al sac, però estem esperançats. L'única nota negativa és que durant aquests darrers mesos, i encara aquests dies, unes empreses de "chatarreros" s'han endut tot el material lleuger aprofitable i han arrencat de manera barroera tot el coure de les instal·lacions, aires condicionats, etc. És una llastima i esperem parlar amb el Ministeri de Medi Ambient perquè s'aturi aquesta destrucció a petita escala que està malmenant els edificis abans de saber com es poden reutilitzar.

Per saber-ne més us remetem al que en deien el diaris, que ho expliquen a la seva manera.

El Punt ho recollia aquí.

El Diari de Girona deia:

L´Entesa proposarà al Senat que es revisi el pla per desmantellar Ràdio Liberty

pALS
n El senador de l´Entesa Catalana de Progrés per ERC, Miquel Bofill, va fer públic ahir la seva intenció de proposar al Senat la revisió del projecte de desmantellament de les antenes de Ràdio Liberty del municipi de Pals. Bofill reclama que amb el canvi de Govern es consensuï un nou projecte que tingui en compte les propostes tant de la Generalitat com de l´Ajuntament de Pals, cosa que no va fer l´anterior govern del Partit Popular. En aquest sentit demana que des de les tres administracions es consensuï un nou projecte abans que aquest surti a exposició pública.
Des de l´Entesa i l´Ajuntament de Pals volen que es protegeixi l´espai natural del recinte i també que es restaurin les dunes. També que es prevegi com un tot junt amb els aiguamolls de Pals per preservar-los conjuntament. Segons va explicar Bofill volen demanar al Govern que inclogui «propostes de futur per aquest espai». En aquesta demanda hi inclouen la proposta de preservar part dels edificis per destinar-los a finalitats municipals. Des de l´Ajuntament proposen ubicar en el recinte un centre de dia, el futur centre de conservació del conjunt de l´espai natural, un auditori i també destinar un espai per ubicar les màquines de neteja de la sorra de la platja.
En un termini de quinze dies està previst que tan Miquel Bofill com l´alcalde de Pals Josep Comas es reuneixin a Madrid amb el director general de Costes per exposar-li aquestes propostes.

La Direcció General de Costes, del Ministeri de Medi Ambient, de l’anterior Govern, va redactar un projecte de desmantellament de les instal·lacions de l’antiga estació de Radio Liberty, a la platja de Pals (Baix Empordà, Girona) sense tenir en compte els punts de vista de l’Ajuntament de Pals ni del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

- Preveu el Govern revisar l’esmentat projecte d’acord amb l’Ajuntament de Pals i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya abans de sotmetre’l a exposició pública?

- Preveu el Govern d’incorporar a l’esmentat projecte, d’acord amb l’Ajuntament de Pals i Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya:
1. La conservació i, si cal, la remodelació de tots o d’una part dels edificis existents per a usos mediamabientals com: a) magatzem i garatge de la maquinària i les eines per a la neteja de la platja de Pals; b) un centre d’interpretació dels espais naturals de la costa de Pals (dunes litorals, aiguamolls i desembocadura del rec de Molí –antic riu Daró).
2. La restauració de les dunes litorals, la construcció de tanques i de passarel·les d’accés a la platja, incorporar informació sobre les dunes i la platja com a espais naturals i que puguin arribar a configurar un itinerari de natura, en relació amb el dels aiguamolls de Pals?

El 26 d’abril de 2001 la FEDE –Federación de Diabéticos Españoles–, amb el suport de l’Associació de Diabètics de Catalunya i altres associacions de tot l’Estat espanyol va presentar una instància al Ministeri de l’Interior sol·licitant la modificació del Reglament General de Conductors (RD 772/1997) que regula el permís de conduir i que és clarament discriminatori per a les persones amb diabetis, ja que les obliga a la renovació anual o semestral, segons els casos, sense cap justificació científica que avali aquesta mesura. Alhora, les associacions de diabètics de tot l’Estat, van iniciar una campanya de recollida de signatures que va culminar amb la presentació a la Direcció General de Trànsit de prop de 500.000 signatures tant de persones individuals com d’entitats privades i organismes públics.

El 9 de maig de 2003, el llavors ministre de l’Interior, Mariano Rajoy, reconeixia els avenços que s'han produït en el tractament de la diabetis, que permeten a les persones amb diabetis desenvolupar les activitats de la vida quotidiana amb normalitat i anunciava que el govern estava preparant la reforma per ampliar la vigència del carnet de conduir de les persones amb diabetis d'un a quatre anys en els permisos del grup 1 (A1, A, B, B+E i LCC), i de sis mesos a un any en els del grup 2 (C1, C1+E, C, C+E, D1, D1+E, D, D+E), és a dir el dels conductors professionals.

A hores d’ara, però, encara no s’ha fet efectiva aquesta reforma i el col·lectiu de persones amb diabetis segueix patint aquesta discriminació injustificada.

- Quan i en quins termes té previst l’actual govern efectuar la reforma del Reglament General de Conductors perquè els diabètics no estiguin obligats a renovar el permís de conduir anualment o semestralment, segons els casos?

