“Si algun extremista o radical -deia Aznar aquest cap de setmana referint-se a Esquerra Republicana-, quiere pasarles (als socialistes) factura, que no se la paguen, porque para eso está el PP, para impedir que paguen la factura.”
El que volen impedir és que hi hagi un canvi autènticament democràtic, un reconeixement efectiu de la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística dels territoris que actualment estan sota l’imperi de les lleis de l’Estat espanyol. Ells parlen de “factura”, però saben molt bé que es tracta d’un programa, el programa signat entre ERC i el PSC i ICV-EuiA per al govern de Catalunya, i l’acord que fonamenta l’Entesa Catalana de Progrés.

L’ Acord per a un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya deixa prou clar quin és el sentit d’aquest canvi que s’ha de produir a l’Estat. (Us podeu decarregar el text íntegre de l’Acord des d’aquí en pdf. Us recomano que us llegiu el capítol I sobre l’aprofundimet de l’autogovern i el III sobre la presència de la Generalitat en la Unió Europea)

I aquest és un acord que suposa el reconeixement de les realitats socials, nacionals, culturals i lingüístiques diverses dels territoris de l’Estat i una transformació democràtica de l’Estat, de la seva arquitectura jurídica i institucional, en consonància amb aquestes realitats i d'acord amb la voluntat dels ciutadans d’aquests territoris.

És un acord que implica deixar de banda definitivament la política unitarista, uniformadora i centralista a ultrança, espanyolitzadora segons un model d’un estat, una nació, una llengua... que no es correspon a la realitat dels territoris de l’actual Estat espanyol.

És un acord que comporta acabar de desmuntar l’herència del franquisme, fer-ne una crítica desacomplexada, clara, sense embuts.

És un acord que implica que l’Estat deixi enrere aquella política antidemocràtica amb què porten anys, segles, volent fer-nos passar per l’adreçador.

Aquesta és la qüestió, la pedra de toc del canvi. I el PSC, i el PSOE de Zapatero, aquell que ha aconseguit bons resultats perquè s’ha desmarcat del PP, no poden ignorar que la gent els ha votat, i ens ha votat, per ser valents i complir, per mantenir els compromisos adquirits i desmuntar el model involucionista del PP.

Dijous vaig anar al Senat a Madrid a presentar la credencial i a emplenar la paperassa necessària per a la presa de possessió que farem, tant els senadors com els diputats electes, divendres vinent, 2 d’abril. Les primeres sensacions que hi he tingut són ambivalents; per resumir-ho diria que tot sembla a mig fer, fins i tot en l’estètica, entre l’antic règim i la modernitat. Hi ha ordinadors als despatxos, però les declaracions s’han d’emplenar a mà en uns formularis d’un paper que va del couché, en què la tinta no és absorbida i acaba escampant-se en petites taques, al reciclat per a fotocòpies. Uns formularis en què les caselles són insuficients per escriure-hi la informació que et demanen... Un tràmit que es fa llarg i pesat, malgrat la indiscutible amabilitat i paciència dels funcionaris i funcionàries, que a quarts de quatre sense haver dinat encara estaven ajudant-nos a emplenar els formularis. En sortim amb una cartereta de mà -amb l’escut del Senat presidit per una gran corona reial- que conté alguna documentació necessària i alguns estris més, d’una agenda a un pin, tots amb el mateix escut i la mateixa estètica quica.

Ja a casa, a quarts de dotze, remenant l’agenda llegeixo al capdamunt d’una plana Julio-Uztaila-Juliol-Xullo-Juliol. Caram, que bé, ja ens tenen en compte! Desenganyeu-vos, fora dels mesos i els dies, i alguna indicació inicial més, tota la resta és en castellà. I la cosa empitjora quan s’evidencia fins al ridícul l’absurditat dels intents de trinxar la nostra llengua, de separar català i valencià, volent donar-los tracte de llengües diferents: dilluns-dilluns, dimarts-dimarts, juliol-juliol... (amb el gallec pel mig, en un va intent d’emmascarar la ridícula repetició). Si us plau, deixin-m’ho en valència, ja en tinc prou, és la meva llengua.

Tindrem feina!

