Article commemoratiu del 75è aniversari de la República, amb referències a Torroella de Montgrí, publicat a La Veu, revista de la secció local d'ERC de Torroella de Montgrí, d'aquest mes de maig.

La plaça de la Vila de Torroella de Montgrí, llavors plaça de la República, el dia de la Festa Major de 1934 en què el president Lluís Companys va inaugurar la reforma de la Casa de la Vila (la foto és de poca qualitat, però és de les poques de l’època que es conserven).

Fa 75 anys, el 14 d’abril de 1931, Francesc Macià, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, proclama “la República catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica”. Fixa així l’horitzó nacional de Catalunya i fa un acte de força davant l’Estat espanyol, la República espanyola, que malgrat els molts límits acabarà reconeixent la singularitat de Catalunya i el seu dret a tenir les seves pròpies institucions. ERC, partit que s’acabava de fundar el 19 de març de 1931 com a resultat de la unió de la majoria d’agrupacions republicanes, catalanistes i federals del país, havia obtingut una majoria absoluta de vots a les eleccions municipals convocades per la monarquia en un últim intent de contenir el moviment republicà i que es van celebrar el 12 d’abril. ERC va rebre un suport entusiasta als barris populars de les grans ciutats i a les comarques, de 4.634 regidors electes, 3.219 (gairebé el 70%) eren republicans, 114 socialistes, 8 comunistes, 279 monàrquics i 1.014 d’altres agrupacions (vinculades sobretot a la Lliga, la dreta catalana). S’obria una etapa d’esperança i de construcció del país, de noves institucions, de progrés social dels treballadors, dels menestrals, dels pagesos, de les dones, de renaixement cultural, de renovació educativa, d’ús del català en tots els àmbits, de lluita per una transformació federal de l’Estat.

Torroella i l’Estartit hi van participar amb entusiasme, amb rauxa i amb seny: de 12 regidors electes el 12 d’abril, 8 pertanyien a la nova majoria republicana que s’havia conformat a tot Catalunya. El 14 d’abril, després que Macià proclamés la República, una multitud alegre es concentra a la plaça de la Vila i els regidors de la nova majoria cessen l’Ajuntament de la dictadura i prenen possessió dels seus càrrecs.

_____________________________

Aquesta és l’acta de la sessió, que redacta el secretari municipal en castellà, i que traduïm al català (amb l’excepció del text d’adhesió al projecte d’Estatut, conegut com a Estatut de Núria, totes les actes municipals són encara en castellà fins el setembre de 1932, després que les Corts Constituents haguessin aprovat l’Estatut):

Constitució del nou Ajuntament de la República

A la vila de Torroella de Montgrí el 14 d’abril de mil nou-cents trenta-u, a dos quarts de deu de la nit i mentre estava reunit en el saló de sessions d’aquest Ajuntament, el Sr. Pere Avellana Corominas [representant de l’Ajuntament del període de dictadura que s’acabava], han comparegut els senyors Lluís Pujol Vicens, Josep Vallespí Polit, Anselm Parés Massanet, Jaume Rosell Pou, Miquel Payet Radresa, Pere Vicens Casellas, Francesc Pagès Carré i Francesc Mas Sureda, tots ells elegits regidors per majoria en les eleccions que es van celebrar en aquest terme municipal diumenge passat dia dotze de l’actual, els quals, vist que s’ha proclamat la República a tota Espanya, en nom del poble, s’han declarat possessionats dels seus càrrecs de regidor, declarant a la vegada cessat l’Ajuntament que fins ara actuava.

També s’hi trobaven presents (els senyors) Lambert Presas Amer, Antoni Pou Murtra, Joaquim Bagudà Marca i Ignasi Capellà Mariscot, elegits regidors en la mateixa elecció esmentada.

Constituït provisionalement l’Ajuntament d’aquest terme, amb els dotze regidors abans esmentats, van ser elegits per unanimitat, Lluís Pujol Vicens, per al càrrec d’alcalde president, Miquel Payet Radresa, primer tinent (d’alcalde), i Francesc Mas Sureda, segon tinent (d’alcalde), els quals van prendre possessió dels seus respectiu càrrecs, i van passar a ocupar el lloc que per aquests càrrecs els correspon.

