És una qüestió complexa, però ja n'he parlat en altres moments en aquest bloc. Ara hi torno perquè vaig presentar una moció al Ple del Senat, ahir la vam debatre i, finalment, després d'una transacció que retallava el contingut inicial, i que vaig preparar jo mateix perquè el PSOE entrés en l'acord, es va aprovar per unanimitat.

Quan vaig preparar la moció, junt amb J.M. Alcoberro, assessor dels senadors d'ERC, i alguns membres del Grup de Treball d'Administradors Concursals del Col·legi d'Economistes de Catalunya, vaig preferir presentar un text extens i detallat, que ens permetia posar damunt la taula del Ministeri de Justícia i dels grups parlamentaris les principals solucions que proposàvem per resoldre les disfuncions que havíem detectat en l'aplicació de la llei concursal en els seus dos anys de vigència, sabent, però, que hauríem de retallar-la per aconseguir un acord de tots els grups, particularment del partit del govern.

Aquest és el text de la moció inicial:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Llei 22/2003, de 9 de juny, Concursal, va abordar l’esperada i necessària reforma global del dret concursal, mitjançant una profunda modificació i modernització de la seva normativa. No obstant, l’experiència acumulada després de dos anys des de l'entrada en vigor de l'esmentada llei, posa de manifest certs problemes que dificulten l'aplicació del procediment concursal, contravenint l'esperit que el legislador va voler imprimir a l'esmentada reforma.

El concurs ha estat concebut com un mecanisme perquè les empreses amb dificultats econòmiques puguin liquidar-se ordenadament o recuperar la seva viabilitat, per la qual cosa la llei ha d’afavorir que el concurs se sol•licita a temps i es desenvolupi amb celeritat i eficàcia, i contribueixi així al sanejament de l’activitat econòmica, al manteniment de llocs de treball quan aquest sigui viable i a la millor salvaguarda dels legítims interessos dels treballadors, dels creditors i del conjunt d’agents econòmics i socials implicats en la vida de les empreses.

No obstant això, el procediment concursal està sent utilitzat per les empreses d’una manera tardana, amb poca o nul•la anticipació, amb l’agreujament de l’estat d’insolvència i la dificultat per tal d’adoptar estratègies de contenció que això suposa.

A la problemàtica d’índole normativa, s’afegeix un nombre encara insuficient de Jutjats Mercantils encarregats de tramitar els expedients concursals, que en algunes demarcacions, com en el cas de Barcelona, podem provocar fins i tot situacions de col•lapse en un futur per l’elevada càrrega de feina que els òrgans jurisdiccionals suporten.

D'altra banda, el nou sistema concursal requereix la intervenció de professionals altament especialitzats, que són retribuïts d'acord amb aranzel, cosa que constitueix una novetat en l'evolució del dret concursal espanyol. Amb aquest sistema, el legislador pretenia aconseguir que professionals de qualitat tinguessin prou incentius per desenvolupar el càrrec d'administradors concursals, ja que hauria de permetre'ls obtenir uns rendiments adequats per les seves activitats professionals com administradors concursals, compatibles amb altres ingressos professionals.

La Llei 22/2003 establia que el Govern havia d'aprovar l'aranzel de les retribucions corresponents a l'administració concursal. L'esmentada regulació es plasma en el Reial Decret 1860/2004, de 6 de setembre, que en la seva Disposició addicional única, estableix que el Govern procedirà a avaluar els resultats de l'aplicació de l'aranzel dels administradors concursals, tan aviat com es disposi d'estudis estadístics sobre el funcionament del nou sistema concursal, consultant per a això el Consell General del Poder Judicial i les organitzacions representatives dels col•lectius professionals afectats.

Els estudis realitzats pels esmentats col•lectius indiquen que, amb el sistema actual, els administradors i la resta de professionals que intervenen en els procediments concursals no sempre tenen garantida una retribució adequada per la labor que desenvolupen, al ser molt freqüents les situacions de total insolvència de les empreses concursades, cosa que podria comportar la renúncia a aquesta activitat per part de molts d'ells, renúncia que faria perillar la supervivència del nou sistema concursal i perpetuaria, en suma, determinats vicis del passat.