Ara que veiem com s'allunya el PP del poder, respirem. Ha estat com un malson. Però l'alegria és continguda i en totes les primeres reunions d'ERC per valorar els resultats de les eleccions s'han fet aquells necessaris minuts de silenci. Aquell silenci que hauria de servir per interioritzar que hi ha unes víctimes que necessiten ser confortades i ajudades, i que cal fer tot el que estigui en les nostres mans, i eficaçament, no per venjar-nos sinó perquè no hi hagi més atemptats terroristes; analitzant-los i atacant-ne les causes a curt i a llarg termini.

No oblidem.

Una noia de 14 anys, Berta Cuyàs, de Terrassa, m'ha enviat uns versos que volen expressar justament el punt de vista de les víctimes. Un dels centenars de milers de missatges de solidaritat amb els qui encara pateixen els estralls de les bombes de dijous a Madrid. Els trobareu a continuació.

Cap més “11 de Març”

Acabo de perdre el tren de sempre
Hauré d’esperar-me a l’estació contant els minuts...
Però de sobte, com un despertador que trenca el son,
L’estrèpit d’una explosió inesperada domina l’aire
Provocant moviments desesperants, despistant el curs dels dies.

Una altra explosió ja sembra el pànic a arreu.
Veig com unes runes es desfan sobre meu
Clavant el meu cos enmig de crits desesperats,
De passos desorientats, de dies trastornats
Que em fan adonar que ara tot canviarà.

Una angoixa m’immobilitza, no em sento les cames
i noto com cau l’entorn deixant-me foscor i un buit immens.
Ploro desconsoladament i el dolor ofega les meves paraules.
Tothom passa pel meu costat, però no s’atura ningú.
Cap persona no s’adona de que estic perduda?

Un minut després el silenci regna per l’atmosfera.
Giro el cap buscant socors i veig una imatge esgarrifosa.
Un noi a terra, sense alè, amb un rostre desesperat.
Els seus ulls ara són inexpressius però em traspassen
Eriçant-me la pell només de pensar que podria haver estat jo.

Em desperto després d’haver estat inconscient quatre hores
Mentre cares familiars m’observen amb els nervis a flor de pell.
M’expliquen entre plors que acabo de sobreviure a un atemptat
I no m’ho puc creure, he estat al penya-segat de la mort
I una ràfega d’aire fresc m’ha ajudat a no caure.

És aquest el món que desitgem?
Un món en el que la gent mort injustament
Deixant enrere famílies desolades, trencades,
I renunciant a tot futur que quedarà per descobrir.
Som vides que venen, serem vides que marxen.

Ara ja m’he acostumat a la cadira de rodes
A la que unes bombes impecables em van destinar de per vida.
Tot i així, em sento afortunada, però per què els ulls inexpressius
que han deixat de parlar, no han estat els meus?
Ningú té el dret de decidir qui ha de viure i qui ha de morir.

Berta Cuyàs Espí

Tots els candidats al Senat de l'Entesa Catalana de Progrés a tot Catalunya han resultat elegits. En total 12 senadors que, junt amb els altres 4 senadors de l'esquerra catalanista designats pel Parlament de Catalunya, formaran grup al Senat.

A la circumscripció de Girona, l'Entesa Catalana de Progrés, portada per l'onada de vot d'esquerres i catalanista, ha obtingut uns resultats extraordinaris: cada un dels tres candidats de l'Entesa (Rafael Bruguera, Lluís M. de Puig i Miquel Bofill) hem obtingut el suport de més de la meitat dels ciutadans i ciutadanes que van votar en aquestes eleccions. És un resultat especialment rellevant si es té en compte que la participació ha estat molt elevada (només cal comparar el 64,96 % de participació a la circumscripció de Girona en les eleccions al Senat del 2000 i el 76,81 % de participació d'aquest any).

Agraeixo molt especialment la confiança de les 180.206 persones que m'han/heu votat i espero comptar amb la seva/vostra ajuda, i la de la immensa majoria de ciutadans de les comarques de Girona, durant tota la legislatura.

Aquests bons resultats són els de tota l'esquerra catalanista i no haurien estat possibles sense la col·laboració dels companys del PSC i d'ICV-EUiA durant tota la campanya electoral de l'Entesa ni, sobretot, sense el suport constant i la gran campanya dels dirigents, militants i simpatitzants d'Esquerra Republicana.
Aquí podeu consultar tots els resultats electorals

I sento com la muda
mort dels homes s’emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor.

