Aquesta setmana els nostres companys diputats al Congrés han presentat al president del Congrés de Diputats de l'Estat espanyol la carta que han promogut demanant que com a mínim accepti l'anomenada fórmula Marín per tal que, encara que només sigui simbòlicament, els diputats puguin emprar el català, l'euskera o el gallec, en les seves intervencions, i que han aconseguit que signessin conjuntament tots els grups parlamentaris excepte el PP i el PSOE (un ús simbòlic a l'inici de les intervencions que, tot sigui dit entre parèntesis, ja és habitual al Senat des de la passada legislatura, encara que massa sovint no sigui exercit per alguns senadors catalans).

És una exigència important que alguns menystenen de vegades en nom de la radicalitat, aquella còmoda radicalitat que porta a esquivar la difícil acció quotidiana per fer-nos respectar. És per això que m'he permès fer aquest comentari en el bloc d'en Joan Tardà (també en parla en Joan Ridao avui en el seu bloc) en resposta a una persona que es preguntava "Quin interés tenim a parlar en català a Madrid? Volem la indepèndencia o volem anar a Espanya a parlar en català?":

Els electes catalans, i dels Països Catalans, hem de poder parlar català en totes les instàncies en què actuem com a representants dels ciutadans de Catalunya, i de¨les Illes i del País Valencià. Ens podem preguntar si cal, i per què, anar a Madrid, no si hi hem d'exigir poder parlar català. La llengua viu i guanya prestigi si la parlem, si la fem ben visible, si exigim que els representants dels ciutadans i els mateixos ciutadans la puguin utilitzar en les seves relacions amb totes les instàncies i administracions que adopten decisions que ens afecten (tant si són de l'ONU, la Unió Europea, l'Estat espanyol, la Generalitat o l'Ajuntament), no si l'amaguem. Cal assumir el conflicte i no defugir-lo, ni que sigui en nom dels grans principis. Això també és treballar per la independència.

(Per descomptat, jo considero que hi hem de d'anar a Madrid: hi hem d'anar a reclamar i recuperar el que és nostre, a obrir camí a l'independentisme i a la independència. És el que mirem de fer de la millor manera que sabem els diputats i senadors d'Esquerra a Madrid.)

Qui en parla -- TrackBack