Article que he publicat a l'últim número de la revista Fem Pals de la secció local d'ERC.

El català, una llengua per compartir

Si volem que el país progressi, si volem viure bé, lliures en un país lliure, en una societat cohesionada, hem d’afrontar un triple repte: millorar el finançament i les infraestructures de Catalunya; internacionalitzar la nostra economia, fer visible la cultura i la llengua catalanes al món, i eixamplar el marc de relacions internacionals de les nostres institucions; i cohesionar la nostra societat, que en els darrers anys ha acollit un milió de persones de tot el món, amb polítiques de benestar per a tots i diversificades, que arribin no solament als més necessitats sinó també a les classes mitjanes, i, sobretot, cohesionar la societat consolidant l’ús del català com a llengua comuna, d’integració i progrés social.

Són reptes per a les nostres institucions, però també de tots els que vivim i treballem a Catalunya, de tota la vida o acabats d’arribar, d’un origen o un altre, amb una llengua familiar o una altra. També a Pals. Només cal pensar en el paper del sector turístic, per exemple, en com pot créixer i contribuir alhora a fer-nos visibles al món si ofereix qualitat i personalitat pròpia, catalana, empordanesa, palsenca, sense oblidar la nostra cultura i la nostra llengua.

Sobretot, podem contribuir molt al progrés i al benestar si entenem que l’ús del català com a llengua habitual de comunicació de tots, al carrer, a la feina, a la reunió de pares, a la sala d’espera, a la cua, al pati de l’escola..., independentment de quina sigui la nostra llengua familiar, ens vertebra, ens uneix, és una eina per saltar per sobre de les diferències i ressaltar el nostre interès prioritari pel present i el futur del país, que és el dels nostres fills, interès que compartim tots, perquè viatgem en el mateix vaixell. El català és una eina per integrar i evitar la incomprensió i la fractura social.

El català és una eina per a la participació plena en la nostra vida social que ha d’estar a l’abast de tothom. El català és una eina per compartir.

Els primers que podem posar el català a disposició de tothom i facilitar-ne l’aprenentatge som els qui el parlem, per això hem de procurar en la vida quotidiana, al carrer i a la feina, parlar sempre en català independentment de la llengua que faci servir la persona amb qui parlem. Hem de procurar no canviar de llengua si veiem que l’altra persona ens entén en català, que l’altra persona està fent l’esforç per entendre la nostra llengua. Encara més hauríem de mirar de parlar sempre en català amb aquelles persones que veiem que intenten parlar-nos en català, amb accent estranger, amb més o menys dificultats... No siguem mal educats, no discriminem els qui comencen a fer les primeres passes en la nostra llengua, acollim-los i ajudem-los parlant-los en català.

Si ens hi posem tots i aconseguim que el català s’afermi definitivament com a llengua comuna de tots els ciutadans, com a llengua de la ciutadania catalana, estarem en condicions de fer un gran salt endavant i aconseguir tots els nostres objectius de progrés econòmic, de més benestar i més llibertat, perquè la nostra societat estarà més unida i serà més forta.

És per això que és tan important el programa de “voluntaris per la llengua”, a través del qual persones de parla habitual catalana s’ofereixen per compartir durant un temps algunes hores de conversa i de lleure parlant en català amb alguna persona nouvinguda que vol aprendre català. Us encoratgem a participar-hi. Seria molt interessant que entitats del nostre poble, com l’Associació de mares i pares, la Llar del jubilats o algun club esportiu, s’hi sumessin i afavorissin la formació d’aquestes parelles lingüístiques.

La llengua és un patrimoni que creix i s’enriqueix si el compartim.

Miquel Bofill
Senador d’ERC

Qui en parla -- TrackBack