Dic massa ràpid perquè hi falten dades, perquè el vaig escriure a raig el mes de desembre i, finalment, m'he decidit a penjar-lo a Internet sense pràcticament revisar-lo davant la realitat que la nova campanya electoral d'una nova legislatura se'ns tira a sobre. Malgrat tot, crec que es la meva obligació presentar-vos, als qui em vau votar i, en general, als qui us heu interessat d'una manera o una altra per la meva activitat política aquests anys, un resum encara que sigui amb pinzellades gruixudes de la meva activitat (us estalvio el llistat de 29 pàgines de totes les iniciatives parlamentàries no estrictament legislatives que trobareu en els arxius d'aquest bloc i aquí, a la pàgina web del Senat).

Us agrairé molt que us el llegiu i que, si voleu alguna dada o explicació complementària, o em voleu fer algun suggeriment, no dubteu a enviar-me un correu electrònic a l'adreça miquel.bofill@entesa.cat. I començo:

El meu compromís essencial amb ERC en presentar-me a les eleccions el 2004 era, evidentment, fer la campanya, complir amb les meves funcions de senador per Girona, de l'Entesa i d'Esquerra(és a dir, representar els ciutadans de les comarques gironines davant l’Estat, afavorir la satisfacció de les demandes de la gent de les nostres comarques –vehiculades pels ajuntaments, pels electes locals, per associacions... – i defensar els programes i les polítiques de l’Entesa, i el govern de Catalunya, i d’Esquerra) i enfortir l’organització d’ERC a les comarques gironines, particularment al Baix Empordà.

Crec que les expectatives s’han complert essencialment, que en la mesura de les meves possibilitats he contribuït durant aquests quatre anys a fer avançar les propostes progressistes a l’Estat i he defensat la màxima llibertat i autonomia per a Catalunya, alhora que he treballat per la consolidació del projecte d’ERC, de manera general a tot el país, també als Països Catalans, i en concret a les comarques gironines, molt especialment al Baix Empordà, on he procurat afavorir la renovació i el creixement en militància i electoral d’ERC (amb una dedicació especial a la comarcal, de la permanent de la qual formo part actualment, atent a les dinàmiques locals, com per exemple a Pals –on vaig anar a les llistes municipals, per reforçar la jove secció local–, a Palafrugell o a Calonge, per posar alguns exemples).

ERC a les municipals va millorar molt els seus resultats electorals a la comarca del Baix Empordà i, encara que “ja tocava”, crec que algunes actuacions que hi hem fet, com buscar candidats i promoure llistes noves, l’han afavorit clarament (2007: 7.750 vots, 14,56%, 58 regidors, 6 consellers comarcals, 1 diputat provincial -del partit judicial de la Bisbal-. Aquests resultats representen un salt qualitatiu en relació als del 2003: 4.886 vots, 9,0%, 25 regidors, 3 consellers comarcals, 0 diputats provincials).

A escala del Baix Empordà, sóc militant de la secció local d’ERC de Torroella de Montgrí, participo regularment en l’activitat de la secció local de Pals, durant el període de formació de la nova secció d’ERC de Palafrugell abans de les municipals vaig participar en algunes reunions i formo part de la Permanent i de l’Executiva comarcals d’ERC i he participat en l’organització de tot tipus d’actes a la comarca (tertúlies amanides amb Ridao, amb Miquel Pueyo, amb Anna Simó, amb Joan Tardà; en relació amb la memòria històrica a Palamós; en relació amb els espigons de Calonge... a més d’actes electorals diversos).

