Aquest segurament és l'únic tema essencial en què la retallada no és tan evident, tot i ser-hi, com veurem tot seguit. El més significatiu és que es manté el principi que afirma que "totes les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de conèixer" el català i el castellà, a l'article 6; que es manté un text que recull bona part dels continguts de la Llei de normalització lingüística.

Amb tot hi ha algunes retallades. Són retalls de marquetería, no gens inocents (si no anessin amb segones, no els farien):

En el mateix article 6.1, de manera gairebé imperceptible, es produeix ja una primera retallada en canviar un a Catalunya per un de Catalunya, així: "el català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics (a)/de Catalunya", amb la qual cosa exclouen de la norma les administracions i els mitjans de comunicació de l'Estat central.

També el capítol III del títol I, que es refereix als drets i deures lingüístics, manté gairebé intacte el redactat del Parlament, excepte en l’apartat 5 de l’article 33 que reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal en català; els quals, per tant, han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, però s’hi ha suprimit la frase “i no poden exigir a la persona interessada la traducció al castellà”, i s’hi ha afegit per intentar compensar-ho, “que tendrán (els escrits presentats en català), en todo caso, plena eficacia jurídica”, cosa ja reconeguda en l’article 32.

Pel que fa a l’ús del català en l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes, les pressions d’alguns sectors de la gran empresa sobre CiU van fer que en l’Estatut del Parlament ja saltés dels capítols de drets al de principis rectors de l’acció de govern que segons el text del Parlament havia de fomentar l’etiquetatge i les instruccions d’ús “almenys en català”, i ara a les Corts espanyoles ho han acabat d’espatllar dient que el govern català ha de fomentar que es faci “también en catalán”, ignorant que el Tribunal Constitucional ha reconegut la legalitat de l’etiquetatge exclusivament en català d’alguns productes, com ja es fa en alguns casos.

En el títol III sobre el Poder Judicial a Catalunya, s’han retallat de l’Estatut totes les referències a l’exigència del coneixement del català com un requisit perquè un jutge, un fiscal o un secretari judicial pugui participar en un concurs de trasllat per ocupar una plaça a Catalunya. És un tema més dels que no resol aquest Estatut i que haurem de plantejar en el debat de la reforma de les lleis estatals, en aquest cas de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Vegeu la diferència entre el text del Parlament català i el de les Corts espanyoles:

3. El coneixement suficient del català i del dret propi de Catalunya és en tot cas un requisit per a obtenir una plaça en els corresponents concursos de trasllat.

3. En todo caso el conocimiento suficiente de la lengua y del derecho propios se valorará específica y singularmente para obtener una plaza en los correspondientes concursos de traslado.

Finalment, en el títol IV, de les competències, en l’article 143 s’ha retallat la competència exclusiva de la Generalitat sobre els efectes jurídics de la doble oficialitat del castellà i el català, que s’intenta limitar només als efectes de l’oficialitat del català, cosa que entra en contradicció amb el que es venia fent, per exemple en la Llei de normalització lingüística, d’acord amb l’Estatut del 79 i amb la doctrina del Tribunal Constitucional (m’hi vaig referir en la meva intervenció del 4 de maig en el debat de l’Estatut a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat). Compareu els dos textos:

1.Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, dels usos i dels efectes jurídics de la doble oficialitat i de la llengua pròpia, i també la normalització lingüística del català.

1. Corresponde a la Generalitat de Cataluña la competencia exclusiva en materia de lengua propia, que incluye, en todo caso, la determinación del alcance, los usos y los efectos jurídicos de su oficialidad, así como la normalización lingüística del catalán.

Sí, ja ho dèiem en començar, són retalls de marquetería, però no gens inocents.

Qui en parla -- TrackBack