Per veure la notícia a la revista digital mundomotor.com feu un clic aquí.

El Diari de Girona d'avui, 15 de maig, recollia així la notícia:

L´Entesa demana que no es discriminin els diabètics en la renovació del carnet

n GIRONA.- El senador per Girona de l'Entesa Catalana de Progrés Miquel Bofill ha plantejat una pregunta escrita al Govern sobre la reforma del Reglament General de Conductors en la qual demana que no discrimini els diabètics en la renovació del carnet de conduir.
Amb aquesta iniciativa, el representant de la coalició -que formen PSC, ERC i ICV-EUiA- al Senat, recull la reivindicació de la Federació de Diabètics Espanyols i altres entitats, entre elles les de diabètics de les comarques gironines, que demanen la modificació d'aquest reglament. La normativa obliga les persones que tenen diabetis a la renovació anual o semestral del permís de conduir, si són conductors professionals, «sense cap justificació científica».
Fa un any, el llavors ministre d'Interior, Mariano Rajoy, -Partit Popular- va anunciar que el Govern de l´Estat estava preparant la reforma per ampliar la vigència del carnet de conduir de les persones que pateixen diabetis d'un a quatre anys i de sis mesos a un any per als conductors professionals. Ara el senador de l´Entesa Catalana de Progrés ha fet arribar la petició al Govern sobre la reforma del Reglament General de Conductors. EFE/DdeG

Una de les iniciatives que pot prendre un senador és formular preguntes per escrit al govern que les ha de contestar, també per escrit, en un termini de 20 dies després de la publicació de l'anunci de la seva presentació.

Aprofitant aquesta possibilitat dimecres vaig entrar al Registre del Senat preguntes sobre el desmantellament de les antenes i instal·lacions de Ràdio Liberty a la platja de Pals, sobre la neteja de la platja de la Gola del Ter de troncs i objectes després dels últims aiguats, sobre el finançament de les obres de consolidació de la muntanya de l'Estartit i sobre la discriminació de les persones amb diabetis a l'hora de renovar el permís de conduir.

Avui en dia no hi ha cap partit parlamentari que no digui que cal reformar el Senat, encara que en algun cas només sigui amb la intenció que tot continuï igual. Des del nostre punt de vista aquesta reforma només té sentit si s’inscriu com un pas en un canvi en profunditat del conjunt de les institucions de l’Estat per adaptar-les a la realitat social, econòmica, política, històrica, cultural i lingüística que pretenen representar. Cal aprofundir en la democratització de les institucions de l’Estat i fer més difícil qualsevol involució que vulgui restringir els drets individuals i col·lectius.

El Senat hauria d’arribar a ser la cambra legislativa referent del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Això vol dir que al Senat s’haurien d’expressar amb claredat l’existència de les diferents realitats nacionals o regionals, segons els casos, sense cap més limitació que la que lliurement expressin els parlaments de les Comunitats Autònomes. És a dir que el Senat s’ha d’adaptar a la realitat complexa, no uniforme, de les autonomies, atenent el que diuen els seus Estatuts d’Autonomia i tenint en compte que aquesta és una realitat canviant d’acord amb la voluntat democràtica expressada pels ciutadans de cada comunitat.

En aquest reconeixement de la diferència, una de les primeres coses en què es pot avançar és en la igualtat en l’ús del català, el gallec, el basc i el castellà, com a llengües de treball i de relació amb els ciutadans a tots els efectes, i en fer els canvis normatius que calguin perquè tinguin el mateix rang com a llengües del Senat.

Dimart 11 de maig se celebra la segona reunió del Ple del Senat d'aquesta legislatura. El plat fort és que s'hi presenta el govern i intervindran en el Ple el president Rodríguez Zapatero (Aznar no ho va fer en tota la legislatura passada) així com els portaveus dels grups parlamentaris, entre els quals Carles Bonet, d'ERC, en nom de l'Entesa Catalana de Progrés. A banda d'això s'hi elegiran els membres de la Diputació Permanent i els de la Comissió d'Incompatibilitats, i s'hi aprovarà una reforma del Reglament per crear les comissions legislatives i les no legislatives d'aquesta legislatura.

En total hi haurà 17 comissions legislatives, que es constituiran dimecres 12 a la tarda. A l'Entesa, segons el que s'ha acordat en la Junta de Portaveus, li correspon la presidència de la Comissió d'Entitats Locals, que ocuparà Josep Maria Esquerda, senador d'ERC, i la de la Societat de la Informació i del Coneixement (que no és legislativa), el president de la qual serà Jordi Guillot, d'ICV. Per la meva banda, m'ha correspost ser portaveu de l'Entesa a les comissions de Cultura i de Justícia, ambdues legislatives.

El Ple es reunirà també el 12, al matí, per debatre quatre mocions: dues del PP, una del PSOE i una de l'Entesa.

