Fa pocs dies he estat a la Catalunya Nord. La impressió ha estat positiva perquè, més enllà de l’ús més o menys massiu, però en general folklòric, de la senyera, que sempre ens ha cridat l’atenció als del sud, la catalanitat està de moda, es vincula a la modernitat que acosta Perpinyà al sud, especialment a Barcelona. Tot just arribat a Perpinyà em sobta la campanya d’imatge de l’ajuntament de Perpinyà amb banderoles, alternativament en català i en francès, amb l’eslògan: “identitat, modernitat, fraternitat” (que imita la pauta del tradicional “liberté, egalité, fraternité” de la República Francesa), així com al Castillet un rètol lluminós també en català i francès anunciant els dies que falten perquè Perpinyà i Barcelona estiguin unides pel Tren d’Alta Velocitat, i que em fa pensar en el llibre d’un amic, Xavier Febrés, dedicat a “Perpinyà i les terres catalanes de França”, que porta per títol justament A tres quarts d’hora de Perpinyà, que serà precisament la distància que hi haurà entre Barcelona i Perpinyà amb el TAV.

Hi vaig ser amb en Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés de Diputats. Vam tenir una sèrie de contactes amb companys d’ERC del territori, com en Joan Ridaura, president regional d’ERC o l’Enric Vilanova, advocat perpinyanès, que serà el cap de llista d’ERC en una de les circumscripcions electorals dels Pirineus Orientals en les properes eleccions legislatives franceses i amb diverses persones actives en el món del catalanisme polític i, sobretot, cultural, com Joan Pere Le Bihan de la Bressola (foto: a la Bressola del Soler) o Alà Bailac de l’Associació per a l’Ensenyament del Català. Vam redescobrir com sota el predomini clar del francès segueix covant, i el que és més significatiu, creixent, una realitat catalana que viu i s’expressa també en català.

A Ràdio Arrels (escolteu-la en directe aquí), eina molt important per a llengua catalana a la Catalunya Nord ens van fer una llarga entrevista.

Al Soler visitem la Bressola, és una escola petita en uns barracons on hi havia hagut abans l’escola pública. Veiem com els nens de totes les edats juguen en català al pati (cosa que massa sovint no passa al sud), fan classes fins al que aquí seria el primer cicle de secundària amb un sistema d’immersió lingüística en què van introduint també el vocabulari especialitzat en francès perquè després els nois i noies quan passin al sistema en francès puguin seguir-lo amb tranquil•litat. Joan Pere Le Bihan ens explica com la Bressola, amb més de 600 alumnes, té una crisi de creixement, d’una banda perquè la demanda no para de créixer (la Bressola ensenya en català, cosa que vol dir una llengua amb oportunitats pensant en la relació amb el sud, i s’ha guanyat la fama de ser una escola de qualitat amb una millor atenció a l’alumne que contrasta amb l’escola pública) i perquè no hi ha prou places per als nois més grans que passen al que en el sistema francès anomenen el col•legi. Són 600 (en vuit anys han triplicat els alumnes) però hi una demanda de 2.000 places, realment espectacular! A més, per fer front a la competència i per pressió dels propis pares, cada cop que en un poble s’obre una Bressola (ara en són vuit), l’escola pública del mateix poble comença a oferir les dues hores setmanals de català (un altre efecte positiu de la Bressola). L’ambició és arribar a tenir fins i tot un liceu (secundari superior) i cobrir en català tot el cicle de primària i secundària. Si s’aconsegueix la fita dels 2.000 alumnes i del liceu, realment s’haurà fet un tomb decisiu per a la pervivència del català a la Catalunya Nord (val la pena ajudar-los, com va fer en Francesc Ferrer i Gironès, fundador dels Amics de la Bressola, en honor del qual hi ha una placa a l’escola del Soler).

