Aquest dilluns, 6 de novembre, es va debatre una moció que vaig presentar després que la família de Francesc Ferrer i Gironès no pogués inscriure la seva defunció en català al Registre de Salt i es constatés que malgrat que el juny de 2005 havíem aprovat una reforma legislativa perquè fossin possibles aquestes inscripcions en català encara no s'aplicava a tots el registres. Finalment, després d'un debat una mica dur amb el portaveu del PSOE que pretenia que retirés la moció, es va aprovar la moció per unanimitat amb una petita esmena meva in voce per facilitar el vot favotrable del PSOE; la notícia era que el PP per primera vegada, per posar en dificultats al PSOE (tot s'ha de dir), donava suport al contingut de la llei i acceptava de fet la plena validesa del català sense que hagués d'anar acompanyat del castellà.

Aquesta va ser la meva primera intervenció (quan tingui el Diari de Sessions ja publicaré el debat creuat amb el representant del PSOE):

Gràcies senyora presidenta,

El 7 de juny de 2005 vam aprovar una reforma de la Llei del Registre Civil perquè es poguessin utilitzar el català, el gallec i l’euskera en les inscripcions al Registre Civil i superar la imposició del castellà del temps de la dictadura, després de gairebé 30 anys de la mort del dictador. Som al novembre de 2006 i encara a moltes oficines del Registre Civil no s’aplica la Llei.

El 7 de junio del 2005 aprobamos una reforma de la Ley del Registro Civil para que se pudieran utilizar el catalán, el gallego y el euskera en las inscripciones en el Registro Civil y superar la imposición del castellano de los tiempos de la dictadura, al cabo de casi 30 años de la muerte del dictador. Estamos en noviembre del 2006 y aún en muchas oficinas del Registro Civil no se aplica la Ley.

Aunque pueda tener argumentos jurídicos para justificarlo, nos duele tener que admitir que el primero en no cumplir es el propio gobierno, ya que no ha dictado en los debidos tres meses las disposiciones reglamentarias para la aplicación de la ley que esta misma prevé en su disposición final única. Se nos dice que estas disposiciones reglamentarias no eran necesarias. Quizás no lo son para realizar las modificaciones oportunas en la aplicación informática para la práctica de asientos y certificaciones de los registros civiles en las distintas lenguas oficiales, pero resulta que si lo son para atajar las actitudes contrarias al espíritu de la ley de algunos jueces y funcionarios. Porqué, dejémonos de marear la cuestión, lo que pasa en la práctica es que algunos o algunas jueces de 1ª Instancia, y si quieren les puedo dar algún nombre de Girona, afirman que la ley no es aplicable sin el desarrollo reglamentario, previsto por la propia ley, y cuando esto lo dice una persona dotada de autoridad en unas jornadas en que participan jueces de paz responsables de registros municipales tiene un peso indiscutible. Al menos hubiera sido necesario que la Dirección General del Registro y el Notariado dictara una instrucción dirigida a las oficinas del Registro Civil que dejara clara la posibilidad de los asientos en catalán, gallego y euskera.

Luego está la excusa informática, que hay que esperar a la informatización de los Registros. Es el vuelva usted mañana de nuestros tiempos, de una Administración que no acaba de cambiar. Y cansa, la verdad es que cansa, cansa esa España de tics centralistas que se resiste de todas las maneras al cambio y particularmente al reconocimiento de la pluralidad lingüística. En este sentido resulta sorprendente, o revelador según se mire, que en el caso de los matrimonios homosexuales, cosa que me parece bien, no hayan faltado ni las disposiciones reglamentarias ni las prisas para aplicar la ley, para que pudieran inscribirse como es debido en el Registro Civil, mientras que en el caso del uso de las lenguas oficiales, que lo son porque son de unos territorios y de millones de ciudadanos, todo son dilaciones y excusas de mal pagador. Se necesitan más ganas, más voluntad política. “Indigna que se haya de gastar tanta energía para una cosa tan simple” me decía este sábado un juez de paz joven que se ha distinguido en la defensa del derecho al uso del catalán en el Registro Civil.

Pero no nos cansaran, continuaremos insistiendo. Nuestra moción de hoy no es más que eso, un recordatorio de que se debe cumplir la Ley que aprobamos en esta cámara hace ya más de un año. Y no es un capricho, es el derecho de los ciudadanos al uso de su lengua en cuestiones tan íntimas i tan relacionadas con el enraizamiento familiar y social como la inscripción del nacimiento, el matrimonio o la defunción.