La moció, en definitiva, proposa iniciar una revisió del marc regulador vigent, mitjançant la introducció de diverses mesures destinades a augmentar el nivell de confiança i l'ús que els agents econòmics i socials haurien de realitzar del procediment concursal.

Per tot això, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent

MOCIÓ

El Ple del Senat insta el Govern a estudiar i promoure, en el seu cas, la revisió dels procediments concursals després de l’entrada en vigor de la Llei 22/2003, amb l’objecte d’eliminar disfuncions i reforçar els mecanismes que afavoreixen el manteniment de l’activitat de les unitats productives i dels llocs de treball que aquestes generen, sempre que sigui econòmicament viable mitjançant les següents actuacions:

1. Procedir a l'avaluació dels resultats de l'aplicació de l'aranzel dels administradors concursals, consultant per a això al Consell General del Poder Judicial i a les organitzacions representatives dels col•lectius professionals afectats, conforme disposa la Disposició addicional única del Reial Decret 1860/2004.

2. Modificar el Reial Decret 1860/2004, pel que s'estableix l'aranzel de drets dels administradors consursales, per garantir una proporció adequada entre la retribució dels administradors concursals i les tasques que realitzen. Modificació que hauria d'incloure les següents mesures o altres similars:

a) Preveure que, en els casos que el deutor concursat fos una persona jurídica, la retribució de cadascun dels administradors concursals no podrà ser inferior a 4.000 euros, tenint la consideració de retribució mínima quan resultés un aranzel d'import inferior a l'esmentada xifra.
b) Establir l'obligació del concursat de dipositar una provisió de fons en el Compte de Dipòsits i Consignacions del Jutjat, dins dels cinc dies següents a la data de l'acte de declaració del concurs, pel més gran dels següents imports:

- La suma de la retribució mínima per a tots i cadascun dels membres de l'Administració Concursal, és a dir, 4.000 euros en els procediments abreujats i 12.000 euros en els ordinaris.
- La suma de la retribució per a tots i cadascun dels membres de l'Administració Concursal per a la fase comuna del concurs, segons estableix el RD 1860/2004, aplicat sobre les primeres xifres de massa activa i massa passiva aportades pel deutor al procediment.

En qualsevol cas, l'esmentada provisió de fons es podrà descomptar de la massa activa del concurs, i la seva falta de dipòsit en el termini establert podrà suposar l'arxiu del procediment per insuficiència de béns, previ informe motivat de l'Administració Concursal.

3. Establir un fons de caràcter públic destinat a rescabalar els professionals pels honoraris i despeses originades per la seva intervenció en els procediments concursals, en cas d'impagament per part de les entitats concursades.

4. Incrementar el nombre actual de Jutjats Mercantils, en especial, en aquelles demarcacions en les quals es registra una major càrrega de treball com a conseqüència del nombre d'expedients concursals en tramitació.

5. Iniciar els estudis preparatoris per a la reforma de la Llei 22/2003, amb la participació del Consell General del Poder Judicial i de les organitzacions representatives dels col•lectius professionals afectats, entre d'altres, amb les següents finalitats:

a) Afavorir l'ús dels procediments concursals com a instrument de les empreses per a la superació de situacions de crisi.
b) Ampliar els supòsits de sol•licitud de declaració de concurs, mitjançant la inclusió de situacions de sobreendeutament.
c) Flexibilizar els supòsits objectius del concurs per permetre la seva sol•licitud pels creditors.
d) Facilitar l'admissió de les mesures cautelars sol•licitades pels creditors en els supòsits de concurs necessari per evitar la desaparició del patrimoni del deutor, sense perjudici de l'establiment de fiança suficient per part de l'òrgan jurisdiccional.
e) Aproximar el nivell de protecció dels crèdits dels creditors públics i el dels privats en el concurs.
f) Reduir els terminis de comunicació als creditors per agilitar els procediments concursals.
g) Fomentar les bones pràctiques comptables de les empreses, i el seu ús com eina de previsió i control econòmic i financer per assegurar la seva viabilitat.

Qui en parla -- TrackBack