A molts municipis ERC haurà de triar entre estar a l’oposició o fer pactes de govern, per tirar endavant les seves propostes i afavorir el creixement del seu projecte polític. Això, les propostes d’Esquerra per al municipi i el projecte propi catalanista independentista i d’esquerres d’ERC, són les primeres coses que haurien de respectar tots aquells que volen pactar amb ERC.

Respectar ERC vol dir en primer lloc entendre que Esquerra anirà sempre a favor d’allò que afavoreixi la realització del seu programa municipal i afavoreixi la cohesió social, la consciència de país, la llengua i la cultura catalanes com a patrimoni comú i com a eina de cohesió i factor de progrés social i personal.

Negociar vol dir trobar els comuns denominadors amb altres forces, comuns denominadors de programa... i de maneres de fer suficients per governar junts, i també negociar vol dir palpar que hi ha respecte pel projecte propi, que Esquerra tindrà espai per respirar i per créixer, aspiració tan legítima en Esquerra com en qualsevol altre soci potencial.

Vistes així les coses, és fàcil d’entendre que Esquerra mirarà, tant com pugui, d’evitar qualsevol actuació que vulgui ofegar-la, que alimenti la polarització que existeix o s’intenta crear en alguns municipis entre CiU i PSC. Per més que siguem al govern de la Generalitat amb el PSC, això no vol dir que automàticament això s’hagi de traduir en un pacte adjectivat com d’“esquerres”, com tampoc el nostre catalanisme farà que ens inclinem per pactes adjectivats de “nacionalistes”, perquè des de la nostra òptica ni els uns són tan progressistes ni els altres tan catalanistes, i també, i essencial, perquè els pactes que volem fer són per a tothom o almenys per a la immensa majoria, i per tant els farem per governar tenint en compte la voluntat expressada a les urnes per tots els ciutadans.

Tics autoritaris i interessos poc clars, amb tots els matisos que es vulguin, els tenen i els han tingut en diversos moments i situacions els uns... i els altres. Sovint, quan existeix polarització, aquesta té menys a veure amb el programa que amb la focalització de les divergències en les acusacions mútues en relació amb aquests tics i aquests interessos. Davant d'això, cal posar l’accent en què la primera condició de qualsevol pacte és la transparència, que qualsevol pacte preveurà mecanismes de transparència, de participació i de bones pràctiques.

Però encara hi ha una polarització més insidiosa, la dels intangibles socials i culturals que fan que uns tinguin unes maneres, unes colles... i uns altres, unes altres. Poden ser diferències que tenen una certa lògica, però que de vegades aprofiten els nuclis políticament actius per polaritzar i per demonitzar-se mútuament. Aquesta polarització és inacceptable com a argument per a qualsevol pacte; al contrari, els pactes haurien de servir per trencar aquestes dinàmiques, de vegades enquistades, que dificulten el progrés i la cohesió social, que són un obstacle per tirar endavant projectes ambiciosos que necessiten la col•laboració de tothom.

Justament, en situacions excessivament polaritzades sense contingut programàtic, Esquerra pot contribuir a trencar la polarització, pot ser l’eina per construir ponts i connectar amb la gent, per posar el programa, les coses a fer, i com fer-les amb transparència i participació, en el centre del debat.

Alhora, Esquerra té un projecte de país que va molt més enllà del fer bullir l’olla de socialistes i convergents, un projecte en què la independència ha de ser la palanca per aconseguir més progrés econòmic, social i cultural, per ser més lliures, per una plena incorporació a Europa, és a dir amb ple reconeixement de la nostra identitat, de la nostra personalitat política, econòmica, cultural i lingüística. Un projecte independentista engrescador pel qual treballarem des dels governs, quan puguem ser-hi, i des de fora, sempre. Un projecte obert que volem fer créixer perquè sigui majoritari, també a les urnes. Un projecte al qual volem incorporar gent de tots els horitzons i molt especialment els joves, que amb tota naturalitat no entenen ni accepten discursos submisos davant el centralisme i l’autoritarisme que s’exerceix des de les estructures de l’Estat espanyol i que té grans conseqüències en el finançament del país i, per tant, en la vida quotidiana de tothom (transports, carreteres, formació...).

Qui en parla -- TrackBack