Pot semblar el que els francesos anomenen una "boutade", però en realitat el que està en qüestió és la capacitat d'aquest Estat de reformar-se en un sentit democràtic, o no. Si ni tenim Estat propi, ni avancem cap a un model d'Estat, i de convivència, respectuós amb la pluralitat i amb la diversitat, i que vetlli per la seva conservació com una riquesa i un factor de creixement, hi ha el perill que reculem i que, amb altres mitjans, ens intentin portar a l'uniformisme lingüístic i cultural, al predomini absolut del castellà com a llengua comuna única. És per això que he acceptat l'encàrrec de la direcció del Grup Parlamentari de l'Entesa de presentar una pregunta oral al govern en el Ple de dimecres vinent basada en una moció que va aprovar per unanimitat el Ple del Senat el 2001 per instar el govern a incloure l'estudi de les llengües oficials en alguna comunitat autònoma com a matèria optativa en l'ensenyament obligatori i postobligatori de tot l'Estat.

Aquesta és la formulació escrita de la pregunta que he presentat al Registre del Senat:

Amb l’esperit que inspira la Constitució en el seu Preàmbul i en els apartats 2 i 3 del seu article 3, i per assegurar de la millor manera la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans així com una major entesa, i un major i millor intercanvi i interrelació entre els ciutadans, les institucions, les entitats i les empreses de tot l’Estat, i tenint en compte a més que el Ple del Senat ja va aprovar per unanimitat, el 25 de setembre de 2001, una moció amb la qual instava el Govern a impulsar l’ensenyament de les llengües oficials d’algunes comunitats autònomes “com a matèries optatives en el segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria” així com a proposar la seva incorporació en l’oferta curricular de matèries optatives i de lliure elecció en les universitats, i que el Congrés de Diputats també ha aprovat en aquesta legislatura una moció que apunta al mateix objectiu,

¿Quines mesures preveu adoptar el Govern per arribar a assegurar que tots els ciutadans de l’Estat tinguin l’oportunitat durant la seva escolarització obligatòria i postobligatòria d’aprendre el català, el gallec i/o l’euskera, llengües pròpies de milions de ciutadans i centenars d’institucions, i oficials, respectivament, en els territoris de Catalunya, Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià), de Galícia, i del País Basc i Navarra?

Qui en parla -- TrackBack