Continuo pertanyent a nivell cívic local de Torroella de Montgrí, on resideixo, tant a la Comissió Tècnica com al Consell Municipal de Can Quintana – Museu de la Mediterrània (l’activitat del qual he mirat d’afavorir també des de la meva responsabilitat com a senador, facilitant contactes amb possibles fonts de subvenció i de projecció internacional), a l’Associació del Llibre de la Festa (participant en el procés de la seva autonomització de les estructures de l’Ajuntament i de la seva constitució com a entitat cívica encara més oberta i independent) i a Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí (estic particularment satisfet d’haver contribuït a aconseguir una partida nominativa de 90.000 euros anuals per al Festival de Música de Torroella als Pressupostos Generals de l’Estat, que dóna seguretat a la continuïtat d’aquest important festival de les comarques gironines).

També crec que l’activitat que he fet aquests anys ha contribuït a la projecció exterior del projecte d’ERC i de l’independentisme, i a la normalització de la presència i l’acció política en els escenaris de l’Estat d’un independentisme català democràtic, ferm en les seves conviccions i propostes, i amb una expressió clara i alhora sense estridències.

Per al seguiment més concret de la meva activitat aquests quatre anys poden ser útils, en primer lloc, aquest bloc http://mbofill.net, que té la particularitat que ha estat actiu des del començament de la campanya electoral del 2004, en concret des del 29 de febrer de 2004 fins avui, i la meva pàgina personal al web del Senat http://www.senado.es/legis8/senadores/ficha/111.html que té l’inconvenient de no recollir les iniciatives pròpies però plantejades com a grup parlamentari (com és el cas de totes les mocions; moció en llenguatge del Senat equival a proposició no de llei al Congrés de Diputats).

Pel que fa a l’activitat parlamentària, com a fruit dels pactes dins l’Entesa Catalana de Progrés he estat durant aquests quatre anys portaveu de Cultura i portaveu de Justícia de l’Entesa Catalana de Progrés, cosa que ha marcat l’àmbit i, en part, l’abast de la meva activitat parlamentària.

Durant la legislatura he aconseguit tenir una bona relació de treball amb les conselleries de Cultura i Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb els consellers i conselleres, i amb els seus càrrecs de confiança, cosa que ha estat important en el nostre treball a Madrid com a Entesa, és a dir com a expressio del govern de la Generalitat, particularment en el treball legislatiu i en algunes gestions davant els ministeris. És significatiu el fet que la Consellería de Justícia, tot i tenir al capdavant persones de Ciutadans pel canvi i/o del PSC, en diverses ocasions m’ha demanat la col•laboració per fer avançar assumptes del seu interès sabent que com a senador d'ERC i de l'Entesa tenia les mans més lliures i més capacitat de negociació.

Internament, dins d’Esquerra, al marge de la meva pertinença a la secció local de Torroella de Montgrí, de la meva participació força regular en l’activitat de la secció local de Pals i de ser membre de la Permanent i l’Executiva Comarcals, en relació amb les meves responsabilitat parlamentàries participo en l’Executiva Nacional de la Sectorial de Justícia i en algunes de les activitats de la Sectorial de Cultura i de la Sectorial de Llengua. També com a senador sóc membre del Consell Nacional d’ERC, a les reunions del qual he assistit regularment. Així mateix he participat en diverses executives nacionals ampliades i en algunes reunions a escala nacional de dirigents d’ERC.

En relació amb l’Entesa, sobresurt la feina dels quatre senadors d’ERC, que hem jugat un paper motor dins del grup, tant pel que fa a iniciatives, i a presència i activitat constants, com en relació a fer que l’Entesa actuï efectivament com a grup al servei del Govern català i que té com a referència el Govern català. En aquest sentit, sobretot en qüestions competencials, hem aconseguit que el PSC fes pinya amb la resta de l’Entesa i votés de manera diferent al PSOE. És una feina no sempre fàcil que demana tenacitat i mà esquerra.

