La decisió del Consell Nacional d’ERC de dissabte passat, amb un pronunciament clar, no solament de rebuig del projecte d’Estatut retallat sinó d’un NO clar, sense menystenir les persones que opten per una altra opció de rebuig com el nul o el blanc, deixa ben palès que per a nosaltres ha arribat l’hora que els ciutadans tinguin la paraula i que els qui optem clarament pel dret a decidir i que, per tant, no acceptem cap Estatut que no sigui essencialment el que va aprovar el Parlament de Catalunya, pugeum dir NO.

Abans d’arribar al referèndum, però, s’ha d’acabar el tràmit del Senat i per no obstaculitzar-lo els quatre senadors d’ERC i el d’EA ens abstindrem. Si votéssim negativament, el text seria rebutjat al Senat i tornaria al Congrés, que l’hauria de tornar a ratificar, amb la qual cosa el tràmit s’allargaria uns dies i el referèndum no es podria convocar per al 18 de juny.

Des del 21 de gener, malgrat les dificultats, hem fet tot el possible perquè es millorés el text i s’acostés almenys en algunes qüestions centrals, com les grans infraestructures, al del Parlament de Catalunya, perquè s’hi incorporessin algunes de les reivindicacions històriques del catalanisme. Hem hagut d'aguantar que ens diguessin de tot, ens han dit que alimentàvem la cerimònia de la confusió. Doncs, prou. No han estat capaços d’aconseguir que s’aprovés un Estatut que recollís les aspiracions del poble de Catalunya, que va expressar amb prou claredat el Parlament. Doncs, ara que cadascú assumeixi les seves responsabilitats. ERC pot estar molt tranquil•la perquè ha fet el possible i ha intentat fer l’impossible per tenir el millor Estatut, en una correlació de forces que és la que és fins que hi hagi noves eleccions: amb 23 diputats d’ERC sobre 135 al Parlament de Catalunya, amb 8 diputats al Congrés de Diputats sobre 47 diputats catalans a Madrid (el Congrés el formen 350 diputats), amb 4 senadors sobre 23 (en total hi ha 259 senadors). Ara diem NO i volem començar com abans millor la campanya per explicar als ciutadans la nostra posició i tot el que hem fet.

Per això, ens abstenim al Senat, per dir NO a Catalunya, des de Catalunya, un NO que és un sí al Parlament de Catalunya, un sí al dret a decidir, un sí a la sobirania nacional de Catalunya, un NO a les antípodes del dels 125 senadors del PP. Ens abstenim perquè ningú pugui dir que alimentem la confusió o que per culpa nostra no es fa la consulta al poble de Catalunya, que ha de tenir l’última paraula.

La correlació de forces al Senat:

125 PP, 1 PAR (dubtes sobre el seu vot, si votés que no serien 126 nos de la dreta i l’extrema dreta)

97 PSOE, 10 Entesa (PSC), 2 Entesa (ICV), 7 PNB, 6 CiU, 4 CC, 1 BNG i 1 IU (128 sís)

4 Entesa (ERC) i 1 (EA) (5 vots de rebuig que no volen endarrerir la consulta popular i que seran 5 abstencions; ja que tampoc no volíem votar coses separades –uns no i els altres abstenció- per no introduir més elements de confusió ni tampoc estàvem disposats
a fer coses que trobàvem poc dignes com absentar-nos del Ple).

En la pràctica les votacions poden ser més ajustades si falta algun senador dels sí i l’absència no es compensa amb una altra del cantó del no.

Qui en parla -- TrackBack