Sota aquest titular, com fa un parell de dies el Diari de Girona, avui dissabte, 23 de febrer, El Punt publica una entrevista que em va fer ahir Salvador García-Arbós, un bon periodista que respecto. No sé per quin motiu en la versió digital del diari no apareixen les entrevistes (o jo no he estat capaç de trobar la meva) i, per tant, si voleu llegir-la, haureu de consultar el diari en paper. Com acostuma a passar quan parles massa i el periodista té un espai limitat, el que acaba sortint és un reflex limitat del que dius, més encara quan parlem de qüestions com l'Entesa, amb acords i divergències, comuns denominadors i identitats polítiques pròpies, en què pesen molt els matisos.

En aquest cas, m'hauria agradat que almenys la frase final de l'entrevista, i que li dóna el títol, "no renunciem a ser reconeguts com a nació i lluitarem per la màxima viabilitat d'aquest fet", hagués continuat amb el que sempre dic, "és a dir, com a nació en peu d'igualtat, i això vol dir en definitiva, com afirmem sense complexos des d'Esquerra, reconeixement de la nostra sobirania, de la nostra plena capacitat de decidir, de la nostra independència".

Cal dir-ho clarament perquè penso que en els propers quatre anys es plantejarà un debat molt dur, que començarà amb el tema del finançament, amb els qui amb tots els instruments de l'Estat central, que són molts i potents, intentaran tancar qualsevol nou avenç en la consolidació d'espais catalans de sobirania, és a dir d'espais en què puguem decidir, amb els mitjans necessaris, sense la tutela i l'intervencionisme dels ministeris espanyols.

Finalment, en aquests quatre anys, si una cosa hem comprovat a Madrid és que no hi ha un projecte federal espanyol i que l'única manera per a Catalunya i els seus ciutadans de conviure amb Espanya i de tenir-hi unes relacions d'iguals serà dins d'Europa, com a Estat independent dins la Unió Europea.

Qui en parla -- TrackBack