Ja fa dies que hauríem d'haver començat a canviar la manera d'enfocar la cultura des dels àmbits públics, des dels partits i les institucions. Encara, però, massa vegades veiem com la cultura, o almenys la cultura que es promou des de les institucions, és considerada simplement com una despesa, com un servei personal més, per a uns sectors relativament minoritaris, però que cal tenir contents perquè tenen i generen opinió i, per tant, tenen pes social.

Cal que ens adonem que el sector cultural és un motor de primera magnitud de la cohesió social i de l'activitat econòmica, és a dir central en la nostra vida social, i ho hauria de ser en la nostra activitat política.

N'hi ha que es pensen que això vol dir oferir tan sols quatre activitats, una fira al carrer, uns concerts... uns esquers senzills, batejats de vegades amb noms pretensiosos, per atrapar clients per als nostres comerços, i s'equivoquen de mig a mig. Només la feina rigurosa en l'àmbit cultural, amb voluntat de qualitat, genera unes obres i unes activitats capaces d'atreure la gent d'una manera estable i de generar llocs de treball. Només aquesta feina amb bases sòlides, capaç de bastir un discurs cultural que emocioni, que desperti els sentits i el pensament, a partir d'encreuar allò que tenim de més autèntic, més singular, més propi, amb els grans corrents artístics i de pensament, i, si voleu, també amb les modes del moment, ens donarà prestigi autèntic, atraurà la gent i afavorirà la cohesió social. I les bases sòlides també volen dir molta feina callada, sovint poc vistosa, de "picar pedra", de recollir dades, de crear centres de documentació, d'estudiar, d'orientar treballs de recerca, de formar persones en una activitat determinada, de recuperar tècniques oblidades i d'invertir en noves tecnologies... per defugir els tòpics, els refregits, i en definitiva la banalització que ho iguala, ho empasta tot, i fa que deixi de ser atractiu, de tenir potència, i a més es pot trobar a tot arreu, i sovint més barat i més ben embolicat.

Tot això em ve al cap, i al pap, arran de l'estímul que suposen els canvis en la Conselleria de Cultura de la Generalitat (que entre moltes altres coses s'ha proposat de fer un seguiment de cada euro gastat en cultura i de la repercussió que acaba tenint en l'activitat econòmica), de la necessitat de fer noves propostes culturals en l'àmbit dels municipis i d'algunes dades econòmiques del sector cultural que he pogut collir al vol aquests dies.

Pel que fa a les dades, llegia, per exemple, al setmanari francès Le Nouvel Observateur que Tony Travers, professor a la London School of Economics, xifrava en més de 2.250 milions d'euros l'impacte dels museus en l'economia anglesa.

Qui en parla -- TrackBack