Vaig assistir a la manifestació de solidaritat amb el poble palestí de dissabte, 10 de gener, a Barcelona. La gent d’Esquerra hi vam voler ser presents però amb la nostra pròpia pancarta amb un lema prou explícit: “per la pau i la llibertat a Palestina”. Contràriament a altres trams de la manifestació, el nostre era força silenciós, de tant en tant corejàvem amb els altres manifestants “solidaritat amb el poble palestí”, però era evident que no compartíem l’odi als israelians que expressava una part dels manifestants. Va ser una satisfacció comprovar que érem capaços d’assumir una posició incòmoda, com encara ho és més la de la població palestina atenallada entre l'extremisme violent de Hamas i el militarisme i el segregacionisme israelià. És difícil, però hem de mirar de no deixar-nos manipular per ningú.

El camí de la pau passa pel refús del militarisme, de la intransigència armada. Els palestins tenen dret a un Estat propi democràtic, a uns territoris sense ocupació militar israeliana, sense murs... L’existència de l’Estat d’Israel ha d’estar assegurada; els palestins han de reconèixer-lo i girar l’esquena al terrorisme, a la violència. Hem de treballar perquè s’imposin l’alto el foc i la negociació, i hem d’ajudar la població palestina a sobreviure, primer, a reconstruir escoles, hospitals... i a construir unes estructures democràtiques, unes estructures dirigides a trobar camins per al desenvolupament econòmic i el benestar dels palestins, i no a la guerra i a la destrucció d’Israel.

Boicot a Israel? Hem de pressionar el govern espanyol perquè aturi qualsevol cooperació en el terreny militar, però pel que fa al comerç, a les relacions econòmiques, a les relacions culturals, a les relacions entre universitats... les hem de mantenir, alhora que reforcem l’ajuda i la cooperació amb els palestins. En la mesura de les nostres possibilitats hem d’alimentar la negociació, fer de pont entre els qui volen la pau a banda i banda, reforçar-los... i no alimentar el conflicte. Jo, almenys, ho veig així, i per això em vaig manifestar a Barcelona contra la resposta desproporcionada d’Israel davant la provocació de Hamas, contra la violència que alimenta la violència, contra el sofriment de la població civil palestina.

El somni d’un Estat democràtic que asseguri la pau i la convivència de totes les poblacions que viuen en aquests territoris de Palestina i Israel potser arribarà algun dia. Si algun dia arriba, però, segur que no serà per una imposició violenta, ni per l’aniquilació d’alguna de les parts. Mentrestant, el camí de la pau sembla que només pot passar pel mutu reconeixement d’aquestes parts: que els palestins reconeguin l’existència de l’Estat d’Israel, el seu dret a l’existència, i que els israelians respectin el dret dels palestins a construir un Estat, i deixar de ser una població refugiada i assistida; i pel reconeixement d’Israel i de l’Estat palestí per tots els Estats que fins ara han alimentat el conflicte. Difícil? Dificilíssim.

Qui en parla -- TrackBack