Dissabte vinent, per fi, votarem i haurem donat un pas decisiu per aclarir el futur d'Esquerra.

Tot i que fa molts dies que no actualitzo aquest bloc, no he parat de fer feina: *entrevistes amb responsables dels departaments de Cultura i de Justícia de la Generalitat, *contactes amb els ministres de Justícia i de Cultura, i amb responsables dels seus ministeris, *gestions diverses relacionades amb aconseguir infraestructures o subvencions per a les nostres comarques (estic content perquè en el cas d'un museu del Baix Empordà ja hem aconseguit 45.000 euros), *visites a les executives comarcals d'ERC de la demarcació de Girona en relació amb la feina parlamentària i els temes que són encara competència del govern de l'Estat erspanyol (estic mirant de visitar tot el territori, encara que d'acord amb la divisió del treball que hem establert amb el nostre diputat, en Francesc Canet, jo m'ocuparé principalment de les comarques del Baix Empordà, la Selva i el Gironès), *entrevista a TV Costa Brava sobre l'inici de la legislatura, *xerrada sobre el funcionament de la democràcia parlamentària i el Senat en unes jornades culturals de l'IES el Pedró de l'Escala, *conferència a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Granada amb el títol "Esquerra Republicana de Catalunya y el independentismo democrático en Catalunya, el estado espanyol y Europa" (en els propers dies penjaré en aquest bloc el text en què vaig basar la meva intervenció), dins d'un cicle en què van participar, en dies diferents, Pere Macias (CiU), Gaspar Llamazares (IU) o Josu Erkoreka (PNB), *diverses reunions parlamentàries de l'Entesa, entre les quals una d'extraordinària avui amb el president de la Generalitat al Parlament de Catalunya, *reunions amb els diputats d'ERC al Congrés i amb les sectorials de Cultura i de Política Lingüística d'ERC per preparar conjuntament algunes iniciatives, *presentació d'una bateria de preguntes al govern espanyol sobre diverses qüestions territorials i en relació amb algunes qüestions de cultura i de política lingüística, que aniré desgranant en aquest bloc en els propers dies... i, és clar, *tota l'activitat parlamentària al Senat (que enmig de la crisi del PP i de la voluntat del govern espanyol de frenar les reformes ha començat amb un ritme baix): destaca l'aprovació en el Ple, amb el vot en contra del PP, d'una moció de l'Entesa a favor de la reforma del Reglament del Senat perquè en tots els seus òrgans es puguin usar amb normalitat totes les llengües oficials.

Però, aquesta feina i tota la que fem la gent d'Esquerra no té sentit sinó està integrada en un projecte polític coherent d'ampliació i cohesió de l'espai social i polític de l'independentisme, amb una capacitat de transmetre un missatge entenedor a la societat... I, segons el meu criteri, de les candidatures que es presenten per dirigir Esquerra qui millor pot encapçalar un projecte d'aquestes característriques és l'equip de Joan Puigcercós i Joan Ridao, que espero que obtingui un suport ampli de la militància d'Esquerra i que confio que l'endemà mateix d'aquestes eleccions internes es posarà a treballar per integrar totes les idees i propostes positives que s'han anat formulant aquests mesos per reforçar Esquerra i per incorporar al projecte comú de l'independentisme totes les persones amb ganes de treballar, sobretot de treballar.

Cal una Esquerra forta, pal de paller de l'independentisme, que defensi els valors cívics republicans i que sigui capaç de construir un projecte de país integrador, més democràtic i socialment avançat. Per aconseguir-ho, no hi ha ni camins fàcils, ni dreceres, sobretot cal treballar amb unitat i amb intel·ligència. Mentre les forces majoritàries siguin el PSC i CiU, voldrà dir que la independència no és per ara mateix, continuarà la dependècia i el mal finançament, i en aquestes condicions no es pot governar bé el país.

Qui en parla -- TrackBack