Dimarts vinent, 2 de novembre, a la tarda, interpel·laré el ministre d'Indústria amb la finalitat d'aconseguir un compromís del govern de l'Estat per ajudar el sector del suro i amb l'objectiu, també, de presentar una moció conseqüència d'interpel·lació en el Ple del 17-18 de novembre per tal d'aconseguir el suport del Ple del Senat al sector.

Aquest és el text en què justificava la tramitació de la interpel·lació:

A la Mesa del Senat

Miquel Bofill i Abelló, Senador per Girona, pertanyent al Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés, a l'empara del que estableix l'article 170 del Reglament de la Cambra, sol•licita la tramitació davant del Ple del Senat de la següent interpel•lació sobre les actuacions del govern per ajudar el sector surer, i particularment a la indústria surera, a resoldre els seus problemes estructurals i conjunturals, a millorar la seva competitivitat i, en definitiva, a assegurar la sostenibilitat d’un sector industrial de gran valor afegit també en termes socials i mediambientals.

El sector surer en la seva globalitat travessa moments difícils. Als problemes encara no resolts del sector industrial (l’aparició de taps alternatius, encara que de menor qualitat, principalment els metàl•lics de rosca i els sintètics) i a la falta crònica d’atenció a la producció forestal, particularment a la conservació i la renovació, a la qualitat dels boscos d’alzines sureres, s’afegeixen ara els efectes de la crisi econòmica mundial que es noten especialment en les indústries sureres (majoritàriament petites i mitjanes) a causa del descens del consum, del consegüent augment dels estocs i les restriccions en l’accés al crèdit.

El sector ocupa, a l’Estat espanyol, 20.000 persones (directament i indirecta) i, el que és més important, aquests llocs de treball són sobretot en zones rurals, amb la qual cosa el sector constitueix un actiu molt valuós per a les petites economies locals, a la vegada que fixa aquesta població a les zones rurals, que d’una altra manera patirien processos acusats de despoblació.

També, la indústria surera del conjunt de l’Estat, que representa un 30% de la producció mundial, contribueix a assegurar la pervivència del bosc d’alzines sureres, formació vegetal que té un paper estratègic a la Mediterrània davant la desertització i per reduir els efectes dels incendis forestals, i també com a ecosistema que atresora una gran diversitat. Les dificultats de la indústria posen en risc el manteniment del bosc.

A més, el tap, el principal producte industrial del sector (el 70% del total de la producció industrial surera) té un balanç negatiu en termes d’emissions de CO2 (en total la producció del tap de suro, de la pela, que renova i activa les alzines sureres, a una producció industrial energèticament altament eficient, amb un producte final no contaminant totalment recuperable, assimila aquest gas d’efecte hivernacle a raó del doble del seu pes); estem, doncs, davant una indústria netament sostenible en termes ambientals.

Ajudar el sector surer, i particularment al seu motor industrial, és una necessitat ineludible per a zones molt àmplies dels nostres territoris. La pèrdua d’aquest sector industrial no només suposaria la destrucció de milers de llocs de treball, sinó que també posaria en risc de desaparició a tota una cultura, suposaria la decadència d’una extensió important del nostre món rural, i aguditzaria el greu problema ambiental de la desforestació en la zona de la Mediterrània, i, en última instància, seria un greu error econòmic ja que, sense una indústria surera competitiva i sostenible, els costos de la crisi de tot el sector acabarien sent molt alts per a l’erari públic. Així ho han entès en algun altre Estat de la Unió Europea i, en aquest context global que afecta directament a la nostra indústria, el suport del govern de l’estat al sector és imprescindible.

Per tot això es presenta aquesta interpel•lació amb l'objecte d’arribar al màxim consens i a la màxima concreció per ajudar el sector surer, i particularment a la indústria surera, a resoldre els seus problemes estructurals i conjunturals, a millorar la seva competitivitat i, en definitiva, a assegurar la sostenibilitat d’un sector industrial de gran valor afegit també en termes socials i mediambientals.

Qui en parla -- TrackBack