També cal subratllar les gestions i entrevistes que he fet, i estic fent, en relació amb els nostres ajuntaments i la diputació per fer avançar demandes concretes, a més de les esmenes als Pressupostos de l’Estat; així l’ascensor de Ripoll, la cobertura telefònica d’alguns barris de Girona, de les ribes a la caserna de la guàrdia civil de Cadaqués, les vies verdes gironines, buscar subvencions per a nous projectes a Can Quintana de Torroella de Montgrí, per al Teatre Mundial de la Bisbal, els espigons de Sant Antoni, els terrenys de Ràdio Liberty a Pals, demandes del CILMA en relació amb les afectacions del TAV (374 milions d’euros incorporats en millores mediambinetals), de la MAT, per millorar el finançament de Temporada Alta de Girona, del Festival de Música de Torroella –gràcies a la nostra gestió té una partida fixa de 90.000 euros anuals als Pressupostos de l’Estat, i el de Cadaqués 30.000... També gestions en relació amb algunes entitats i associacions (Institut d’Estudis Catalans –millora del seu finançament per part de l’Estat–, Mutual Mèdica –hem afavorit que despés de molts anys d’anar-hi al darrera per fi hagi aconseguit poder actuar per als metges com alternativa al Règim Especial del Teballadors Autònoms–, Observatori de la Llengua, Plataforma de Defensa del Territori, Associació pel Multilingüisme, dels pescadors de Palamós i la Costa Brava, de diabètics, d’afectats per al•lèrgies, Joventuts musicals...) i amb alguns col•legis i associacions professionals (com Jutges per la Democràcia, el Consejo General de Colegios de Psicólogos de España o destacadament la feina continuada amb els membres de la comissió de treball del Col•legi d’Economistes de Catalunya sobre la llei concursal, en relació amb les crisis empresarials, que afecta especialment al teixit empresarial català amb moltes Pimes).

A nivell parlamentari, pel que fa a les relacions internacionals, sóc membre de la Comissió d’Amistat de les Corts Generals amb el Parlament de la República de Xile (que vam visitar oficialment a l’abril de 2007), durant una part de la legislatura he actuat com a portaveu de l’Entesa en les qüestions relacionades amb el Sahara (vaig representar l’Entesa en els actes del 27 aniversari de la República Arab Saharauí en territoris saharians alliberats), he fet un curs d’Observador Electoral organitzat per l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers exteriors, he participat en una delegació parlamentària d’observació electoral a Veneçuela en les eleccions parlamentàries del desembre de 2005 i he participat en la reunió parlamentària europea sobre l’espai europeu de llibertat, justícia i seguretat a Brussel•les, els dies 26 i 27 de novembre de 2007.

Pel que fa a projecció d’ERC als Països Catalans, i en relació amb les organitzacionbs territorials d'ERC, he participat en algun acte a Eivissa, junt amb el senador d’ERC Lluís Aragonès, al País Valencià i, junt amb Joan Tardà, a la Catalunya Nord. En les relacions exteriors d’ERC, a banda de fer de cicerone de les delegacions internacionals en algun 11 de setembre, he participat en Jornades sobre la Memòria Històrica a Extremadura; he representat ERC en els actes del Dia da Patria Galega, organitzats pel BNG; he representat ERC, junt amb l’Anna Simó, en la manifestació de repulsa de l’atemptat d’ETA a la T4 de Barajas, al gener de 2007, a Bilbao; he estat ponent en el Congrés del sobre l’euskera a l’administració de Justícia, a l’octubre de 2007, convidat per la Conselleria de Justicia del Govern basc; he representat ERC a la Festa del Vènets, a Citadea, al Vènet, els 8 i 9 de sedtembre de 2007, convidat per l’associació cultural Raixe Venete, i al dia de I Veneti, nou moviment polític independentista vènet, 18 de novembre, a Treviso, al Vènet (en relació amb aquests contactes sóc membre fundador de l’Associació catalano-vèneta, formada per catalans i vènets residents a Catalunya).

Sobretot, al marge de la meva activitat de portaveu de Cultura i de Justícia, al Senat he estat particularment actiu en relació amb les qüestions relacionades amb la defensa del plurilingüisme i en relació amb l’ús del català al Senat.

