El Senat, que no va existir durant la República, és definit a l'article 69 de la Constitució espanyola com "la Cambra de representació territorial", una bonica declaració d'intencions que no es compleix, perquè per les seves funcions és sobretot una cambra de segona lectura de les lleis que aprova el Congrés de Diputats i perquè la representació territorial no es correspon totalment amb l'actual organització territorial de l'Estat en base a les comunitats autònomes.

El Senat segueix sent essencialment de base provincial, d'acord amb aquest article totalment desfasat de la Constitució que preveu l'elecció per sufragi universal de 4 senadors per província (independentment del seu nombre d'habitants) i la designació pels parlaments de les comunitats autònomes d'un sol senador per comunitat i un més per cada milió d'habitants que tinguin, a banda de la representació especial de les restes del colonialisme espanyol al nord d'Àfrica, Ceuta i Melilla (amb dos senadors cada una), i la representació illenca, particularment canària, que fa que hi hagi 5 senadors de les Balears i 11 canaris, a més dels que els corresponen com a comunitat autònoma.

Resultat de tot plegat, les comunitats menys poblades però amb més províncies, on acostuma a dominar el PP, tenen més senadors. Així, Castilla y León amb menys de 2,5 milions d'habitants (però amb 8 províncies) té 35 senadors, mentre Catalunya amb més de 7 milions d'habitants només en tindrà 24 (en tenia 23 l'anterior legislatura).

El PP, és clar, no vol reformar aquest article de la Constitució perquè ni vol un Senat amb funcions més federals ni amb una representació igualitària de les Comunitats Autònomes amb un correctiu en funció del nombre d'habitants i un altre, potser, en funció de l'extensió territorial.

Res no fa preveure que això canviï en aquesta propera legislatura. És per això que nosaltres insistirem en reformar el Reglament del Senat (per a la qual cosa no seran imprescindibles els vots del PP) en dues direccions: donar més protagonisme a la Comissió General de Comunitats Autònomes i normalitzar l'ús de les llengües en tots els òrgans del Senat, especialment al Ple, i en la seva imatge institucional i la seva relació amb els ciutadans.

La veritat és que al ritme que van les reformes del Senat arribarà el dia que els catalans estarem proclamant la independència i ells encara estaran desfullant la margarida de donar o no més representació a les comunitats autònomes. De moment, d'acord amb l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió només un 34,8% dels catalans volen que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma, mentre una majoria volen un estat propi, "dins d'una Espanya federal" el 36,4% i "independent", el 19,4%. Que en prenguin nota aquesta autèntica crosta immobilista del Senat (PP i bona part del PSOE, que s'escuda en el pes del PP) cada cop més allunyada d'aquesta majoria de l'opinió pública de Catalunya, federal o independentista, que els senadors d'Esquerra ens esforçarem per representar amb la màxima intel·ligència, determinació, serietat i dignitat.

Qui en parla -- TrackBack