A aquesta realitat, encara cal afegir-hi, tal com ens va explicar després Alà Bailac, la presència del català a l’ensenyament públic on un 20% dels alumnes, uns 12.000, estudien català (2 hores setmanals, que acosten a molta població a la llengua catalana, però són encara insuficients per produir locutors catalans). També aquí, a l’ensenyament públic, la demanda és més important que l’oferta (entre un 40 i un 50% desitjarien un ensenyament bilingüe, meitat català, meitat francès, que el sistema no els ofereix), però, com ens explica Alà Bailac, és una demanda passiva, si hi ha oferta de català la majoria s’hi apunta i costa cobrir la demanda, però, si no n’hi ha, la gent s’arronsa d’espatlles, acostumada com està al predomini absolut del francès.

Les perspectives en l’ensenyament són molt bones però la dificultat de cobrir la demanda no ve només de la manca d’infraestructures, en el cas de la Bressola, o de bona disponibilitat de les autoritats educatives franceses (hi ha inspectors que fins i tot falsegen les dades perquè el ministeri no conegui la realitat de l’ensenyament del català a la Catalunya Nord), sinó que ara es troben amb un dèficit de mestres amb formació suficient per ensenyar català/en català, sobretot després dels augments de plantilla promoguts per la Generalitat al sud.

També, en aquestes i altres entrevistes que vam tenir, surt com a tema recurrent l’immens impacte de TV3, tot i la recepció defectuosa en algunes zones, i la inquietud pel que passarà quan es produeixi l’apagada analògica. La TDT en català, si s’arriba als acords necessaris perquè passi la frontera, pot ser una gran oportunitat per consolidar aquesta nova eclosió moderna del català a la Catalunya Nord.

Constatem que la cultura catalana, el català, l’atracció del sud i de Barcelona.... ultrapassen els límits dels cercles militants catalanistes, que segueixen sent absolutament imprescindibles, i penetren en tot el teixit social amb normalitat sense qüestionar necessàriament cap frontera, ni el francès... Per cert, una anècdota, parlant de teixit social, anem pel carrer i un dels nostres acompanyants s’atura a parlar amb un xicot que ven pantalons en una botiga del barri antic, es veu que és fill d’un dels líders gitanos de Perpinyà, me’l presenten, parla un català aproximatiu, però hi posa voluntat i ho entén tot, resulta que no és un simple venedor de texans, sinó que estudia dret i està a punt de llegir la seva tesi doctoral sobre el dret no escrit dels gitanos del sud de l’Estat francès, el felicito (si portés barret, li hauria fet una barretada).

Més contactes, parlem sobre toponímia i retolació, ni al sud l’Estat espanyol respecta els noms catalans de les viles del nord, ni al nord els ajuntaments, el consell general i l’Estat francès respecten els noms catalans dels pobles i ciutats del sud. Haurem de fer alguna cosa per resoldre-ho o, si més no, per mostrar la nostra protesta.

Per acabar la nostra jornada a Catalunya Nord, ens van entrevistar per a Vilaweb Catalunya Nord, que té unes 900 visites diàries i és actualitzat amb rigor i professionalitat gràcies a un meritori esforç militant (aquí podeu veure el vídeo de l’entrevista de NetTVCat a la seu d’ERC a Perpinyà).

El nostre propòsit, ha estat cobert amb escreix ja que es tractava de copsar quines iniciatives parlamentàries podíem emprendre a Madrid per, d’una banda, emplaçar el govern francès perquè ratifiqui la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que va signar el 1999, i, de l’altra, que el govern espanyol faci pel català a la Catalunya Nord almenys tant com fa pel castellà fora de les seves fronteres, perquè respecti la toponímia catalana de les poblacions de Catalunya Nord en la retolació de les carreteres i autopistes que són responsabilitat de l’Estat espanyol al sud de la frontera, i perquè faciliti la col•laboració transfronterera, en particular la creació d’un eurodistricte transfronterer entre el departament francès dels Pirineus Orientals i la demarcació de Girona (que va donar les seves primeres passes fa uns mesos amb la signatura d’un Acord-Marc de cooperació transfronterera entre el Consell General dels Pirineus Orientals i la Generalitat). És difícil, però volem contribuir a posar la Catalunya Nord en l’agenda. Comencem a treballar-hi, també el companys d’ERC de la Catalunya Nord que han de proposar accions que puguem fer els del sud en pro de la cultura catalana al nord de la frontera i dels intercanvis transfronterers, culturals, socials, esportius, econòmics.

Qui en parla -- TrackBack