En relació amb l’ús del català al Senat, amb la meva actitud de permanent exigència de l’ús del català tant al Ple com a les Comissions (inicio totes les meves intervencions en català i, en general, quan canvio de llengua específico que ho faig per imperatiu legal i demano una reforma del Reglament) crec que he contribuït força decisivament a una major normalització de l’ús del català al Senat que s’ha concretat en:

1) Llibertat total per a les intervencions en català, gallec o euskera, gràcies a la posada en funcionament d’un servei d’interpretació, a la Comissió General de les Comunitats Autònomes (això va permetre que en el debat de l’Estatut es fessin la majoria d’intervencions en català, unes 200 hores).

2) Publicació en català i castellà en els butlletins de totes les iniciatives de control, mocions i preguntes, que es presentin en català i castellà.

3) Les preguntes orals al president del govern i als ministres al Ple es poden formular en català (seguides de traducció o explicació en castellà, cosa que de vegades jo i algun senador d’ERC ens saltem).

4) Tolerància de la presidència en les intervencions en català al Ple, sempre que no superin una llargada “prudent” i siguin traduïdes pel propi intervinent (cosa que alguns senadors d’ERC ens saltem sovint).

De les activitats parlamentàries, cal ressaltar la important activitat legislativa que ha comportat ser ponent de 31 lleis, comptant l’Estatut i sense comptar els Pressupostos Generals de l’Estat, i haver intervingut com a portaveu de l’Entesa en la presa en consideració de 5 proposicions de llei.

Activitat legislativa

He estat ponent i portaveu del Grup Parlamentari en les lleis que ennumero a continuació, a banda de les seccions de Justícia i de Cultura dels Pressupostos Generals de l’Estat i de l’Estatut. En algunes d’aquestes lleis, com la del divorci, la del menor o la de la inscripció registral del canvi de sexe, per exemple, a més de la defensa de les esmenes vives d’ERC, he aconseguit aprovar-ne algunes i fer aportacions importants en relació amb el contingut de la llei. També en diverses lleis hem aconseguit fer prosperar esmenes en relació amb les polítiques defensades pel Govern de Catalunya i, molt especialment, en relació amb la preservació de les competències pròpies de Catalunya:

1. Proyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial. (Es referia a la necessitat de majories de 3/5 per al nomenament per part del CG del Poder Judicial dels membres del Tribunal Suprem i dels presidents dels TSJ).
2. Proyecto de Ley por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio (antes Proyecto de Ley por la que se modifica el Código Civil en materia de separación y divorcio).
3. Proyecto de Ley por la que se modifica el Código Civil en materia de derecho a contraer matrimonio.
4. Proyecto de Ley por la que se modifica la Ley 1/1996, de 10 de enero, de asistencia jurídica gratuita, para regular las especialidades de los litigios transfronterizos civiles y mercantiles en la Unión Europea.
5. Proyecto de Ley sobre la sociedad anónima europea domiciliada en España.
6. Proyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, en materia de delitos de riesgo provocados por explosivos.
7. Proyecto de Ley de restitución a la Generalidad de Cataluña de los documentos incautados con motivo de la Guerra Civil custodiados en el Archivo General de la Guerra Civil Española y de creación del Centro Documental de la Memoria Histórica.
8. Proyecto de Ley por la que se regula el estatuto del miembro nacional de Eurojust y las relaciones con este órgano de la Unión Europea.
9. Proyecto de Ley por la que se amplían los medios de tutela de los derechos de propiedad intelectual e industrial y se establecen normas procesales para facilitar la aplicación de diversos reglamentos comunitarios.
10. Proyecto de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril.
11. Proyecto de Ley para la eficacia en la Unión Europea de las resoluciones de embargo y de aseguramiento de pruebas en procedimientos penales.
12. Proyecto de Ley Orgánica complementaria de la Ley para la eficacia en la Unión Europea de las resoluciones de embargo y de aseguramiento de pruebas en procedimientos penales, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.
13. Proyecto de Ley sobre el acceso a las profesiones de Abogado y Procurador de los Tribunales.
14. Proyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores.
15. Proyecto de Ley del Estatuto de la ciudadanía española en el exterior.
16. Proyecto de Ley de sociedades profesionales.
17. Proyecto de Ley reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas.
18. Proyecto de Ley de la lectura, del libro y de las bibliotecas.
19. Proyecto de Ley por el que se modifica la Ley 50/1981, de 31 de diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal.
20. Proyecto de Ley de conservación de datos relativos a las Comunicaciones Electrónicas y a las Redes Públicas de Comunicaciones.
21. Proyecto de Ley de jurisdicción voluntaria. (Retirada pel govern després d’encallar-se a la Comissió de Justícia del Senat, per les contradiccions que contenia el text que va arribar del Congrés de Diputats.)
22. Proyecto de Ley Orgánica para la persecución extraterritorial del tráfico ilegal o la inmigración clandestina de personas.
23. Proposición de Ley por la que se modifica el artículo 23 de la Ley de 8 de junio de 1957, del Registro Civil (antes denominada Proposición de Ley por la que se modifica la Ley de 8 de junio de 1957, del Registro Civil).
24. Proposición de Ley Orgánica de modificación del Código Penal. (Per suprimir alguns canvis introduïts en l’època del PP com considerar un delicte penal la convocatòria “il•legal” de referèndums.)
25. Proposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para perseguir extraterritorialmente la práctica de la mutilación genital femenina.
26. Proposición de Ley sobre igualdad del hombre y la mujer en el orden de sucesión de los títulos nobiliarios. (Una llei vergonyosa a la qual em vaig oposar amb ironia republicana.)
27. Proposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal en materia de Seguridad Vial.
28. Proyecto de Ley por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura. (Aquesta és l’anomenada també “llei de la memòria històrica”, a la qual els quatre senadors d’ERC vam presentar un veto que vaig redactar jo que vaig actuar en tot el debat com a portaveu d'Esquerra).
29. Proyecto de Ley del Cine.
30. Proyecto de Ley de adopción internacional.

També he intervingut en relació amb la presa en consideració de les següents proposicions de llei:

1. Proposición de Ley sobre el uso de las lenguas del Estado en la denominación de las personas jurídicas, civiles y mercantiles.
2. Proposición de Ley relativa a la modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para proceder a la creación de los Juzgados de Vivienda.
3. Proposición de Ley de modificación de la Ley de Enjuiciamiento Criminal en relación a las declaraciones de los menores en los procedimientos jurisdiccionales penales.
4. Proposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. (Es referia als assalts a cases amb segrestos.)
5. Proposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, en orden a una mayor agilidad de los desahucios por falta de pago.

Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

De manera extraordinària, abans del pacte Mas-Zapatero, en nom d'ERC, vaig intervenir activament en el treball de la ponència negociadora del Títol de Justícia de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per arribar a acords amb el ministeri i incorporar canvis a la Llei Orgànica del Poder Judicial que garantissin els continguts essencials de l’Estatut. (Tota aquesta feina complicada d'"orfebreria" se'n va anar en orris amb el pacte Mas-Zapatero. Vam intentar recuperar-la en la negociació per desbloquejar el tràmit de la Llei Orgànica del Poder Judicial al Congrés al final de la legislatura, però el ministeri que ja ens havia colat el gol, gràcies a Mas i CiU, es va tancar en banda.)

En el debat de l’Estatut a la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat, vaig tenir la sort (i l’honor) de poder intervenir en la defensa de les nostres esmenes (d’ERC), que de fet eren de retorn al text aprovat el 30 de setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya, en relació amb
(1) la definició de Catalunya com a nació i els articles que hi tenien relació,
(2) la llengua catalana
i (3) el títol de Justícia.

Qui en parla -- TrackBack