A continuació, es va acordar per celebrar l’adveniment de la República hissar la bandera republicana, en unió de la catalana, a l’edifici de l’Ajuntament, que es toquin sardanes a la plaça i que se celebri una gran festa cívica en aquesta vila, en el dia de demà, i que s’anunciï al públic perquè tot el poble pugui celebrar aquest canvi de règim, tenint en compte el grandiós entusiasme que regna entre el nombrós públic que es troba reunit en aquesta plaça aclamant i victorejant la nova República.

Amb breus paraules d’oferiment a tots del Sr. Alcalde, que va recomanar el major ordre possible, es va donar l’acte per acabat, signant, ho certifico.

(Signen a continuació tots els esmentats, inclòs el cessat, i el secretari Josep Sabrià.)

_________________________

Encara no tenim un estudi global del període republicà al nostre municipi i hi ha molt poques fotos i documents de l’època (a part de les actes municipals) en el nostre arxiu municipal, encara que hi ha alguns estudis parcials molt interessants i s’han recollit alguns testimonis, sobretot en relació amb el període més convuls de la guerra (vegeu els llibres de la Festa Major). Seria bo que ens esforcéssim per aplegar en l’arxiu municipal tots els testimonis, documents, fotos, cartells... relacionats amb la història local del període republicà i esperem que es facin nous estudis que ens en donin una visió global i equilibrada.

------------------------------

A Torroella, el triomf del republicanisme catalanista era el fruit de l’empenta de progrés econòmic i social que es vivia al municipi des de començaments de segle, i de l’activitat de promoció cultural que duien a terme persones tan significades en la vida local com el mestre Pere Blasi o mossèn Viver al voltant de la revista Emporion, del Llibre de la Festa o de l’Ateneu. Un progrés econòmic, social i cultural, que topava amb les estructures polítiques arnades i autoritàries de la monarquia (recordem, per exemple que la dictadura havia prohibit la revista Emporion). El canvi de règim era una necessitat per al progrés del poble.

-----------------------------------

El mestre Pere Blasi, en el Llibre de la Festa de 1932, descrivia així la realitat i el projecte d’una Torroella renovada:

“Des del XIV Torroella no havia viscut una època tan pròspera i tan esperançadora com la que correspon a la nostra generació...
“Nosaltres testimonis de la renaixença, actors de la mateixa, no podem establir amb prou encert ni amb prou vidència el paral•lel entre la Torroella rica, pròspera, industriosa, i un xic viciosa del primer mig del segle XIV i la Torroella rica, pròspera, ndustriosa i també divertida del segle XX.
“Com es produí aquest canvi sobtat en la Torroella del XIX, estancada, ensopida, desfeta per lluites intestines i delmada a voltes pel paludisme?
“Apuntem-ne sols algunes: repartiment de la propietat, progrés agricol; valoració de productes per la Gran Guerra, construcció del pont, traçat de carreteres, establiment d’indústries relativament importants.
“Balanç –Millores urbanes: obertura de carrers i places, millora de paviment, passeig de ronda, passeig del tamariuar; comerços luxosos com de gran ciutat, moltes edificacions noves, nombre de cases hermosejades, restauració del Palau dels reis d’Aragó pel comte de Torroella de Montgrí, local de teatre, tres cinemes en funcions; millores en l’ordre cultural: escoles graduades instal•lades amb opulència, periòdic local, acolliment de colònies escolars forasteres, més periòdics, major consum de llibres, etc.; establiment d’importants cases de crèdit, xarxa de carreteres suara completades amb les línies del Baix Empordà: serveis d’autos en totes direccions, fàbriques de gèneres de punt, d’espardenyes, de teixits, nous comerços, etc., etc.
“(...) en aquestes diades joioses de Sant Genís, quan la vila més endreçada, més neta, més il•luminada, més vibrant, més poblada, sembla anunciar la gentil petita ciutat que serà la Torroella dels carrers més pavimentats i nets, amb aceres arreu, amb totes les façanes rebossades, amb parc modest però bell, amb els seus passeigs ben cuidats, amb culte a les flors, amb les pedres velles curosament conservades.“ (...) feu vots perquè esdevingui prompte aquesta Torroella que fou, que pot ésser i que serà. Si volem!

