A punt d'encetar el nou període de sessions de les Corts Generals, val la pena recordar que en Joan Tardà, al Congrés de Diputats, i jo, al Senat, vam presentar 1.027 preguntes al govern espanyol en relació amb l'ús de la llengua catalana, la seva oficialitat i el plurilingüisme de l'Estat. Les vam presentar en català i en castellà, com fa l'Entesa al Senat des de la legislatura 2000-2004. Des de la legislatura passada, gràcies a una reforma del Reglament del Senat propiciada per Esquerra i l'Entesa, al Senat es publiquen en els butlletins oficials les nostres iniciatives de control al govern tal com les presentem en català i castellà. Al Congrés era la primera vegada que es presentava una iniciativa també en català i hi havia el dubte de si les acceptarien a tràmit, cosa bastant surrealista si tenim en compte que l'úinic que feiem és presentar-les en castellà... i en català. Ara acaben d'acceptar-les a tràmit al Congrés, però no les publicaran en català. Al Senat, la Mesa encara no les ha qualificat, sembla que ho farà la setmana entrant.

Aquestes preguntes són l'inici d'una campanya de llarg recorregut que junt amb el diputat Joan Tardà comptem portar endavant a Madrid a favor del màxim reconeixement i ús del català en les institucions centrals de l'Estat i en la relació d'aquestes amb els ciutadans.

El document amb què vam presentar les nostres primeres 1.027 preguntes a l'entorn de la llengua i l'Estat, i en què perfilàvem l'abast de la nostra iniciativa, és el següent:

L’any 2004, el govern socialista va iniciar el seu camí amb una apel•lació, en paraules del president del govern Rodríguez Zapatero, a la construcció d’una Espanya plural, de la qual el pluralisme lingüístic havia de ser un element consubstancial. No obstant, aquest compromís mai no es va arribar a traduir en un projecte real en què es visualitzés un avenç efectiu cap a un Estat plurilingüe, tal com es va fer palès en el moment que el Grup Socialista va sumar vots amb el PP per rebutjar un projecte de Llei de Llengües presentat per Esquerra Republicana i debatut en el Congrés dels Diputats.

De mica en mica, doncs, s’ha assolit un escenari en què torna a relativitzar-se i/o negar-se la discriminació que continua patint la llengua catalana per part del conjunt de l’aparell estatal. Un greuge prou evident, si ens fixem en la immensitat legislativa i reglamentària que protegeix la llengua oficial de l'administració espanyola, i els milions i milions d’euros que s’hi esmercen, en comparació amb la fràgil empara jurídica de la llengua catalana i el nul suport que rep per part dels ministeris, dels organismes que en depenen i de la potent xarxa d’empreses públiques.

Un cas singular fou la reculada en l’ús de la llengua catalana en les sessions del Plenari del Congrés dels Diputats. Efectivament, durant la passada legislatura s’havia aconseguit que la presidència, com a conseqüència d'actes d'agitació i insubmissió lingüística protagonitzats durant el transcurs de les sessions plenàries, acceptés poder formular en llengua catalana la pregunta de control al govern en el plenari, així com un ús reduït de la llengua catalana en la resta d'intervencions. Fou una mesura insuficient i anòmala, certament, però cabdal ja que per primera vegada, i a l'espera de la modificació del reglament del Congrés, se superava l'absoluta invisibilitat de la llengua catalana en el parlament espanyol. Amb tot, al cap d’unes setmanes la mateixa Presidència optà per prohibir fins i tot aquest ús testimonial. Arran de l'exigència d'Esquerra perquè es tornés a admetre l'ús de la llengua tal com ha s'havia fet, l'actual President del Congrés dels Diputats, José Bono, es va comprometre una resposta al mes de setembre. Arribats al desembre, ja no valen més retards.

Respecte a l’ús de la llengua catalana en el Senat cal dir que en la passada legislatura s'aconseguiren uns primers avenços, entre els quals l'ús normalitzat de la llengua catalana en les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, amb la implantació d'un servei de traducció simultània plantejat com un assaig, plenament reeixit, d'allò que podria arribar a ser un funcionament plurilingüe del Plenari. Ara, cal que la Presidència del Senat i el PSOE facin el pas definitiu per reformar el Reglament de manera que permeti l'ús plenament normal de la llengua catalana en tota l'activitat del Senat, cambra que pretén ser representativa de la pluralitat territorial de l'Estat. El president del Senat, Javier Rojo, durant la passada campanya electoral, així com davant dels senadors d'Esquerra abans de ser elegit per al càrrec, es va comprometre a fer realitat l'ús normal del català al Senat en aquesta legislatura. Ara cal que compleixin, tal com els signifiquem els senadors d'Esquerra, tot iniciant sempre les intervencions en el Plenari en llengua catalana.

