Avui he assistit a una conferència de la ministra de Cultura, Carmen Calvo, en què ha parlat en termes força genèrics de la feina del seu ministeri i, particularment, de les iniciatives legislatives que ha tingut, posant especial èmfasi en el Projecte de Llei del cinema, que presentarà aquest divendres al Consell de Ministres per iniciar-ne el tràmit, i, també, en la Convenció de la Unesco sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals, que acaba d'entrar en vigor. Entre les preguntes, moltes sobre el cànon digital, sobre els papers expoliats pels franquistes que encara són a Salamanca, sobre la data d'inauguració de l'ampliació del Prado... Cap novetat significativa, i l'amanit de sempre: molta Espanya, molt d'orgull espanyol, molta cultura per a tots els espanyols i les espanyoles..., molta diversitat i excepció cultural per a la cultura espanyola i la projecció española al món, però poc reconeixement clar, amb noms, de la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, com a molt només inclosa en el concepte espanyol (ni un sol esment ni al català ni a la cultura catalana). Així l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que han proposat que sigui declarat Patrimoni Europeu, junt amb Finisterre, la Residencia de Estudiantes i el monestir de Yuste, és aquell arxiu espanyol que és l'arxiu administratiu més antic d'Europa, amb dades tan importants de "nuestra" (espanyola) presència mediterrània! En la mateixa línia, en un curiós negatiu del que fem nosaltres quan ens referim a la Biblioteca "Nacional" com a Biblioteca "del Estado", o "General del Estado", en respondre a una pregunta sobre els papers bascos que es troben a Salamanca, a banda de tirar pilotes fora dient que els principals papers bascos ja els té la Fundació Sabino Arana, es refereix a l'Arxiu Nacional d'Euskadi, que és a punt de crear el govern basc, com a Arxiu "General o Central" del País Basc...
Segurament coincidim en moltes coses, però és evident que en el tema nacional, en com articular la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat..., com a mínim, hi ha un estira i arronsa no resolt.
Em dic Miquel Bofill i Abelló. Sóc senador per la circumscripció de Girona de l’Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV-EUiA) i un dels quatre senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya que formen part d’aquesta coalició catalanista d’esquerres al Senat.
Més informació >>
06/2008
04/2008
03/2008
02/2008
01/2008
12/2007
11/2007
10/2007
09/2007
08/2007
07/2007
06/2007
05/2007
04/2007
03/2007
02/2007
01/2007
12/2006
11/2006
10/2006
09/2006
08/2006
07/2006
06/2006
05/2006
04/2006
03/2006
02/2006
01/2006
12/2005
11/2005
10/2005
09/2005
08/2005
07/2005
06/2005
05/2005
04/2005
03/2005
02/2005
01/2005
12/2004
11/2004
10/2004
09/2004
08/2004
07/2004
06/2004
05/2004
04/2004
03/2004
02/2004

Programa Electoral
Esquerra Nacional (pdf)
Carod-Rovira
Francesc Ferrer
Òmnium Cultural
Acció Cultural del PV
Obra Cultural Balear
Entitats.info
Ca la dona
Salvem l'Empordà
Grup de Defensa del Ter
Veu pròpia
Plataforma per la llengua
Català a Europa
Organització pel Multilingüisme
L’observatori de la llengua
Institut d'Estudis Catalans
Diccionari català
Diccionari català-valencià-balear
Lletra
Montserrat Abelló
Escriptors en llengua catalana
Pen Club
Softcatalà
El Punt
Diari de Girona
Vilaweb
Contrastant
Biblioteques:
Catalunya
Miguel de Cervantes
Gallica
Italiana
Aquest bloc funciona amb MovableType 2.64