Dimecres, abans d'anar a Madrid a defensar a la Comissió Constitucional del Senat el nostre veto al Projecte de Llei de la "memòria històrica", vaig assistir a l'esmorzar-conferència de Joan Puigcercós, organitzat per Fòrum Europa (amb patrocini d'Abertis, Red Eléctrica de España i Assistència Sanitària Col·legial) i presentat per Joan Rossell, president de l'organització empresarial Foment del Treball. Va ser molt interessant i em va donar la impressió que no solament tenim discurs, sinó una orientació positiva de treball. Entre algunes de les dades que va donar destaquen els 22.000 euros en què va xifrar el dèficit fiscal, quantitat que triplica les dades que acaba de donar també el BBVA.

(Si continueu fins al final, podreu admirar un fantàstic quadre de Velázquez.)

També es va referir als menys ingressos a la Generalitat d'uns 900 milions d'euros, que estaven pressupostats, per la baixa de la recaptació de l'Impost de Transmissions i actes jurídics documentats, en part per la caiguda de vendes del sector immobiliari; cosa que demostra, un cop més, la situació precària i de dependència en què està Catalunya amb l'actual sistema de finançament. Millorar el finançament, millorar les infraestructures (reclamar que la Generalitat pugui gestionar la seva construcció ja sigui per encomana directa o per conveni amb l'Estat), internacionalitzar més la nostra economia, millorar les telecomunicacions i estendre la banda ampla a tot el país, millorar en educació (va parlar de més matemàtiques i més anglès)... ser molt exigents amb les propostes que depenen només de nosaltres mateixos, enfortir la societat civil, fent-la més independent, amb entitats més eficients i menys dependents de la subvenció pública... són alguns del temes que va tractar (vegeu aquí la notícia i l'editorial d'El Punt d'avui).

Pel que fa a les balances fiscals, atenció amb la trampa madrilenya. La Comunitat de Madrid apareix com a deficitària, però no solament no es té en compte ni els sous de tots els funcionaris de l'Estat que hi treballen i hi resideixen, ni la inversió de l'Estat a Madrid en el que considera infraestructures i serveis d'interès general (com el Museu del Prado, per exemple, on s'han gastat 150 milions d'euros per ampliar-lo, multiplicant per tres el pressupost inicial)... sinó que aquestes inversions a Madrid apareixen, en la part proporcional que li correspon a Madrid, com una aportació de Madrid a l'Estat que no ha retornat a la Comunitat, amb la qual cosa es va inflant el dèficit de manera fictícia.

Per cert, pel que fa al Prado, ultra recomanar la visita a l'exposició Faules de Velázquez, entre les moltes coses que no he tingut temps d'explicar en el bloc hi ha el fet que vaig assistir a l'acte d'inauguració de l'ampliació del Museu: un acte ben propi de la Villa y Corte, amb els reis, els prínceps... i tots els constructors que s'han enriquit extraordinàriament aquests anys de Florentino Pérez a Entrecanales...

Qui en parla -- TrackBack