Dimarts passat la Mesa i els portaveus de la Comissió de Justícia del Senat vam rebre la visita de la Comissió de Justícia del Parlament del Land de Hesse (capital Wiesbaden, són ciutats del seu territori Frankfurt i Kassel, té una mica més de sis milions d'habitants i una superfície aproximada equivalent a dos terços la de Catalunya). La massa breu (una hora i mitja) reunió que vam fer va servir per constatar la gran distància d'aquest anomenat Estat de les autonomies, tan mal representat al Senat, del federalisme. Com a mostra reprodueixo a continuació (traduïda al català) la nota que formava del dossier que ens va preparar la Secretaria General del Senat sobre les competències d'aquesta Comissió de Justícia del Land de Hesse que serien en el seu land superiors (ja que també legisla) a les del Consell General del Poder Judicial a l'Estat espanyol. Vegeu-ho:

"La Comissió de Justícia s'ocupa de tots els assumptes dels tribunals i de la fiscalia del Land de Hesse.

"Aquesta tasca abasta la seva organització com, per exemple, la dotació pressupostària, també pel que fa al personal.

"A més formen part de les competències de la Comissió de Justícia la reglamentació de l'exercici de la professió, l'elecció i el nomenament de jutges i fiscals, així com les lleis que regulen la formació de juristes (carrera universitària, primer examen d'Estat, passantia, segon examen d'Estat)

"Addicionalment, la Comissió s'ocupa dels assumptes de l'abogacia i del notariat, de la jurisdicció arbitral, de jutjats locals, així com d'assumptes dels agents judicials.

"A més la Comissió de Justícia té una Subcomissió de Règim Penitenciari"

Ja voldríem tenir per a Catalunya ni que fos una part d'aquestes competències!
Els ho vaig manifestar en la meva intervenció, en què a la seva pregunta sobre el Senat com a cambra territorial, entre altres coses, vaig respondre subratllant com el Senat és definit en la Constitució just sortint del franquisme abans que s'aprovin els primers estatuts i que es constitueixin les autonomies, les quals ja estan encetant la seva reforma estatutària mentre el Senat, gairebé 30 anys després de l'aprovació de la Constitució, encara no s'ha adaptat a l'anomenat Estat de les autonomies i pateix un dèficit de representativitat evident (Castellà i Lleó, menys de 3 milions d'habitants, però vuit províncies, 35 senadors; Catalunya, vora 7 milions d'habitants, però quatre provincies, 23 senadors).

En les seves intervencions, tant el portaveu del PP com el del PSOE, intentaven fer-los dir que la reforma del federalisme que han emprès a Alemanya tendia a un enfortiment del poder federal central. La resposta va ser contundent "la reforma és per reforçar la independència dels länder", perquè "no passi com ara que, malgrat que els pares de la Constitució preveien que un 15 o un 20 % dels assumptes es decidissin al Bundesrath (Senat alemany format per representants dels governs dels lands), resulta que el 80% de les qüestions paseen pel Bundesrath". La realitat és que, com diu l'informe del Ministeri espanyol d'Assumptes Exteriors, que formava part del dossier que ens havien passat per preparar la reunió, el que estan acordant és "un increment de les competències del Länder en algunes matèries que es compensa amb la pèrdua d'altres (que té com a resultat) una cessió relativament equilibrada de competències entre Federació i Länder." En part, de fet, es reforça la bilateralitat de les relacions dels Länder amb la Federació i menys assumptes dependran de la relació multilateral a través del Bundesrath.

Qui en parla -- TrackBack