Ahir, dimecres 7 febrer, tornant de Madrid, vaig assistir a la conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira al Palau de la Generalitat. Davant una significativa representació de dirigents polítics i intel·lectuals del país, entre moltes altres qüestions, hi va reafirmar una idea bàsica: el benestar social a Catalunya depèn en bona part dels recursos públics que hi pugui esmerçar la Generalitat, i això necessita fortalesa nacional en la negociació amb l'Estat per disposar d'aquests recursos, i, alhora, la construcció nacional necessita cohesió social, voluntat de participar i d'integrar-se en la nostra societat de tots els ciutadans independentment del seu origen i de la llengua que parlin pel seu origen, i això necessita Estat del benestar. També, en relació amb la posible segona retallada de l'Estatut, va dir:

"Catalunya va intentar un Estatut federal, però la idea no va prosperar. Ara
correm el perill, davant la politització colossal de la justícia i el dret, que
se’n vagi en orris el text disminuït que va aprovar el poble català en
referèndum. Si així fos, Espanya té un problema i greu. Resultaria que
nosaltres, tal com som i volem ser, no hi cabem. Que el nostre Estatut no
cap a la Constitució. Quina via ens queda, aleshores, si no és la via
sobiranista? Quant de temps més, quants anys, quantes dècades més hauran
d’estar els nostres interessos pendents d’un vot, el vot d’un magistrat en un
tribunal situat a 600 quilòmetres de distància, on es decideix sobre el nostre
present i s’hipoteca el nostre futur?
"No podem estar sotmesos a aquesta fragilitat permanent, conseqüència de
la resistència absoluta al canvi per part del nucli de poder polític,
econòmic, cultural, financer i burocràtic que ens mana a tots, de Madrid
estant. Sense el blindatge legal adequat, a la constitució i a l’estatut, la
nostra indefensió serà constant. I no podem viure així, de manera
permanent, sense perspectives de canvi.
"Personalment, sóc dels que considero que la institucionalització política de
Catalunya no ha arribat ja a la seva fi, ni amb aquest Estatut, ni amb el del
30 de setembre, ni menys encara amb el que pugui resultar de noves i no
desitjables escapçades en el futur. Des de la lleialtat al govern que hem
contribuït a formar, hem fet el que crèiem que havíem de fer i dir, pensant
en el millor per al nostre país. Hi teníem tot el dret.

(Us recomano la lectura completa del text de la conferència, que trobareu aquí.)

Qui en parla -- TrackBack