Per fi, un any després de la voladura de les antenes de la platja de Pals, la Generalitat i l'Estat han signat i han fet públic el conveni de col·laboració que tenien pendent en un calaix des de fa mesos (notícia a El Punt i al Diari de Girona, també aquí). Pitjor és res, però podia ser millor, i per veure-ho només cal que ens remuntem al juny del 2004 quan junt amb l'alcalde de Pals vam entrevistar-nos amb el director general de Costes. Ara, l'Estat es fa càrrec del tractament ambiental de l'espai, cosa que està bé perquè assegura que hi continuen invertint, i la Generalitat de la gestió dels edificis, respecte als quals també hauria d'aconseguir finançament de l'Estat. Però, ¿on és l'Ajuntament i la gent de Pals que durant més de quaranta anys han hagut de suportar en silenci l'ocupació d'una part molt important del seu terme, a primera línia de mar?

Jo sóc dels primers que m'alegro que les diverses circumstàncies, i la intervenció de l'Estat, en primer terme, i de la Generalitat, després, hagin portat a la preservació d'aquest espai i la seva recuperació natural, però en aquest moment l'Ajuntament hauria de participar directament en la seva gestió. Amb aquest motiu vaig escriure un article per a la revista d'ERC de Pals Fem Pals que reprodueixo a continuació, junt amb una breu opinió publicada a Presència, diumenge passat, pel bon amic Enric Serra, periodista a El Punt, en què defensa una opció que convindria a la gent de Pals. Vegem-ho:

L’espai de Ràdio Liberty
La gent de Pals hi té alguna cosa a dir

Aquest any 2007 en farà cinquanta que es va començar a construir la infraestructura d’aquesta emissora imposada per la dictadura franquista, una més de les monedes de canvi de la seva pervivència sota l’aixopluc del paraigua de l’imperi americà, i que irònicament portava el nom de Ràdio Liberty. Com diu Ramon Alcoberro i Pericay, “la història de Ràdio Liberty és una metàfora de la nostra impotència política”; ho va ser mentre era en mans dels americans i ho ha continuat sent durant tots aquests anys en què les decisions sobre el seu futur han depès de Madrid (només cal recordar com, mentre aquí érem als núvols, els uns somniant en un museu de les telecomunicacions i els altres en una escola de natura, Ràdio Nacional d’Espanya va començar per espoliar les seves instal•lacions, enduent-se’n a uns dipòsits a Majadahonda i Arganda (Madrid) els transmissors, i va acabar el 2004, just en el moment del canvi de govern, autoritzant el saqueig del que quedava per una empresa de ferrovellers, i encara ens preguntem qui es va lucrar en aquesta operació sinistra, vist que l’erari públic no va cobrar ni un duro per les tones de coure i altre material que es van endur).

La vida, però, té les seves paradoxes i Ràdio Liberty ha servit per preservar de l’especulació una part molt important de la façana marítima del municipi de Pals; en aquest sentit cal subratllar com a molt positiva la decisió que va prendre Costes de l’Estat d’incorporar tot aquest espai a la zona marítima i, per tant, de preservar-lo com a espai natural costaner. Allò que va ser un fre per al creixement, ara és una oportunitat perquè Pals es pugui distingir amb una oferta turística, educativa i de lleure, vinculada al medi natural.

Ara és l’hora que el poble de Pals sigui escoltat i participi en les decisions sobre la gestió futura de l’espai de Ràdio Liberty.

L’Ajuntament de Pals ha de ser més escoltat, ja que fins ara ho ha estat poc, no només per l’Estat sinó també per Medi Ambient de la Generalitat. Cal dir que almenys en el procés de la demolició de les antenes Costes de l’Estat ha tingut en compte algunes de les demandes que li hem fet des del territori (el juliol de 2004 com a senador vaig propiciar una reunió de l’alcalde amb el director general de Costes amb aquesta finalitat) i va segregar del projecte de demolició les edificacions que podien tenir usos socials o mediambientals en el futur, no va fer la demolició amb unes explosions tan agressives com les previstes inicialment, ha mantingut la tanca perimetral, ha fet una neteja manual curosa del terreny i ha condicionat mínimament el camí de ronda litoral.

El poble i l’Ajuntament de Pals han de fer una aposta decidida per la preservació dels seus espais naturals, que hauria d’anar acompanyada d’una participació local directa en la definició dels plans d’usos i en la gestió d’aquests espais dins del Parc Natural. En el cas de l’espai de Ràdio Liberty, això vol dir que s’haurien de prendre en consideració propostes locals per condicionar els edificis existents, com la de creació d’una escola-alberg de natura i un centre d’interpretació del litoral (aiguamolls, dunes, platja), per crear uns itineraris de natura ben delimitats i senyalitzats dins i fora del perímetre de Ràdio Liberty, que generin recursos, que generin una activitat permanent i llocs de treball estables, necessaris per conservar en condicions un espai fràgil com aquest a ran de platja, sotmès a una enorme pressió durant l’estiu, i, sobretot, necessaris per promoure un turisme de qualitat, respectuós amb el medi i que porti visitants tot l’any.

Miquel Bofill
Senador d'ERC per Girona
(article per a la revista de la secció local d'ERC Fem Pals)

“(…) mantindrem l’esperança que l’administració catalana serà pràctica i lúcida i que en la gestió dels vells edificis de l’emissora (o dels nous que es facin en el seu lloc) a més a més d’un centre d’interpretació de la natura del parc del Baix Ter tindrà l’encert de fer-hi un centre d’allotjament turístic directament vinculat a l’activitat divulgativa d’aquest espai natural. Perquè natura i turisme sostenible és avui una combinació fructífera i no veure-ho així és perdre el tempos i els recursos.”
Enric Serra Presència 30/03 al 5/04

Qui en parla -- TrackBack