----------------------------------

El triomf del republicanisme catalanista obria una nova era, que mossèn Viver glossava així, amb el seu estil una mica ampul•lós, en un poema publicat en Llibre de la Festa de 1931:
(...)
I parlava la terra catalana
quan de l’enrunament parà el ressò
mostrant la nostra bandera sobirana:
el rei és fora, el rei ara sóc jo.
(...)
Ta voluntat d’heroi, ta força interna,
vencedores i ardides fa tes mans:
sigui sempre per tu, llança moderna
per combatre els enemics flamants;

sigui arma de treball, amor pel poble;
en lluita pel progrés, clarí vivent;
sempre tan forta, indomtable i noble
com en el jorn de ton Renaixement.

---------------------------------------------

Malgrat les dificultats posades per una dreta que no vol perdre privilegis i un centralisme espanyol que retalla tant com pot les aspiracions catalanes d’autogovern, les institucions catalanes i el republicanisme catalanista es consoliden, molts projectes de modernització tiren endavant i es renova el suport popular a ERC.

Els primers anys de la República, de la nova Generalitat republicana, malgrat la crisi econòmica internacional que també afecta el nostre país, són anys fèrtils, de transformació social i política. A Torroella també.

Des de finals de 1933, però, es dóna una situació nova pel triomf de la dreta més rància i espanyolista a les eleccions espanyoles i la formació a Madrid d’un govern de dretes i contrari a les aspiracions nacionals de Catalunya. A Catalunya, mor el president Macià, el substitueix Lluís Companys que forma un govern de concentració d’esquerres.

Al municipi de Torroella de Montgrí, el gener de 1934, la ciutadania torna a donar un suport majoritari a la candidatura del Centre Republicà Català que obté 8 regidors de 12 i un 59,79 % dels vots. Pere Vicens Casellas, serà el nou alcalde, i Miquel Payet Radresa (substituït per Celestí Ferrer Casanovas, en ser nomenat jutge de Pau el juliol del 34), Francesc Mas Sureda, Damàs Buguera Barrera, Felip Masó Capdeferro, Josep Pericay Colomer, Rossend Audivert Flaquer i Joan Pagès Barceló, són els regidors de la majoria republicana catalanista i d’esquerres.

Continuen endavant els projectes de progrés municipal, com el de construcció del nou escorxador municipal o la reforma de la Casa de la Vila, inaugurada durant la Festa Major de 1934 pel president de Catalunya, Lluís Companys.

L’octubre de 1934, però, es produeix el xoc frontal entre el govern de Catalunya i el govern espanyol, en paral•lel a la revolta obrera que es produeix en diversos punts de l’Estat espanyol. En el que fou un preludi de l’enfrontament que vindria el 1936, queden estroncades les perspectives del projecte democràtic, catalanista i d’esquerres, del projecte de país lliure, solidari, obert, laic, pacífic, pròsper, culte i endreçat que imaginaven i s’esforçaven per construir al voltant d’ERC tanta gent com Pere Blasi.

El govern de Catalunya és empresonat. A Torroella –on el dia 6 d’octubre, després que el president Companys proclamés “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”, havia onejat una senyera estelada (propietat de mossèn Viver, segons explica Joan Radressa en el Llibre de la Festa del 2000) –, es va presentar un sergent de la Guàrdia Civil que en nom de l’autoritat militar va destituir l’Ajuntament democràtic. L’alcalde Vicens i sis regidors de la majoria republicana catalanista i d’esquerres de l’Ajuntament de Torroella (Mas, Bruguera, Masó, Pericay, Pagès i Ferrer), junt amb altres veïns, són empresonats i, el gener del 36, van ser jutjats en consell de guerra i condemnats a 12 anys de presó. Es liquida la democràcia local, els assumptes municipals són dirigits primer per un regidor de la minoria de dretes designat gestor per l’autoritat militar i després per un consistori nomenat a dit pel governador.

La dreta perd les eleccions espanyoles del 16 de febrer de 1936, hi ha una amnistia i es restableix la democràcia municipal: el 3 de març, en absència de la minoria de la Lliga, tornen als seus càrrecs els regidors republicans. S’intenta reprendre el projecte iniciat el 1931, amb un suport popular renovat, i es comença per intentar normalitzar el funcionament de l’Ajuntament, però la sublevació militar, que a Catalunya es va produir el 19 de juliol de 1936, alenada per una dreta que no accepta les regles del joc democràtic, ho tira tot per terra.

