Dimecres passat, 6 de juny, al Ple del Senat, en la que vaig preveure que potser seria la meva última intervenció en el Ple en aquest període de sessions durant la tramitació d'una llei (concretament era la llei del llibre), no em vaig voler estar de manifestar la meva protesta pels pocs avenços que s'han fet darrerament en l'ús del català al Senat. Ho reprodueixo tal com consta al diari de sessions (aquell dia el president Rojo estava de bon humor i, com veureu, amb força fair play em va donar les gràcies en euskera):

Termino ya, pero dado que quizá sea ésta mi última intervención en este período de sesiones quiero concluir diciendo lo siguiente: (El señor senador continúa su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones».)

Vull expressar la meva insatisfacció pel fet que no s'hagi produït cap avenç en aquest període de sessions pel que fa a l'ús del català, el gallec i l'euskera al Senat i particularment al Ple, on s'haurien d'utilitzar els recursos de traducció simultània que ja s'utilitzen a la Comissió General de les Comunitats Autònomes.

Quiero expresar mi insatisfacción ante el hecho de que no se haya producido ningún avance en este período de sesiones por lo que se refiere al uso del catalán, el gallego y el euskera en el Senado, y particularmente en el Pleno, donde se deberían utilizar los recursos de traducción simultánea que ya se utilizan en la Comisión General de las Comunidades Autónomas.

Moltes gràcies, senyor president, i moltes gràcies també per la seva paciència.

El señor PRESIDENTE: Eskerrik asko, señoría.

Qui en parla -- TrackBack