(Salvador Espriu, Cançó de la mort callada)

L’emoció ens deixa sense paraules; però davant el terrorisme que vol paralitzar-nos, atemorir-nos, hem de trobar les paraules per rebutjar aquest crim, les paraules perquè reflexionem i parlem tots els que no acceptem aquest món tan cruel, tan violent i volem sortir-ne. No volem ser d’eixe món.

Tantes vides segades! Res no pot justificar ni una sola mort, un sol assassinat.
El terrorisme és enemic de la llibertat. El terrorisme és enemic de tots els qui volem solucions pacífiques a qualsevol conflicte. El terrorisme és tirania. Ens volen fer callar, doncs no callarem. Ens volen impedir votar lliurement, doncs ho farem. Serà una de les formes de la nostra solidaritat, una contribució perquè no passi mai més.

Del web d'ERC:

"Dijous 11 de març del 2004

Comunicat de la direcció d'ERC davant el greu atemptat de Madrid

Esquerra Republicana de Catalunya condemna enèrgicament la massacre perpretada avui a Madrid. L'atemptat al dret a la vida és una indignitat que no es justifica amb cap objectiu polític.

S’ha decidit matar de forma massiva a Madrid i això és un crim horrorós i alhora un argument pels qui volen limitar o eliminar les llibertats personals i col·lectives.

ERC considera d'especial repugnància l'atemptat massiu a víctimes anònimes que acudien al seu treball.

Esquerra Republicana de Catalunya es solidaritza amb el poble de Madrid i expressa el seu condol a totes les famílies afectades pels cruels assassinats.

ERC es torna a reafirmar en la reclamació que es deixi de matar a tot arreu i s’accepti que només és legítima la defensa per la via democràtica dels plantejaments polítics.

ERC considera un cop més que la necessària persecució policial i judicial als autors dels crims no es pot confondre amb la criminalització de qualsevol plantejament polític defensat des de posicions pacífiques.

Alhora, ERC reclama la convocatòria d'un acord de totes les forces democràtiques que no sigui excloent de cap opció que utilitzi les vies legals, per posar fi definitivament al terrorisme. En aquest sentit és especialment imprescindible recuperar el marc de diàleg entre el govern de l'Estat i els governs legítims dels pobles basc i català i de la resta de comunitats autònomes així com el diàleg entre tots els partits de trajectòria democràtica.

Esquerra Republicana de Catalunya impulsarà i participarà en totes les concentracions de repulsa que s'organitzin arreu de Catalunya. La direcció d'ERC ha ordenat hissar a mitja asta amb crespó negre les banderes estelades de les seus del partit.

ERC crida a la participació massiva a les urnes del poble català com a expressió de les seves conviccions democràtiques i de la seva repulsa a la violència.

De la notícia publicada a El Punt del 10 de març:
"Més de cent trenta professionals de diferents àmbits de les comarques gironines han firmat un manifest de suport als candidats de l'Entesa Catalana de Progrés al Senat: Rafel Bruguera, Lluís M. de Puig, i Miquel Bofill."
"El suport prové de tot tipus de professionals, entre els quals hi ha el filòsof, Josep Maria Terricabras, que ahir va presentar el manifest; el productor cultural Pere Ignasi Fages; el professor Joan Surroca; l'entrenador Pere Gratacós; l'actor Joan Massot-Kleiner; l'advocat Manel Mir; el magistrat Carles Cruz; el degà de la UPF Miquel Berga; l'economista Joan Cals; l'exsenador Francesc Ferrer; el pintor Vicente Huedo; el metge Rafel Macià; l'escriptor Vicenç Pagès; l'esportista Jordi Puig; l'exsenador Salvador Sunyer, i el llibreter Guillem Terribas."

Vegeu a continuació el text complet del Manifest:

Manifest de suport a l’Entesa

Per la defensa de Catalunya i el govern d’esquerres
amb l’ ENTESA CATALANA DE PROGRÉS

Els sotasignats celebrem l’acord entre el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya- Verds-Esquerra Unida i Alternativa per renovar la candidatura conjunta al Senat, ENTESA CATALANA DE PROGRES.

DONEM EL NOSTRE PLE SUPORT ALS OBJECTIUS POLÍTICS COMUNS QUE L’ ENTESA ES PROPOSA i que figuren en el protocol que la constitueix d’entre els quals destaquem:

1.- La defensa en tot moment del programa de govern acordat pel tripartit a la Generalitat de Catalunya, en totes les seves vessants : institucional, internacional, social, cultural, territorial, educativa, financera, d’equipaments, d’infraestructures etc.

