Aquests dies la nostra activitat política es mou entre les exigències d'un començament de curs, de preparació de pressupostos per a un nou any... i les de la fi de la legislatura, que des de el punt de vista de l'activitat parlamentària de fet és per Nadal, i, per tant, de balanç i de preparació d'una nova campanya electoral amb propostes adaptades a la nova realitat.

Les exigències del guió parlamentari han fet que aquestes últimes setmanes m'hagi ocupat:
· d'arqueologia subaquàtica (mirant de marcar territori i defensar les competències que té Catalunya davant les iniciatives del govern i del PP, com la moció que vam debatre al Ple del 25 de setembre, per elaborar un "plan nacional", després de la mala gestió del cas Odissey i el pillatge d'un tresor submergit),
· de persecussió de la criminalitat que utilitza la xarxa (pederastes, per exemple) i de la protecció de drets individuals fonamentals (en relació amb el Projecte de Llei de conservació de dades electròniques i xarxes públiques de comunicació, que transposa una directiva europea i que, per exemple, permetrà la intervenció per ordre judicial del correu electrònic, com ja preveia la legislació vigent fins ara en relació amb el correu postal),
· de jurisdicció voluntària (amb motiu de la tramitació d'una nova llei que l'ha de regular, però que ha sortit tan mal girbada del Congrés de diputats, amb tres articles 19 i dos 26 que diuen exacatament el contrari, per exemple, que no és gaire clar que tingui una bona fi)...

Paral·lelament, estic fent una ronda de contactes amb alts responsables d'organismes estatals que promouen polítiques culturals (DG Cooperació Cultural del Ministeri de Cultura, DG de Cooperació Cultural del Ministeri d'Afers Exteriors, Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior, Institut per a les Arts Escèniques i la Música...), d'una banda, amb la finalitat més política de veure fins a quin punt hi ha predisposició per fer avançar els grans dossiers pendents en relació amb el pluralisme cultural i lingüístic de l'Estat i la seva projecció dins i fora de l'Estat (Unesco, Arxiu de la Corona d'Aragó, possibles accions de cara a les comunitats monolingües castellanes, la tdt plurilingüe...), i de l'altra mirar almenys de rascar alguna cosa per a Catalunya, i per al territori gironí, pel que fa a inversió en biblioteques i museus, en restauració de patrimoni..., i també pel que fa a ajuts directes a projectes d'exposicions i activitats culturals. I la veritat és que, alhora que constatem que "l'Espanya plural" no avança, veiem que hi ha vies obertes per aconseguir que l'Estat subvencioni alguns projectes nostres, pensats des de i per al nostre país.

Amb la mirada posada en el futur del nostre projecte polític d'esquerres, republicà i independentista, també estic intervenint en el debat preparatori de la Conferència Nacional d'ERC, que tindrà lloc el 20 d'octubre, amb la finalitat de centrar-lo en la seva dimensió més positiva de rellançar el projecte d'ERC de cara a les eleccions a les Corts espanyoles de març de 2008, i, amb el mateix objectiu, participant en la preparació del programa electoral d'ERC en els àmbits en què he estat treballant en aquesta legislatura (justícia, cultura, política lingüística i, més en segon terme, política internacional).

Qui en parla -- TrackBack