Dimarts de la setmana passada, en el debat de la moció sobre les mesures a favor de la indústria cienmatogràfica, un senador del PP va interrompre amb crits l'inici en català de la meva intervenció. Evidentment, era pura intolerància ja que encara que no m'entengués aquells breus segons sabia perfectament que jo acabaria fent tota la meva intervenció en castellà. El problema de fons és que, malgrat els avenços (ús normal del català, amb traducció simultània, a la Comissió de les Comunitats Autònomes, publicació en català del que diem en català i dels textos que presentem en català i castellà als butlletins oficials del Senat...), el català, i les altres llengües encara més, és usat de manera purament simbòlica i és, en els millor dels casos, simplement tolerat.

La solució és ben fàcil, encara que sembli gairebé impossible políticament en aquest Estat en què malgrat els estatuts domina la mentalitat hipercentralista: traducció simultània al Ple del Senat.

Aquest va ser l'incident segons el diari de sessions:

El señor BOFILL ABELLÓ: Gràcies, president.

(El señor Senador inicia su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del «Diario de Sesiones»). El sector cinematogràfic necessita una nova legislació estatal i autonòmica que li doni instruments per adaptar-se als canvis tecnològics i als canvis socials que hi van associats, que afavoreixi l´eclosió de la creativitat, diversa i plural, amb tot el que pot comportar de valor afegit per a la projecció i la competència en un món globalitzat.

Decía que el sector cinematográfico necesita una nueva legislación estatal y autonómica que le dé instrumentos para adaptarse a los cambios tecnológicos y a los cambios sociales que van asociados a ellos, que favorezca la eclosión de la creatividad, diversa y plural, con todo lo que puede comportar de valor añadido por la proyección y la competencia en un mundo globalizado. (El señor Aja Mariño pronuncia palabras que no se perciben.)
No sé si alguien de las filas del Partido Popular no me entendía o protestaba. Le veo muy intolerante. No le conozco por el nombre, pero ya hablaremos luego.

De ahí que consideremos que debemos ir más lejos de lo que planteábamos hace dos años. (Rumores.)
El señor PRESIDENTE: Señorías, por favor.

El señor BOFILL ABELLÓ: En otro momento podemos hablar de en qué situación y en qué estado está la reforma del Reglamento del Senado y en qué medida puedo o no puedo expresarme en mi lengua en esta Cámara. Pero esto es objeto de otro debate y creo que ustedes me están interrumpiendo e impidiendo que me exprese en los pocos minutos que tengo en un tema que es fundamental para la cultura de nuestro país. Y si no les interesa, pues no me escuchen.

Qui en parla -- TrackBack