2.- La defensa del reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’estat, exigint al govern central que respecti i protegeixi la identitat nacional dels seus pobles.

3.- La reforma de Senat, impulsant una proposta que contempli la conversió del Senat en una veritable Cambra territorial o federal.

4.- Un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya en la via d’aconseguir més i millor autogovern, defensant el text estatutari que surti aprovat pel Parlament de Catalunya.

5.- La reforma de la Constitució amb totes les modificacions necessàries per tal d’avançar en una correcta institucionalització plurinacional de l’ estat i de l’autogovern per Catalunya.

6.- Un nou sistema de finançament per a Catalunya basat en l’equitat, la suficiència financera i la corresponsabilitat fiscal de les Comunitats Autònomes.

7.- La participació de Catalunya en la formació de la voluntat estatal i la representació davant de la Unió Europea en matèries de competència exclusiva.

8.- L’oposició a l’actual política d’enfrontament territorial entre comunitats autònomes incentivant els convenis i acords de cooperació entre nacionalitats i regions, en especial entre les que tenen llaços històrics, geogràfics, culturals i lingüístics.

Precisament en aquesta hora de renovació inquietant del nacionalisme espanyolista més ranci i intolerant i de degradació de la vida democràtica, cal reaccionar als atacs de la dreta conservadora contra el tripartit, contra Esquerra Republicana i contra el President de la Generalitat. Aquests atacs que constitueixen un manual de calúmnies i difamacions absolutament indigne i portador de tensions i d’enfrontaments han de ser contrarestats fermament i, alhora, amb serenor i visió de futur. Per això, davant la manipulació constant de l’opinió pública sobre la base de la mentida pura i simple i l’intent de fer passar el nostre país com una societat insolidària, egoista, amiga dels violents, l’ ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, aquesta coalició que el PP exigeix que es trenqui, ha pres més sentit que mai, pel que representa i pel que es proposa fer.

Ara més que mai la proposta col·legiada i oberta d’aquesta candidatura unitària que connecta directament amb la tradició del país, constitueix per si sola una resposta valenta i serena a la situació de tensió que des del govern central es pretén crear. Per això cridem a tots el ciutadans i ciutadanes de Catalunya a votar les candidatures al Senat de l’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS.

Hi ha motius per criticar el PP. Una trentena de cineastes de l'estat espanyol han respost a la crida d'una productora per expressar, en forma de curtmetratge de tres minuts, la seva visió crítica de la realitat espanyola i el descontentament amb el govern del Partit Popular. Els treballs es poden descarregar també a internet al web haymotivo.com .

Aznar en 30 segundos és una iniciativa semblant que ha demanat als ciutadans d'explicar en vídeos de mig minut el 'llegat' d'Aznar.

Aquests últims anys s’han caracteritzat políticament:
* pels constants i forassenyats atacs del PP contra pilars bàsics de la convivència democràtica,
*per la seva política sistemàtica de trinxar i arraconar la nostra llengua i la nostra cultura al País Valencià, a les Illes i, també a Catalunya,
* per l’intent de retallada constant de la nostra minsa autonomia (de la Llei de Qualitat de l’Ensenyament als horaris comercials),
* per la vergonya de veure com s’implicaven en aventures bèl·liques contra la voluntat de la immensa majoria,
* per tants atacs contra la nostra llibertat de ser catalans, europeus, demòcrates, respectuosos de les llibertats individuals, pacífics, solidaris, laics, republicans i socialment d’esquerres perquè hi hagi una redistribució més justa de la riquesa.

Tot plegat, em va semblar que eren motius més que suficients per dir prou i donar la cara perquè això s’aturi, perquè entrem en una dinàmica més constructiva per a Catalunya i de retop per als altres pobles de l’Estat.

Esquerra Republicana és la força emergent d’aquesta nova etapa perquè té el discurs més coherent per afirmar l’existència d’una societat catalana, d’un país diferent, Catalunya, format per gent amb orígens diversos, també amb llengües i cultures diverses, però disposada a compartir una ciutadania catalana triada lliurement, basada:
* en els valors de la democràcia, la llibertat, la pau i el diàleg ,
* en el reconeixement de Catalunya com a nació, amb una història, una llengua i una cultura pròpies, i del seu dret a decidir amb tota independència i democràticament el seu futur,
* i en el respecte més curós de les llibertats individuals.