No me voy a alargar porque la cosa esta bien clara, se trata de que se cumpla la Ley, en su letra y en su espíritu. Únicamente, antes de terminar, quiero dedicar unas palabras a la memoria de Francesc Ferrer i Gironès, senador durante 16 años y una de las figuras contemporáneas más destacadas en la defensa de la lengua y las libertades de los catalanes, cuya familia no pudo en el mes de febrero de este año inscribir en su lengua su defunción en la oficina del Registro Civil del municipio de Salt. ¿Se imaginan como es percibido este agravio innecesario en Girona y en la sociedad catalana?

Les pido pues que den su apoyo a esta moción para instar al gobierno a:

1. Aprobar (sin dilaciones) las disposiciones reglamentarias necesarias para aplicar la Ley 12/2005, por la que se modifica el artículo 23 de la Ley de 8 de junio de 1957, del Registro Civil, de manera que la práctica de los asientos y la emisión de certificaciones u otro tipo de documentos puedan realizarse en las lenguas oficiales en la Comunidad Autónoma correspondiente.
2. Dotar a las Oficinas del Registro Civil en dichas Comunidades Autónomas de los medios materiales necesarios para que puedan realizarse los asientos en dichas lenguas.

Gràcies, senyora presidenta

El "sin dilaciones" que he posat entre parèntesis és el que vaig treure per facilitar que el PSOE la votés a favor.

El text complet de la moció que vaig presentar és el següent:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El 7 de juny de 2005 el Ple del Senat aprovà la Llei 12/2005 de 22 de juny, que modifica l’article 23 de la Llei de 8 de juny de 1957, del Registre Civil, que hauria de possibilitar que els assentaments es realitzaran en la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma en què radica el Registre Civil. Semblava així que s’acabava l’enorme greuge que representava per als ciutadans, que tenen com a llengua pròpia el català, l’euskera o el gallec, que trenta anys després de la mort del dictador s’apliqués una norma discriminatòria envers aquests ciutadans i aquestes llengües, i contradictòria amb l’article 3 de la Constitució, els Estatuts d’Autonomia i les lleis lingüístiques desenvolupades per algunes Comunitats Autònomes.

No obstant això, fins a la data d’avui, encara no s'ha produït el desenvolupament reglamentari previst en la Disposició Addicional Única de la Llei 12/2005 malgrat que segons la mateixa Disposició el Govern havia d’aprovar “les disposicions reglamentàries perquè la pràctica dels assentaments i l’emissió de certificacions o altre tipus de documents puguin realitzar-se en les llengües oficials en la Comunitat Autònoma corresponent”. Les conseqüències són que continua la discriminació com es va posar dolorosament de manifest a finals del mes de febrer quan la família de Francesc Ferrer i Gironès, que durant 16 anys com senador per Girona va defensar en aquesta Cambra els drets lingüístics dels catalans, va intentar inscriure la seva defunció en català en el Registre Civil de Salt, a l'empara de la Llei recentment aprovada per aquesta Cambra, i no va poder fer-ho.

La majoria de Registres no estan aplicant encara la Llei en interpretar que no poden fer-ho sense les disposicions reglamentàries que el Govern ja hauria d'haver dictat. És necessari, doncs, que es prenguin les mesures per tal que la Llei es compleixi. Per a això és necessari, a més, tal com preveu també la Llei, que es distribueixin en totes les oficines del Registre Civil “en les Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia distinta del castellà els fulls dels llibres del Registre Civil, els impresos i els segells (…) impresos en cadascuna de les llengües“.

Per tots aquests motius, el Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés presenta la següent

MOCIÓ

La Comissió de Justícia insta al Govern a:

1. Aprovar sense dilacions les disposicions reglamentàries necessàries per tal d’aplicar la Llei 12/2005 per la qual es modifica l'article 23 de la Llei de 8 de juny de 1957, del Registre Civil, de manera que la pràctica dels assentaments i l'emissió de certificacions o altre tipus de documents puguin realitzar-se en les llengües oficials en la Comunitat Autònoma corresponent.

2. Dotar les Oficines del Registre Civil en aquestes Comunitats Autònomes dels mitjans materials necessaris per tal que puguin realitzar-se els assentaments en aquestes llengües.

Escrits relacionats amb el Registre Civil en aquest bloc.

Qui en parla -- TrackBack