La immensa retallada de l'Estatut del Parlament de Catalunya ja va deixar clar no solament el que valen les promeses de Zapatero sinó també que qui té el dret a decidir són les Corts espanyoles, qui és sobirà és el parlament espanyol.

Quan s'havia de votar l'Estatut al Senat, i després d'un intent ja clarament inútil de negociar, jo era partidari que els quatre senadors d'ERC votéssim que no o que ens abstinguéssim, però dient clarament "Sí, a l'Estatut del Parlament de Catalunya" exhibint una pancarta o/i dient-ho pel micro (ja que la votació era nominal i pública, i s'emtia en directe per TV), perquè era clar que estàvem davant un conflicte de sobirània i de legitimitat, i era un bon moment per expressar-ho. I crec que haurem d'aprofitar les ocasions que se'ns presentaran en els propers mesos per deixar clar que el conflicte continua obert.

Per si fos poca la retallada de l'Estatut, encara queda pendent la resolució del Tribunal Constitucional que té la potestat de carregar-se fins i tot allò que van aprovar les Corts espanyoles i va ratificar el poble de Catalunya en un referèndum. Com deia a Torroella, dissabte, el membre del CG del Podrer Judicial, Alfons López-Tena, finalment "l'Estatut el fan el PP i el PSOE al Tribunal Constitucional". Si la retallada és important, novament s'evidenciaran les grans mancances de la democràcia espanyola i es plantejarà la qüestió de qui té dret a decidir; per ara, no el poble de Catalunya, ni el Parlament de Catalunya, la seva expressió política.

La resolució del TC sobre l'Estatut molt probablement reactivarà el debat sobre el dret a decidir, com ho farà la negociació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), ja que Esquerra, i esperem que els altres partits catalans, intentarà recuperar els plantejaments que es feien en l'Estatut del Parlament de Catalunya i reduir el dèficit fiscal català.

I encara, a la tardor, tindrem la consulta del govern basc que aquest dijous el lendakari Ibarretxe ens explicarà a Barcelona en un acte convocat per les plataformes que ja van convocar la manifestació de l'1 de desembre, Plataforma pel dret a decidir i Sobirania i Proprés, i pel Centre d'Estudis Sobiranistes.

Qui en parla -- TrackBack