Com que no dono abast a reflectir en aquest bloc tot el que faig, la informació sobre la participació en un viatge institucional a Xile l'aniré donant per capítols, mentre vaig informant d'altres qüestions.

Del 9 al 13 d’abril he estat a Xile, formant part d’una delegació del Grup d’Amistat de les Corts Generals (Congrés i Senat) amb el Congrés Nacional de Xile (Cambra de Diputats i Senat).

Foto: Amb Isabel Allende al Congrés Nacional de Xile

El 9 vam ser a Santiago i vaig aprofitar per visitar catalans de la nostra diàspora.

El 10 ens vam traslladar a Viña del Mar i Valparaiso, on té la seu el Congrés xilè, des que en temps de la dictadura de Pinochet van prendre aquesta decisió “descentralitzadora” que en realitat em sembla que els ha complicat el funcionament i els ha allunyat dels nuclis de poder en general i del govern en particular que resideixen a la capital, Santiago.

Vam saludar el Ple del Congrés, des de la tribuna de convidats, en el moment que acabaven d’aprovar una llei per combatre el tràfic de persones, particularment el relacionat amb la prostitució. Visita de l’edifici en què una ala és ocupada pel Senat (38 senadors) i l’altra per la Cambra de Diputats (120 diputats), amb una gran sala central força grandiloqüent, presidida per un immens escut de Xile en marbre, amb cabuda per a més de mil persones.

Dinar presidit pel vicepresident de la Cambra de Diputats, en què vaig tenir l’oportunitat de conèixer Isabel Allende, la filla de Salvador Allende (no confondre amb la neboda escriptora), diputada del Partit Socialista des de 1994. Durant les presentacions i al llarg del dinar, la meva condició de català nascut a Xile, propicia la conversa sobre els dos països i es posa de manifest que Catalunya i els catalans som coneguts, fins i tot un dels diputats xilens, el demòcrata cristià Pablo Lorenzinni, que ha viscut algun anys a Barcelona, va usar el català en les presentacions i va dir que quan un xilè va a Catalunya es fa català.

El 10 a la tarda ens reunim amb la Comissió d’Afers Exteriors de la Cambra de Diputats en una sessió transmesa en directe, per a tot el país, pel canal de televisió de la Cambra. Sobta la fórmula amb què comença el president de la Comissió: “En nombre de Dios y la Patria se abre la sesión”, davant la nostra sorpresa, que augmenta, ens expliquen que al Senat només ho fan “en nombre de Dios” i en broma afegeixen “los senadores no tienen patria”. Les ponències amb més contingut són del senador del PSOE Juan José Laborda, per la part espanyola, que fa una intervenció de to molt liberal i poc social, i d’Isabel Allende.

Laborda insisteix en els vincles de Chile y Europa, en un projecte comú basat en un model amb tres eixos: democracia, llibertat de comerç i seguretat jurídica (mentre ho diu en Joan Herrera, d’ICV, i jo, ens removem a la cadira i ens adrecem mirades exclamatives; jo hi trobo a faltar, almenys, una referència a la justicia i al benestar social, a les polítiques públiques en educació, sanitat i previsió social, i a la diversitat cultural com a patrimoni, com a generadora de riquesa, com a font de cohesió i d’identitat). També es fa referència a la falta de lideratge internacional d’Europa.

Isabel Allende, única dona entre els 13 diputats xilens que formen la Comisssió d’Afers Exteriors, subratlla el caràcter obert de l’economia de Xile, país de 15 milions d’habitants que té actualment tractats de lliure comerç amb països que representen el 83% de la població mundial, i aprofita per posar de relleu el Tractat amb la Unió Europea que qualifica “de segona generació” perquè inclou principis polítics democràtics, particularment apreciats en la situació xilena. El creixement espectacular del comerç amb Àsia ha anat afeblint, però, el pes d’Europa. Entre els temes pendents en les relacions econòmiques internacionals, amb tota la raó, subratlla el de la presència de les pimes. Fa una referència de passada als exiliats que van trobar a Xile una segona llar. Entre les temes que li agradaria parlar amb nosaltres l’endemà o en properes sessions asssenyala:
- El procés de pau a Espanya.
- La Unió Europea ampliada, ¿perd identitat? Diu que els dol la no aprovació de la Constitució Europea.
- La Llei de dependència i la Llei d’igualtat espanyoles, que considera molt interessants.
- Les pensions i la protecció social en general que a Xile no “tenim” desenvolupada, diu, i que la presidenta Bachelet s’ha proposat d’augmentar, cosa que representa per a Xile un repte important com a país. Subratlla la dificultat que representa la coexistència del sector públic i el privat en la matèria i la gran diferència amb l’Estat espanyol, de qui enveja l’accés universal a pensions, educació i salut.
- Les experiències en energies alternatives al petroli i al gas (tenen problemes amb el subministrament des d’Argentina) com l’eòlica o la solar (a Xile des de fa un temps s’ha iniciat un debat sobre la viabilitat i la conveniència de construir centrals nuclears).
- La necessitat, des del punt de vist xilè, que Europa revisi la seva política de subsidis agrícoles, el proteccionisme, que perjudica els productes agraris xilens.

A continuació ens reunim amb el president de la Cambra de Diputats, Patricio Walker, al seu despatx. Una conversa oberta i clara en què planteja de manera destacada:
(1) la preocupació que tenen per la llunyania del parlament de l’opinió pública, pel fet que 2,5 milions de xilens no voten i per la necessitat de professionalitzar (de millorar tècnicament) el tràmit legislatiu;
(2) la percepció negativa que generen en l’opinió xilena les inversions estrangeres, particularment espanyoles, en sectors claus, que la gent associa a augments de tarifes elèctriques o de telecomunicacions;
(3) la necessitat d’ajudar a les pimes;
(4) la necessitat de combatre la desigualtat (diferències x 14) i la pobresa (6% de la població xilena en situació de pobresa extrema), ens explica una nova legislació que preparen sobre crèdits i donacions socials, per afavorir microcrèdits per a la gent amb menys ingressos.
Contingut interessant en un marc estrany, de despatx molt gran, relativament luxós, i amb un personatge, militar, a peu dret que no deixa de petja el president de la Cambra, que es veu que és l’”edecan”, un coronel de l’exèrcit amb funcions d’uixer major (la paraula castellana “edecán” deriva directament del francès “aide de camp”, ajudant de camp, en una mena de transcripció fonètica del francès a la castellana).

Sopar protocolari al menjador del Senat, al pis 15è de l’edifici que té unes vistes espectaculars a tres vents de la ciutat i el port de Valparaiso, i de l’oceà, glossades en els parlaments de rigor, en què trobo a faltar una mínima referència al poble, a la gent de Valparaiso, a la vida dura que hi ha darrera dels milers de llumets que s’enfilen pels puigs de la ciutat i “decoren”, com un teló de fons, el menjador. Barreja de converses, estranyes, però lògiques en el que és la vida parlamentària, amb un ventall que va de socialistes, filla d’Allende inclosa, a pinochetistes declarats, com el vicepresident de la UDI, Hernán Larrain o un excap de l’Armada! (Em consolo pensant en allò de “si vols la pau, no parlis amb els amics, parla amb els enemics”.)

Qui en parla -- TrackBack