Esquerra Republicana de Catalunya és qui amb més claredat ha posat sobre la taula les limitacions del model d’Estat sorgit de la transició, és qui ha plantejat més clarament la necessitat que hi hagi un reconeixement de la realitat plurinacional i plurilingüística de l’Estat espanyol.

Esquerra ha expressat amb fermesa que des de Catalunya no acceptem el model unitarista, profundament injust i intolerant del PP, i malauradament encara d’una part del PSOE, un model que està al servei d’una minoria amb unes ànsies il·limitades de poder econòmic, mediàtic i institucional. Amb Esquerra afirmem que no volem la seva Espanya de sempre, del conmigo o contra mi, de l’ ordeno y mando i del Santiago y cierra España, de l’especulació, de l’agressió al medi ambient, de la guerra, de la fatxenderia i l’insult.

Amb Esquerra afirmem que no volem una política econòmica i d’infraestructures basada en un model radial i centrat a Madrid, que el nostre primer espai econòmic, i també polític i cultural, és el que compartim amb els nostres veïns immediats, i se situa en els Països Catalans, en la regió euromediterrània, en l’eix Mediterrani, que és aquí on necessitem prioritàriament invertir els nostres quartos i que el nostre horitzó és Europa i el món.

Esquerra Republicana de Catalunya diu públicament allò que encara alguns catalans afirmen només amb la boca petita: necessitem unes institucions que juguin a favor nostre en tots els camps. L’Estat espanyol fins ara no ho ha fet, mentre la majoria de catalans sabem que en el marc d’una Europa unida, democràtica i pacífica, Catalunya i tots els ciutadans de Catalunya tenim molt a guanyar i molt a aportar si hi podem ser amb veu pròpia, amb independència, des de les nostres pròpies institucions.

Esquerra Republicana de Catalunya ha estat la força decisiva perquè a Catalunya hi hagi avui un govern catalanista i d’esquerres.

Propiciant l’acord de Govern amb PSC i ICV-EUA, Esquerra ha apostat per acostar el catalanisme a tots els que viuen i treballen a Catalunya independentment del seu lloc de naixement, de l’origen dels seus pares i de la llengua que parlin a casa, i ha apostat per acostar a tota l’esquerra al catalanisme. Amb el creixement d’Esquerra Republicana estem entrant en una nova etapa política en què la gent retroba la il·lusió d’actuar, perquè veu que és possible sortir del carreró sense sortida del discurs de la bipolarització, amb tants punts en comú, de CiU-PSC, perquè veu que és possible una alternativa que no escindeix el país en dos, que no el divideix entre nacionalistes i no-nacionalistes, ni entre espanyolistes i catalanistes. Ara, amb tots els matisos que es vulgui, hi ha essencialment catalanistes d’esquerra i catalanistes de dreta, i, és clar, el PP, que intenta fer allò que no volem: escindir la societat catalana, aprofitant-se de la sobrerepresentació que té en la vida política catalana pel seu control des de Madrid d’alguns organismes de l’Estat, utilitzant el seu poder econòmic i instrumentalitzant molts mitjans de comunicació públics i privats per intoxicar, difondre mentides i calumniar els qui no pensen com ells.

Després del 14 de març, si surto elegit, em proposo, en la mesura que sigui possible, anar reflectint regularment en aquest bloc què intenta fer i què fa a Madrid un senador d’ERC, i que forma part de l’Entesa Catalana de Progrés.

De moment, perquè en plena campanya no disposo del temps necessari per administrar un fòrum, poso a la vostra disposició l’adreça electrònica mbofillentesa@catalunyamail.com per si em voleu fer arribar opinions, propostes, suggeriments...

COALICIÓ ELECTORAL AL SENAT

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa hem decidit presentar-nos conjuntament com a Coalició al Senat a les eleccions generals del proper 14 de març.

En valorar molt positivament l’actuació de l’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS refermem el nostre acord de l’any 2000 i considerem la Coalició al Senat com a element estratègic per l’acompliment dels objectius de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, per combatre la involució democràtica, social i autonòmica que suposa la política del Partit Popular, i amb la voluntat de teixir una aliança amb totes les forces progressistes de l’Estat.

· El nom “ENTESA CATALANA DE PROGRÉS” anirà acompanyat per les sigles de les forces que l’impulsen.

