Divendres vaig assistir a l'esmorzar informatiu, al Ritz de Madrid, que organitzava Nueva Economía Fórum (aquí trobareu el resum del parlament de Carod i del col·loqui amb els assistents que fan els mateixos organitzadors). L'assistència no va ser tan concorreguda com en altres ocasions, però hi van ser, això sí, tots els mitjans de comunicació. A la taula que m'han assignat, a més del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, del senador Carles Bonet i del nou delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile (que havia estat secretari de Turisme amb Montilla de ministre), hi ha un representant del Ministeri d'Afers Exteriors i membres del cos diplomàtic, com l'ambaixador d'Alemanya, l'ambaixador d'Israel o l'ambaixador d'Andorra, que seguien amb molta atenció les explicacions del vicepresident de la Generalitat i responsable de la seva acció exterior.

Entre d'altres va insistir en la idea de "patriotisme social" que faria, com en els països nòrdics, de l'estat del benestar un element d'identitat nacional i de cohesió social. Va explicar l'Acord Nacional per la Competència Lingüística. Va insistir en el dèficit d'infraestructures de Catalunya, en l'eix Mediterrani, en reclamar un aeroport amb vols intercontinentals... i en el compliment de l'Estatut, les lleis s'han de complir. L'acció exterior en col·laboració amb el ministeri espanyol, una acció a favor, no contra res, a favor dels interessos catalans, econòmics (subratlla el cas del Marroc, on els empresaris catalans són els principals inversors de l'Estat i país d'on provenen molts immigrants a Catalunya) i culturals (destaca els 107 lectorats de català que hi ha a universitats del món, 29 Alemanya, amb una clucada d'ull a l'ambaixador alemany, que contrasten amb els poquíssims que hi ha a la resta de l'Estat). Posa de relleu que l'estat encara no ha assumit com a riquesa pròpia la diversitat cultural i lingüística...

Fent pedagogia, amb pinzellades que fan escapar algun somriure i que segurament haurien agradat a alguns d'aquests que tenen por d'una moderació del discurs independentista, per exemple quan diu que tothom és independentista, "conocen a alguien que no sea independentista espanyol", i que aquest sentiment que per a ells és tan natural, també ho és per a nosaltres.

Es refereix en algun moment a la necessitat d'un nou discurs sobre la qüestió nacional, que no visqui només del passat i d'una formulació essencialista, d'un projecte nacional atractiu també per als nouvinguts...

Sentint-lo penso que efectivament el país ha canviat i està canviant molt, que no ens servirà de res un discurs purament resistencialista, que pot ser percebut per molts sectors com la defensa d'una causa perdedora perquè no sap respondre als reptes de la globalització: hem de mirar de liderar el canvi, forjar el motlle del futur, des del catalanisme i la cultura catalana, de manera que pugui incorporar tota la població del nostre país i projectar la societat catalana al món. Sobretot, i per això és bo que siguem al govern, hem d'evitar la divisió del país i que la cultura i la llengua catalana acabi sent-ho només d'una part de la societat, encara que sigui una part molt gran, majoritària avui però... El catalanisme és el motlle de la política catalana i la cultura i la llengua catalana ha de continuar sent el motlle, el factor de cohesió de la societat catalana, i per això cal una acció oberta i intel·ligent, valenta i optimista, que aprofiti la necessitat actual de coneixement de l'anglès, i d'altres llengües, a més del castellà, que aprofiti la presència entre nosaltres de parlants de més de 200 llengües i de gent provinents de tantes tradicions, i no només d'Anadalusia o les castelles, junt amb unes garanties socials per a tots, preservant les prestacions i els drets dels qui han nascut aquí o fa anys que hi viuen, per fer de la nostra cultura, les nostres entitats, les nostres institucions, els nostres barris i els nostres pobles... la nostra llengua, sense complexos, el terreny comú de trobada, d'identificació col·lectiva.

Qui en parla -- TrackBack