La de l'Entesa insta el Govern de l'Estat a acordar amb el Govern de la Generalitat, i amb els de les comunitats autònomes que ho sol·licitin, el calendari i el procediment de revisió del sistema de finançament, i a negociar la manera de pal·liar el dèficit i cobrir les necessitats addicionals de finançament que han generat les polítiques socials gestionades per les comunitats autònomes, inclosa la despesa sanitària.

Una moció del PP pretén endarrerir la retirada de la LOCE i l'altra pretén "la homologación de derechos y servicios sociales en toda España".

La del PSOE planteja, santament, que el Senat declari la voluntat de propiciar els canvis constitucionals que calguin perquè el Senat esdevingui una autèntica cambra de representació territorial.

Tot i que és un dels temes sucosos des del punt de vista de la xafarderia d’aquests primers dies de la nova legislatura, no havia parlat fins ara de la sessió solemne de Congrés i Senat del 22 d’abril en què el rei d’Espanya pronunciava com a cap de l’Estat un discurs d’obertura de la legislatura, perquè em feia mandra, perquè, si us he de ser sincer, la història aquesta de la família reial m’incomodava una mica i perquè finalment l’autèntica i interessant obertura de la legislatura havia estat el debat d’investidura de Zapatero com a president del govern –i tampoc no l’havia comentat, en part per no repetir coses que ja estaven sortint a la premsa.

Vist, però, que no deixa d’haver-hi un degoteig de comentaris, amb informacions parcials i/o que no es corresponen ben bé amb el que va passar, encara que sigui a pilota passada m’agradaria deixar constància d’algunes coses.

L’acte era molt protocolari i també amb molts dels símbols, idees i realitats de l’Estat espanyol que no compartim en absolut: monarquia, unitat d’Espanya, exercit espanyol desfilant davant del Parlament espanyol... És evident que ens incomodava ser-hi, com ens incomoda la Constitució que vam prometre acatar per imperatiu legal (cosa que no deixa de ser una tautologia, que ens permet, però, manifestar públicament la nostra incomoditat amb un acte innecessari).

En el cas de l’acte amb el rei no hi havia cap llei ni reglament que ens obligués a anar-hi, però protocolàriament els portaveus dels grups parlamentaris hi havien d’anar i es donava la clara circumstància que el portaveu de l’Entesa, senador d’ERC però portaveu del conjunt del grup, hi havia d’anar. Finalment, després d’alguns dubtes, es va decidir d’anar-hi tots i, sense descortesia, manifestar d’alguna manera la nostra posició política i ideològica republicana: els portaveus dels grups parlamentaris al Congrés i al Senat van complir amb el protocol, però els diputats i senadors d’ERC, drets perquè se’ns veiés (les cambres dels fotògrafs no van deixar d’enfocar-nos), no vam aplaudir ni el discurs del president del Congrés, ni l’entrada solemne del rei, ni el discurs del rei, i tampoc no vam assistir a la desfilada militar que hi va haver davant del Congrés de Diputats.

Pel que fa a la salutació de la família reial, vam quedar que hi aniria qui volgués, però evitant qualsevol signe que pogués semblar acatament enlloc de simple fair play. Alguns senadors i diputats d’ERC vam optar per no anar-hi.

A la recepció, ja fora del protocol, hi vam assistir tots i vam tenir l’ocasió de parlar de manera informal amb algun ministre, amb membres dels altres grups parlamentaris i amb els dos únics membres de la família reial que parlen català. Amb Iñaqui Urdaingarin el tema va ser el Barça. Amb Cristina de Borbó conversa distesa i superficial en què va quedar clar que erem republicans i en què vam manifestar que valoràvem positivament que parlés en català.

En les manifestacions als mitjans de comunicació els portaveus d’ERC no van deixar d’expressar l’obvietat de la nostra opció republicana. ERC, finalment, va ser l’únic partit parlamentari que es va notar que no li agraden aquests tipus d’actes i que la seva opció és republicana i catalana.

El 23 d’abril ERC va organitzar un homenatge nacional a Jordi Carbonell, actual president d’ERC, i el 30 va homenatjar Josep Rahola, històric militant d’ERC, que va ser senador d’ERC durant dues legislatures entre 1979 i 1986. Dos homenatges a persones que representen dues de les diverses filiacions catalanistes d’esquerres que convergeixen en l’actual Esquerra Republicana. Jordi Carbonell destacat resistent catalanista antifranquista, primer que va plantar cara a la policia franquista responent als interrogatoris en català malgrat els cops i les vexacions, una de les ànimes de l’Assemblea de Catalunya, aquell que l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi ens advertia dels perills de la transició: “que la prudència no ens faci traidors”, un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra... Josep Rahola dels fidels a la tradició republicana dels anys 30, dels Macià, Companys, Aiguader..., que van mantenir la flama del partit històric, coneixent la força del seu missatge originari i de la tradició republicana, i que van entendre la necessitat de lligar aquesta tradició amb les noves fornades de joves d’esquerres i catalanistes de tots els orígens, home arrelat a l’Empordà. Hi vaig assistir: uns homenatges merescuts a bona part de la millor tradició dels nostres pares i avis.