· L’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS fa seu el contingut de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya.

· L’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS tindrà un programa bàsic de legislatura comú i formarà un Grup Parlamentari d’acord amb l’article 27 del Reglament del Senat.

· L’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS en els temes bàsics de la política general impulsarà i donarà suport les alternatives progressistes i de respecte a la plurinacionalitat de l’Estat.

· L’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS farà explícit el compromís d’impulsar una proposta de reforma del Senat.

ORGANITZACIÓ DEL GRUP PARLAMENTARI AL SENAT DE L’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS

· El Grup Parlamentari s’estructurarà en la forma que és usual en els grups del Senat.

· En el si del Grup Parlamentari s’establirà un nucli de direcció en el que es garantirà la presència de les tres forces polítiques que han acordat la Coalició al Senat.

· El Reglament del Grup establirà el conjunt d’aspectes organitzatius, materials i d’acció comuna.

· Quan algun Senador o Senadora, en funció de la seva responsabilitat, faci de portaveu del Grup per defensar aspectes del programa comú o aquells que s’acordin en el seu si, ho farà com a representant de la totalitat del Grup. En els temes que no formen part del programa comú i en que no existeixi acord suficient es garantirà l’expressió i la llibertat de vot de les diverses posicions.

· El Grup Parlamentari, un cop elaborat el programa a desenvolupar, podrà acceptar la integració d’altres Senadors o Senadores progressistes no adscrits.

OBJECTIUS BÀSICS DEL GRUP PARLAMENTARI AL SENAT DE L’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS

· El Grup de l’Entesa presentarà, difondrà i argumentarà una reforma del Senat que contempli mesures inspirades en el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i la conversió del Senat en una veritable Cambra territorial o federal.

· En l’actuació del Senat com a Cambra de segona lectura i en l’activitat legislativa els i les integrants del Grup seran conseqüents amb les posicions al respecte definides pel Govern Catalanista i d’Esquerres, amb els acords presos per la majoria que li dóna suport al Parlament de Catalunya o, si fos el cas, amb les posicions i votacions expressades pels seus respectius representants en el Congrés dels Diputats. El Grup formularà aquelles aportacions o esmenes de caràcter territorial que consideri necessàries en cadascuna de les tramitacions parlamentàries. Aquestes aportacions o esmenes es coordinaran amb el treball conjunt de la majoria catalanista i d’esquerres a les institucions de la Generalitat de Catalunya.

TEMES A IMPULSAR PEL GRUP PARLAMENTARI AL SENAT DE L’ENTESA CATALANA DE PROGRÉS

1. Suport al procés d’aprovació d’un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

2. Suport a l’adopció d’un nou sistema de finançament autonòmic que satisfaci les aspiracions de Catalunya, en el marc definit per l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya.

3. Impuls a la reforma del Senat com a cambra federal.

4. Impuls al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes simbòlics, culturals i lingüístics.

5. Impuls de les reformes necessàries per a garantir la participació de la Generalitat i de les altres Comunitats Autònomes en la formació de la voluntat estatal en les institucions europees, i per assegurar la seva participació en la representació espanyola davant les institucions de la Unió Europea, especialment quan tractin de matèries de competència autonòmica. Defensa del reconeixement de l’euroregió Pirineus-Mediterrània.

6. Defensa de la representació de les Comunitats Autònomes en les institucions generals de l’Estat. Defensa del principi de la subsidiarietat i de màxima simplificació de la relació dels ciutadans amb les Administracions.

7. Adaptació de la legislació estatal a la divisió administrativa de Catalunya que impulsi el Govern de la Generalitat i aprovi el Parlament de Catalunya.

8. Impuls als acords sobre el desenvolupament i gestió de les grans infrastructures, i a l’equitat i l’eficiència de les inversions de l’Estat a Catalunya. Lluita contra el model radial i defensa de les inversions en l’Eix Mediterrani, com a gran motor econòmic espanyol.

9. Impuls a la creació d’una oficina tècnica d’anàlisi econòmico-territorial al Senat per permetre una valoració objectiva de la participació de cadascuna de les Comunitats Autònomes en els impostos, les inversions i despeses del conjunt de l’Estat, i pel seguiment dels fons europeus i la seva incidència regionalitzada.

10. Impuls als convenis i acords de cooperació entre Comunitats Autònomes i en especial entre les que tenen llaços històrics, culturals i lingüístics comuns.