Malgrat que alguns demòcrates, fins i tot catalans, li fan la gara-gara, ho veig de vegades al Senat, la presència de Fraga a les Corts espanyoles és un simptoma del fet que alguns sectors de pes de la dreta espanyola continuen ancorats en el franquisme, sobretot en el sentit d'una justificació de la seva necessitat o inevitabilitat, d'un intent d'emboirar la seva condemna perquè també hi va haver excessos dels incontrolats "rojos" en el 1936 (que resulta difícil d'entendre en què podrien justificar els milers d'assasinats des de l'Estat després de la guerra, i quaranta anys de dictadura i repressió!).
Per això en la meva intervenció en el Ple del Senat de dilluns els vaig dir: "Por favor, renuévense, jubilen a los exministros de Franco...".
Quan arribo a casa llegeixo aquestes paraules de Miguel Delibes sobre Fraga a El País Semanal de diumenge passat:
"(...) Fraga, quien se obstinaba en proclamar que el pueblo en España era libre cuando nadie ignoraba que estabamos maniatados. Él y Juan Aparicio, maestro de censores, fueron para mí las nubes más negras de la negra etapa de la censura en España. Mis más penosos recuerdos de esta época fueron ellos: su persecución sistemática, su dureza... A los mayores tiranos les gustó tener fama de liberadores."
Per poc que haguessin protestat els del PP per la meva referència a Fraga, estava preparat per replicar-los amb alguna cosa com: El Sr. Fraga está aquí porque de acuerdo con las actuales reglas del juego democrático su partido así lo ha decidido y no tenemos más remedio que aceptar-lo. No hemos venido aquí a charlar con nuestros amigos ni a llegar a acuerdos solo con ellos, sinó a escuchar, a debatir, a dialogar y a llegar a acuerdos y a constatar los desacuerdos con nuestros adversarios. Y justamente por ello les decimos que tendríamos un mejor debate si abandonaran las miradas nostálgicas al pasado, si jubilaran a Fraga que fue ministro de Franco y ministro responsable de la represión de los trabajadores de Vitoria ya muerto Franco, que le jubilaran como símbolo que es de un pasado que la mayoría de ciudadanos queremos que sea solo eso: pasado, un malsueño que no volverá.
Em dic Miquel Bofill i Abelló. Sóc senador per la circumscripció de Girona de l’Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV-EUiA) i un dels quatre senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya que formen part d’aquesta coalició catalanista d’esquerres al Senat.
Més informació >>
04/2008
03/2008
02/2008
01/2008
12/2007
11/2007
10/2007
09/2007
08/2007
07/2007
06/2007
05/2007
04/2007
03/2007
02/2007
01/2007
12/2006
11/2006
10/2006
09/2006
08/2006
07/2006
06/2006
05/2006
04/2006
03/2006
02/2006
01/2006
12/2005
11/2005
10/2005
09/2005
08/2005
07/2005
06/2005
05/2005
04/2005
03/2005
02/2005
01/2005
12/2004
11/2004
10/2004
09/2004
08/2004
07/2004
06/2004
05/2004
04/2004
03/2004
02/2004

Programa Electoral
Esquerra Nacional (pdf)
Carod-Rovira
Francesc Ferrer
Òmnium Cultural
Acció Cultural del PV
Obra Cultural Balear
Entitats.info
Ca la dona
Salvem l'Empordà
Grup de Defensa del Ter
Veu pròpia
Plataforma per la llengua
Català a Europa
Organització pel Multilingüisme
L’observatori de la llengua
Institut d'Estudis Catalans
Diccionari català
Diccionari català-valencià-balear
Lletra
Montserrat Abelló
Escriptors en llengua catalana
Pen Club
Softcatalà
El Punt
Diari de Girona
Vilaweb
Contrastant
Biblioteques:
Catalunya
Miguel de Cervantes
Gallica
Italiana
Aquest bloc funciona amb MovableType 2.64