Avui el president del govern espanyol ha dissolt les Corts Generals i ha convocat noves eleccions per al 9 de març. Comença una nova cursa electoral en un context molt diferent al del 2004. Malgrat tot, l'objectiu continua sent en bona part el mateix: barrar el pas al PP, als pactes del PSOE amb el PP i, també, al pacte del PSOE amb CiU, que si ja va anar molt malament per a Catalunya en el cas de l'Estatut amb en Mas de protagonista ja ens podem imaginar el resultat que podria tenir amb un personatge obertament contrari al "dret a decidir" i força de dretes en les polítiques socials com en Duran al capdavant. Per això cal que ens esforcem perquè el PP continuï sent marginal en la política catalana, perquè el PSOE no tingui majoria absoluta i perquè Esquerra pesi a Madrid.

Esquerra és l'únic partit parlamentari català independentista, i per tant independent de les estructures de poder, polítiques, financeres, culturals i mediàtiques, espanyoles, i ha tingut un paper clau perquè durant aquests anys es consolidés un espai polític propi de l'independentisme, perquè es pugui començar a pensar sèriament, és a dir de manera realista, en la possibilitat que Catalunya exerceixi el dret a decidir sobre si li convé i vol constituir un nou estat dins la Unió Europea. Esquerra és l'únic partit obertament republicà, i que defensa iniciatives republicanes, amb tot el que comporta de reivindicació democràtica i del paper central dels ciutadans en la presa de decisions, a les Corts espanyoles. Esquerra ha estat el partit amb més exigència democràtica, amb més voluntat de neteja del franquisme residual en alguns partits i estructures de l'Estat. Esquerra ha estat també el partit amb una actitud més oberta al progrés social durant aquesta legislatura a les Corts espanyoles. I cal que continuï jugant aquest paper central pel que fa al catalanisme conseqüent, que no té més opció que l'independentisme, pel que fa al republicanisme i a l'exigència democràtica, i pel que fa a les polítiques socials.

Per això, en contra del que no para de repetir com un disc ratllat abans de cada procés electoral un cert "etablishment" apoltronat en el sistema de pensament poruc i d'actuació sempre a la defensiva que va parir la transició, Esquerra consolidarà l'immens salt endavant que va fer el 2004 (quan va passar de tenir 1 diputat a tenir-ne 8, i de 2 senadors a 4). I encara podria millorar-lo. Amb una condició: que els votants d'Esquerra es mobilitzin i, per aconseguir-ho, que els militants d'Esquerra s'adonin que més enllà dels personalismes, els errors i les disputes internes, fruit sovint d'un creixement i uns canvis d'escenari molt ràpids, poden estar molt orgullosos del paper d'Esquerra aquests anys, que llegeixin més críticament els articles dels adversaris polítics i que no es deixin emmirallar excessivament per propostes que només podran reeixir si Esquerra és forta. Els votants i la gent d'Esquerra, i, en general, els catalanistes, a l'hora d'anar a votar s'haurien de preguntar quins titulars volen a la premsa catalana, a l'espanyola, a l'europea i a la nord-americana el dia 10 de març. Jo ho tinc clar: "El PP torna a perdre. El PSOE no aconsegueix una majoria suficient. L'independentisme català surt reforçat i condicionarà la política espanyola dels propers anys."

Qui en parla -- TrackBack