Entre els diferents actes en què he participat fins ara aquest estiu, en destaquen dos dedicats a la memòria històrica republicana i antifranquista, emmarcats en el proper debat a Madrid de la Llei de la memòria històrica.

El primer (foto), el 5 d'agost, a Sant Feliu de Guixols, amb Josep Lluís Carod Rovira, per reivindicar la dignificació de la tomba de Josep Irla reconeixent-li el màxim rang institucional com a president que fou de la Generalitat a l'exili (vegeu aquí la notícia a El Punt i aquí al Diari de Girona),

El segon, el divendres, 11 d'agost, a l'Ajuntament de Palamós, amb Joan Tardà, diputat al Congrés, ponent d'ERC en la Llei de de la memòria històrica, i amb Feliu Antúnez, metge cardiòleg, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Palamós, en què vam anunciar la nostra esmena a la totalitat de la llei proposada pel govern socialista i la reivindicació de la figura de Josep Fàbrega i Pou, que fou alcalde de Palamós i diputat al Parlament de Catalunya durant la República, afusellat l'any 1939 pels franquistes (vegeu aquí la notícia a El Punt i aquí al Diari de Girona). Es dóna la trágica circumstància que Josep Fàbrega era un home gran i malalt, que per aquest motiu no havia marxat a l'exili i que estava en tan males condicions físiques que el van afusellar assegut en una cadira perquè no s'aguantava dret sense ajuda. A continuació trobareu una foto de la conferència de premsa a Palamós i una breu semblança biogràfica de Josep Fàbrega.

Josep Fàbrega i Pou

“Veterà lluitador i propagandista de les idees republicanes i federals, Josep Fàbrega Pou va ser un símbol de la República al Baix Empordà”. Així el defineix Josep Clara al llibre Girona 1939: quatre sentències de mort.

Josep Fàbrega va néixer a Palamós el 4 de gener de 1868. Va estudiar alguns anys al seminari de Girona però va abandonar la carrera eclesiàstica. Va treballar de comptable a la fàbrica de suro Remigi Tauler i va ser impulsor durant molts anys de la cooperativa “La Equitativa” i del Centre Econòmic (La Gorga).
El 1902 va ser nomenat alcalde de Palamós, any en que es va posar la primera pedra al moll nou.
Entre 1920 i 1930 va presidir el Comitè Comarcal del Partit Republicà Federal del Baix Empordà.
El 1923 va conèixer la presó a causa de la repressió de la dictadura de Primo de Ribera.
El 1931, en proclamar-se la república, torna a ser nomenat alcalde de Palamós per Esquerra Republicana de Catalunya, càrrec al qual va renunciar el 1932 per exigència de la patronal, arran d’una vaga al moll.
El 1932 va rebre un homenatge dels republicans gironins a la platja de la Fosca en presència del president Francesc Macià.
El 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya per ERC.
El 1939, perduda la guerra, va renunciar a anar a l’exili i el dia 1 de març va ser detingut a Palamós per forces de la Guàrdia Civil. El 12 d’agost de 1939, després d’un Consell de Guerra, va ser executat juntament amb quatre palamosins més: l’alcalde de Palamós per ERC durant el període republicà, Dídac Garrell, Vicenç Martí Carol, Antoni Ribes Medino i Josep Ruiz Duran. És enterrat en una fossa comuna al cementiri de Girona.
Clara, al llibre esmentat, aporta citacions com les que segueixen, que donen idea de la personalitat de Fàbrega: “Vam convenir que si [...] uns tribunals militars condemnaven a la pena de mort ciutadans tan dignes i exemplars com Josep Fàbrega, Carles Rahola i Domènech Latorre, l’existència al nostre país havia esdevingut dantesca” (Miquel Guinart); “La vida de Josep Fàbrega és, per a tots, un exemple magnífic de fidelitat als ideals, que defensà sense interrupció des de l’adolescència fins a l’instant en què comparegué davant del piquet d’execució” (Emili Vigo); “... i pensant solament en Catalunya, serem dignes dels nostres benvolguts i dissortats Lluís Companys i Josep Fàbrega, víctimes de la cruel reacció pel delicte d’haver consagrat la seva vida als ideals de llibertat, al poble i a la Pàtria Catalana” (Josep Irla).
El 1979 l’Ajuntament de Palamós (Ple del 12 de desembre) li dedicà un carrer.

Per a més informació:
CABRUJA, A. Polítics i escriptors gironins durant la segona República. Girona: Ajuntament de Salt i Diputació de Girona, 1987.

CLARA, J. Girona 1939: Quatre sentències de mort. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001. Biblioteca Serra d’Or, 263.

Qui en parla -- TrackBack