Avui al migdia he participat, amb Jordi Xuclà, diputat de CiU, i Rafael Bruguera, senador del PSC, en una breu tertúlia, més aviat conversa o suma de monòlegs dirigits pel presentador, a Ràdio Girona (Cadena Ser). Els temes: 1) especulacions al voltant del nomenament de nous/noves consellers/eres, la paritat de gèneres i la major o menor representativitat territorial; 2) la prostitució a les carreteres, arran de la notícia de la detenció del camioner-assassí a Alemanya. En vint minuts, déu n'hi do.

Sobre el nomenament dels consellers hem coincidit tots tres, encara que amb valoracions matisades, que no calen especulacions perquè és una potestat del president de la Generalitat i demà ja sabrem qui són. Sobre la representativitat territorial, he insistit que els consellers ho eren de tot el país, de Catalunya, i que no era decisiu d'on fossin, encara que un cop passat el filtre de les capacitats, experiència i competència, si en el govern hi havia persones amb vincles a diferents punts del territori, millor. Una altra qüestió és la de la paritat, en què els partits haurien de fer un esforç especial per, un cop passat el filtre de les capacitats, col·locar dones en el govern, tenint en compte a més que els màxims dirigents de tots els partits, del govern i de l'oposició, són homes.

Davant el tema que se'ns plantejava de la prostitució, en primer lloc he volgut remarcar que la policia de la Generalitat, amb els instruments legals que té, déu n'hi do la feina que fa, ja que la pròpia notícia que generava el comentari d'actualitat era una actuació reeixida dels mossos que havien aconseguit aclarir una sèrie d'assassinats i coordinar-se amb la policia alemanya per detenir-ne l'autor, a banda d'altres actuacions recents com la detenció d'una xarxa de proxenetes romanesos. Dit això, hi ha una qüestió de fons, ¿què s'ha de fer per controlar, limitar i, si és possible, erradicar l'explotació sexual de les dones? Des d'ERC es promou l'àprovació pel Parlament de la Llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista, de la qual ja hi ha un avantprojecte redactat. Hi tornaré un altre dia, sobre la pregunta que formulava i algunes respostes que hi he donat al vol però que em sembla que ampliaven el seu abast i intentaven delimitar i relacionar el que és el debat polític (regulació de la prohibició de la prostitució -model suec-, regulació de la prostitució -model holandès o alemany- o campi qui pugui -contramodel español-) i el que és un debat social de fons (si hi ha prostitució és perquè hi ha demanda, ¿en quina mesura aquesta demanda afecta la salut cívica i ètica de la nostra societat? ¿la prostitució pot ser considerada lliure disposició del propi cos o la prostitució sempre és una violència, una negació de la llibertat i una submissió de la dona?, etc.).

Qui en parla -- TrackBack