Dilluns i dimarts vaig ser a Santiago de Compostela convidat pel BNG (Bloque Nacionalista Galego) com a representant d'ERC en els actes del dia da patria (el 25 de juliol, diada de sant Jaume). La qüestió central de la política gallega en aquests moments és l'elaboració d'un nou Estatut d'Autonomia que afirmen des del BNG que "no pot ser menys que el basc o el català" (cosa que podem intuir que vol dir que es conformarien amb un com el català); el principal escull amb què es troben és que PSOE i BNG no sumen els escons suficients al Parlament gallec per aprovar-lo i necessiten, doncs, que el PP participi en el procés...

L'atzar de la foto instantània (i l'habilitat de Magi Moranta del PSM) ha produït aquestes imatges prou il·lustratives del panorama del nacionalisme i l'independentisme als Països Catalans, Galícia i Euskadi (faltaria la representació de Batasuna per completar-lo). En la foto de la manifestació podeu veure com estem parlant, d'una banda, Begoña Lasagabaster, d'Eusko Alkartasuna, Gabriel Barceló, secretari general del Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista, i jo mateix d'ERC, i, de l'altra banda, Felip Puig, de CiU, i Josune Aritzondo, secretària de l'Euskadi Buru Batzar del PNB, mentre Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, es troba entre els dos grups. La rossa que parla amb una saharauí al costat de Josune Aritzondo és Maria José Rodríguez d'Unió Mallorquina.

A l'altra foto, estic parlant amb Anxo Quintana, portaveu nacional del BNG i vicepresident de la Xunta de Galiza, a qui ja coneixia del seu període de senador, i, si us hi fixeu una mica, veureu que s'endevina Felip Puig, de CiU entre els dos. Recordeu que, malgrat la cordialitat de la direcció del BNG i les simpaties de les bases i molts dirigents del BNG per Esquerra, el BNG té un pacte amb CiU i el PNB (Galeuscat).

Els contactes van ser prou intensos, amb un debat interessant entre les diverses components polítiques dels Països Catalans polaritzat entre ERC i CiU, que té grans dificultats a acceptar que representa la dreta nacionalista i que té, per tant, dificultats per digerir que ERC té un espai propi molt ampli que és el de l'esquerra nacional i del catalanisme conseqüent, independentista.

A més, va ser una agradable sorpresa descobrir que la Marta Puig, dona de Felip Puig, havia estat una avantatjada alumna meva en un curs de preparació de l'examen de nivell k (correctors), que vaig impartir a la seu d'Òmnium Cultural a Girona fa uns quinze anys, i retrobar en Miquel Calsina, torroellenc, amb qui sempre és possible una conversa intel·ligent, que acompanyava Felip Puig en qualitat de coordinador de la Vicesecretaria General de Relacions Institucionals de CDC, i que a més treballa per a la Fundació Trias Fargas i és director de la revista Via de la Fundació Jordi Pujol.

Qui en parla -- TrackBack