Certament, la Constitució Espanyola permet aquesta discriminació en establir el castellà com a llengua oficial de l’Estat, tot obligant els ciutadans a conèixer-lo i relegant l’oficialitat de les altres llengües a les Comunitats Autònomes. Nogensmenys, és cert també que el text constitucional no comporta de forma determinant la marginació del català, sinó que fins i tot obre la porta perquè es duguin a terme polítiques que n'assegurin ”l'especial respecte i protecció”. Dit d’una altra manera, fins i tot en un marc constitucional que dóna preeminència al castellà, i que Esquerra rebutja, si el govern espanyol tingués voluntat, l’Administració General de l’Estat i tots els organismes que en depenen podrien fer en català tot allò que fins ara és vehiculat exclusivament en castellà.
Per a Esquerra, mentre milions de catalans, illencs i valencians siguem ciutadans i ciutadanes d’aquest Estat i estiguem obligats a mantenir-lo amb el pagament d’impostos i a complir les seves lleis, tenim el dret a veure-hi reconeguts i respectats els nostres drets lingüístics. Es per això que:

1. L’Administració General de l’Estat i els seus òrgans constitucionals se’ns han d’adreçar en la nostra llengua i, d’igual manera, la ciutadania catalana s’hi ha de poder relacionar amb la seva llengua pròpia.
2. El govern de l’Estat ha d’impulsar polítiques de foment de la llengua catalana per compensar els efectes negatius sobre l’ús i el prestigi del català de tres-cents anys de persecució, repressió i minorització, i per afavorir la superació de les dificultats per a la supervivència d'una llengua amb un pes demogràfic relativament petit en l’era de la globalització, raó per la qual, almenys, hauria de dedicar a la llengua catalana uns recursos proporcionalment equivalents als que es dediquen a la llengua castellana.
3. L’Administració General de l’Estat i els organismes que en depenen, com a mínim, haurien de complir la legislació lingüística vigent (estatuts d'autonomia, lleis de política lingüística, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries...) i, per tant, emprendre les mesures necessàries per al seu compliment efectiu (formació en el coneixement de la llengua catalana dels seus funcionaris destinats als Països Catalans, traducció sistemàtica al català de tots els formularis i documents distribuïts als Països Catalans, respecte a la toponímia...).

Com a representants del poble de Catalunya al Congrés de Diputats i al Senat, iniciem una nova campanya per emplaçar el govern de l’Estat a assumir, al llarg d’aquesta legislatura, les seves responsabilitats en el ple reconeixement i el respecte dels drets lingüístics democràtics:

1. Dels ciutadans dels Països Catalans i dels ciutadans de parla catalana que viuen a tot l’Estat.
2. Dels ciutadans d’altres zones de l’Estat, els quals tenen dret a una informació veraç sobre la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol i sobre el règim d’oficialitat i d’usos lingüístics que regeixen en les diferents Comunitats Autònomes i que, per tant, han de disposar de mitjans per conèixer la llengua catalana, així com la seva realitat social i cultural.

3. Dels ciutadans estrangers que desitgen residir a l’Estat espanyol a conèixer en origen la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol i el règim d’oficialitat i els usos lingüístics que s'han configurat en els seus diferents territoris, i poder accedir a cursos i/o a recursos per a l’aprenentatge de la llengua catalana.
4. Dels diputats/des i senadors/res catalanoparlants a poder fer ús de la llengua catalana en el Congrés dels Diputats i en el Senat.

Amb aquesta finalitat, utilitzarem totes les eines que tenim al nostre abast com a parlamentaris. I com a primera intervenció presentem aquesta bateria de més de mil preguntes adreçades al govern espanyol, que, tot i no ser exhaustiva, constitueix una mostra prou representativa dels múltiples àmbits en què l’Estat ha de fer els deures per assegurar la igualtat de la ciutadania quant als drets lingüístics.

En la mateixa línia, en els propers mesos demanarem la compareixença dels responsables de les administracions i dels organismes públics que, si fossin actius pel que fa a la llengua catalana, podrien tenir un major impacte positiu en la visualització del plurilingüisme a l’Estat i/o en l’exercici de drets lingüístics per part de la ciutadania. Paral•lelament, d’acord amb el contingut de les preguntes i de llurs respostes, presentarem a debat noves iniciatives parlamentàries (proposicions no de llei al Congrés i mocions al Senat) encaminades a arrossegar la resta de grups parlamentaris i el poder executiu a establir un marc legislatiu favorable a la normalització de la llengua catalana i a equiparar-la a la castellana.
D’igual manera, els pressupostos de l’Estat hauran de reflectir aquest esforç necessari en pro del plurilingüisme i de la llengua catalana, tot dotant l’Administració de l’Estat dels recursos suficients per fer realitat el plurilingüisme. En conseqüència, esdevindrà objectiu primer que els comptes de l’exercici 2010 incloguin partides avui dia inexistents.

Finalment, i atenent al fet que l’any 2010 l’Estat espanyol assumirà la presidència de torn de la Unió Europea, caldrà condicionar el govern espanyol perquè compleixi els compromisos contrets en relació a la presència del català a Europa. Es per això que, durant l’any vinent, el forçarem a incorporar en el programa de treball de la presidència europea l’adopció de les mesures necessàries per al ple reconeixement del català com a llengua europea a tots els efectes.

Igualment, cal que estiguem amatents a exigir la presència catalana, singularment de la llengua i la cultura catalanes, en tots els actes de projecció exterior que programi el govern espanyol durant la seva presidència de la Unió Europea.

Joan Tardà i Coma Miquel Bofill i Abelló
Diputat d'Esquerra al Congrés Senador d'Esquerra al Senat

Qui en parla -- TrackBack