Va ser una manifestació trista, de dol per la mort de dues persones; una manifestació amb un cert desconcert, per les tensions inicials sobre qui i amb quina finalitat convocava, pels canvis de consignes sota pressió; una manifestació que voldria haver estat un punt d'inflexió, però tots els interrogants continuen oberts... Hi vam participar, una delegació d'ERC (a la foto, molt dolenta, perquè la persona que la feia enmig de tanta gent no va poder tirar-la a una distància suficient, hi podeu veure Rafa Larreina, secretari d'Organització d'EA i vicepresident del Parlament Basc, Begoña Erazti, presidenta d'EA, Joan Puig, Anna Simó i a mi mateix), al costat d'Eusko Alkartasuna que evidenciava el seu malestar i el seu desig d'una posició unitària de les forces basques sense imposicions de Madrid, com vol la immensa majoria de la societat basca, afegint-se a la manifestació enmig de la ciutadania després de deixar passar la capçalera de la manifestació.
Al bloc d'Anna Simó trobareu més informació sobre la nostra estada a Bilbao i sobre aquesta exigència de la gent als polítics perquè tinguin el coratge de donar passos efectius per a la fi de la violència i trobar solucions democràtiques.
El que apareix amb una nítida claredat és que els demòcrates, els qui som ràdicalment demòcrates (que ho vam ser davant el franquisme, que ho som davant el terrorisme i contra els atemptats d'ETA, i que ho continuem sent davant el centralisme espanyolista d'arrel franquista) necessitem trobar una sortida democràtica i la fi d'ETA, per trencar l'estratègia de tensió del PP, per desbloquejar els processos de reforma política a l'Estat espanyol, per obrir nous camins a l'autodeterminació, al reconeixement de la sobirania dels pobles basc i català. Per què hi ha tant nerviosisme i tant desconcert? Perquè de la manera com es produeixi la fi d'ETA depèn el futur dels diferents agents polítics al País Basc i en molt bona part a l'Estat espanyol. També, repercuteix i repercutirà a Catalunya, i en les relacions amb l'Estat, enmig dels interrogants post Estatut.
Em dic Miquel Bofill i Abelló. Sóc senador per la circumscripció de Girona de l’Entesa Catalana de Progrés (PSC-ERC-ICV-EUiA) i un dels quatre senadors d’Esquerra Republicana de Catalunya que formen part d’aquesta coalició catalanista d’esquerres al Senat.
Més informació >>
06/2008
04/2008
03/2008
02/2008
01/2008
12/2007
11/2007
10/2007
09/2007
08/2007
07/2007
06/2007
05/2007
04/2007
03/2007
02/2007
01/2007
12/2006
11/2006
10/2006
09/2006
08/2006
07/2006
06/2006
05/2006
04/2006
03/2006
02/2006
01/2006
12/2005
11/2005
10/2005
09/2005
08/2005
07/2005
06/2005
05/2005
04/2005
03/2005
02/2005
01/2005
12/2004
11/2004
10/2004
09/2004
08/2004
07/2004
06/2004
05/2004
04/2004
03/2004
02/2004

Programa Electoral
Esquerra Nacional (pdf)
Carod-Rovira
Francesc Ferrer
Òmnium Cultural
Acció Cultural del PV
Obra Cultural Balear
Entitats.info
Ca la dona
Salvem l'Empordà
Grup de Defensa del Ter
Veu pròpia
Plataforma per la llengua
Català a Europa
Organització pel Multilingüisme
L’observatori de la llengua
Institut d'Estudis Catalans
Diccionari català
Diccionari català-valencià-balear
Lletra
Montserrat Abelló
Escriptors en llengua catalana
Pen Club
Softcatalà
El Punt
Diari de Girona
Vilaweb
Contrastant
Biblioteques:
Catalunya
Miguel de Cervantes
Gallica
Italiana
Aquest bloc funciona amb MovableType 2.64