Els primers mesos de la guerra són de gran confusió i de molta radicalització. Fruit de la mobilització armada contra la sublevació militar, que té si més no les simpaties de la dreta, es formen Comitès Antifeixista que controlen la vida local i actuen de forma expeditiva. A Torroella també. ERC actua com a força moderadora que intenta dirigir els esforços al front contra la sublevació militar i, malgrat l’excepcionalitat que marcava la gran violència de la sublevació militar, mantenir la legalitat republicana i el funcionament democràtic de les institucions. A Torroella també. Així, Francesc Salís Coll, en tant que membre d’ERC, el 1937 va acceptar el nomenament com a alcalde de Torroella, després de la dissolució del comitè, i exercí el càrrec fins l’entrada de les tropes franquistes amb moderació i generositat, fidel a l’esperit republicà, en una situació molt difícil en plena guerra i amb tot tipus de mancances materials, amb la joventut mobilitzada per la guerra i amb un creixement constant del nombre de persones que es refugiaven a Torroella fugint dels combats.

--------------------------------------------

Des de les pàgines de La Veu, volem retre un homenatge a tots el qui van fer possible la República, la recuperació de la institució de la Generalitat com a expressió moderna i democràtica de l’autogovern dels catalans i la democràcia municipal, als alcaldes i regidors republicans i a tots els qui van lluitar perquè pogués continuar i fer realitat tots els projectes de progrés que alenaven el nostre poble en el primer terç del segle XX. També, a tots els qui van lluitar contra el feixisme, i molt especialment als torroellencs i estartidencs morts en el front o en hospitals a causa de la guerra contra els sublevats (79 morts documentats, Llibre de la Festa de 1989 i de 1990), a totes les persones que van patir violències, presó o exili a causa de la guerra i de la dictadura franquista.

I el nostre agraïment als qui a Torroella i l’Estartit van mantenir i mantenen viva la il•lusió republicana, la il•lusió d’una Catalunya lliure, als qui van conservar i van transmetre la memòria republicana dels nostres pobles, de tants projectes de progrés de fa 75 anys que connecten amb les nostres aspiracions actuals a tenir un municipi pròsper, endreçat, solidari, igualitari, obert, capaç de valorar el seu patrimoni i de conservar la seva identitat ,on es respiri llibertat, amb una població que opini i participi, un municipi pensat per i per als que hi vivim.

Heribert Barrera, llavors (president, secretari general?) d’ERC, Joan Radressa i Albert Bou, alcalde de Torroella de Montgrí, en un acte d’homenatge a Pere Blasi, mestre exemplar durant 23 anys a Torroella, fins la fi de la dictadura de Primo de Rivera, impulsor de la revista Emporion, del Llibre de la Festa, de l’Ateneu Montgrí, va contribuir decisivament a despertar l’estima pel patrimoni i l’esperit cívic en la joventut torroellenca que va viure el naixement de la República, autor d’un manual de geografia de Catalunya considerat modèlic en el seu temps, el 1931 participa en la Ponència d’estudi per a l’estructuració comarcal de Catalunya, el 1932 va ser elegit diputat d’ERC al Parlament de Catalunya.

La bandera republicana el 14 d’abril al balcó de casa de la Pilar Cabratosa, testimoni de la fidelitat d’ella i la seva família a la memòria del seu pare Joan Cabratosa, militar fidel a la República, que quan era a l’exili a París amb la seva dona i la seva filla, va ser detingut per la Gestapo l’abril de 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthaussen on va morir víctima de la barbàrie nazi. La Pilar ens explica que la roba per fer la bandera li va passar el Dr. Rañé que també la penjava cada 14 d’abril a la finestra de casa seva junt amb una senyera, cosa que continuen fent els seus hereus. També, i ens n’alegrem, es veu alguna estelada que ens recorda que el 14 d’abril commemorem també la proclamació per Francesc Macià de la República catalana, que ens porta a la memòria també l’estelada que tenia mossèn Viver i que va ser penjada al balcó del nostre Ajuntament l’octubre del 34.

Al pont del Ter, construït el 1940 amb el treball forçat presoners de guerra republicans, hi ha aquest monòlit amb l’escut franquista cobert amb aquesta placa que recorda la repressió franquista. Sembla que amb l’ampliació prevista del pont desapareixerà el monòlit, i ens sembla bé perquè no ens agraden els símbols de la dictadur; sí que demanem que es torni a col•locar una placa que recordi els presos republicans que el van construir.

Qui en parla -- TrackBack